Arxius de suprem | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Setembre, 2020
torra.jpg

Gonzalo Boye

La defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol demanant la suspensió de la inhabilitació com a mesura cautelaríssima.

L’advocat Gonzalo Boye ha recordat a RAC1 que el TC sempre ha acceptat de suspendre la inhabilitació en tots els precedents de polítics en actiu.

A parer seu només hi ha dues opcions: que admeti el recurs i accepti les cautelars, o que no accepti el recurs, el que portaria la defensa de Torra a recórrer als tribunals europeus.

Boye ha criticat la forma ‘precipitada’ del TSJC d’executar la sentència, i tot i que diu que sempre té esperança, no s’ha mostrat gaire optimista respecte a la interpretació del dret que farà el TC.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Setembre, 2020
quimTorra.jpg

És qüestió de temps. La inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat es confirmarà en les properes hores. Els jutges del Suprem emetran una sentència on la unanimitat és la clau.

Els magistrats condemnaran Quim Torra a un any i mig d’inhabilitació per a càrrec públic per un delicte de desobediència. En les properes hores, el Suprem enviarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la sentència perquè dugui a terme la seva execució.

A partir del moment en què Torra sigui notificat del veredicte haurà d’abandonar el despatx presidencial del Palau de la Generalitat. Aleshores, Catalunya viurà, amb tota probabilitat, manifestacions socials al carrer i un tsunami polític.

El president del Parlament de Catalunya assumirà la responsabilitat de poder convocar eleccions.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Agost, 2020
judici_independentistes.jpg

Els líders independentistes empresonats

La titular del jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya ha rebutjat el recursos de reforma presentats pels líders independentistes contra la providència de la jutge del 28 de juliol que suspenia l’aplicació del tercer grau.

D’aquesta manera es manté la suspensió del règim de semillibertat d’Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Sánchez, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Cuixart mentre acaba de resoldre el recurs de la fiscalia que preveu enllestir “en els propers dies” pel seu “caràcter preferent i urgent que s’ha acordat”.

Mentrestant en cadascun dels set escrits la magistrada apunta que no vol “prejutjar ni entrar a conèixer el fons de l’assumpte principal”.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
judici-Presos-1280x960.jpg

Més enllà de les penes de privació de llibertat als polítics condemnats pel ‘Procés’, si és el cas, les penes d’inhabilitació portaran conseqüències directes i de compliment immediat sobre els presos electes com a representants públics. Aquestes són, cas per cas, les implicacions immediates per als 12 polítics del ‘Procés’:

Oriol Junqueras: 13 anys d’inhabilitació absoluta
El líder d’ERC va renunciar a l’acta del Congrés per aconseguir la d’eurodiputat, tot i que la Junta Electoral Central no el va incloure en la llista que va remetre al Parlament Europeu. Sobre aquest assumpte ha introduït el Tribunal Suprem una pregunta prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg, que acull la vista aquest dilluns. El mateix jutge del Tribunal Suprem Manuel Marchena ha aclarit que li interessa conèixer el punt de vista de la justícia europea encara que Junqueras ja hagi estat condemnat.
Junqueras havia anunciat que tornaria a ser candidat al Congrés, si bé l’efecte immediat de la inhabilitació pel Tribunal Suprem li impedirà concórrer a la llista d’ERC al 10N.

Raül Romeva: 12 anys d’inhabilitació absoluta
L’exconseller d'”Acció Exterior” volia tornar a repetir a les llistes com a senador al 10N, però s’ho impedirà la inhabilitació, que li priva de l’opció de ser elegit o exercir càrrec públic. De fet, en els últims mesos Romeva ja no exercia de senador per decisió del jutge de vigilància penitenciària mentre ha estat a la presó provisional.

Dolors Bassa: 12 anys d’inhabilitació absoluta
L’exconsellera de Treball, una de les condemnades a un major nombre d’anys de presó i també inhabilitació per delictes de sedició i malversació no va tornar, després d’entrar a la presó provisional, a ser elegida, de manera que l’afectarà només en el futur. No podrà ser nomenada per a càrrec públic ni exercir el sufragi passiu fins a 2031.

Sànchez, Rull i Turull: 9, 9 i 12 anys d’inhabilitació absoluta, respectivament
Similar situació afronten els electes de JxCat, els diputats suspesos del Congrés Jordi Sànchez (exlíder d’ANC), Jordi Turull (exconseller de Presidència) i Josep Rull (exconseller de Territori i Sostenibilitat). El passat 2 d’octubre, el Tribunal Constitucional va admetre un recurs dels presos de JxCat electes sobre la suspensió acordada per la Mesa, un assumpte sobre el qual l’alt tribunal no té jurisprudència i que aprecia d'”especial transcendència”. Aquesta decisió de l’intèrpret suprem de la Constitució pot aixecar la suspensió però no revertir la inhabilitació, que preval.

Quim Forn: 10 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta
L’exconseller d’Interior Joaquim Forn va ser elegit el 15 de maig regidor de l’Ajuntament de Barcelona, tot i que el Tribunal Suprem li ha denegat el permís per a acudir als plens. La inhabilitació ferm ara el priva ja efectivament del càrrec i durant els seus efectes també del dret de sufragi passiu.

Carme Forcadell: 11 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta
L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell no exerceix càrrec públic ni se la considerava per les llistes de cap partit al 10N. La inhabilitació per ser càrrec públic o electe l’afectarà fins a abril de 2030.

Jordi Cuixart: 9 anys d’inhabilitació absoluta
El dirigent d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart tampoc exercia cap càrrec ni s’havia presentat mai en una llista electoral. Tampoc podrà fer-ho fins a 2028 per efectes de la inhabilitació.

 Borràs, Vila i Mundó: 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial
Els exconsellers Meritxell Borràs (Governació), Santi Vila (Territori) i Carles Mundó (Justícia) no són actualment representants públics i per tant la inhabilitació els afecta només pel que fa a no poder exercir de càrrecs públics electes, així com funcions de govern de qualsevol de les administracions durant 1 any i 8 mesos, el que significa que en 20 mesos podrien tornar a estar en llistes electorals o ser designats novament per a un càrrec públic.

La seva pena és substancialment més baixa que la dels altres presos del “Procés”, en ser absolts dels delictes de sedició i malversació i haver estat condemnats només per delicte de desobediència.

http://larepublicacheca.cat/wp-content/uploads/2019/10/sentencia-proces-1.pdf


REDACCIÓ9 Setembre, 2019

El 16 d’octubre podriem conèixer la sentència del Tribunal Suprem contra el procés independentista,q uan coincideix amb els dos anys de presó preventiva de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.

La decisió encara no és ferma i tot indica que no es farà una lectura pública del veredicte judicial. Fonts del TS no es tracta d’amagar-se sinó que la sentència és voluminosa i partant no seria logic llegir-la de manera linial.

El tribunal entén que, ara per ara, no és plausible llegir la part decisiòria, ometent els arguments jurídics que han portat a substanciar la sentència.

 


REDACCIÓ26 Maig, 2019
judici3-1280x960.jpg

El judici del “Procés” se submergirà aquesta setmana a la projecció de multitud de vídeos, tan anhelats per les defenses, que pretenen rebatre visualment el relat d ‘ “odi” exposat pels agents de l’1-O, mentre que les acusacions tractaran de replicar la suposada actitud pacífica dels votants.

Un cop s’ha deixat enrere la fase testifical i pericial, durant tres dies el tribunal assistirà pacient a la projecció de centenars de vídeos sobre el que va passar a Catalunya en la tardor de 2017, que es limitaran fonamentalment als registres policials, la concentració massiva de la Conselleria d’Economia el 20-S i la jornada del referèndum de l’1-O, que el TC va declarar il·legal.

Per part de la Fiscalia, es veuran al voltant d’un centenar de vídeos sobre l’assetjament que, segons van relatar els agents, van patir en els registres previs al referèndum, a casa-casernes, així com els insults i agressions que van denunciar haver rebut l’1 -O.

Per contra, les defenses acumulen al voltant de 300 vídeos, molts d’escassos segons, amb els quals pretenen contradir aquest relat dels agents i demostrar que els ciutadans sempre van tenir una actitud pacífica.

Hores i hores de projeccions en què les parts s’han de limitar a nomenar la ubicació del fitxer, la durada i el lloc, encara que potser algun intenti mostrar la contradicció a què fa referència.

Serà llavors tasca del tribunal limitar l’exposició d’acusacions i defenses per evitar que tractin de ressaltar conclusions que només poden “aflorar” en els informes finals.

La projecció de vídeos ha estat des de l’inici del judici el gran reclam dels advocats d’alguns acusats, que durant setmanes van insistir al tribunal en la necessitat de mostrar-los mentre declaraven testimonis de les acusacions.

Peticions que es van topar de front amb el ‘mur’ del tribunal, que aviat va caure en el compte del que farragós de l’assumpte. No tenia sentit, segons el parer de la sala, organitzar una mena de acarament entre vídeos i testimonis, que a més d’allargar el judici, faria la prova impracticable.

“L’esforç argumental no és per convèncer el testimoni a través d’un vídeo, sinó a la sala, i nosaltres ja els valorarem més endavant”, va dir el president del tribunal, Manuel Marchena, al segon dia de les declaracions dels testimonis.

Un vídeo sobre el 20-S, sol·licitat per la defensa de Jordi Cuixart, i un altre sobre càrregues policials a San Carles de la Ràpita (Tarragona) en ple interrogatori com a testimoni de l’expresident de l’Executiu Mariano Rajoy han estat els únics que fins avui s’han vist en sala.

La decisió dels magistrats va provocar eterns topades entre el tribunal i les defenses fins al punt que el jutge Marchena, els va acusar de crear un judici en paral·lel per escrit a l’haver dirigit una comunicació a la Sala en la qual denunciaven indefensió amb la postura de els jutges.

“Farem com que això no ho hagués proposat vostè”, va arribar a comentar el magistrat a un lletrat quan va persistir en la seva intenció de projectar vídeos.

Un cop finalitzi la fase documental, el tribunal ha previst que la Fiscalia i la resta d’acusacions exposin les seves conclusions i informes finals el 3 de juny; una setmana després, el 10 i el 11, ho faran les defenses, deixant previsiblement també aquest dia per a l’última paraula dels acusats.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2019
presos_politics-1.jpg

Imatge dels líderes independentistes asseguts davant el Tribunal Suprem

A les 10h25 començava el judici contra el procés al Tribunal Suprem. Els líders independentistes, els homes lluïen vestits foscos i corbates, estan acusats d’haver organitzat un referèndum independentista i d’una declaració unilateral d’independència de Catalunya (DUI).

Al voltant de 20 minuts després de l’hora prevista, el judici ha començat amb tots els acusats asseguts a la banqueta, davant del tribunal.

Durant la primera vista s’estudiaran les qüestions prèvies plantejades per les defenses, amb les que sol·licitaran previsiblement la suspensió del procés.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i dos dels seus consellers, la de Justícia, Esther Capella, i el de Territori, Damià Calvet, presencien – des la primera fila reservada al públic –  aquesta primera jornada des de l’interior de la Sala de Plens del Suprem, on ja s’està celebrant el judici. També dos representants del Parlament català i dos del Parlament Basc.

La Fiscalia demana per als dotze acusats penes que oscil·len entre els 7 i 25 anys de presó pels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència, mentre que l’Advocacia de l’Estat les rebaixa a entre 7 i 12 anys de presó a l’acusar per sedició. Vox, acusació popular, demana condemnes de 24 a 74 anys.

 

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2019

Torra arribant al Suprem amb Calvet i Mascarell

El president Quim Torra, que temia per la seva seguretat a Madrid, en arribar al Suprem, ha protagonitzat la salutació protocol·lària al president de l’alt tribunal.

El màxim responsable de la judicatura espanyola, Carlos Lesmes, ha rebut el mandatari català en el seu despatx oficial.

A l’acte han assistit el vicepresident del Suprem, el conseller de Territori, Damià Calvet i el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2019

600 periodistes acompanyaran el judici

Més de 600 periodistes acompanyen el judici més mediàtic de la Història d’Espanya. A dos quarts de vuit del matí, els representants dels mitjans de comunicació – 50 són estrangers – han començat a fer cua per accedir al Tribunal Suprem, blindat per més de 300 agents de la Policia Nacional.

Els periodistes feien la mateixa cua que els acusats en llibertat que hauran de ser jutjats per aquest tribunal i els seus defensors. Els jutges arribaven en vehicles oficials que s’aturaven just davant la porta principal del Suprem. Els furgons policials que transportaven els acusats han arribat als jutjats acompanyats d’un important dispositiu de seguretat.

Arribada de l’advocat de VOX

Fora de les tanques de seguretat, defensors de la Constitució escridassaven els acusats en llibertat i tots aquells que lluïen un llaç o un complement groc. L’advocat de VOX ha estat sens dubte una de les persones més aplaudides en arribar al Suprem.

Ja en l’interior de l’alt tribunal, algunes de les sales del palau judicial s’han convertit en veritables redaccions. Totes les sales comptem amb pantalles gegants perquè els periodistes puguin seguir en directe el judici històric. El judici comença a les 10.

Ricard CHECA
Enviat especial al Suprem

VIDEO
Arribada dels familiars dels acusats al Suprem


REDACCIÓ12 Febrer, 2019
judici_2-1280x960.jpg

A poques hores del judici mediàtic de la Història espanyola, alguns regidors de Tarragona han compartit amb el nostre digital el què pensen sobre aquest moment històric i el judici més mediàtica que s’ha celebrat mai a Espanya.

Pau Ricomà, líder municipal d’ERC

El líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, Pau Ricomà, entén que tal com ha anat la instrucció del cas no té cap esperança que la vista oral adopti un camí diferent. Tampoc confia que els acusats tinguin un judici “just” ni una sentència “equànime”. Ricomà titlla d’escàndol el fet que nou presos polítics encarin un judici en presó preventiva des de fa un any. De totes maneres, el regidor republicà diu que el judici que tindrà lloc al Suprem pot esdevenir una “gran oportunitat” per portar el testimoni dels polítics independentistes a l’opinió pública mundial. “Estic segur que ho aprofitaran i el judici serà un pas molt important en el procés d’alliberament nacional”.

Finalitzant, Pau Ricomà considera que aquesta és una bona oportunitat per acusar un estat que no respecta els Drets Humans.

Laia Estrada, CUP

Violació de drets
Per la seva banda, la portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, Laia Estrada, explica que des del seu punt de vista aquest judici se celebra en unes condicions de flagrant vulneració dels drets civils i polítics, denunciada per diferents organitzacions nacional i internacionals. A la regidora cupaire li costa treball entendre que s’estigui jutjant polítics. A parer seu “es tracta d’un judici polític contra l’exercici de la democràcia (posar unes)”. Per tant, el Suprem als jutjar els líders independentistes “se’ns està jutjant a tots els que vam fer possible l’1 d’octubre”.

Laia Estrada carrega durament contra la justícia espanyola, a qui acusa d’estar “clarament polititzada”. A més, la regidora antisistema està convençuda que “les sentències estan signades des del primer dia d’aquest gran muntatge judicial”. El judici només té un objectiu segons la seva opinió: castigar exemplarment els responsables del referèndum per tal d’evitar que mai més ningú no gosi assajar vies polítiques i democràtiques que comportin un debat que determinades elits polítiques, econòmiques i judicials puguin considerar fora de la llei. En definitiva, Laia Estrada creu que el judici del Suprem contra el procés “és un càstig i alhora una clara advertència perquè ningú no gosi tornar a qüestionar el règim que vam heretar de la dictadura franquista”.

Begoña Floria, la portaveu municipal del PSC

Que no es confonguin les coses
La portaveu del govern municipal a Tarragona, la socialista Begoña Floria, en declaracions al nostre digital diu que espera que el judici sigui just i que s’escolti totes les parts. També demana a la Generalitat que aquest fet no es converteixi en un “element de paràlisi” pel govern liderat per Quim Torra. La regidora insisteix que els ajuntaments necessiten que el govern governi i que no es barregi intencionalment la governació amb altres temes polítics. Floria recorda a Quim Torra i als partits independentistes que els pressupostos proposats per l’executiu de Pedro Sánchez són bons per a Catalunya i de retruc per a Tarragona.

Dídac Nadal, portaveu del PDeCAT

El portaveu del PDeCAT a l’Ajuntament de Tarragona diu que estem davant del judici de la infàmia. Dídac Nadal, que és advocat de professió, està convençut que “els delictes no existeixen” i això és evident. La vista oral que comença aquest dimarts al Suprem només serveix, segons el regidor demòcrata, perquè l’estat utilitzi la justícia per reprimir. En definitiva: estem davant l’absoluta manca de respecte a la democràcia.

D’altra banda, la regidora del Grup Mixt, Beatriz Pérez, és taxativa en demanar al Suprem que protagonitzi un judici just. Pérez entén que estem davant d’una excel·lent oportunitat per demostrar que a l’estat espanyol la justícia és independent.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter