Arxius de suprem | Diari La República Checa

Més enllà de les penes de privació de llibertat als polítics condemnats pel ‘Procés’, si és el cas, les penes d’inhabilitació portaran conseqüències directes i de compliment immediat sobre els presos electes com a representants públics. Aquestes són, cas per cas, les implicacions immediates per als 12 polítics del ‘Procés’:

Oriol Junqueras: 13 anys d’inhabilitació absoluta
El líder d’ERC va renunciar a l’acta del Congrés per aconseguir la d’eurodiputat, tot i que la Junta Electoral Central no el va incloure en la llista que va remetre al Parlament Europeu. Sobre aquest assumpte ha introduït el Tribunal Suprem una pregunta prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg, que acull la vista aquest dilluns. El mateix jutge del Tribunal Suprem Manuel Marchena ha aclarit que li interessa conèixer el punt de vista de la justícia europea encara que Junqueras ja hagi estat condemnat.
Junqueras havia anunciat que tornaria a ser candidat al Congrés, si bé l’efecte immediat de la inhabilitació pel Tribunal Suprem li impedirà concórrer a la llista d’ERC al 10N.

Raül Romeva: 12 anys d’inhabilitació absoluta
L’exconseller d'”Acció Exterior” volia tornar a repetir a les llistes com a senador al 10N, però s’ho impedirà la inhabilitació, que li priva de l’opció de ser elegit o exercir càrrec públic. De fet, en els últims mesos Romeva ja no exercia de senador per decisió del jutge de vigilància penitenciària mentre ha estat a la presó provisional.

Dolors Bassa: 12 anys d’inhabilitació absoluta
L’exconsellera de Treball, una de les condemnades a un major nombre d’anys de presó i també inhabilitació per delictes de sedició i malversació no va tornar, després d’entrar a la presó provisional, a ser elegida, de manera que l’afectarà només en el futur. No podrà ser nomenada per a càrrec públic ni exercir el sufragi passiu fins a 2031.

Sànchez, Rull i Turull: 9, 9 i 12 anys d’inhabilitació absoluta, respectivament
Similar situació afronten els electes de JxCat, els diputats suspesos del Congrés Jordi Sànchez (exlíder d’ANC), Jordi Turull (exconseller de Presidència) i Josep Rull (exconseller de Territori i Sostenibilitat). El passat 2 d’octubre, el Tribunal Constitucional va admetre un recurs dels presos de JxCat electes sobre la suspensió acordada per la Mesa, un assumpte sobre el qual l’alt tribunal no té jurisprudència i que aprecia d'”especial transcendència”. Aquesta decisió de l’intèrpret suprem de la Constitució pot aixecar la suspensió però no revertir la inhabilitació, que preval.

Quim Forn: 10 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta
L’exconseller d’Interior Joaquim Forn va ser elegit el 15 de maig regidor de l’Ajuntament de Barcelona, tot i que el Tribunal Suprem li ha denegat el permís per a acudir als plens. La inhabilitació ferm ara el priva ja efectivament del càrrec i durant els seus efectes també del dret de sufragi passiu.

Carme Forcadell: 11 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta
L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell no exerceix càrrec públic ni se la considerava per les llistes de cap partit al 10N. La inhabilitació per ser càrrec públic o electe l’afectarà fins a abril de 2030.

Jordi Cuixart: 9 anys d’inhabilitació absoluta
El dirigent d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart tampoc exercia cap càrrec ni s’havia presentat mai en una llista electoral. Tampoc podrà fer-ho fins a 2028 per efectes de la inhabilitació.

 Borràs, Vila i Mundó: 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial
Els exconsellers Meritxell Borràs (Governació), Santi Vila (Territori) i Carles Mundó (Justícia) no són actualment representants públics i per tant la inhabilitació els afecta només pel que fa a no poder exercir de càrrecs públics electes, així com funcions de govern de qualsevol de les administracions durant 1 any i 8 mesos, el que significa que en 20 mesos podrien tornar a estar en llistes electorals o ser designats novament per a un càrrec públic.

La seva pena és substancialment més baixa que la dels altres presos del “Procés”, en ser absolts dels delictes de sedició i malversació i haver estat condemnats només per delicte de desobediència.

http://larepublicacheca.cat/wp-content/uploads/2019/10/sentencia-proces-1.pdf