REDACCIÓ13 Gener, 2023
Oriol, et trobaves a la trona de la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de BarCelona, fent un sermó. T’ho imagines, Oriol? En el cor de la Catedral, escoltant-te amb atenció, s’hi trobaven un munt de canonges, algun d’ells conegut per mi i altres no (Pere Aragonès, Josep M. Terricabras, Lluís Salvadó, Raül Romeva, Joan Tardà, Sergi Sabrià…), i canongesses (Carme Forcadell, Anna Simó, Alba Vergés, Marta Vilalta, Dolors Bassa, Marta Rovira, Meritxell Serret…).
Oriol, em recordaves els capellans de quan era petit, que predicaven allò en que no creien i que els agradàvem els nens i volien fer-nos creure que només era a conseqüència d’allò de Marc 10,13-16: “Deixeu que els infants vinguin a mi”. I que quan et confessaves et posaven la cortina per darrere l’esquena i t’apropaven a ells, posant la teva galta contra la seva. I que els pudia tant l’alè que intentaves que acabessin aviat per poder respirar.
Però t’ho explico Oriol, perquè era molt estrany. No parlaves de l’evangeli. En el teu sermó parlaves de la independència de Catalunya i deies que volies la independència i quan deies això, els canonges i canongesses es posaven tots a riure sorollosament, i els feligresos, uns no entenien res, els altres també reien i altres, enutjats, marxaven de la Catedral.
Però de cop i volta deies coses rares, deies “Hem de pactar amb Satanàs” i el Cor de la Catedral, ple de canonges i canongesses, repetien “Satanàs, Satanàs…” i tot i estar dalt de la trona se’t veia agafant amb la mà esquerra una bossa com aquelles que porta Judes, plena de monedes, i que es veu en les imatges de la santa cena. I deies “Aquell de vosaltres que no voti ERC es condemnarà i acabarà al foc de l’infern per sempre més. Penediu-vos i sereu salvats, penediu-vos i anireu al Regne de Cel”.
I després jo ja no entenia el perquè de les coses que deies, ni de les que responien els canonges, les canongesses i alguns dels feligresos. Semblava ben bé una missa. Deien:… És realment just i necessari, és el nostre deure i és la nostra salvació, que sempre i en tot lloc, Pare sant, us donem gràcies per l’Oriol Junqueras, el vostre Fill. Per això, amb els àngels i els sants, cantem l’himne de la vostra glòria tot dient: Que tremoli l’enemic en veient la nostra ensenya. Com fem caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç!… Llavors es produïa un terratrèmol i tu, la trona i la Catedral us fèieu miques i… de cop, plof! m’he despertat!
Buf! Quin malson! Oriol.
Lluís-Ignasi PASTRANA i ICART
Col·lectiu “Silenci”
PUBLICITAT
