Arxius de subdelegat del govern | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Abril, 2020
mostraLLar.jpg

Les residències de la tercera edat, podríem dir que pràcticament totes, viuen moments convulsos. Qui més qui menys no s’ha sentit desbordat a conseqüència de la crisi provocada per la Covid-19. Moltes s’han hagut de reinventar. Han hagut de convertir-se en veritables hospitals quan en realitat estaven preparades només per tenir cura i vetllar deels nostres ancians. Davant el drama viscut en alguns geriàtrics la Generalitat ha decidit intervenir-los i des de fa escassos dies, els centres de la gent gran ja depenen exclusivament del Departament de Salut i no d’Afers Socials i Família. Ara sembla que la situació comença a ubicar-se en paràmetres més assossegats.


En relació amb la Residència NostraLlar dels Pallaresos, on s’han registrat més d’una trentena de morts i una cinquantena de contagiats per coronavirus, comença a arribar la tranquil·litat. Els familiars dels residents es queixaven de l’opacitat, de la poca empatia i escassa comunicació sobre l’estat de salut dels interns. Un comportament de la direcció del centre que només contribuïa per encendre els ànims, provocar angoixa, generar incertesa i donar ales a la rumorologia. De fet, alguns familiars i responsables polítics van criticar públicament la postura assumida per la direcció de la NostraLlar, assumida pel Moisés Sumoy, a qui se l’acusa d’haver interdit l’entrada de l’UME per desinfectar les instal·lacions del geriàtric. Però d’això en parlarem més endavant.

El cert és que a causa de la tempesta creada per les crítiques dels familiars i les denúncies dels mitjans de comunicació, la Generalitat, després d’anar-se, finalment, de la crua realitat del que s’estava vivint en algunes residències, va decidir intervenir-hi i canviar, temporalment, la gerència. L’empresa STS-Grup va assumir la setmana passada el control i la gestió de la NostraLlar. Després de fer una primera anàlisi sobre el caos instal·lat, la nova direcció va enviar una carta als familiars dels residents i va començar a potenciar les videoconferències i la comunicació a l’exterior. D’aquesta manera, eren conscients que calmarien els ànims (força caldejats) i a poc a poc anirien destensionant la situació i recuperant la tranquil·litat i de retruc la normalitat. La prioritat ara mateix és controlar la situació dels ancians, curar els infectats i evitar la propagació. De fet, la primera acció que va dur a terme la nova direcció és realitzar el test als avis per poder fer així una radiografia real de la problemàtica. Els familiars estan (ara) molt més tranquils.

Els Mossos, a petició de la Fiscalia, volen saber si s’ha comès alguna irregularitat, negligència i si s’han respectat o no els protocols

Tot això està passant quan els Mossos d’Esquadra estan interrogant metges, infermers, familiars i personal de la residència. Els investigadors també van prendre declaració a la presidenta de la Fundació Catalana de Suport a la Gent Gran, la propietària de la NostraLlar. Els Mossos, a petició de la Fiscalia, volen saber si s’ha comès alguna irregularitat, negligència i si s’han respectat o no els protocols. Són molts els familiars que asseguraven que, en aquest episodi de la pandèmia, els avis estaven desprotegits i que la higiene no és la més adequada davant una situació d’emergència.

Els Mossos investiguen algunes residències

També és cert que hi ha entén que la residència, abans de l’arribada del coronavirus i, de retruc de l’estat d’alarma, la situació era normal i que no tenen cap queixa ni cap retret. “No podem oblidar que les residències de la gent gran estan per cuidar dels nostres avis i no per curar-los. El problema és que els geriàtrics, de la nit al dia, s’han vist obligats a convertir-se en hospitals. Els que vetllaven pels nostres familiars eren cuidadors i en un moment donat tothom exigia que fossin llicenciats en Medicina o infermers”, ens comenta un dels familiars contactats pel nostre digital.

Però la pregunta que ens fem ara, un cop passat el pitjor moment de la pandèmia, és si es podria haver fet millor i si hi ha hagut negligència per part de la direcció dels centres. Hi ha respostes per a tots els gustos i colors. Hi ha persones, sobretot aquelles que han perdut el pare o l’avi, que estan molt dolgudes i cabrejades amb la gerència de les llars de la tercera edat. És normal que pensin que no s’ha fet prou per salvar el seu ser estimat. De fet, els Mossos d’Esquadra, en relació a la NostraLlar, ho estan investigant seguint les ordres de la Fiscalia de Tarragona.

Però, un dels aspectes que més ha contribuït a augmentar el cabreig dels familiars ha estat les informacions que circulaven per les xarxes socials i per la premsa i que donaven compta la direcció de la NostraLlar havia refusat l’ajuda de l’UME per desinfectar el centre. Però la pregunta que s’imposa fer és si és veritat que s’ha prohibit que els militares entressin a desinfectar les instal·lacions del geriàtric.

Van demanar ajuda
El digital larepublicacheca.cat ha tingut accés a un document oficial que comprova que la Residència la NostraLlar no va negar-se mai a rebre l’ajuda de l’exèrcit espanyol. Ans el contrari.

La presidència de la fundació Catalana de Suport a la gent gran, propietària de la residència, en un e-mail enviat a la subdelegació del govern espanyol a Tarragona, en quatre d’abril, informa el representant del govern central, el socialista Joan Sabaté, que “en data de 3 d’abril vàrem demanar ajuda a l’UME, ja que la nostra residència tenia positius en Covid-19“. En el mateix escrit, es diu que també demanaven “suport en personal, material de protecció i medicació hospitalària”.

El 3 d’abril vàrem demanar ajuda a l’UME, ja que la nostra residència tenia positius en Covid-19

En relació amb el polèmic assumpte de la desinfecció, que tanta tinta va fer córrer, es comenta que “vàrem demanar la desinfecció (del centre) per si ens feia falta per més endavant“, atenent que ara mateix “tenim contractada una empresa que està treballant en la desinfecció de les instal·lacions contractada a través de l’Ajuntament dels Pallaresos” i que va fer tres desinfeccions d’ençà que va començar l’estat d’alarma.

La residència va enviar un e-mail al subdelegat

Per tant, en cap moment, ni la presidència de la fundació ni la direcció de la residència veta els militars. Ans el contrari, el dia 3 d’abril sol·liciten la seva col·laboració. Això no obstant, es comenta al subdelegat que, en properes ocasions, “on puguem disposar de l’ajuda de l’UME” s’avisés “amb temps suficient per a preparar “els moviments necessaris dels nostres residents i poder ubicar-los amb comoditat”. Així, el correu electrònic enviat a la subdelegació posa de manifest que ningú s’ha oposat a la col·laboració militar, tot i que la rumorologia ha desencadenat una forta polèmica i ha generat, a part de la controvèrsia, molta ansietat entre els familiars i molts titulars a la premsa.

Ara caldrà saber què farà la Fiscalia amb les denúncies que relataven que s’havia barrat el pas de l’UME. S’ha fet política amb la mort dels nostres avis? El temps ho dirà.

 


REDACCIÓ19 Gener, 2019

El gran debat polític del moment, malgrat que la situació és complexa i les problemàtiques sovintegen, és sobre el projecte  de Pressupostos Generals  de l’Estat. Hi haurà o no pressupostos? És un bon projecte de pressupostos?

El projecte dels  P.G.E respon  a un increment  important tant en els ingressos (7,9%) com en les despeses (5%). Són uns pressupostos ben equilibrats que entre altres coses, han de permetre reduir l’endeutament públic. Amb  tot però, representen sobretot un gran esforç en despeses socials (57%). Això  vol dir increment  de les pensions, increment de les ajudes a la Dependència, més beques per als estudiants, ampliació del subsidi per l’atur de llarga duració, als majors de 52 anys, entre moltes altres millores.

Joan Sabaté

L’esforç en despeses socials va acompanyat d’un important paquet d’inversions, que s’incrementen globalment i  en números rodons en un 5%, però sobretot a Catalunya que representen  més de 2.200 milions de euros, dit d’una altra manera, un increment del 65% respecte  als darrers pressupostos del PP. Així mateix les inversions  del Grup Foment, o sigui del Ministeri de Foment  amb les empreses públiques que se’n deriven, representen el 19.2% del total  d’inversió a Espanya, donant compliment a allò que s’estableix a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. D’aquets recursos per a inversions, 242,33 milions  d’euros van a Tarragona,  destinats a l’autovia A-27, a la xarxa ferroviària, al Port i l’Aeroport, a la neteja  de l’embassament  de Flix, el parador Nacional de Turisme  de Tortosa, etc…

És un projecte de pressupostos que respon als paràmetres clàssics del Keynesianisme, es a dir a les polítiques  clàssiques de la socialdemocràcia, que van portar a la creació i manteniment de l’estat del benestar a Europa. Increment de la pressió fiscal, amb un increment a les  rendes més altes, l’ increment de l’IRPF per als ingressos superiors als 130.000 euros anuals i fort augment de les despeses  socials i de la  inversió, amb una política fiscal  progressiva   i redistributiva. Tot  i que les  forces polítiques conservadores parlen d’augment “brutal”   de la pressió fiscal i d’espoli, és molt més senzill: que pagui més   qui més te, i a l’hora de utilitzar els recursos públics per redistribuir la riquesa mitjançant mesures  de protecció social.

Les mesures fiscals i de protecció social però, no són suficients   si no  van acompanyades de creixement  econòmic generador de riquesa. El Keynesianisme  clàssic aposta  per utilitzar els pressupostos públics per estimular l’economia mitjançant la inversió pública. En el fons, aquest és el debat: o bé  baixar la pressió fiscal i “qui més en pela, més en menja” o dit d’una altra manera, “campi qui pugui” deixant desprotegits amplis sectors de la població, especialment els més febles, en definitiva política d’austeritat i de retallades en serveis socials   (recepta liberal del PP – CIU dels darrers anys), o bé  l’aposta progressista de   major  despesa pública com va fer  l’administració demòcrata dels EEUU,  amb Barack Obama,  que els va permetre  sortir de la crisi molt més aviat i amb major  cohesió social.

Aquest és el debat: donar suport o no a uns pressupostos que si s’apliquen contribuiran          clarament a millorar les condicions de vida de la gran majoria de les persones. Es Tracta de decidir  entre polítiques liberals  d’austeritat i retallades o polítiques  social-demòcrates d’estímul al creixement  i les despeses social.

Tot el demés, és fer “volar coloms” i com diu  l’Eclesiastès  1:9, “No hi ha res de nou sota el sol”.

Joan SABATÉ
Subdelegat del Govern a Tarragona

 


REDACCIÓ2 Gener, 2017

Jordi Sierra substitueix a Jordi Sierra – a ell mateix – com a subdelegat del govern espanyol a Tarragona. Sierra, que és el cap de pressupostos de l’Ajuntament de Tarragona, a l’abril del 2016, va decidir abandonar el càrrec, al·legant motius personals i professionals. El va substituir de forma accidental el subdelegat de Barcelona, Emilio Ablanedo.

Després de les eleccions generals, el nom de Jordi Sierra apareixia en totes les travesses per tornar a representar l’estat a Tarragona. rafa_lunaN’hi havia d’altres noms, però el de Sierra reunia major consens. El partit el va convidar i ell, per a motius personals, va demanar temps. Ara, està en disposició d’assumir el càrrec. La darrera decisió està, ara mateix, en les mans del delegat de Barcelona, Enric Millo. Jordi Sierra podria (re)incorporar-se a la subdelegació de la Plaça Imperial Tàrraco en els propers dies, un cop el nomenament es faci oficial.

Per altra banda, es confirma (la notícia avançada pel nostre digital) que el popular Rafa Luna serà el nou cap de gabinet del subdelegat del govern espanyol a Tarragona. De fet, Luna s’ha incorporat avui i tindrà la responsabilitat de ser la mà dreta de Jordi Sierra, tasca que va desenvolupar durant anys Judit Heras. Luna compatibilitzarà aquestes funcions amb el de regidor de l’oposició a l’Ajuntament de Roda de Berà.

El nom de Josep Acero també estava present en les travesses pel càrrec de cap de gabinet. Va quedar, però, sense efecte, després l’abandó d’Alejandro Fernández de la política tarragonina per ocupar el càrrec de portaveu del PP al Parlament de Catalunya. Acero ocuparà el seu seient com a regidor a l’Ajuntament de Tarragona.

 


REDACCIÓ22 Desembre, 2016

Tot està en marxa perquè Jordi Sierra torni a ocupar el càrrec de representant el govern espanyol a Tarragona. Després d’estudiar els pros i els contres de la proposta que li van adreçar, Sierra – alt funcionari de l’Ajuntament de Tarragona – ha decidit dir que ‘Sí’.

lunaAra, la decisió l’haurà de prendre Enric Millo, el delegat del govern central a Catalunya. Amb la designació de Jordi Sierra com a subdelegat del govern, es posa punt final a l’interinatge del càrrec que acumulava l’asturià Emílio Ablanedo. La incògnita passa ara per conèixer qui serà la persona que desenvoluparà les funcions de cap de gabinet de Jordi Sierra.

Tot indica que Rafa Luna, actual regidor a l’Ajuntament de Roda de Berà, podria convertir-se en la mà dreta del subdelegat del govern a Tarragona. Luna, amb un accentuat perfil polític, manté una excel·lent relació amb l’actual delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i és conegut pel seu tarannà dialogant i estratègia política.

Aquest diari ha pogut saber que el càrrec de cap de gabinet de Jordi Sierra – tasca desenvolupada durant diversos anys per la popular Judit Heras – estava ‘aparaulat’ per Josep Acero, però el fet de tornar a l’ajuntament de Tarragona, com a regidor, després de la marxa d’Alejandro Fernández, ha permès que Rafa Luna sigui l’elegit.

El nomenament de Jordi Sierra com a subdelegat a Tarragona i el de Rafa Luna com a cap de gabinet podrien oficialitzar-se en els pròxims dies. Jordi Sierra tornaria a ser el màxim representant de l’estat a Tarragona després d’haver dimitit el passat mes de març, al·legant motius personals.

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2015

La llei no permet que els polítics tallin fites durant la campanya electoral, fet que els obliga a fer-se veure molt més en les ciutats i entre els ciutadans. Tot i així, el Ministeri de Foment  obre el públic el tram de l’autovia A-27, Variant de Valls, en què ha invertit 43 milions d’euros.

 

a-27El nou tram dóna continuïtat als trams Tarragona-el Morell i el Morell-Variant de Valls, en servei des d’agost de 2013 i octubre de 2015, respectivament.

Aquests trams connecten entre si importants zones industrials (com la refineria i polígon industrial Gran Morell i el polígon industrial de Valls) amb el port de Tarragona mitjançant una infraestructura més segura i amb més capacitat, millorant la competitivitat del transport a la zona.

La nova autovia suposarà una alternativa més ràpida i segura per als 18.000 vehicles que de mitjana circulen al dia per la carretera N-240.

Es tracta d’un tram d’autovia de nou traçat de 5 quilòmetres de longitud que discorre pel terme municipal de Valls.

A-27_
Aquest cop la ministra no ha pogut tallar la fita

L’autovia està formada per dues calçades de 7,0 metres d’amplada, amb dos carrils de 3,5 metres cadascun, vorals exteriors de 2,50 metres i interiors d’1,50 metres, separades per una mitjana de 3,0 metres .

El nou tram consta de dos enllaços: Valls Oest, que connecta amb la carretera T-742, i Valls Nord, que enllaça amb la N-240.

Per a això, s’han construït tres viaductes, dos passos superiors i tres passos inferiors que garanteixen la permeabilitat de l’autovia enfront dels cursos d’aigua (Torrent de les Canyes i Rasa del Serraller, etc.), carreteres, ferrocarrils i camins interceptats per el traçat.

 


REDACCIÓ12 Octubre, 2015

pilar40
El subdelegat durant la seva intervenció

El subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Jordi Sierra, ha fet avui una defensa acèrrima en relació a la independència de les policies i forces de seguretat de l’estat.

En el seu discurs, en la festivitat de la patrona de la Guàrdia Civil, Sierra ha dit que les policies han d’estar “allunyades de les directrius polítiques” i entregades, exclusivament, a la seva vocació de servei públic.

Jordi Sierra, que ha presidit la darrera festa de la Verge del Pilar com a subdelegat del govern, ha aprofitat la presència de representants de tots els cossos policials per demanar que “cuideu-vos uns dels altres” i que continuïn en la defensa acèrrima pels “nostres drets i llibertats”. En referència a la Guàrdia Civil ha dit que es tracta d’un dels “pilars sobre els quals se sustenta la nostra democràcia”.

Ha defensat i enaltit la lluita de la Benemèrita contra la corrupció en defensa dels “menys privilegiats” i “més afectats per la crisi”.

pilar36
Jordi Sierra presidint l’acte

“Respectant sempre la presumpció d’innocència i actuant sota mandat judicial, la Guàrdia Civil ha defensat l’interès comú per protegir els que més necessiten”, ha dit Jordi Sierra, recordant que aquest cos policial ha sobreviscut al “vent de la Història” – la monarquia, la dictadura, la república i la democràcia parlamentària – i que malgrat que els temps hagin canviat, “els valors de la Benemèrita sempre han prevalgut” a l’hora de defensar tots i cadascú dels espanyols.

Col·laboració fonamental
El representant del govern de Mariano Rajoy a Tarragona ha apel·lat a fer una autocrítica. En la seva opinió, reconèixer els errors requereix valentia, ”però aquest és un valor que a la Guàrdia Civil hi ha a dojo”.

