Arxius de TAC12 | Diari La República Checa

La darrera setmana de campanya s’ha obert a Tarragona amb el debat electoral entre els caps de llista dels quatre partits amb representació municipal organitzat conjuntament per la Cadena SER, el diari Més i TAC 12. Aquesta és la peça de resum, a la que acompanyen dues més relatives al xoc dialèctic produït pel tema dels Jocs del Mediterrani i a les aliances postelectorals.

Gravat aquest dilluns al matí als estudis de la televisió pública i conduït per Xavier Abelló, Marc Cámara i Carles Magrané, ha servit per marcar tendències. Tots d’acord per atacar un Albert Abelló (CiU) de llenguatge fresc però amb risc de quedar congelat com un inexpert en la política amb molt per aprendre; Arga Sentís (ICV) fustigant la “dreta” i mimant el socialista Josep Fèlix Ballesteros (“vostè sempre m’apunta a mí i mai al senyor Ballesteros”, li ha acabat etzibant l’expresident de la Cambra de Comerç); Alejandro Fernández (PP) tenint clar que venia a llençar el seu missatge amb una claretat i capacitat de síntesi encomiables i l’encara alcalde jugant sòlidament a la defensiva i mirant cap a un altre lloc quan es tracta de repartir culpes. En el fons, sensació de prudència entre tots davant de la creixent inestabilitat d’un electorat més volàtil que mai.

El pròleg es remunta fins el… tripartit!
De format àgil, quatre grans temes amb un minut d’introducció per a cada candidat i setze minuts d’intervenció lliure autoregulats entre els candidats segons acord previ entre ells. En aquest camp, aliances implícites i explícites en un joc perillós i una absurda deriva a l’inici de la confrontació en la qual Abelló ha caigut en la mina situada al seu pas per una Arga ansiosa de cos a cos que l’ha obligat a parlar sobre les diferències entre el tripartit de la Generalitat i l’actual govern convergent.

Ballesteros s’ha tret de la màniga un gràfic on certificava la baixada d’inversió per cápita entre José Montilla (“214 euros per tarragoní”) i Artur Mas (“54 euros”), i ha donat arguments a la seva tesi de fons que si alguna cosa va malament és per que la resta d’administracions no compleixen els seus deures. La Savinosa, la Ciutat de Repòs i Vacances sens anar més lluny. “El Teatre Tarragona, l’EOI, la comissaria de la Guàrdia Urbana, amb aquest alcalde, solucionades”.

El ventilador ha acabat arribant a Madrid, amb una Arga (“tranquil·la, que per la televisió penalitza l’agressivitat” li ha exclamat el cap de llista del PP) interessada de llençar l’únic missatge amb calat per fidelitzar al seu electoral, el de la reforma laboral popular vinculant-la a la condició de diputat al Congrés d’Alejandro, i les retallades dels “governs de dretes”. El socialista l’ajudava interessat en “defensar la Tarragona real, no la que diuen vostès per a defensar els seus jefes“. Alejandro ha titllat el circumloqui de “baralles de pati de col·legi”, ha començat a aprofitar el minutatge i el debat ha tornat al terme municipal de Tarragona. El popular ha fixat l’objectiu en primer lloc amb els aturats de llarga durada fills de la crisi de la construcció i sense possibilitat de reciclar-se (“posaré en marxa un pla ambició de rehabilitació de façanes i centres cívics”) i tot seguit en els joves sense feina (“donarem 2.000 euros de subvenció a les pimes que contractin indefinidament un jove”).

Abelló entra en joc
Abelló ha trigat en entrar en joc. Dibuixant un panorama de “paràlisi permanent” i amb referències continuades a “l’exemple d’ineficiència del Mercat Central”, el cap de llista convergent ha tingut dos moments ben aprofitats. El primer quan ha ensenyant a Ballesteros el llibre de balanç de la legislatura editat pel seu propi equip de govern on s’ha reduït a poc més de deu pàgines (entre centenars) el capítol dedicat al comerç (fora de guió, moment dubitatiu de Ballesteros). El segon quan ha mostrat els “díptics que es pot trobar en l’expositor d’un hotel de Tarragona”. Només dos relatius a activitats de la ciutat, “l’un el trenet turístic i l’altre el de Tarraco Viva exclusivament en català”. “Vosté no s’ho mira, li han mirat”, reblava Ballesteros.

Ara bé, Abelló ha fet aigues quan irònicament li ha “comprat la idea” a Alejandro d’instal·lar “una gran biblioteca a l’edifici del Banc d’Espanya. I vostè haurà de portar els 15 milions d’euros que costa igual que (la inversió feta pel govern central a) Lleida i Girona”. Però el candidat popular li ha girat l’argument: “Vostè no coneix com funciona l’administració: aquests diners són una assignació de recursos directe a la Generalitat des del govern central. I sap qui decideix que s’inverteixin els diners a Girona? Doncs el conseller de Cultura, el senyor Mascarell”. Ja no importava qui tenia raó. Abelló havia perdut el round.

“Qui es carrega la cultura és vosté amb el 21% de l’IVA!”
El debat s’ha centrat també en matèria de turisme. Tot plegat, un intercanvi de dades presumptament certes o presumptament falses segons el faristol que ha permès Alejandro atacar Ballesteros “per haver pensat en convertir Tarraco Viva en bienal”. L’alcalde ha negat la major (això va ser una filtració interessada”) i s’ha fet perdonar pecats presentant la seva proposta de Colònia Tarraco, que implica la consolidació de l’oferta derivada del festival durant tot l’any. També en termes de turisme genèrics. “Els visitants ara es gasten 93 euros al dia, un 32% més alt que l’any passat”, ha afirmat destacant el 1.100.000 de pernoctacions per any.

Arga, que defensava la necessitat d’invertir en patrimoni sense que l’objectiu final sigui la seva mercantilització, ha guanyat inesperadament el pols a Alejandro. “Senyora Sentís, vostè de vegades s’oblida que la gent ha de menjar. Els diners no cauen del cel, i per a que s’inverteixi en patrimoni s’ha de crear una indústria cultural que faci que les empreses i les administracions s’hi fixin”. “Qui es carrega la indústria cultural és vostè, amb el 21% de l’IVA!”, li ha dit l’ecosocialista.

J.S.