22. Abril 2024

Arxius de terrorisme | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Abril, 2023
mossos_paisa-1.jpg

Els Mossos d’Esquadra van dur a treme tres operacions contra el terrorisme gihadista a Catalunya durant el 2022, en les quals van detenir un individu en cadascuna d’elles. Les operacions es van dur a terme a Tarragona, Terres de l’Ebre i Girona, segons ha informat la Conselleria d’Interior en resposta a una pregunta parlamentària de Vox.

La primera detenció es va produir el 6 de juny del 2022 en una operació conjunta amb la Policia Nacional a Vespella de Gaia (Tarragonès), on es va detenir un individu en un avançat estat de radicalització que havia fet un jurament de lleialtat a l’Estat Islàmic.

El segon arrest va tenir lloc el 9 de juny a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), en la qual els Mossos van arrestar una persona que, segons la policia catalana, s’havia radicalitzat en els últims mesos a través de la pràctica de l’islam, afirmant que donava suport a organitzacions islàmiques terroristes i amb la voluntat de viatjar a Síria per lluitar amb l’Estat Islàmic.

Les operacions es van dur a terme a Tarragona, Terres de l’Ebre i Girona

La tercera operació va tenir lloc el 2 de setembre a Empuriabrava (Alt Empordà), on els Mossos van detenir un individu que tenia la intenció d’atacar llocs a Catalunya.

Les detencions i les operacions efectuades pels Mossos d’Esquadra posen de manifest la seva dedicació per lluitar contra l’amenaça del terrorisme gihadista a Catalunya.

PUBLICITAT












REDACCIÓ3 Febrer, 2022

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha anunciat aquest dijous que les forces militars del país han matat el líder de l’Estat Islàmic, Abu Ibrahim al-Hashimi al-Qurayshi, en una operació que s’ha fet al nord-oest de Síria.

En un comunicat, Biden ha agraït la “valentia” dels membres de les forces armades que han participat en l’operació i ha assegurat que tots han tornat amb vida. Per Biden, l’assassinat d’Abu Ibrahim al-Hashimi al-Qurayshi fa que “el món sigui un lloc més segur”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Agost, 2021

Avui, 17 d’agost de 2021, es compleixen 4 anys dels fatídics atemptats que van tenir lloc a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. Tothom recorda on es trobava en aquell moment i com es va viure la situació d’incertesa i bogeria que van provocar els terroristes. A les 17h d’aquell maleït dia, una furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub, atropellava a més de 150 persones pels carrers de Barcelona sense importar la seva edat o condició. No se sabia res més que la informació que els Mossos publicaven per xarxes socials.

Quan el país encara estava commocionat pels fets, un altre incident activava les alertes de la policia i dels mateixos catalans. A les 1:15h, 5 terroristes eren abatuts pels cossos de seguretat després d’atropellar a més persones a Cambrils. Aquelles imatges, aquelles sensacions… mai s’oblidaran.

En total van perdre la vida 16 víctimes, entre elles, 2 nens de 3 i 7 anys. A més, 152 persones van resultar ferides. Pel que fa als autors de l’atemptat, 8 van ser abatuts, mentre que altres -juntament amb alguns implicats- van ser detinguts i jutjats. Diverses personalitats de molts àmbits de la societat han recordat els incidents per xarxes socials.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Novembre, 2020

El malestar entre els mossos que van participar en els diferents dispositius policials, arran dels atemptats terroristes del 17 d’agost a Cambrils i Barcelona, s’ha fet palès durant el judici que s’està celebrant a l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares.

Molts agents de la policia catalana entenen que la Generalitat i el Ministeri d’Interior els han dispensat un tracte diferencial. Hi ha agents policies que han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme i altres que no. Aquí és on sorgeixen les discrepàncies i el malestar.