A concloure, Jordi Sierra ha fet referència a la col·laboració entre les diferents policies amb la Guàrdia Civil, convençut que “sense la lleialtat i el recolzament” dels altres forces de seguretat, la missió de servir a Espanya a través del sacrifici, la renúncia i moltes hores de servei, seria molt més difícil.

Sierra ha acabat demanat als assistents a “cridar amb mi: Viva la Guàrdia Civil”.

 


REDACCIÓ5 Octubre, 2015

poli_sierra
Jordi Sierra durant el seu discurs

El subdelegat del govern espanyol a Tarragona ha participat en la celebració de la festa de la Policia Nacional – ‘Sants Àngels Custodis’ – celebrada, aquest migdia, a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats. Jordi Sierra ha optat per agrair la missió dels cossos de seguretat i evitar “dirigir-vos unes paraules impregnades de política”. Malgrat ser conscient que és la darrera vegada que representa l’estat en aquesta celebració, no ha volgut fer un discurs d’acomiadament.

S’ha estimat més “destacar l’important rol que juga la policia en un dels pilars econòmics de la societat: el turisme”. Sierra ha recordat, davant un públic essencialment uniformat que Espanya és, avui dia, el tercer país més segur d’Europa. Una nota lloable quan es viu moments d’incertesa i d’amenaça mundial.

Missatge als Mossos
En un discurs breu en castellà, el subdelegat ha llençat ponts d’unió entre les diferents policies, destacant els Mossos d’Esquadra, “un cos germà que sap que en nosaltres, en les forces i cossos de seguretat de l’estat, trobarà sempre, tal com ha de ser, un soci lleial disposat a treballar pel bé comú”.
D’acord amb les seves paraules, totes les policies estan fent un esforç titànic per combatre les xacres de la societat: la delinqüència organitzada, la violència de gènere, l’explotació de la immigració, la corrupció, el tràfic de persones i el terrorisme.

“Es tracta d’una lluita diària que no permet que es baixi la guarda”, ha advertit, ressaltant que es tracta d’una lluita que “ens exigeix una resposta legal, integral, constant i especialitzada”.

 

 


REDACCIÓ19 Febrer, 2015

guardia_civil
El subdelegat  ha assistit a la roda de premsa

El proper dilluns, al migdia, es retrà homenatge als guàrdies civils víctimes de la barbàrie terrorista en forma d’exposició. La mostra, itinerant, es podrà veure a la subdelegació del govern de Tarragona fins el proper 4 de març. Abans d’arribar a Catalunya ja va estar exposada a Toledo, Osca, València i Huelva.

L’exposició “La Guàrdia Civil davant del terrorisme. Per la llibertat. Per les víctimes” estarà dividida en tres espais: la memòria de les víctimes, la lluita contra la barbàrie i el triomf de la democràcia. Consta d’audiovisuals en la lluita contra el terrorisme, els mitjans de què es disposen i les conseqüències dels diferents atemptats de la història recent.

A l’acte inaugural està previst que hi assisteixin 9 guàrdies civils víctimes del terrorisme i familiars d’agents assassinats. S’espera comptar tanmateix amb la presència del president de l’Associació Catalana Víctimes del Terrorisme i del ministre de l’Interior, el popular Jorge Fernández Díaz.

guardia civil
Gozalo i Aledo després de la presentació

La mostra pretén, entre d’altres coses, retre homenatge als 243 agents que van morir en atemptats durant l’exercici de les seves funcions. 12 van ser assassinats a Catalunya.

L’amenaça continua
Durant la roda de premsa, a la qual ha assistit Ángel Gozalo, màxim responsable del cos a Catalunya, s’ha confirmat que el nivell d’alerta per atacs terrorisme continua alt, perquè “és un tema amb passat, de present i sense futur”. Gozalo ha remarcat que la vigilància policial no s’ha intensificat només a Tarragona sinó a tot l’estat perquè “estem davant una amenaça actual i genèrica”.

L’exposició, segons les paraules del coronel en cap de la comandància de Tarragona, José Aledo, és “eminentment visual” i amb un desenllaç, com no podria d’una altra manera del triomf de la democràcia enfront de la barbàrie”. Durant la mostra, exposada per primera vegada a Catalunya, es podrà apreciar les conseqüències dels atemptats: víctimes, buit, massacre, destrucció, angoixa, tristesa i desconsol.

Atemptat a Tarragonaterrorisme
L’organització terrorista ETA va atemptar a Tarragona el 1987 en el feix de canonades de l’empresa Empetrol, amb la col·locació de 20 quilos d’amonal i, al fallar l’intent, ho va repetir el 1990 en el feix de canonades de Repsol.

A la fi d’aquest mateix any la banda terrorista va fer explotar, mitjançant l’anomenat sistema kamikaze, un cotxe bomba contra la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Carles de la Ràpita, amb el balanç d’un agent ferit lleu.

En els anys 1995 i 1996 hi va haver una campanya terrorista contra els interessos turístics, sobretot en hotels de Salou i Cambrils i, al mes de juliol de 1996, va esclatar una bomba a l’Aeroport de Reus que va causar 35 ferits, quatre ells de gravetat .

L’últim atemptat data de l’estiu del 2001, l’explosió d’un cotxe bomba a l’hotel Cala Font de Salou que va causar 13 ferits, sis d’ells menors d’edat, i dos agents de la Guàrdia Civil que desallotjaven el local.

La mostra podria ser exposada també a Estrasburg.

 


REDACCIÓ3 Desembre, 2014

subdelegat Jordi Sierra
El subdelegat del govern durant la trobada

Amb l’objectiu d’informar sobre les bases reguladores de la nova convocatòria  del Ministeri de Foment referent als ajuts de l’1,5 cultural, el subdelegat del govern central a Tarragona, Jordi Sierra, s’ha reunit amb representants de diferents ajuntaments, consells comarcals, Diputació, Generalitat i Arquebisbat.

El nou conveni desenvolupa el VI Acord de Col·laboració entre el Ministeris de Foment i el d’Educació, Cultura i Esport, que eleva a l’1,5% l’aportació del Ministeri de Foment a la conservació del Patrimoni Històric espanyol.

Entre les novetats destaca la fixació d’un període màxim de 20 dies per a la presentació de sol·licituds, a comptar a partir de la publicació el 28 de novembre de 2014 al BOE de la resolució de Foment. El nou programa també afecta als criteris de valoració i puntuació de les esmentades sol·licituds (Poden ser consultades a l’Ordre FOM/1932/2014 de 22 d’octubre de 2014).

Les inversions
Entre els anys 2008 i 2014 l’1% cultural ha aportat a la província de Tarragona 12.836.540,35 euros en 19 projectes que han suposat una inversió total de  19.379.991,96  euros.

subdelegat
Han assistit unes 60 persones en la reunió

Entre aquestes obres destaquen  les dues fases de la rehabilitació de l’antic convent de Santa Anna a Alcover amb una inversió del Ministeri de 3.035.233,96 €; el “Centre Cultural Anselm Turmeda” a l’antic Monestir de Sant Francesc de Montblanc amb una aportació de 1.125.778,75 €; la consolidació del Castell del Paborde, Fase II, a la Selva del Camp amb 2.500.000 €; la restauració del “Pont del Diable”, Aqüeducte Romà de Tarragona amb 1.505.674,64 €; entre altres actuacions a l’Arboç, Cambrils, Corbera d’Ebre, Falset, Flix, Pratdip, Riudecanyes, Salomó, Santa Coloma de Queralt, Solivella, Vallmoll, Tarragona i Montblanc.

 


REDACCIÓ17 Novembre, 2014

Ana Pastor, ministra de Foment
Ana Pastor, ministra de Foment, torna demà a Tarragona

L’edifici de la subdelegació del govern civil de Tarragona està de festa. Commemora el seu 50è aniversari. La ministra de Foment, Ana Pastor, es desplaça demà a la tarda, a Tarragona per presidir a la inauguració d’una exposició ‘100 anys amb Alejandro de la Sota”.

La mostra, organitzada per la Fundació Alejandro de la Sota i la Fundació ICO i que estarà patent al públic al vestíbul de l’edifici governamental de la Plaça Imperial Tàrraco fins el proper 16 de gener, obre el cicle d’actes programats per celebrar aquest aniversari.

Després de la inauguració de ‘exposició, està previst que l’arquitecte mariano Bayón, pronuncií una conferència, a la sala d’actes de la subdelegació, sobre els 50 anys del govern civil de Tarragona.

Al mateix lloc, el dimecres dia 19 de novembre, hi haurà una conferència de l’arquitecte Santiago Barge sobre la restauració del patrimoni modern i a les 12.30h, l’arquitecte, Jordi Guerrero, parlarà també sobre l’edifici.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter