24. Abril 2024

Arxius de terrorismo | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Març, 2022
11-M-MONUMENTO.jpg

Veintiún minutos antes de las ocho de la mañana tres bombas estallaban en un tren que llegaba a Atocha. Otras siete lo hacían después en otros convoyes aquel 11 de marzo de 2004, el día de la mayor acción terrorista de España, que inundó de solidaridad el país y también lo sacudió a tres días de unas elecciones.

Unas 192 personas fueron asesinadas en los atentados perpetrados por una célula de terroristas de Al Qaeda: 34 perecieron en el tren que explotó en la estación de Atocha; 63 en el que lo hizo frente a la calle Téllez; 65 en el de la estación de El Pozo; 14 en el que estaba en la estación de Santa Eugenia y 16 en diferentes hospitales, la última en 2014 tras permanecer en coma diez años. Más de 1.800 viajeros resultaron además heridos.

Dieciocho años después, nadie duda de que las fuerzas de seguridad, servicios de emergencia y también la ciudadanía respondieron con creces a la mayor emergencia que hasta el momento había sufrido España, un antes y un después en la respuesta a un atentado y en la lucha contra un terrorismo que veíamos lejano, más acostumbrados a combatir a ETA.

Del 11M quedarán imágenes colectivas como las de decenas de vecinos en pijama auxiliando a los heridos, autobuses convertidos en improvisadas ambulancias y cientos de ciudadanos que dejaron su trabajo o sus clases en la universidad para donar sangre. Pero la masacre yihadista deja para la historia unos días frenéticos también en la escena política. Con la autoría de los atentados difusa en las primeras horas, los partidos suspendieron sus campañas a tres días de la celebración de elecciones generales.

Desgraciadamente, también en este tiempo España ha vuelto a sufrir un atentado. El 17 de agosto de 2017 una célula yihadista asentada en Ripoll (Girona), integrada por jóvenes que habían sido radicalizados por el imán de la localidad, causaban 16 muertos: 14 en Las Ramblas de Barcelona arrollados por una furgoneta, un apuñalado en Barcelona y otro en Cambrils.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ21 Abril, 2021
mossos-1280x960.jpg

L’actualitat sobre el coronavirus segurament ha fet oblidar que continuem en el nivell 4 d’alerta terrorista. De fet, les autoritats policials no s’han relaxat i estan atentes a totes els moviments i accions que poden posar en perill la seguretat de la població i del país.

Els serveis d’informació dels diferents cossos de seguretat analitzen i estudien les possibles amenaces contra estructures estratègiques del nostre país i també controlen la seguretat de col·lectius més vulnerables. La Policia Nacional en una nota interna datada de 20 d’abril alerta que la revista Manhattan Wolves Magazine (Llops de Manhattan) vinculada a Al Qaeda publica un anunci d’una recompensa monetària a tots aquells que assassinin policies en qualsevol país occidental.

D’acord amb aquest mitjà de comunicació els atacs mortals contra els agents policials haurien de produir-se durant les manifestacions. Entenen que les concentracions multitudinàries són escenaris perfectes, ja que reuneixen “molts avantatges”. A títol d’exemple, recorden que hi ha molta presència mediàtica, que poden passar desapercebuts entre els assistents i fer servir armes sense cridar massa l’atenció. A més a més, l’ús de les mascaretes dificulta la ràpida i immediata identificació dels autors dels possibles atemptats.

avant d’aquest escenari, les màximes autoritats policials recomana a la població extremar la prudència i als agents que mantinguin actives les mesures d’autoprotecció, sobretot els membres de les unitats d’intervenció.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Juliol, 2020

La policia autonòmica presenta el projecte Kuppel homologat per l’OTAN

Una vintena d’antenes vigilarà 24 hores al dia i 365 dies l’any l’activitat dels drons a la Petroquímica de Tarragona i a l’àrea metropolitana de Barcelona i més endavant, el Delta del Llobregat. Aquesta és l’essència del Projecte Kuppel que aquest matí han presentat el conseller d’Interior, Miquel Buch, el director general de la Policia, Pere Ferrer i el comissari en cap del cos, Eduard Sallent. El sistema està configurat per antenes i càmares de seguretat amb l’objectiu de detectar i prevenir activitats il·lícites amb drons. Sallent ha remarcat que Kuppel també està pensat per contrarestar un virtual “atac terrorista mb un dron que pot portar una càrrega explosiva o biològica”. “El risc és existent”, ha sentenciat el comissari en cap.

El projecte és una sofisticada “xarxa de detecció i control de drons a Barcelona i les principals infraestructures aeroportuàries i petroquímiques de Catalunya”. La seva expansió anrià per fases. La primera aquest mes d’agost, s’establirà una protecció a la ciutat de Barcelona i al setembre una protecció a l’aeroport del Prat i al complex petroquímic de Tarragona”.

El projecte està homologat per l’OTAN i té un pressupost de 400.00 euros. El sistema també compta amb intel·ligència artificial i, de moment, el seu monitoratge estarà a la Sala de Control Central. La xarxa vigilirà i inhibirà drons sense permís i sospitosos s’activitats il·líctes o perilloses per la ciutadania.

“Barcelona serà la primera gran capital europea que protegeix l’entorn urbà dels drons. És un gran pas en la seguretat, un gran pas en la innovació, per part dels Mosso , i un gran pas també amb el compromís amb la seguretat integral dels catalans”, ha afegit el conseller. Per la seva banda, Sallent ha informat que s’ha comunicat el nou sistema als altres cossos i seguretat de l’Estat com la Guàrdia Civil que té una unitat especialitzada de drons, però que en cap cas “s’han coordinat amb ningú”.

QS