REDACCIÓ13 Juny, 2021
De Tarragona a Sevilla. Aquest és el viatge que ha fet l’espectacle Kintsugi. Aquest diumenge, al vespre, el bailaor Jesús Blanco i el músic i compositor Gerard Marsal, han posat en escena el seu Kintsugi especial. I ho han fet al Teatre Távora de Sevilla.
A Tarragona, l’obra ha tingut força èxit, sobretot al Teatre Magatzem. Es tracta d’una manera atrevida i valenta de flamenquejar. En Gerard i en Jesús es compenetren i les fortaleses d’un i de l’altre fan que el públic rebi vibracions que molt poques vegades se solen notar i sentir amb aquest format.
Kintsugi és una tècnica d’origen japonès que serveix per arreglar, dins el possible, fractures. És una mena de viatge a l’interior, dissipant febleses, pors i incerteses per despertar el talent i la capacitat de lluita que hi ha dins de cada un de nosaltres.
L’obra que s’ha exhibit en aquesta ocasió al teatre sevillà ha experimentat alguns canvis. Modificacions que poden sorprendre els espectadors que ja varen gaudir del Kintsugi a Tarragona.
La versió ‘original’ potser agrada, toca i arriba molt més. La màgia del bailaor i la seva compenetració amb el músic són innegables.
Els ‘retocs’ aplicats en l’obra posada en escena a Sevilla són atrevits i valents, però descaracteritzen l’essència i en alguns moments desubiquen l’espectador i allunyen i desconcentren l’artista. Hi ha pauses (interminables) que hauran de ser revisades i el final de l’espectable haurà d’acabar de forma (més) apoteòtica, aconseguint aixecar el públic de les seves cadires, reclamant, una vegada i una altra, la presència dels protagonistes, a l’escenari.
La fortalesa i la personalitat d’aquest artista – que reuneix tots els ingredients per ser un referent en el gènere – no poden ser desaprofitats
En aquest Kintsugi li ha faltat més ball, més ritme i una bina dosis de ‘zapateao‘. De fet, el públic ve a veure el poderio que Jesús amaga en el remolí i el desenfrenat de les seves cames. La fortalesa i la personalitat d’aquest artista – que reuneix tots els ingredients per ser un referent en el gènere – no poden ser desaprofitats.
La pintura dorada de la cara, les seves sabates de diferent color, el mirall i la jaqueta nega han de ser suficients, amb la mestria de Gerard Marsal, per fer que qualsevol teatre d’aquest país s’aixequi amb un ‘ole, ole i ole‘. És qüestió de temps i persistència.
El Kintsugi de Tarragona ha marcat tendència i el de Sevilla no pot trencar ni espatllar l’obra original. La participació del ‘Niño de Elche‘ és un regal, però en Jesús Blanco té prou capacitats per volar – millor dit – ballar sol. El públic, a Sevilla, també s’ha aixecat per retre homenatge al jove bailaor. ‘Que le quiten lo bailao‘…
PUBLICITAT