Com s’entén, per exemple, que un dels dos mossos que va abatre el gihadista Younes Abouyaaqoub va ser acreditat com a víctima del terrorisme i indemnitzat i l’altre, que va participar en la mateixa – i delicada – operació, no? Uns van ser condecorats i altres no. El mateix va passar amb els policies que van ser atropellats mentre participaven en el dispositiu ‘gàbia’, amb l’objectiu de localitzar i capturar el conductor de la furgoneta assassina de les Rambles de Barcelona.

No deixa de ser, com a mínim sorprenent, que el magistrat instructor, José Luis Calama Texeira, hagi recusat la personació d’algunes de les víctimes de la cèl·lula terrorista perquè els forenses no havien pogut establir una relació causa-efecte entre l’atac i les presumptes lesions de naturalesa psíquica al·legada per alguns agents.

Entre els policies que acudeixen a declarar a l’Audiència Nacional es nota molestar. Els testimonis d’alguns mossos són esfereïdors. Deixen evidenciar que encara no han paït el terror que van viure aquell fatídic agost del 2017. Més d’un es queixa del tracte – o del poc tracte – que ha rebut per part del Departament d’Interior de la Generalitat i, de retruc per part de la cúpula dels Mossos d’Esquadra. Més enllà dels tràmits administratius – que depenen de l’executiu central i català – els agents consideren que la política de condecoracions ha estat completament diferencial i discriminatòria.

El passat dijous, el director general de la Policia, Pere Ferrer, es va desplaçar fins a l’Audiència Nacional per donar suport institucional als mossos que van intervenir en els diferents operatius per investigar l’atac terrorista. Ferrer reconeix que a escala administrativa n’hi ha hagut algunes deficiències. La Direcció General de la Policia i el Departament d’Interior estan intentant resoldre i corregir – dins la seva possibilitat – alguns d’aquests defectes. De moment, s’ha creat un ‘equip de suport’ logístic, jurídic i psicològic als mossos que hauran de comparèixer davant el tribunal presidit pel controvertit Félix Alfonso Guevara.

Pere Ferrer ha explicat que es va reunir amb alguns dels agents i que va escoltar les seves inquietuds i reivindicacions, les quals les entén i que espera – dins les seves possibilitats legals – sanar-les. No ens ha dit quan, ni com…

El cert és que hi ha policies que ja estan en actiu amb evidents trastorns posttraumàtics i seqüeles físiques.

🖋 Ricard CHECA
Audiència Nacional (San Fernando de Henares)

 V Í D E O | Visita del director general a l’Audiència Nacional

PUBLICITAT



REDACCIÓ21 Novembre, 2020

Vaig estar en els tres darrers judicis més importants per a la Història de Catalunya: 1 d’octubre; Major Trapero i cúpula d’Interior i els atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils. Un d’ells – els dels líders independentistes – em va frapar molt perquè amb alguns dels encausats mantinc una relació d’amistat.

Va passar el mateix amb el judici contra la cúpula d’Interior. Sempre he confiat amb la innocència de Cèsar Puig, persona per qui nodreixo amistat i respecte. Però, de tots tres judicis, el dels gihadistes és el més dur i impactant.

Estic fent la cobertura mediàtica des de la sala de vistes. Estic assegut en les primeres files, just al costat de la ‘peixera’ on es troben els tres processats, acusats de pertànyer a la cèl·lula terrorista dels atemptats del 17A a Catalunya. No em surt del cap que van col·laborar – de manera més o menys activa – en un atac terrorista que va posar fi a la vida de 16 persones i en va ferir centenes d’innocents. Si el seu pla de barbàrie hi ha hagut sortit tal com ells ho havien planejat, la massacre seria dantesca, de conseqüències imprevisibles.

L’altre dia, a l’Audiència Nacional, quan vam visionar els vídeos de l’atropellament massiu a La Rambla de Barcelona no em vaig cansar de mirar-los i als ulls. Driss també em va mirar fixament, mentre els altres dos (Said I Mohammed) tenien comportaments dispars. Un mirava la pantalla mentre l’altre tenia la mirada fixada a terra. Per moments, intentava imaginar que els passava pel cap quan veien les imatges de la tragèdia provocada per la seva radicalització. No sóc capaç d’entendre-ho ni d’arribar a cap conclusió. Per què tanta maldat? Què guanyen amb aquesta barbàrie? Escampar el terror? Sentir els testimonis dels agents i de les víctimes d’aquell fatídic agost és tremend i ens deixa en estat de xoc. És horrible i injust. Les seqüeles físiques i psicològiques de les víctimes directes o indirectes no poden quedar impunes.

El terror no pot quedar indemne. Espero i desitjo que es faci justícia i que la sentència sigui exemplar perquè aquestes actes terroristes no tornen a succeir en un país que només vol la pau. Em deixa astorat la reacció freda i insensible dels encausats. Les seves mirades són desafiants. No sé a què es deu la seva ràbia interior. No hi ha cap Déu ni cap religió que justifiquin escampar el terror, sobretot acarnissar-se amb els innocents. No hi ha res que justifiqui aquesta barbàrie ni el dolor provocar. Res….

Ricard CHECA
Periodista

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Novembre, 2020

Una vintena d’agents dels Mossos d’Esquadra han passat per la sala de vistes número 2 de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, on s’està celebrant el judici contra els atemptats de l’estiu del 2017 a Cambrils i Barcelona. La sessió d’avui ha estat centrada en les inspeccions oculars de la furgoneta de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty a Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i la que va matar desenes de persones a Barcelona. També van ser els encarregats d’inspeccionar l’escenari del crim. Els policies catalans han explicat al tribunal l’horror que van trobar sobretot a la Rambla de Catalunya.
Diversos agents que van inspeccionar la furgoneta de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), el 21 d’agost van compartir les seves vivències. El vehicle estava net i en bones condicions, i al seu interior hi van trobar el passaport d’Es-Satty, els bitllets de vaixell per anar al Marroc setmanes abans, gas pebre i un mapa fet a mà de diversos punts al voltant de Ripoll.

També han declarat diversos mossos que van acudir a l’accident de la furgoneta Renault Kangoo a l’AP-7 a Cambrils cap a les 3 de la tarda del 17 d’agost. Han explicat que inicialment no van trobar l’accident, i que van veure un jove caminar per la carretera a prop d’allà. Els va estranyar, però inicialment no li van donar importància, fins que altres companys els van donar la descripció del conductor fugit de l’accident.

Dins de la furgoneta van trobar documentació de Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichami i Said Aalla.
Però quan han començat a descriure l’atemptat de la Rambla de Barcelona, la sala ha fet molt de silenci per conèixer els detalls de la investigació. Els agents han explicat que al mig de la Rambla van anar trobant 12 cadàvers i trossos del vehicle.

Finalment, damunt del mosaic de Joan Miró, la Fiat Talento de Telefurgo tenia diversos cops a la carrosseria, vidres trencats, paraxocs arrencats i el capó molt danyat, i amb restes orgàniques i fins i tot roba interior de les víctimes enganxades. Al seient del copilot van trobar un passaport espanyol a nom de l’acusat Mohamed Houli Chemlal i el NIE i el carnet de conduir de l’autor de la matança, Younes Abouyaaqoub.

També es va trobar el contracte de lloguer de la furgoneta a nom de l’acusat Driss Oukabir, que també constava com a conductor principal. A sota d’un seient hi havia una ampolla d’acetona amb líquid al seu interior, i també la cartera d’Abouyaaqoub, amb una targeta bancària seva, el seu carnet de família nombrosa i papers manuscrits en àrab i francès.

A uns dos metres del vehicle es va trobar una altra ampolla també d’acetona i amb líquid, una capsa metàl·lica de soldadura, un rellotge i un tros de corda.

El vehicle tenia els intermitents d’emergència activats, les claus al contacte, el motor parat i l’airbag disparat. El conductor de la furgoneta, Younes Abouyaaqoub, havia fugit del local del crim. Va ser abatut dies més tard.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Novembre, 2020

Comença aquest dimarts, a l’Audiència Nacional, el judici contra tres terroristes per la seva implicació en els atemptats de Barcelona i Cambrils durant l’agost del 2017. Aleshores, Jordi Sierra era el subdelegat del govern espanyol a Tarragona. És cert que el pes de la investigació ha recaigut sobre els Mossos d’Esquadra. Malgrat això, el representant del govern espanyol a Tarragona explica que les forces de seguretat de l’estat estaven atents i han col·laborat en tot allò que feia falta, perquè la seguretat dels ciutadans és responsabilitat de tots. En aquesta entrevista, Jordi Sierra explica, per primera vegada, com va viure els moments durs de la concentració a Cambrils, ja que acabava de perdre una germana. L’exsubdelegat insisteix que Espanya és un país molt segur.


Vostè era el subdelegat del govern a Tarragona. Com va viure els atemptats de Cambrils a l’estiu del 2017?

Amb molta angoixa, em costava de creure el que estava passant.

  Tot i haver estat una operació dels Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil estaven pendents. Com va lidiar els moments de confusió i intentar mantenir la calma generalitzada?
Com passa en totes les crisis, cal mantenir el cap molt fred, per intentar entendre la situació, que, vagi per endavant, no era gens fàcil.

El vam veure força afectat en la manifestació a Cambrils. Què li passava pel cap?
Feia molt poc que havia perdut a la meva germana. No entenia com després de lluitar tant per una vida, hi hagués persones que li donessin tan poc valor. Pensava molt en el patiment de les famílies.

Estem en nivell 4 d’amenaça terrorista. Creu que de vegades se’ns oblida?
No podem viure aterrats, el terrorisme es basa i només vol això. El nivell quatre implica que els cossos de seguretat tenen unes directrius diferents i hem de confiar en ells. Hem de ser prudent, però no tenir por.

Ara que ja no és subdelegat del govern espanyol a Tarragona, es tenia prou informació per pensar que seríem objecte d’un atemptat?
Crec que hi ha uns grans professionals que estan al 100% implicats perquè això no succeeixi.

Arran dels atemptats va sorgir l’eslògan ‘No tinc por’, quan vivint en una societat espantada, són importants aquests missatges?
Molt importants. Com he dit, no podem viure terroritzats ad eternum a causa d’uns quants. La vida ja és prou complicada. Hem de confiar en els professionals i sentir-nos segurs per poder viure lliures.

Comença el judici dels jihadistes… Que n’espera?
Que es faci justícia. Simplement això.

Com ha viscut els darrers atemptats a Nice, a Viena…
Amb molta impotència, veus que el món no canvia i que el comportament humà pot ser terriblement cruel.

Quines precaucions hem de tenir?
No hem de tenir por, però hem de seguir totes les recomanacions. És innat a l’ésser humà ser negacionista. Hi ha gent que nega la pandèmia, que insisteix que la Terra és plana o que l’home encara no ha arribat a la Lluna… No podem negar que estem en una situació d’alerta. Això implica més restriccions, que moltes vegades es pot interpretar com a una pèrdua de llibertats, però no és així. Si hem d’esperar més del normal en un aeroport per un control, ho hem de fer. És per la nostra seguretat.

La convivència és el millor i més complicat estàndard de la Democràcia. Què hem de fer per fer més fàcil aquesta necessitat social?
Tots tenim moltes més coses en comú que no pas les que ens diferencien. Hem de conviure en aquella primera zona, qualsevol radicalitat és molt nociva per a la societat.

Espanya és un país segur?
Sí, No en tinc cap dubte.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Novembre, 2020

L’alcaldessa de Cambrils, un dels municipis fustigats per l’atemptat terrorista, espera que els autors sigui condemnats a presó permanent revisable. L’acte terrorista a Barcelona i Cambrils va provocar la mort de 16 persones i va ferir més d’un centenar. El judici comença aquesta dimarts a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Seran jutjats tres jihadistes.

La batlle, Camí Mendoza, ha explicat que l’Ajuntament va decidir personar-se com a acusació particular “sobretot per posar-se al costat de víctimes i familiars” i per això des de l’inici es planteja exercir l’acció penal en els mateixos termes que les dues associacions de víctimes del terrorisme personades en la causa.

Així doncs, el consistori cambrilenc  també considera que Houli Chemal (l’únic supervivent de l’explosió d’Alcanar) i Driss Oukabir (que va llogar la furgoneta utilitzada a la Rambla) han de ser jutjats per assassinat i demana presó permanent revisable per aquests dos processats.  Des de l’Ajuntament s’ha tingut especial insistència en què es practiquessin totes aquelles proves que relacionen els acusats i l’organització amb Cambrils.

D’altra banda, l’Ajuntament de Cambrils també exigeix al govern espanyol que aclareixi els punts foscos que queden per respondre i doni explicacions convincents sobre la relació entre l’Imam de Ripoll i el CNI, que faciliti tota la informació del cas i que s’assumeixin les responsabilitats que corresponguin.

En aquest sentit, el 3 de setembre de 2019 el Ple de l’Ajuntament de Cambrils ja va aprovar una proposta per instar al Congrés dels Diputats a crear una comissió d’investigació per aclarir aquest tema. “Volem transparència, necessitem saber la veritat sobre el què va passar perquè no es torni a repetir, ja que fins ara hi ha hagut molta opacitat”, ha afirmat la cap del govern cambrilenc.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Novembre, 2020

Un periodista del digital La República Checa està acreditat per seguir el judici des de l’Audiència Nacional

Molt pocs dies abans de l’inici del judici pels atemptats jihadistes de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, les víctimes han lamentat la falta de suport de l’administració, especialment del govern espanyol i la Generalitat, a l’hora de ser reconegudes i ajudades en els tràmits jurídics, mèdics i burocràtics. En canvi, han agraït l’ajuda de l’Ajuntament de Barcelona i el seu suport econòmic de 50.000 euros per a la defensa jurídica de les víctimes a l’Audiència Nacional. De fet, l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha demanat més “empatia” i “humanitat” a les administracions a l’hora d’atendre les víctimes d’atemptats terroristes.

El judici comença dimarts a Madrid, i aquest divendres al migdia Colau, el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, i el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, s’han reunit amb l’assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) Robert Manrique, Eulogio Paz, president de l’Associació 11M, que representen a diverses víctimes, i una vintena de víctimes d’aquells atemptats.

TANATORI TGN
PUBLICITAT

La UAVAT va arribar a contactar amb 273 víctimes directes o indirectes dels atemptats, però només s’ha permès la personació de 74. A més, hi ha un centenar de víctimes més que no han estat localitzades per l’entitat, tot i que consten en documents oficials. Segons Manrique, almenys s’haurien de considerar víctimes els 14 morts i 125 ferits físics de la Rambla de Barcelona, els 29 ferits físics en les dues explosions del xalet d’Alcanar, la dona morta a Cambrils i els 12 ferits físics en aquell passeig marítim, els tres mossos atropellats pel conductor ‘kamikaze’ a la Diagonal, i el jove Pau Pérez a qui aquest terrorista va matar per robar-li el cotxe a la Zona Universitària.

A banda, hi ha els testimonis presencials dels fets, que encara pateixen seqüeles psicològiques. Hi ha víctimes de Barcelona de 40 municipis diferents de Catalunya, de la resta de l’estat i de nou països estrangers. Algunes víctimes no s’han volgut personar en la causa judicial, i una víctima ha estat abandonada a l’últim moment pel seu lletrat.

Manrique ha explicat que la Diputació de Barcelona i la Generalitat han col·laborat, però no de forma suficient. De fet, ha estat força crític amb el Govern, ja que des del 2010 no existeix una oficina específica per atendre víctimes del terrorisme, i només va durar deu mesos. En canvi, Euskadi, Madrid, Andalusia, Aragó i Múrcia tenen normatives específiques. Ha explicat que la Generalitat ha donat una subvenció a l’entitat aquest segon semestre de l’any, però no sap què passarà a partir del gener, quan encara hi haurà víctimes que hauran de pagar pròtesis, proves mèdiques o pericials.

A l’estat li ha recriminat que només instal·lés una oficina d’atenció a les víctimes a Barcelona entre el 22 i el 29 d’agost del 2017. A l’Ajuntament en canvi, li ha agraït que hagi “saldat el deute” 33 anys després de l’atemptat d’ETA a l’Hipercor, ja que aleshores van prometre ajuda a les víctimes i no va arribar mai. Entre el 2017 i 2018 el consistori ja va aportar 80.000 euros a la UAVAT per acompanyar i atendre psicològicament les víctimes, i ara n’aportarà 50.000 més per a despeses jurídiques.

Eulogio Paz ha dit que totes les víctimes busquen “justícia, veritat i reparació”. Creu que la investigació policial dels Mossos d’Esquadra ha estat exemplar i s’han pogut fer el 99% de les diligències demanades, tot i lamentar l’excessiu termini que la causa va estar sota secret de sumari. A més, ha dit que la seva entitat sí que acusa els tres únics acusats d’assassinat, malgrat que la interlocutòria de processament de l’Audiència Nacional només els atribuïa els delictes de possessió d’explosius, integració de banda terrorista i conspiració per cometre atemptats.

Colau ha admès que el consistori no té competències en matèria antiterrorista, i no van poder contactar directament amb les víctimes per política de protecció de dades del Ministeri de l’Interior, sinó que ho van fer a través de la UAVAT, creada l’hivern del 2018. “Hem pogut fer acompanyament, però no tant com voldríem”, ha dit Colau, que ha afegit que la Generalitat i sobretot el govern central haurien de tenir més “empatia, un tracte humà i just, més sensibilitat” amb les víctimes, escoltar-les més i facilitar-los al màxim les gestions burocràtiques de caire mèdic, psicològic, jurídic o econòmic. De fet, creu que totes les víctimes mereixen ser reconegudes com a tals i que també mereixen saber “tota la veritat”. “És dur haver de reivindicar una cosa tant evident”, ha lamentat.


 


REDACCIÓ5 Novembre, 2020
mossos_terrorisme.jpg

Una circular interna dels Mossos d’Esquadra valora «a l’alça» el risc d’atemptat terrorista a Catalunya, després dels episodis recents de França i Àustria.

La circular demana fer-ne difusió als agents dels escamots i indica que el ‘modus operandi’ més probable és un atac protagonitzat per una sola persona o un grup reduït d’autors, amb armes blanques o de foc o fent servir vehicles per provocar atropellaments. No descarta, a més, l’ús de dispositius explosius improvisats, especialment en accions amb armes de foc, que els autors podrien portar a sobre com cinturons o armilles explosives. Per tot plegat demana augmentar l’alerta sobretot als llocs de «principal concurrència pública».

La circular considera «probable» que alguna persona radicalitzada pugui fer algun tipus de proclama o reivindicació favorable a les accions de França i Àustria a través de les xarxes socials i subratlla que en dies previs al succés de Viena ja es va detenir una persona que va enaltir l’assassinat de la víctima del primer atac a França, un professor d’història.

També considera factible que «actors vinculats a l’extrema dreta» aprofitin els atacs per difondre «de manera intensiva el seu discurs de polarització i de criminalització de tots els musulmans». D’aquí se’n poden derivar «accions» contra aquesta comunitat a Catalunya, des de «crítiques» a través de les xarxes socials a «accions de deslluïment o danys contra oratoris islàmics».

Pel que fa a l’amenaça a Catalunya, la cadena d’atacs dels darrers dies «pot provocar l’activació d’alguna persona radicalitzada o imprevisible» que hi resideixi. La circular considera que aquest és un escenari «poc probable», però que en cas de produir-se, generaria un impacte «elevat».

PUBLICITAT