Arxius de teatre tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Maig, 2022
WhatsApp-Image-2022-05-19-at-11.22.28-AM-1280x957.jpeg

El Teatre Tarragona acull la tretzena edició dels guardons que entreguen la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a les empreses de seguretat privada de la demarcació tarragonina, en el Dia de la Seguretat Privada. L’acte ha arrencat a les onze del matí, amb l’assistència del subdelegat del Govern i els comandaments policials del territori.

Des de larepúblicacheca.cat hem volgut saber en què consisteix aquesta iniciativa i ens hem desplaçat fins a l’ateneu de la Rambla Nova per saber més sobre aquests guardons. Anna Aisa, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat (ACAES) ens explica que és una jornada on ambdós cossos policials reconeixen la feina als treballadors de les empreses de seguretat privada de Tarragona.

“Avui es guardona a tot aquell personal de seguretat que ha col·laborat amb les actuacions dels cossos i forces de seguretat”, detalla Aisa, qui també ha destacat la importància de la seguretat privada en el nostre dia a dia “on no podríem fer res”, ja que cada vegada “està present en més espais, esdevenint també un actor important en el sistema de seguretat català”.

Un exemple, segons la gerent d’ACAES, és la pandèmia quan el sector de la seguretat privada va ser declarat sector essencial “per garantir l’abastiment i la seguretat de la població”. Durant la jornada d’avui Guàrdia Civil i Policia Nacional guardonaran a més d’una desena d’empreses del sector, amb més de 75 treballadors amb menció especial.

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Març, 2022
IMG_3963-1280x960.jpg

El sol llueix ben amunt a la plaça Anselm Clavé, al cor de Tarragona i un dels indrets on l’artista Raül Cid s’ha criat, jugat i cantat des de ben petit. Parlem amb un dels músics més rellevants de la demarcació qui ha vist com el seu ‘fill artístic’ s’ha fet ja tot un home. L’Stromboli Jazz Band format pel mateix Raül Cid – trombó, veu i direcció, Josué García – trompeta, Ton Solé – banjo/ukelele, Ismael Carles – tuba, Adrià Mort – bateria, arriba enguany al seu desè aniversari, i Raül ens explica com han estat els seus orígens en la música, i relata parts desconegudes de la seva figura musical i artística, com que de petit volia ser pallasso i com els seus pares el van encaminant a poc a poc cap a una carrera musical amb més de trenta anys de trajectòria. També ens parla sobre l’origen de la banda, les dificultats salvades durant la pandèmia i la capacitat per adaptar-se a les adversitats i aprofitar-les per fer-les teves. Deu anys no es fan cada dia, com diu la dita. Amb tots vostès, Raül Cid de Stromboli Jazz Band.

Deu anys no es fan cada dia.
Doncs sí, la veritat és que estem molt contents, tot i que aquests dos últims anys hem viscut moments complicats. Arribar fins aquí ens ha costat Déu i ajuda, però aquí estem, després d’aquell concert de febrer de 2012, hem fet més de 550 actuacions a l’esquena i amb un tercer disc. Moltes ganes de celebrar-ho amb la gent.

Qui és Raül Cid?

Raül Cid a la plaça Anselm Clavé

Raül Cid és un nen, il·lusionat amb la vida, amb la cultura, amb la música, l’humor, el teatre… Amb tot el món artístic. Ja des de ben petit, els meus pares em van encaminar, subtilment, en el món de la música, que els hi agradava molt. Et van posant una sèrie de discos, t’apunten a una sèrie d’activitats extraescolars on a poc a poc et va enganxant i li vas agafant estima al món de la música.

A quina edat comences a tocar el primer instrument?
Amb cinc o sis anys. El piano va ser amb el que vaig començar a fer els primers ‘pinitos‘.

Alguna vegada has comentat que tens una ànima de ‘clown’.
Això no se sabia fins que s’ha començat a esbombar el tema (riu). De petit jo volia ser pallasso. A la tele i al cine ja hi havia la influència del ‘clown’. I de petit, com he dit abans i de forma molt subtil, els meus pares em van encaminar al món de la música, en lloc del món del circ i del teatre. “Un bon pallasso ha de saber tocar un instrument”, em deien (rialles). Però la veritat és que sempre he portat en les actuacions aquest toc d’humor. Tinc fotos de petit, amb tres anys, vestit de pallasso i amb el saxo. Hi ha proves que ho demostren.

Com es pren la decisió de dedicar-se professionalment a la música?
He estudiat música durant tota la vida i m’he format al conservatori i de trombó a la Banda Unió Musical. Tot i que a casa sempre em deien allò de “sí, la música molt bé, però fes alguna cosa més per si de cas”. A poc a poc em vaig anar movent, vaig anar potenciant habilitats artístiques, musicals, comunicatives, etc. I em vaig fer un forat. I el fet de tocar el trombó, que poca gent el tocava, em va acabar d’obrir portes. Però la realitat és que dedicar-se al món de la música és difícil. Sempre està aquell músic famós que et diu que ha estat cambrer o ha buscat altres feines per poder-se guanyar la vida. Però a poc a poc em vaig anar obrint camí, amb la boca cada vegada més petita, els meus pares em deien allò de “a més a més” i al final van veure que amb la música m’anava bé, i al final estan contents. Fa 20 anys que m’hi dedico, tot i que aquests dos últims anys hi ha hagut moments difícils.

Raül Cid és un nen, il·lusionat amb la vida, amb la cultura, amb la música, l’humor, el teatre… Amb tot el món artístic

Vas formar part de la Banda Unió Musical de Tarragona, que enguany celebra 25 anys. Què destacaries d’aquella època?
Vaig entrar l’any 1994 i vaig estar fins al 2007. Molts anys. Vaig estar molt a gust, vaig conèixer molta gent. També ajuda el fet de formar part d’una entitat tan gran, amb tanta gent, et motiva i et dona ales per voler dedicar-te a la música. Tinc molt bon record del meu pas per la BUMT.

Recomanaries a la gent a apuntar-se?
Sense cap dubte. Tots els formadors, la banda juvenil, la gran, els músics… tot ha contribuït a fer que la BUMT sigui una de les grans entitats musicals de Tarragona.

Amb Stromboli, sempre intentem trencar aquesta quarta paret i fer que la gent s’integri amb l’espectacle.

Quin és el primer projecte, un cop acabes amb l’època de formació musical?
Des dels 18 fins als 32 vaig formar part d’un grup d’aquí del Camp de Tarragona que es diu Small River Dixie. Una cosa important és que quan jo estava a la BUMT es va iniciar el festival Dixieland de Tarragona. Sempre m’ha agradat molt aquesta música i amb companys de la banda vam decidir muntar la Small River Dixie. Arran d’aquest festival vaig decidir el 2011 engegar el projecte de Stromboli Jazz Band, en el qual barregem aquests estils musicals, amb humor, amb gags, amb aquest ‘clown’, una mica exagerat -a vegades a l’escenari has d’exagerar moltes coses- i la gent es pensa que sempre has de ser graciós, però no sempre tens ganes de fer un acudit. Amb Stromboli, sempre intentem trencar aquesta quarta paret i fer que la gent s’integri amb l’espectacle.

Què ha suposat el Festival Dixieland pel Raül Cid? És un festival que està com ‘maltractat’.
Jo trobo a faltar l’energia dels primers deu anys. S’ha perdut potser aquell format ‘gamberro’, de carrer, les jam sessions…

L’artista Raül Cid a larepúblicacheca.cat

En definitiva, l’espontaneïtat d’un concert al carrer?
Sí, de trobar-te a més gent tocant al carrer. És cert que potser hi ha hagut problemes de pressupost i s’ha apostat per un altre tipus de format. Però cal no oblidar que el Dixie és música de carrer. Una big band sí que és un format de recinte tancat, però també es troba a faltar el format carrer. Per mi el Dixieland suposa bona música, relacions amb músics, conèixer moltes persones, amb qui avui dia encara col·laborem i sobretot un creixement personal i musical molt important i més fent-se a casa meva, a Tarragona, que no t’obliga a marxar a altres llocs per veure segons quins estils. L’he vist néixer i sí que és veritat que ha perdut aquella màgia del principi, és com una relació de parella. O amb els anys vas cuidant i aportant coses noves o… És complicat. També s’ha d’apostar més per la gent del territori.

Tarragona ajuda al músic local? Com és el fet de tocar a casa?
El fet de tocar a casa, a vegades és fàcil, a vegades és difícil o hi ha circumstàncies que no controla ningú. Molts cops no demanes diners, demanes facilitats logístiques, o d’estructura o de material, o espai. A vegades ha faltat un cop a l’esquena, allò de dir: “Esteu fent una molt bona feina”, o donar una mica de suport, sí que t’esperes. Tot i que potser des de l’altra part ja es pensa que s’està fent. Però tu veient certes coses… Entenem que tothom fa el que pot, però penso que tot hauria de ser una mica més fàcil.

Com neix l’Stromboli Jazz Band?
Neix a finals de 2011, quan ja feia 11 anys que estava a l’altra formació i jo tenia ganes d’impulsar el meu propi projecte i fer coses diferents. Més que projecte musical, artístic. Com et deia abans, incloíem diferents disciplines. Sí que era un mal moment, però sempre ho és (riu). Volíem oferir una cosa que ningú estava oferint. Adaptar cançons, bandes sonores, etc. I tocar-les a ritme de jazz. En aquell moment ningú ho estava fent. Vaig pensar que podia funcionar, vaig buscar músics que podien encaixar amb aquest projecte, els vaig explicar que volia fer i s’hi van sumar.

Volíem oferir una cosa que ningú estava oferint. Adaptar cançons, bandes sonores, etc. I tocar-les a ritme de jazz

Les haureu vist de tots els colors.
He de dir que ha estat tot bastant bonic, però sí que hi ha hagut adversitats. Alguna espineta clavada amb un festival que volíem anar i no hem pogut, però també només dos mesos després del primer concert vam rebre ens van convidar per tocar al festival de Jazz de San Sebastià. Pensa que quan comences un grup, no tens contactes, molt poc currículum, molt poca gent et coneix. Ens hem anat fent a poc a poc un lloc dins la música. La gent ja ens va coneixent, sap el que fem, ens truquen per anar a actuar i quan això passa, és una satisfacció, et carrega les piles i et fa tenir ganes de continuar endavant.

Entenc que els primers concerts van ser a escala local. Quan es fa el pas de sortir a la demarcació o altres llocs de Catalunya?
Va ser tot bastant ràpid. Pensa que treballem molt el fet de trucar, enviar correus a la gent… Parlaves amb un, enviaves la proposta, els agradava. La manera com vens el teu producte fa molt, és molt important. A poc a poc ens van anar trucant de diferents festivals, un d’ells el de Guardiola de Font-rubí, que ja et posa en el mapa, el de Blues de Reus o el de Jazz de Cambrils… El fet de tocar les tecles adequades i el fet de tenir un producte atractiu, va fer que en quatre o cinc mesos ja ens conegués molta gent. Només el primer any vam fer més de 50 actuacions i en el primer concert la gent ja ens demanava discos.

Una cosa que sobta és la capacitat que té l’Stromboli d’omplir una plaça de gent, fer ballar tot un carrer. Què és el millor d’actuar al carrer?
És una bona pregunta que ens fan, què preferiu teatre o carrer? Tot té el seu morbo. En un teatre la gent paga la seva entrada i ve expressament a veure’t, tot i que és molt maco, sí que és veritat que és tot més ‘encotillat’, no tens aquella espontaneïtat per ser gamberro que et dona el carrer, està el públic assegut i no pot ballar. Però, d’altra banda, el so és molt bo, estàs en unes condicions on pots jugar amb la il·luminació i fer un espectacle que no pots fer al carrer. En canvi, al carrer, el contacte amb la gent és molt proper, s’ho troben per sorpresa, captes al públic, a gent que no et coneix de res. Vas fent que a poc a poc l’actuació vagi creixent, que la gent s’ho passi bé. És una actuació molt més viva i festiva. Et dona aquella capacitat per improvisar. Un dels millors concerts al carrer, han estat els vermuts de Sant Magí a Cal Peter.

L’Stromboli Jazz Band s’associa molt al món de la festa major i sou el grup de tot el Camp de Tarragona.
Tot té l’origen amb el nom. En afegir Jazz Band a Stromboli, i en veure que el que fèiem era música festiva, de carrer com les jazz bands, era un punt a favor nostre. La gent en veure Jazz pensava al principi que era elitista. Però a mesura que ens han conegut, la gent ens segueix per tot arreu. Per la música, altres pel show o l’humor, inclús per la gastronomia (rialles).

Una cosa que volia és que la gent veiés que ens podem adaptar a qualsevol situació, amb diferents formats

Actuacions gastro-musicals.
(Riu) Pengem fotos de dinars i sopars abans o després de les actuacions i hi ha gent que ens segueix per això. El que la gent veu sobre de l’escenari, que tots els membres del grup ens portem bé, és de veritat. Una cosa que volia és que la gent veiés que ens podem adaptar a qualsevol situació, amb diferents formats. Volem ser propers a la gent, dinem als dinars populars, estem amb ells.

Quina ha estat la millor anècdota sobre l’escenari?
En recordo una a Reus. Era un noi molt tímid, que em va dir si podia ser jo el que li digués a la seva parella si es volia casar amb ell.

Carai (rialles).
Jo li vaig dir que sí, però que si es casaven que ens contractessin (riu). Ens va fer molta gràcia.

Stromboli Jazz Band en concert

Un moment difícil sobre de l’escenari.
Quan per exemple marxa la llum, et quedes a fosques i el fet de posar-te a cantar l’aniversari feliç com si anés a sortir el pastís. Sempre m’ha agradat aquella rapidesa de les sèries de telecomèdia, improvisar. I a la que passa alguna cosa, aprofito i ho introdueixo en l’espectacle. En aquest cas, cantem sense micros, que triga més a tornar la llum, ens posem entre la gent a tocar. Sempre aprofitar les adversitats i fer-les teves i que juguin a favor. De fet, els moments més improvisats, són els que la gent més recorda.

I un moment en què has hagut de posar-te la “màscara” del Raül Cid de Stromboli i no tenies ganes de res.
En els inicis de la pandèmia. Hi havia moments que et sortia una actuació, després te la cancel·laven. Comptaves amb aquella actuació. Has de donar d’alta els músics, has de preparar-ho tot, i has de tenir uns diners. A tu et cancel·len l’actuació, però tu ja has fet l’alta i has avançat uns diners. Aquesta incertesa amb els companys, de si hi haurà una actuació o no. El que sí que diré és que gairebé tots els ajuntaments van fer el possible per reprogramar les actuacions.

De sobte, t’arriba una pandèmia i ens ho canvia tot.
Afortunadament, ara hem pogut fer broma inclús en els espectacles sobre això. Però pensa que tenim un espectacle superinteractiu amb el públic, el problema també era veure que el públic et venia cohibit, que s’havia d’asseure separats tot i viure junts, amb la gent a 10 o 20 metres de l’escenari. Ens vam esforçar moltíssim, però ja al final no sabies si estaves arribant a la gent. Et canviaven les condicions cada setmana. Adaptar-te a això, quan tu tens un espectacle determinat d’interacció amb la gent, era molt difícil. Però tu havies de ser el mateix. Els aforaments, les distàncies socials… etc. Així i tot, som dels grups del Camp que més hem treballat aquests dies, gràcies a la capacitat d’adaptació.

El que prediquem als concerts a la gent és que somrigui i que sigui feliç

És fàcil, amb aquesta radiografia dels efectes de la pandèmia que has fet, ser músic a Tarragona?
No és fàcil ser músic en general (rialles). I durant la pandèmia, menys. Però és el tarannà de cadascú, o estic a casa meva queixant-me que no hi ha res o no hi ha feina, o em poso les piles i em poso a treballar per adaptar-me i buscar solucions i actuar. El que prediquem als concerts a la gent és que somrigui i que sigui feliç, que deixi fora les preocupacions i que gaudeixi al màxim. I he de predicar amb aquest exemple.

D’aquí la famosa paraula de la pandèmia, resiliència.
També et diré que allò que anàvem a sortir millors de la pandèmia tampoc m’ho crec. Ha tret el pitjor de la gent. Has de ser sempre bona persona. Sempre he estat resilient, vaig fundar Stromboli en un moment complicat, però aquí seguim i amb ganes de més.

Un moment que destaquis dels deu anys de Stromboli Jazz Band.
El concert del primer aniversari de la banda. El fet de veure el Teatre Metropol ple, veure la gent fent cua fora a les taquilles, gent que es quedava fora de l’actuació… Tot això en un any de vida. És una cosa que se’m marcarà de per vida. També el fet de crear vincles amb els seguidors, que ja són part alguns del cercle d’amistats, tocar a un casament i que et contractin per la comunió del nen, formar part de la família… Coses que no tenen preu.

Raül Cid després de l’entrevista

Tres discos gravats. Què ha canviat del primer a aquest últim?
Ha canviat la qualitat musical, la cohesió entre nosaltres, el vincle que tenim -amb una mirada a vegades ja t’ho dius tot, com aquelles parelles-, tot es nota sobre l’escenari. Aquest tarannà es nota en el nou disc, que cada vegada som un grup més cohesionat, sona millor, el repertori té més dificultat, gravem tot alhora, perquè sigui el més semblant a una actuació en directe.

Concert d’aniversari pels deu anys al Teatre Tarragona el 13 de març. Quin missatge dones als lectors de larepúblicacheca.cat?
Doncs que vinguin a veure’ns! No serà un concert com els d’abans. Estem preparant moltes sorpreses, hi haurà artistes convidats, coses que no es poden dir, però serà una festa en homenatge a tota aquella gent que ens va començar a seguir des dels inicis, els que s’han anat incorporant i tots aquells que vulguin descobrir Stromboli Jazz Band.

Què li demanes a 2022?
Que puguem continuar treballant igual o millor que fins ara, deixant de banda el parèntesi de la pandèmia, que la gent ens continuï estimant com ens estima i que s’hi vagi afegint més gent al projecte i que ens facin suport.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Març, 2022
WhatsApp-Image-2022-03-04-at-11.02.27-1280x960.jpeg

Deu anys no es fan cada dia. I és que la Stromboli Jazz Band, grup de swing, dixie i jazz popular de la demarcació, celebra el seu desè aniversari i ho celebrarà en el marc de la programació de primavera dels Teatres de Tarragona, omplint de gom a gom l’ateneu de la capital tarragonina.

La regidora Solé ha destacat “la trajectòria d’aquesta formació tan arrelada a la nostra ciutat i als seus diferents cicles culturals i festius” i ha valorat “l’important paper que grups com aquest i entitats culturals en general del territori hi juguen, aportant una riquesa cultural a la ciutat que sens dubte és motiu de celebració”.

Així, el pròxim 13 de març a les 19 h, el Teatre Tarragona acollirà l’espectacle Alegria, amor i fantasia, on l’Stromboli Jazz Band presentarà el seu tercer disc i faran un repàs a la trajectòria viscuda durant aquests deu anys, a part d’incorporar novetats i comptant amb la col·laboració de diversos artistes convidats.

El primer CD de la banda, Smile, va ser presentat el febrer del 2013, després d’un any de vida. El segon CD, Be Happy, es va presentar pel seu 5è aniversari el febrer del 2017, tots dos al Teatre Metropol. El grup està format per Raül Cid (Trombó, Veu i Direcció), Josué García (Trompeta), Ton Solé (Banjo,ukelele), Ismael Carles (Tuba) i Adrià Mort (Bateria).

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Desembre, 2021
Puertas-abiertas-1280x894.jpg

L’obra, prevista per dissabte, ha estat suspesa

L’obra ‘Puertas abiertas‘, d’Emma Riverola, dirigida per Albel Folk, ha estat suspesa per motius interns de la companyia, segons s’ha informat des del consistori de la capital tarragonina.

La seva representació dins la programació d’aquesta tardor dels Teatres de Tarragona estava prevista per demà, dissabte 18 de desembre, a les 20.30 h, al Teatre Tarragona. Pròximament, es procedirà a la devolució de les entrades a través del mateix canal pel qual aquestes es van adquirir.

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Octubre, 2021
teatre-tarragona-1.jpg

El Teatre Tarragona tornarà a l’activitat el pròxim divendres 5 de novembre. Així ho ha anunciat la regidora de Cultura de l’Ajuntament, Inés Solé, en la presentació de la nova temporada de Tardor/Hivern, amb més d’una vintena d’espectacles programats que faran tornar a bullir d’activitat les butaques de l’ateneu tarragoní, després d’haver patit un nou incident estructural.

L’ateneu tarragoní torna a obrir les portes

De fet, si l’estat de la reforma ho permet, el Teatre tornarà a recuperar el 100% de l’aforament, tot i que tal com ha recordat Solé, s’hauran de mantenir les mesures de seguretat anticovid, com l’ús de la mascareta per part del públic, el rentatge de mans amb gel hidroalcohòlic i la constant desinfecció i ventilació dels espais.

La base de la nova temporada, segons l’edil de Cultura, recull les grans estrenes del país, incloent-hi els grans èxits de la temporada i recuperant funcions que es van cancel·lar a causa dels danys estructurals de l’ateneu. Solé ha assegurat que s’ha destinat un pressupost de 180.000 euros, tot i que ha destacat que “anirem veient si cal readaptar-lo o no, en funció del que vagi venint”.

Sobre el preu dels abonaments, la regidora de la CUP ha dit que s’han abaixat en alguns espectacles, tot i que el funcionament serà el d’altres temporades. Els interessats podran adquirir les seves entrades a entrades.tarragona.cat, i es posaran a la venda el 3/11 a i a les taquilles del Teatre Tarragona (horari especial els dies 3, 4 i 5/11 d’11 a 13 h i de 17 a 19 h).

VÍDEOS


PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Octubre, 2021
IMG_2055-1280x720.jpg

Es tracta d’un dels equipaments culturals més importants de la capital tarragonina. El Teatre Tarragona tornarà a bullir d’activitat, després d’haver patit l’enèsima incidència que ha obligat a tancar les portes i cancel·lar la seva programació. Tot això sembla ja cosa del passat, segons ha explicat la regidora de Cultura, Inés Solé en la programació del cicle de Tardor/Hivern.

Solé durant la presentació de la programació

Solé qüestionada sobre les últimes incidències ha assegurat que els teatres de la ciutat “estan en constant millora”, i en el cas del Teatre Tarragona s’ha aconseguit arranjar les situacions d’emergències, fet que permetrà l’obertura de l’ateneu el pròxim 5 de novembre. La intenció de la regidora cupaire és “fer un full de ruta” perquè hi hagi un constant manteniment dels equipaments culturals, també al Teatre Metropol.

La titular de Cultura ha avançat que treballen en les noves oficines per millorar la situació dels equips de producció, i revisant la situació dels equips d’aire condicionat per millorar la ventilació del teatre. “L’objectiu és fer del Teatre un equipament complet, hem de tenir un Teatre en condicions, que ha de ser retornat a la ciutadania, després d’anys de deixadesa”, ha etzibat.

Preguntada sobre l’estat de la denúncia de l’Ajuntament contra l’empresa que va realitzar la reforma de l’ateneu, Solé ha confirmat que “no hi ha cap novetat”, però que s’està treballant per “demanar responsabilitats per determinades actuacions”. El cert és que el Teatre tornarà a rebre públic al 100% d’aforament i amb una nova temporada, que arrencarà el 5 de novembre.

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Setembre, 2021
TGN-Big-Band-1280x960.jpg

El Teatre Tarragona acollia ahir un concert d’orquestra de la mà de Rambla Music i la TGN Big Band, un grup musical que va fer vibrar al públic amb multitud de cançons interpretades per Jordi Català, Ramonet Domenech, Oriol Grau, Txus Cano i José Granadero. Resum de l’esdeveniment en dues paraules: classe magistral.

I és que amb l’arribada de les festes de Santa Tecla venia de gust tornar a sentir música d’orquestra, encara que malauradament no es pogués ballar. Precisament era el que demanava l’ambient: ballar agafats de la nostra parella o amics i tornar a sentir aquelles emocions que ens feien feliços abans fins i tot que coneguéssim l’existència del maleït coronavirus.

Tanmateix, els assistents van poder tenir un tastet de totes aquelles emocions ahir a la nit. De ben segur que per a molts va ser insuficient, però d’altres ja es van quedar satisfets només de recordar els temps prepandèmics. Pel que fa als temes, van ser molt variats, amb cançons que van des del rock d’Elvis Presley fins al jazz-pop de Frank Sinatra.

L’harmonia de tots els instruments ben coordinats, amb alguns tocs especials i diferents de les interpretacions finals, s’unien a la perfecció amb les veus dels cantants per fer de tot plegat un espectacle meravellós. Tant de bo es pugui gaudir ballant i sense mascareta ben aviat…

A. Riba

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ1 Setembre, 2021

El Teatre Tarragona ja torna a acollir obres dramaturgues. Després de 2 mesos de tancament per una afectació de risc al vestíbul, l’Ajuntament ha conclòs les obres d’adequació i millora d’aquest entorn. I és que el consistori ha volgut aprofitar el problema per elevar la qualitat de l’equipament. Segons ha explicat aquest matí l’alcalde, Pau Ricomà, les intervencions han comportat una despesa sobrevinguda d’uns 200.000 euros.

El batlle també ha exposat que el cas està a les mans dels serveis jurídics de l’Ajuntament i que d’aquí a poc temps s’emprendran accions legals, ja que el problema del vestíbul venia arran d’una estructura metàl·lica no homologada, ni certificada, i que estava col·locada de forma “precària”. Així ho ha exposat l’arquitecte a càrrec, qui també ha explicat que les actuacions de millora s’han centrat en l’acústica i la prevenció d’incendis.

VÍDEOS


PUBLICITAT



REDACCIÓ28 Agost, 2021
Gala-benèfica-Todos-en-Azul-1280x1280.jpg

L’associació ‘Todos en Azul‘ organitza una gala benèfica per finançar el seu projecte més reconegut: el Casal de l’Autisme de Tarragona. I és que els impulsors de l’exitosa iniciativa volen que aquesta sigui permanent i no només estiuenca. La gala, que comptarà amb un espectacle i entrega de premis, tindrà lloc el 24 de setembre a les 18:30 al Teatre Tarragona.

Les entrades es podran adquirir per 15 o 20 euros a partir de la setmana vinent en dos punts de venda: Fleca Falset (c./ Falset, 23, Torreforta, Tarragona); i InNeuro (c./ de l’Onze de Setembre, 32, Vila-seca).

La gala proposa un viatge on descobrir la música i les danses tradicionals de cada racó del món, que es fusionaran amb la màgia i l’acrobàcia: La nit dels maies, boleadoras, tango, dansa del ventre, flamenc, acrobàcies, màgia, country, cancan, cumba colombiana, etc… Un espectacle ple de sorpreses i preparat des del cor per 30 artistes que participaran en l’esdeveniment de forma totalment altruista.

PUBLICITAT





RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter