REDACCIÓ30 Març, 2023
És un home incombustible. La seva agenda fumeja. Un dels acadèmics més brillants de Tarragona ha deixat momentàniament la URV per dedicar-se, de ple, a fer de comercial de l’estat. L’expressió és seva. Diu que se sent còmode en aquest nou càrrec: subdelegat del govern a Tarragona. Santi Castellà és un ‘doctor en dret’ poc conegut en els camps polítics. I això que porta pràcticament tota la vida en política. És una personal discreta i, en política, li agrada l’acció. En els pocs mesos que porta “representant” l’estat a Tarragona, l’exsenador ja ha fet un munt de quilòmetres per explicar l’acció del govern i conèixer les inquietuds dels municipis. De fet, empatitza amb els alcaldes i entén les seves reivindicacions. Castellà, a poc a poc, va aconseguint enviar missatges des de la tranquil·litat i la persuasió. Diu que no és un agent polític més, però un interlocutor. Santi Castellà és un home amb un sofisticat sentit de l’humor i un col·leccionista de corbates…
Quin balanç fa d’aquests tres mesos que porta com a màxim representant de l’estat a Tarragona?
La veritat és que m’ho estic passant molt bé. És molt interessant poder fer política al territori, visitar empreses, institucions i entitats i demanar a tothom que s’incorpori en la política de la transformació que està vivint el món i que, en aquest cas, està liderant el govern de Pedro Sánchez. És una experiència molt bonica. El meu entorn em diu que baixi marxa i ritme, perquè ho porto tot una mica accelerat.
Això vol dir que hi posa molta passió, oi?
Efectivament.
On se sent més il·lusionat: a la URV o a la subdelegació?
La URV requereix un canvi en general. El patrimoni del coneixement ja no està exclusivament a la universitat. A la subdelegació estem vivint un moment polític molt interessant perquè hi ha hagut una mobilització de recursos com mai s’ha vist i, per tant, tenim dos anys per canviar les coses de forma ferma i profunda. No és només una acció de maquillatge. Hi ha una transició (digital i ecològica) real.
Sempre ha estat en política, però ara ha estat ‘arribar i moldre’…
Jo em sento més universitari. De molt jove vaig estar vinculat al partit d’Adolfo Suárez – a les joventuts i al consell nacional – però vaig decidir dedicar-me al món universitari i a la recerca. No obstant això, mai no he deixat de banda la política i la veritat és que sempre m’he sentit interpel·lat per millorar l’espai públic.
La seva presa de possessió ja va ser diferent… Hi havia detalls que feien intuir una voluntat de canvi…
L’administració de l’estat ha canviat i és moderna, també és desconeguda i que cal explicar. Intento estar a l’altura dels temps, dels canvis… No cal expressar-nos sempre amb pompa i formes antigues…
Quins canvis li agradaria introduir?
N’hi ha molts. El repte és apropar l’administració al ciutadà. El concepte de governança dóna per molt més. Al ciutadà no has d’explicar qui té les competències, ell vol que l’executiu i que no hi hagi baralles permanents entre les administracions. El ciutadà ha de ser el centre de totes les polítiques.
Amb vostè no veurem sortides de to… polèmiques?
Intentaré evitar-les. Jo estic per fer costat a les institucions del territori i no per desgastar-les amb polèmiques. Sóc un interlocutor entre l’administració de l’estat i el territori i no un actor polític més.
Mai no he deixat de banda la política i la veritat és que sempre m’he sentit interpel·lat per millorar l’espai públic
Per a què serveix la figura del subdelegat?
Hi ha una activitat molt gran de l’administració de l’estat al territori. Encara que sembli que no, l’estat té moltes competències al territori.
Està molt invisibilitzat, oi?
Cal tenir en compte que hi ha un exercici de moltes competències (ports, aeroports, moltes carreteres, tràfic, seguretat social, cartografia, hisenda, estrangeria, SEPE…). Però, de vegades ens oblidem de l’activitat humana que depèn en gran part de l’estat. Estem fent molt bona feina en l’àmbit de violència contra la dona. És un tema importantíssim que cal esmerçar molts més recursos…
La polèmica del només sí és sí, li molesta?
No podem oblidar que s’ha aconseguit que la voluntat de la dona primi en qualsevol cas. Ara pot semblar quelcom molt bàsic, però fins ara no ho tenim garantit. Hem fet un pas endavant molt important. Hauríem d’avançar una mica més en el tema de la bretxa salarial, aprofitant que la societat també està canviat la mentalitat.
Fa dies que la subdelegació no és l’epicentre de concentracions independentistes… El suflé està minvant?
El tarannà de Salvador Illa i del PSC està ajudant i l’actitud de Pedro Sánchez per impulsar el diàleg, potser, està donant els seus fruits. El govern del PSOE treballa pensant en tothom, independentment de les seves ideologies. El clima ja no està tan tensat.
En quin està el moviment independentista?
La capacitat de mobilització sembla que ja no és tan gran. La gent vol acords i que es posi la persona en el centre de la decisió política. No és el moment de tensions extremes, cal cercar, amb diàleg, solucions i punts d’encontre.
Amb la pandèmia i la guerra d’Ucraïna ens hem adonat que necessitem institucions més fortes i cohesionades
Els ciutadans tenen ara altres preocupacions?
Amb la pandèmia i la guerra d’Ucraïna ens hem adonat que necessitem institucions més fortes i cohesionades per fer front a amenaces. Hauríem d’esforçar-nos per ressaltar allò que ens uneix i no el que ens allunya.
La intervenció militar de Rússia contra Ucraïna ens ha deixat veure que Europa és més fràgil del que pensàvem…
Necessitem una Europa forta, no només en termes de defensa, sinó també a nivell de valors. Hem de ser conscients que Europa és molt petita i que cal anar plegats, cas contrari patirà molt.
Els abusos sexuals estan a l’ordre del dia… Està preocupat?
La percepció és esfereïdora. La col·laboració entre els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil és exemplar. Els tres cossos policials, de manera molt madura, lluiten contra la delinqüència. És obvi que em preocupa tota mena de violència i, entre tots, hem de fer els possibles per prevenir i reduir les xifres. Hem de ser especialment exigents i rigorosos amb determinats temes i la violència contra la dona i els infants és un d’ells.
Potser caldrà un treball més accentuat a les escoles, oi?
A les escoles, centres de salut… hem de treballar plegats per construir una societat millor, aprofitant que s’està canviant de mentalitat. Tot el tema de l’homosexualitat i LGTBI també requereix especial atenció. Hem d’evitar tots els discursos que puguin portar-nos a l’odi, al masclisme i a actituds d’intolerància.
Fa temps que no parlem dels Mena (menors no acompanyats) … Molts diuen que no poden treballar…
La reforma de la llei d’estrangeria ha solucionat alguns aspectes, posant l’accent en què la gent que es troba aquí tingui l’oportunitat de treballar… Cada vegada més les ordres d’expulsió són menors.
Els mandats del PP han estat nefastos: es va paralitzar les obres vinculades a infraestructures. Aquesta legislatura ha estat providencial per a Tarragona
Al començament d’aquesta conversa deia que ara hi ha diners per invertir… Per què són aquests diners?
Els diners els distribueixen els ministeris i els seus destinataris són la Generalitat i els ajuntaments. Els recursos estan pensats per canviar les nostres bases productives, introduint més talent, coneixement, valor afegit, sense oblidar la sostenibilitat.
Experts anunciaven una important crisi…
S’ha decidit aprofitar la crisi per plantejar allò que no estàvem fent bé i estava obsolet. Vull fer de comercial de l’estat. Vull anar a explicar aquesta voluntat i actitud política a empreses i institucions… Ara és el moment de replantejar que són i que volen ser.
Els fons Next Generation estan arribant a la Generalitat?
Sí i amb fluïdesa. Són diners competitius i els hem d’aprofitar per fer canvis. No podem perdre aquesta cursa. Ara toca aprofitar el moment per posicionar-nos al capdavant.
Per què creu que estem perdent oportunitats?
Els mandats del PP han estat nefastos: es va paralitzar les obres vinculades a infraestructures. Hem aconseguit en un temps rècord ficar-nos al dia. Aquesta legislatura ha estat providencial per a Tarragona, hem assolit inversions milionàries, a l’aeroport, al port, a les xarxes viàries i de carreteres… El Coll de Lila es connectarà amb la cornisa nord d’Espanya i tot l’Aragó… Les autopistes que depenen de l’estat estan alliberades de peatges… Tarragona pot estar de moda perquè ho té tot. Hauria de tenir l’esclat que tothom espera.
Els diners els distribueixen els ministeris i els seus destinataris són la Generalitat i els ajuntaments
Més que comercial, vostè és polític… Critica el PP, però és normal, vostè és socialista…
Els números i les inversions ho demostren. Europa ha deixat de veure’ns com a malbaratadors de recursos, convertint-nos en els millors posicionats per liderar la transició ecològica. Avui dia Espanya es presenta com un país que proposa solucions productives i creatives. Els pressupostos de la Generalitat, aprovats amb l’ajuda del PSC, contribuiran a posar Tarragona on li pertoca en la cursa global que hi ha, amb la combinació Estat-Generalitat.
Quina relació manté amb el delegat del govern de Catalunya a Tarragona?
Són molt correctes. Ara, al capdavant de les institucions, tenim persones amb capacitat per dialogar i per trobar espais d’acord i col·laboració. Venim d’una època on l’estat no formava part d’alguns fòrums de decisió i que generar controvèrsia era més rendible que apostar pel diàleg. Això ja està superat.
L’estat està apostant fort per l’hidrogen verd a Tarragona…
És un tema cabdal. Tarragona pot jugar un paper important en l’assemblea on es debat aquest tema.
Mai no ha tingut pretensió per la política municipal, tot i que sóc una persona de territori
La seva relació amb els ajuntaments liderats per alcaldes independentistes és bona?
Jo m’esforçaré perquè hi hagi entesa i diàleg. Ells també tenen la intenció d’obrir una nova etapa de col·laboració.
Quina és la diferència entre el subdelegat Santi Castellà i el seu antecessor?
Joan Sabaté és una bellíssima persona i va fer una excel·lent feina. Jo intentaré, igual que ell, cosir el territori i dedicar molta atenció als ajuntaments.
Vostè va ser senador, ara subdelegat… li agradaria ser alcalde?
Mai no ha tingut pretensió per la política municipal, tot i que sóc una persona de territori.
Troba a faltar els seus alumnes?
Continua com a professor associat en la signatura de la Protecció dels Drets Humans. Per a mi la docència és una passió. Aprenc molt dels alumnes. Mai no deixaré la universitat.
Vostè forma part de l’Observatori dels Drets Humans. Què s’ha de fer perquè hi hagi respecte efectiu per la persona?
De vegades no veiem la velocitat amb què s’han produït els canvis. Que dignitat humana estigui per sobre de qualsevol altre principi internacional és quelcom que vam aconseguir fa molt poc. Qualsevol país que violi de manera greu i sistemàtica els drets humans té problemes per conviure amb la resta de països i, per tant, la dignitat de la persona equilibra, modera o, inclòs, pot anular la sobirania de l’estat, però sobretot qualsevol violació pot acabar tenint una reivindicació solidària de la resta del món.
Els de la meva generació ja ens hem incorporat en el pensament feminista
Es considera un feminista?
Sí. Els de la meva generació ja ens hem incorporat en el pensament feminista. Les dues grans aportacions fetes en els darrers anys la socialdemocràcia ha estat incorporar, per una banda, el pensament feminista com quelcom indestriable i de l’altra, la sostenibilitat, el respecte amb la terra. Avui dia comença a ser molt difícil justificar que els espais per a dones i homes no siguin les mateixes.
Quin és el seu eslògan vital?
Sempre he agafat molt la trilogia il·lustrada de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, la qual resumeix un ideal de progrés de la Humanitat. De certa manera hem caigut en un món complex i hostil i només amb la força de la fraternitat i la solidaritat entre les persones podrem viure amb condicions de dignitat i ser feliços.
El catedràtic de Dret, ara convertit en subdelegat del govern central, ha apel·lat a la ciutadania – tots els sectors de la societat – a involucrar-se per assolir els reptes del futur. Ha recordat que Tarragona és una referència catalana, espanyola, europea i global. El seu futur serà prometedor si unim sinergies amb la universitat, els innovadors, les empreses, els ajuntaments… En definitiva, el talent. “Junts construirem un futur de treball, de convivència, de qualitat de vida i d’oportunitats”.
També ha tingut paraules d’agraïment pel seu antecessor, Joan Sabaté i pels professionals sanitaris i de la seguretat pública. “Gràcies perquè sóc conscient de les dificultats, de la manca de personal, de la sobrecàrrega de la feina i que la vostra tasca no sempre és ben explicada i valorada”, ha subratllat.
El subdelegat del Govern espanyol, Joan 
Tot plegat, amb voluntat constructiva, ja que tant en el mateix escrit com en la reunió mantinguda amb el subdelegat, Joan Maria 
S’ha repetit molt i per això sembla sobrer dir-ho, però certament l’any 2020, serà un any que difícilment oblidarem. Políticament l’any es va iniciar amb la constitució del nou Govern d’Espanya, el primer govern de coalició, d’ençà de l’any 1939.
Les incerteses que planaven, eren sobre si seria o no, un govern estable. A partir del mes de febrer es van multiplicar les notícies, que ens arribaven des de la Xina, sobre un nou virus i ens vàrem trobar en una situació insòlita: la velocitat del contagi i la letalitat de la infecció, varen portar al Govern a la Declaració de l’estat d’alarma, una mesura de radical excepcionalitat, prevista en la Constitució de 1978. Certament, quan l’any 2015, en la meva condició de Senador, vaig participar en el debat de la “Ley 36/2015 de 28 septiembre, de la Seguridad Nacional”, on tot i que té una regulació legal específica mitjançant la “Ley orgànica 4/1981, de 1 de junio, de los estados de alarma, excepción y sitio”, va sortir el tema reiteradament, no em podia imaginar, que s’arribés a declarar i menys amb motiu d’una pandèmia tan generalitzada i virulenta.
El cert és que a causa de la tempesta creada per les crítiques dels familiars i les denúncies dels mitjans de comunicació, la Generalitat, després d’anar-se, finalment, de la crua realitat del que s’estava vivint en algunes residències, va decidir intervenir-hi i canviar, temporalment, la gerència. L’empresa STS-Grup va assumir la setmana passada el control i la gestió de la NostraLlar. Després de fer una primera anàlisi sobre el caos instal·lat, la nova direcció va enviar una carta als familiars dels residents i va començar a potenciar les videoconferències i la comunicació a l’exterior. D’aquesta manera, eren conscients que calmarien els ànims (força caldejats) i a poc a poc anirien destensionant la situació i recuperant la tranquil·litat i de retruc la normalitat. La prioritat ara mateix és controlar la situació dels ancians, curar els infectats i evitar la propagació. De fet, la primera acció que va dur a terme la nova direcció és realitzar el test als avis per poder fer així una radiografia real de la problemàtica. Els familiars estan (ara) molt més tranquils.
Però, un dels aspectes que més ha contribuït a augmentar el cabreig dels familiars ha estat les informacions que circulaven per les xarxes socials i per la premsa i que donaven compta la direcció de la NostraLlar havia refusat l’ajuda de l’UME per desinfectar el centre. Però la pregunta que s’imposa fer és si és veritat que s’ha prohibit que els militares entressin a desinfectar les instal·lacions del geriàtric.
El gran debat polític del moment, malgrat que la situació és complexa i les problemàtiques sovintegen, és sobre el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat. Hi haurà o no pressupostos? És un bon projecte de pressupostos?
REDACCIÓ
