18. Abril 2024

Arxius de #somocinocturn | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Octubre, 2020

MANIFEST PEL MALTRACTAMENT INJUSTIFICAT
AL SECTOR DE L’OCI I ELS ESPECTACLES

Després de 7 mesos sense activitat, i la imposició del tancament de les empreses d’oci i espectacles a conseqüència de les decisions de la Comissió Interterritorial de Sanitat, de la qual formen part el Govern d’Espanya i les CCAA, la plataforma #somocinocturn, ens veiem en la necessitat de convocar un nou acte de protesta. Un acte que permeti donar visibilitat a la situació desesperada que viuen les empreses del sector i els seus treballadors. Al mateix temps, volem denunciar la negligència, les injustícies i l’arbitrarietat de les actuacions de l’administració, que estan portant a l’abisme a un dels sectors emblemàtics de la nostra activitat turística i senyal d’identitat de la nostra marca país.

Mitjançant el present manifest, volem identificar les causes i les conseqüències de l’erràtica actuació del Govern d’Espanya i Catalunya, i en cascada, les diferents decisions polítiques adoptades per comunitats autònomes i ajuntaments. Unes decisions que han convertit als locals d’oci al cap de turc d’una crisi sanitària gravíssima i amb dramàtiques implicacions econòmiques, enfront de les quals no hi ha hagut capacitat d’actuació per part de les administracions. Ens han utilitzat com a cortina de fum per a distreure l’atenció de mitjans de comunicació i opinió pública.

Per tot el que s’ha dit:
1. El col·lectiu empresarial i professional del sector de l’oci i els espectacles reclama la posada en marxa d’un pla de mesures econòmiques de suport i rescat per a les empreses i locals d’oci i espectacles que existeixen al nostre país. És inconcebible que, després de 6 mesos sense activitat, el debat sobre el PLA DE RESCAT per a l’oci nocturn és límit a la possibilitat de renovar i ampliar l’extensió dels ERTE.

En aquest sentit, ha arribat el moment de parlar de la baixada de l’IVA al tipus reduït del 4%, de l’ampliació de la moratòria per a la devolució dels crèdits ICO per 3 anys, de les ajudes als lloguers dels establiments, la suspensió de la quota dels autònoms o la baixada de l’IRPF al 15%.

Per a entendre la magnitud de la catàstrofe, només cal dir que el 93,2% dels locals d’oci tenen llogats els seus establiments i que el preu mitjà del lloguer d’un bar musical és de 2.400 euros/mes i el d’una discoteca 9.600 euros/mes, per la qual cosa cada mes els locals d’oci a Espanya estan perdent 48’6 milions d’euros en lloguers. En definitiva, des que va començar la crisi, tan sols en arrendaments de locals que romanen tancats, les pimes han gastat una mitjana de 14.727 euros; és a dir, un total de 243’4 milions d’euros en tot el sector.

És inconcebible i vergonyós que sent el primer país del món en turisme de vacances, i que l’oci i el turisme són la primera indústria del nostre país, el Govern d’Espanya continuï mantenint-nos en un laberint de terminis i negociacions, en lloc de definir un pla d’actuació contundent que transmeti garantia. Alemanya ja ho he fet, ampliant els ERTE fins a desembre de 2021 o dedicant 30 milions d’euros per a pagar el lloguer dels clubs a Berlín. Per part seva, la baixada de l’IVA de Regne Unit a l’hostaleria i el turisme ha deixat el tipus en el 5%. França i Itàlia han donat bons i ajudes directes al consum en oci turisme i cultura…. I Espanya? I Catalunya?

  1. En segon lloc, instar l’administració catalana, a la Generalitat i al PROCICAT l’aprovació urgent del pla sectorial que està a sobre la Taula des de el 6 de Juliol, la reobertura amb caràcter immediat de les nostres activitats, ja siguin de bars musicals, discoteques, sales de festa o Karaokes, amb un horari que faci compatible la viabilitat econòmica. Hem estat un dels primers sectors que es va autoregular amb un protocol aprovat pel Ministeri de Sanitat , i no obstant això no se’ns ha deixat treballar . Portem tancats més de 6 mesos sense cap mena d’ajuts sofrint l’escarni i l’estigmatització del nostre sector.
  2. En tercer lloc, la jornada de lluita d’avui pretén denunciar la culpabilització i estigmatització que s’ha realitzat per part del conjunt de les administracions. S’ha posat als locals en el punt de mira com a principal focus de contagi, sense comptar amb cap mena d’informació i sabent que la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica no havia investigat aquest tema fins al passat 15 de juliol. En definitiva, les dades evidencien que no es pot considerar als locals d’oci focus de contagi, sinó que, molt al contrari, eren l’últim dic de contenció enfront dels abusos del botelló , les festes privades i familiars incontrolades. Es tracta d’una situació injustificable que ens ha convertit en el cap de turc de la crisi del coronavirus. Per això, reclamem una rectificació i que s’assumeixi la incapacitat de prevenir l’expansió de la malaltia davant la nul·la contractació de rastrejadors, imprescindibles per a neutralitzar el contagi del coronavirus. Insistim: tal com estem contemplant, la seva expansió res tenia a veure amb l’activitat dels locals d’oci.
  3. El sector de l’oci nocturn i els espectacles exigeix la rectificació del ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, que la setmana passada es va atrevir a rebutjar l’activitat de les discoteques i denegar la seva possible comparació amb la música en directe. Tot això, ignorant que és la llicència de discoteca, sala de festes i bar musical la que permet realitzar actuacions en directe en els locals d’oci i establiments públics del nostre país.Tenim un ministre de Cultura que no sap que la baixada de l’IVA cultural es va aplicar als locals d’oci i a les discoteques perquè en el segle XXI es considera que els discjòqueis són tan artistes com els músics de rock o els compositors de música clàssica. Però, per desgràcia, el senyor Uribes no sap ni el tipus de llicències que tenen els locals en els quals es fan concerts.
    5. Respecte a la defensa dels llocs de treball, Els empresaris del sector van remetre un escrit al SEPE i als sindicats, el mes de maig passat, denunciant el retard en les liquidacions de les prestacions que feia insostenible la situació personal i familiar dels treballadors i professionals del sector de l’oci i els espectacles.

    Així mateix, ens veiem en la necessitat de denunciar la injusta situació que vivim els treballadors d’un sector al qual, tenint en compte les característiques i horaris de l’activitat dels locals d’oci, que es desenvolupen durant el cap de setmana en nombre de sessions limitades, i que dóna lloc al fet que les contraccions siguin a temps parcial, s’estan aplicant minoracions a les prestacions del 75%. Això significa que la gran majoria de treballadors han d’esperar més de 3 mesos per a rebre la seva prestació, i amb quanties que poden estar entre els 150 i els 300 euros.
    6.Finalment, l’acte d’avui i la lectura d’aquest manifest, pretén servir per a mostrar la sorpresa i l’estupor amb el qual les pimes assisteixen a les actuacions d’un govern que es diu progressista, que una vegada i una altra ha insistit que no anava a deixar a ningú enrere. No obstant això, en clau turística tan sols s’ha preocupat de salvar i rescatar a les multinacionals hoteleres o a les línies aèries i les navilieres, deixant a la seva sort a desenes de milers de treballadors, professionals, autònoms i micro empreses sobre els quals s’acumulen acusacions i mesures restrictives. Sense que es posin en marxa mesures de suport econòmic, i que més endavant segur generaran tota mena de reclamacions patrimonials.

Resulta absolutament injust que el mateix sector que es va comprometre, des del principi, amb la prevenció de la malaltia, elaborant les guies de prevenció higiènic sanitària juntament amb l’Institut de la Qualitat Turística Espanyola i que va aprovar el mateix Ministeri de Sanitat, estigui sent, ara, abandonat a la seva sort i vegi limitada i prohibida la seva activitat, sense rebre notícies d’un pla de xoc que eviti que abans del 31 de desembre desapareguin més de la meitat de totes les empreses del sector i milers de treballadors.

#somocinocturn

Barcelona, 5 octubre 2020