Arxius de Tauromaquia | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Gener, 2020
DSC00014-1280x853.jpg

La Plataforma es presentarà el 15 de gener

La Plataforma ‘Prou Correbous’ ha vist avui la llum. Aquesta plataforma animalista en contra de la tauromàquia a Catalunya ha impulsat avui el seu nou web i ha aprofitat el període de descans de la temporada de correbous i pràctiques taurines al país per anunciar la creació d’aquesta nova plataforma.

‘Prou Correbous’ està integrada per 9 entitats animalistes del territori per a fer un front comú per lluitar per la fi dels actes taurins a Catalunya. Aquesta iniciativa ha vingut motivada després de que un bou saltés la barrera durant els correbous de Vidreres el passat 1 de setembre de 2019, causant 19 ferits abans de ser abatut a trets per la policia.

Les entitats que formen el grup coordinador de la plataforma son ADDA, FAADA i Libera!, AnimaNaturalis, Fundació Fauna, Fundación Franz Weber, Lex Ànima, AVDA i Tots Som Poble. Prou Correbous farà la presentació oficial de la plataforma, el dia 15 de gener davant el Palau de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume.


REDACCIÓ28 Octubre, 2019
fotoadamtomas-1280x960.jpg

Adam Tomàs en roda de premsa

Nova polèmica a les Terres de l’Ebre amb la tauromàquia i els correbous. Un conjunt d’associacions antitaurines ebrenques han acusat l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, de ser l’alcalde només dels taurins de la capital del Montsià. Tomàs va aparèixer recentment en un documental del canal Movistar Toros on donava suport a la tauromàquia.

Segons les associacions antitaurines ebrenques, Tomàs es va mostrar partidari de realitzar consultes als diferents municipis per “mesurar quin és el suport social que té la tradició entre la ciutadania” i denuncien que “no es pot fer una consulta amb garanties democràtiques a Amposta, on durant molts anys l’opinió contrària ha estat reprimida, i on l’alcalde es posiciona clarament i de forma pública, al costat dels taurins”.

Les entitats han enviat una carta a Adam Tomàs, com a reacció a l’entrevista a Canal 21 Ebre. L’alcalde va denunciar que les entitats animalistes estaven ensenyant als diputats del Parlament imatges de bous on se’ls posava el foc directament a les banyes, en un espectacle que li feia pensar, segons va dir, que no era ni d’Espanya, sinó de Sud Amèrica.

En la carta, les entitats han volgut explicar la forma en la qual s’embolen els bous a Medinaceli, aclarint que aquesta pràctica cruel que el mateix Adam va rebutjar públicament per televisió, no succeeix en cap altre país del món que no sigui a l’estat espanyol.


REDACCIÓ13 Setembre, 2019

L’accident ocorregut al correbou de Vidreres el passat diumenge 1 de setembre no és un cas aïllat, sinó una conseqüència lògica derivada del comportament boví, ja que els bous no volen participar en els correbous. En qualsevol mena d’espectacle d’índole taurina, els toros sempre volen fugir i en alguns casos la seva desesperació és tan extrema que són capaços de saltar a les grades. El bou de Vidreres no pretenia fer mal al públic, estava desesperat i buscava una sortida perquè volia fugir, només volia escapar del turment.

Quan un toro irromp a l’arena de la plaça de braus, el bullici causat pel xivarri del públic l’espanta molt, per aquest motiu la primera reacció instintiva de l’animal és fer una volta circumval·lant l’arena, per buscar una sortida. Aquest és el comportament propi dels herbívors, fugir davant qualsevol situació adversa. Normalment, els toros fan fins a tres voltes a l’arena i a la tercera prenen plena consciència que no hi ha escapatòria, comprenen que es troben tancats. Llavors, comença l’espectacle. Durant els correbous, els bous no envesteixen perquè en tinguin ganes, sinó perquè no han pogut fugir.

Que els bòvids volen fugir, a Vidreres ja ho haurien de saber, ja que l’any 1999 les 10 vaquetes del correbou van aconseguir escapar i amagar-se al bosc. Durant el periple de la fuga, una d’elles va provocar un accident de trànsit que afortunadament no va causar la mort al conductor del vehicle sinistrat. Les vaquetes però, no van tenir la mateixa sort. L’Ajuntament va demanar als caçadors del poble que prenguessin l’escopeta i les anessin a cercar. Durant els dies següents totes van ser abatudes a trets, inclosa la que deambulava ferida a causa de la topada amb un cotxe.

Aquesta mesura no va estar exempta de controvèrsia, la Protectora d’Animals de Tossa de Mar va manifestar la seva indignació. El consistori vidrerenc va respondre que davant una situació d’emergència com aquesta calia una solució final. La moralitat d’aquests fets haurien d’haver portat a la lliçó: si tal despropòsit com el correbou no se celebrés, tal vegada no hauria calgut tanta desraó, però no va ser així. Diumenge passat, la plaça de Vidreres va esdevenir l’escenari d’uns fets que podrien haver derivat en tragèdia, no obstant això accidents com aquest no són en absolut fets insòlits.

Encara no fa un any, el 20 de setembre de 2018, a la plaça de toros de Villafranca de Navarra, durant el concurs de recortadores, un toro va saltar a les grades, va causar 20 ferits, va escapar i va aconseguir arribar al carrer major de la vila. L’animal va ser controlar sense haver de ser tirotejat. Tampoc no fa ni un any, gener de 2018, que un toro de nom Trueno va causar el pànic a les grades de la plaça de braus més gran del món, la Monumental de Ciutat de Mèxic.

L’agost de l’any 2010, a la plaça de braus de Tafalla (Navarra) el toro va saltar a les grades i va causar 40 ferits. El setembre de l’any 2003, a Torralba de Calatrava (Ciudad Real), una vaqueta va causar 17 ferits en saltar a les grades. El Setembre de 2011, a Guadalajara de l’Estat de Jalisco (Mèxic), durant la corrida un toro va saltar al burladero i va causar diversos ferits i un mort… i casos com aquests, al llarg dels anys, en trobaríem centenars, arreu de la península Ibèrica, Occitània i a Llatinoamèrica.

Quan el Parlament de Catalunya va prohibir l’ús d’animals salvatges en espectacles de circ, un argument irrefutable fou la premissa relativa a la seguretat, ja que els animals en aquestes situacions adverses poden reaccionar de maneres inesperades, cosa que compromet la seguretat pública i per descomptat la del mateix animal. Vidreres, per segona volta, ens hauria de llegar aquesta lliçó.

Helena ESCODA
És antrozoòloga, historiadora i coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter