REDACCIÓ28 Març, 2023
Rosa María Virolés Piñol és una tarragonina que ha fet història en el Tribunal Suprem: és la primera tarragonina presidenta de la Sala Quarta. Té les coses clares i li agrada dir les coses pel seu nom. Sense embuts ni draps calents. La Creu d’honor de l’Ordre de San Raimundo de Peñafort, passa la setmana a Madrid i als caps de setmana gaudeix del Mediterrani i del bon temps a la seva ciutat, Tarragona. En una conversa amb larepublicacheca, la magistrada especialista en ordre jurisdiccional social li preguntem si la Justícia feminista o masclista. Virolés no té dubtes que que l’evolució del temps obligarà a fer canvis i no ho oblidem, insisteixo, la justícia és femenina i serà de dones.
Començo per preguntar-li si la justícia és masclista…
Podria dir que el terme masclista, aquí, no lliga gaire. El que està clar és que no hi ha una cultura de la igualtat. Si haguéssim crescut en una cultura de la igualtat, ningú ja no formularia aquesta qüestió. Cal no oblidar que la dona ha accedit més tard a la carrera judicial i això pesa.
La dona va haver d’imposar-se per guanyar terreny?
Jo en concret no he hagut de fer res més que treballar i ser professional perquè em tinguessin considerada. Si jo considero a la gent, l’inrevés ha de ser una realitat. Reconec que en alguns casos ha estat així. Particularment no he notat aquestes dificultats, però no tothom ha viscut el mateix. Jo passo olímpicament de segons quines coses.
Vostè és la presidenta de la sala quarta del TS des del passat mes d’octubre, és complicat treballar amb tant d’home, requereix un esforç?
No traiem les coses de polleguera. Treballo amb normalitat amb la gent amb qui hagi de treballar. El problema és que la sala està composta per 13 membres i en aquests moments n’hi ha 5 vacants. I això es deu al fet que no està constituït el Consejo General del Poder Judicial i per consegüent no es fan els nomenaments. La resta no és problema. La plena igualtat ja arribarà.
Quin és el seu principal hàndicap?
Cap ni un. No en tinc cap. La meva funció és continuar arreglant la justícia el màxim que pugui dins de les meves facultats.
Arreglar la justícia?
Necessitem una sèrie de mitjans perquè ho puguem fer efectiu alguns canvis. Tot aniria millor, per exemple, si a la Sala Quarta no hi hagués 5 vacants. Funcionaria amb normalitat.
Mai no he sentit cap pressió política i estic dins de l’administració de la justícia des del 1980
La justícia depèn excessivament del poder polític?
Tenim el cas del Tribunal Constitucional i del Consejo, però la resta dels òrgans de la carrera judicial diria que no. Jo no entro en aquestes qüestions i jo mai no he estat en cap associació judicial i actuo lliurement. Mai no he sentit cap pressió política i estic dins de l’administració de la justícia des del 1980.
Li agrada que diferenciïn els jutges per conservadors i progressistes?
Hauríem de preguntar a aquells que fan aquesta qualificació. Jo no sóc de cap associació. Jo no hi posaria cap qualificatiu.
Quin seria el millor qualificatiu per a la justícia del nostre país?
Faria servir les paraules de Kennedy. Jo no espero res de la justícia i jo li dono tot allò que puc i sé. Jo aporto el que puc i no demano res a canvi.
Què li sembla que una ministra afirmi i es reafirmi que els jutges són masclistes?
Jo no entro en política. Només veig que tothom parla molt d’igualtat, però des de 1978 que l’article 14 de la Constitució va establir la plena igualtat. Hi ha lleis orgàniques i integrals que també ho determinen… Quan es necessiten tantes lleis per a la igualtat i accions positives això dóna a entendre que alguna cosa no funciona…
Potser no hi ha una igualtat real i només legal…
Potser sí. Veig que ens ho han d’anar recordant… En matèria d’igualtat, trobo que ens posen totes les mesures oportunes perquè això no passi i que no hi hagi cap desigualtat.
Considera que hem avançat?
Sí, clar. No hem assumit de cap manera la plena igualtat, però anem avançant.
Encara queda molt?
Hi ha gent que apunta cap a una dècada. Jo n’estaria satisfeta que ho aconseguissin en dues. Arribarà un dia que ho veurem com una normalitat.
La justícia és femenina en tots els aspectes
A la justícia hi ha un sostre de vidre a la justícia espanyola?
És una realitat. Hi ha 5600 jutges i magistrats, d’aquests 3000 són dones. Això representa un 56% de dones. En les darreres promocions judicials, un 80% són dones. Això em porta a concloure que, tenint en compte les dades, tot això haurà de canviar a la força. La justícia és femenina en tots els aspectes.
L’estàtua símbol de la justícia està inspirada en la deessa grega Temis – la deessa de les profecies – i apareix amb els ulls tancats… Creu que s’hauria de canviar aquesta imatge?
No m’ho he plantejat mai. Sigui com sigui, el cert és que s’estan fent canvis.
En el Tribunal Suprem, no gaire…
L’evolució del temps obligarà a fer canvis i no ho oblidem, insisteixo, la justícia és femenina i serà de dones.
Jo no espero res de la justícia i jo li dono tot allò que puc i sé
Es noten aquest feminisme en les sentències?
Estem obligats, d’acord amb la Constitució, a jutjar amb perspectiva de gènere si convé. Jo m’agradaria que sempre s’hi jutgi amb aquesta perspectiva i en casos selectes.
En una sentència de les famílies monoparentals de 2 de març, potser no va ser resolta amb aquesta perspectiva, oi?
Es podria haver resolt d’una altra perspectiva i vetllant per bé del menor. Jo vaig fer un vot particular.
Els jutges tenen un paper molt important en el canvi. Les vostres sentències dicten jurisprudència…
Nosaltres resolem casos concrets. No donem principis ni dient el que ha de fer el govern ni els polítics…
Fa sentit commemorar el 8 de març?
Tal com ho celebro jo, no veig cap inconvenient en continuar commemorant-lo… El problema és quan se celebra una altra cosa que ja no és el Dia Internacional de la Dona.
Vostè és de Tarragona. Sembla que el Fòrum Judicial de Tarragona ara va de debò…
Ho sé per la premsa i pel president de l’Audiència. No tinc cap coneixement oficial. Només puc dir que és molt necessari.
Si hi ha abusos sexuals, això vol dir que aquest col·lectiu no té la cultura d’igualtat que es necessita des de la base
Diuen que en 2026 serà una realitat…
Potser sí, només cal que s’hi posin.
Creu que la justícia està massa mediatitzada?
Crec que cadascú fa la seva feina. No entraré a comentar la feina dels periodistes, tot i que hi ha coses que m’agraden o altres que no tant.
Els abusos sexuals estan a l’ordre del dia…
És una àrea que no entra dins la meva jurisdicció. Però si hi ha abusos sexuals, això vol dir que aquest col·lectiu no té la cultura d’igualtat que es necessita des de la base.
Com s’aconsegueix això?
Donant nocions de cultura per a la igualtat a aquests personatges en concret.
S’està confonent el femení amb el feminisme?
Estem en una època de polítiques actives i això fa que se’n parli molt. Quan es comenci a normalitzar la igualtat ja no s’haurà de parlar. La culpa està en la falta de cultura d’igualtat.
Com es pot resoldre la bretxa salarial?
Amb un control dur per part de la Inspecció de Treball. Sovint el problema no està en salari base, però sí en els complements.
Vostè és tarragonina. Ara que passa molt de temps a Madrid, com veu Tarragona?
Jo vinc cada cap de setmana…
Nota algun canvi?
És una ciutat que s’ha modernitzat força en l’àmbit romànic…
La Sala II de l’Tribunal Suprem ha remès fa minuts els 
La Sección Cuarta de la Sala de lo Contencioso-Administrativo ha establecido en una sentencia que cuando el deudor incurra en mora deberá abonar la cantidad de 40 euros, en concepto de gastos de cobro, por cada una de las facturas abonadas fuerza de plazo y no como una única cantidad por el conjunto de todas ellas.
La Sala estima el recurso de casación planteado por la citada entidad financiera contra la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Extremadura que acordó el pago de 40 euros por el conjunto de todas las facturas al atribuir la responsabilidad de ese retraso a la Administración. El juzgado de lo Contencioso-Administrativo nº 1 de Mérida, por su parte, denegó los derechos de cobro ya que entendió que el retraso no obedecía a desidia de la Administración, que había tenido que soportar las consecuencias de la crisis económica.
De modo que, según la Sala, la presentación de la factura y su falta de pago en plazo determina el pago automático de la cantidad de 40 euros, sin necesidad de la presentación posterior de la reclamación de la deuda principal e intereses en sede administrativa.
La sentencia dictada por unanimidad por el Pleno de la Sala Segunda del TS -con ponencia de su presidente Manuel Marchena- confirma la condena a la pena de 1 año de prisión por un delito de descubrimiento y revelación de secretos, con la atenuante de dilaciones indebidas, a un empresario que, en la búsqueda de pruebas que acreditaran la deslealtad con la que fundamentar una demanda de despido, accedió en reiteradas ocasiones al correo electrónico particular del trabajador. Algunos de los documentos así obtenidos fueron presentados en la demanda de despido formulada ante la jurisdicción social.
El acusado alegaba en su recurso la posible existencia de legítima defensa, así como la inevitabilidad de ese acceso por la configuración técnica del programa de gestión del correo electrónico. Ambas alegaciones son rechazadas por la Sala: «…el acusado no ejerció de forma legítima ningún derecho. Ni la compartida utilización de las claves corporativas, ni la definición en el convenio colectivo, como infracción disciplinaria grave, de la utilización de los medios productivos puestos a disposición del trabajador, son suficientes para legitimar la grave intromisión del empleador en la cuenta particular de JCZ.
De hecho, frente a la versión de la defensa de que el acceso a esas cuentas privadas fue prácticamente inevitable por el funcionamiento del sistema, lo que indica el hecho es precisamente lo contrario. Su conducta no se limitó a ese contacto casual con aquello que no se quería conocer, sino que se imprimieron “…determinados mensajes y correos electrónicos enviados o recibidos entre el 11-3-13 y el 26-6-13”, llegando a ordenar el acusado a su hija que siguiera haciendo acopio de mensajes para “…recabar todos los datos posibles de lo sucedido”. Añade la Sala que «…el amplio paréntesis cronológico -casi tres meses- durante el que LMN fue despojado de su derecho a la intimidad, a la protección de datos y, en fin, de su derecho al entorno virtual, habla por sí solo de la intensidad y el alcance de la injerencia».
La sentencia, en línea con la jurisprudencia del TEDH y de la propia Sala Social del Tribunal Supremo, no cuestiona la posibilidad de pactar una reserva de esa capacidad de fiscalización: «…empresario y trabajador pueden fijar los términos de ese control, pactando la renuncia, no ya a la intimidad, sino a la propia inviolabilidad de las comunicaciones. Y allí donde exista acuerdo expreso sobre fiscalización, se estará excluyendo la expectativa de privacidad que, incluso en el ámbito laboral, acompaña a cualquier empleado».
La Sala de lo Social ha confirmado la nulidad de un párrafo del artículo 8.2 de la Ordenanza del Banco de España que obliga a sus trabajadores a entregar la declaración del IRPF en procesos de verificación de operaciones financieras privadas, al considerar que esta exigencia vulnera el derecho a la protección de datos de carácter personal.
La Sala rechaza la alegación del Banco de España relativa a que no es necesario el consentimiento del trabajador cuando se ejerce una facultad empresarial. Añade que las facultades del empresario de control de la actividad de sus trabajadores “no son omnímodas, tienen el límite de que en su ejercicio se ha de respetar la dignidad del trabajador”. Sobre esta misma cuestión, afirma que el poder de dirección que el artículo 20 del Estatuto de los Trabajadores otorga al empresario “no justifica “per se” que no haya de recabarse el consentimiento de la persona trabajadora en determinados supuestos”.
Así, precisa que lo que se impone es una obligación de supervisión pero no la forma en la que la misma ha de llevarse a cabo, quedando a la decisión del Banco de España la forma de realizar la supervisión y comprobación del cumplimiento de las normas de la Orientación. Por último, considera que la medida exigida por el Banco de España no supera el triple juicio constitucionalmente exigido de ser idónea, necesaria y proporcionada.
Por otro lado, el tribunal rechaza que la autorización previa exigida por el Banco de España a sus trabajadores para realizar determinadas actividades extralaborales –dirigir cursos, conferencias, creación literaria, participación en coloquios, programas- cuando versen sobre situaciones financieras, bancarias u otras relacionadas con las funciones de la entidad; concesión de entrevistas o suministro de informaciones o valoraciones relacionadas con el trabajo vulnere el derecho a la intimidad, al honor y a la libertad de expresión e información, como sostiene la FEDERACIÓN DE SERVICIOS DE COMISIONES OBRERAS en su recurso.
El Tribunal Supremo (TS) ha confirmado la inhabilitación del presidente de la Generalitat, Quim Torra. El Supremo ha ratificado la sentencia de Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) que le condenó a año y medio de inhabilitación por desobedecer la orden de la Junta Electoral Central de retirar los lazos amarillos de los edificios públicos antes de las elecciones generales del 28 de abril.
Tal y como establece la Ley de Presidencia, una vez sea efectiva la inhabilitación, se inicia un plazo de 10 días para que el presidente del Parlament, Roger Torrent, inicie una ronda de contactos con los grupos para proponer un nuevo candidato para sustituir a Torra. En caso de que no haya candidato posible, el Parlament deberá convocar un pleno para comunicarlo, lo que equivaldría a una investidura fallida y pondría en marcha el plazo de dos meses para la convocatoria automática de elecciones.
Així ho ha explicat la consellera, Ester Capella, que ha posat èmfasi que cal “que hi hagi menys gent” en els centres penitenciaris per reduir el risc de contagi. La possibilitat que temporalment els presos polítics estiguin a casa ja ha provocat la reacció del Tribunal Suprem, que ha advertit que la mesura podria constituir un delicte de “prevaricació”.
Els centres penitenciaris començaran la revisió de la situació dels presos aquest dimarts, i durant la setmana se celebraran juntes de tractament extraordinàries per aprovar les mesures oportunes, que seran d’aplicació immediata.
El Suprem, el tribunal que va condemnar els dirigents independentistes, ha emès un comunicat després de conèixer la intenció del Departament de Justícia.
La patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya, PIMEC, ha confirmat haver rebut una convocatòria de vaga general per part del sindicat independentista CSC Intersindical pel divendres 11 d’octubre.
Fonts sindicals han assenyalat que l’aturada de 24 hores es planteja en el marc del nou procés electoral obert a Espanya per recordar “les reclamacions laborals i socials” de Catalunya.
