Arxius de Tarraco | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

Tarragona és Patrimoni Mundial des de fa vint anys. Des d’aleshores hi ha hagut diferents governs i responsables polítics al capdavant que, amb més o menys fortuna, han desenvolupat i impulsat diferents projectes en relació amb el patrimoni. Sí, ens enganyaríem si diguéssim que hi ha hagut un abandonament total per part de les institucions. S’han fet coses millors o pitjors, però se n’han fet.

Ara bé, ens preguntem: s’ha fet tot el necessari? S’ha fet tot el que la ciutat necessitava per estar a l’alçada d’una distinció que per llegat sens dubte Tarragona mereix? Estic segur que aquesta pregunta suscita divisió d’opinions, però crec que està bé que ens la fem. Mirar cap enrere de vegades és necessari per afrontar el futur més preparats i reconeixent els errors del passat.

La meva resposta a aquesta pregunta és clara: crec que es podria haver fet més i, sobretot, crec que es podria haver fet diferent. Un exemple. Les famoses grades de fusta de la Plaça Sedassos van tenir un cost aproximat de 240.000€. Una inversió controvertida i que va comptar amb el rebuig de diferents institucions i especialistes. Doncs bé, amb aquest mateix import es podria haver intervingut preventivament a l’Amfiteatre i es podria haver evitat el seu tancament. A més a més, tenint en compte que diferents tècnics municipals ja havien informat que els problemes estructurals eren clarament visibles. Aquest és només un exemple, és clar, però evidencia que, des de les institucions públiques, des de l’Ajuntament, tenim un poder de decisió important a l’hora de decidir on invertim els diners de tots els tarragonins i tarragonines i que, per tant, els responsables polítics tenim capacitat d’influir en els pressupostos i en la despesa.

Així, el resultat de les diferents decisions polítiques en matèria de patrimoni dels darrers vint anys és el que podem veure als nostres carrers. Per a mi, i ho dic com a regidor de Patrimoni, però també com a ciutadà, la salut del nostre patrimoni no és bona. A partir d’aquí, què podem fer?

Des que vam començar a governar ara fa un any i mig – i quin any i mig! – hem dut a terme un gir de 180 graus en la manera en què entenem i gestionem el nostre patrimoni. Així, el principal objectiu que ens hem marcat ha estat invertir en la conservació. En aquest sentit, s’ha multiplicat per més de sis la partida destinada a conservació, passant dels 15.000 euros anuals de 2019 als 100.000 de 2020. A aquests 100.000 euros, cal afegir-ne 100.000 més d’anuals que és l’aportació de la Generalitat de Catalunya, el que fa un total de 200.000 euros a l’any durant quatre anys només en conservació i manteniment. Faltarà, segur, però creure en el nostre patrimoni han de ser fets, no només paraules.

Sumat a això, estem destinant els diners de les inversions a redactar i executar projectes que impliquen recuperació de patrimoni. Els problemes estructurals de l’Amfiteatre, la recuperació de les tan malmeses façanes del Pretori, la recuperació de la Plaça del Pallol, la recuperació de diferents trams de la Muralla, etcètera…en definitiva, hem centrat els esforços municipals en conservar, recuperar i mantenir aquesta part de nostre passat que ens fa referència a nivell nacional i internacional.

D’altra banda, el segon dels objectius que ens hem marcat és el de millorar la museïtzació dels nostres espais patrimonials. Què ensenyem i com ho ensenyem al visitant, és part fonamental de la nostra imatge. Una de les coses que més trobo a faltar quan passejo pels nostres carrers, és la informació necessària perquè puguem entendre on som i el que veiem en cada moment. Tarragona està impregnada d’història en cadascuna dels seus carrers i racons, i tot això s’ha de fer més visible i posar-ho en valor. Hem de generar un relat de ciutat que serveixi per entendre, de manera didàctica i accessible, el passat diacrònic de la nostra ciutat. Tot això ha de servir també per al creixement cultural i econòmic de Tarragona.

Finalment, però no menys important, el tercer objectiu en el qual estem treballant és el de posar en valor, dignificar i donar suport als professionals vinculats al sector del patrimoni.

L’Ajuntament ha de tenir cura sempre a les seves treballadores i treballadors. Sempre. Sense matisos. A més, com a institució pública que gestiona patrimoni hem de facilitar, en la mesura del possible, que professionals del turisme i de la cultura tinguin els espais i les eines per  a funcionar en les millors condicions. Així mateix, hem d’impulsar, donar suport i aprofitar la investigació científica, que és bona i molta la que tenim a Tarragona (URV, ICAC, IPHES).

En definitiva, crec que aquestes mesures i projectes contribueixen a marcar el nou rumb a seguir per estar a l’alçada de la distinció que té la nostra ciutat. Tarragona ha de caminar cap a un model de gestió del patrimoni proactiu que, de manera coordinada, posi en valor el que té, que és molt. Per què no aspirar a ser una referència en la gestió del patrimoni a Europa? Podem aconseguir-ho, sobretot si som capaços de sumar a aquest immens repte a les diferents administracions competents. En aquest sentit, la formació d’una taula de treball compartida amb la Generalitat i l’Estat és un primer pas per generar aquest full de ruta que suposi el suport i l’impuls que necessita el nostre patrimoni.

Així, vint anys després de la declaració de Tarragona com a patrimoni mundial, crec que estem en el camí correcte. Ara bé, ni serà ràpid ni serà fàcil. Hi ha feina per a diverses legislatures i per això és important generar aquestes eines perquè, governi qui governi, hi hagi una estructura consolidada sobre la qual seguir enfortint el nostre patrimoni.

Crec que aquest aniversari ha de ser un punt d’inflexió en la manera en què, tant polítics com a ciutadans, entenem i gestionem el nostre patrimoni. Ara més que mai hem de seguir invertint i apostant per la cultura com a eina de futur. Tot perquè, d’aquí a cinc, deu i vint, anys, Tarragona sigui una capital de referència en la gestió del patrimoni.

Herman PINEDO
Regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona