Arxius de SOC | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Maig, 2021
MRG_0235-1280x853.jpg

Han anunciat la creació de l’Oficina de Reactivació Socioeconòmic, punt de referència per a persones treballadores, emprenedores, entitats i empreses de la ciutat per a l’assessorament en el context actual.

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i el conseller d’Ocupació, Manel Castaño, han presentat aquest matí el Pla de Reactivació Socioeconòmica Covid-19. Aquest, amb un pressupost de 41.812.000 euros, consisteix en un conjunt d’accions urgents que durà a terme l’Ajuntament de Tarragona per contenir l’impacte de la pandèmia; pretén impulsar l’ocupació i reactivar el teixit empresarial. També ha estat present la a Subdirectora de Polítiques Actives d’Ocupació del SOC, Susana Diaz, qui ha elogiat la feina feta per l’ajuntament respecte a l’elaboració del pla.

Davant de tres reptes principals, com són la digitalització dels ciutadans, l’administració i les empreses, la sostenibilitat mediambiental i el foment de les relacions de proximitat, el pla vol donar resposta establint cinc eixos estratègics: noves iniciatives de desenvolupament territorial, dinamització del teixit empresarial, ocupació: noves tendències i noves capacitats, sectors econòmics de proximitat i millores per un espai públic més amable i sostenible.

L’elaboració del Pla de Reactivació Socioeconòmica està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, finançat pel Servei Públic d’Ocupació Estatal i cofinançat en un 50% pel Fons Social Europeu.

El conseller d’ocupació ha explicat que “amb aquest pla, analitzem l’escenari socioeconòmic actual, identifiquem, definim i desenvolupem els projectes que es durant a terme aquest 2021 i també incorporem una avaluació dels resultats assolits per tal d’incorporar les millores que considerem necessàries”, i també ha destacat la importància que té la gent jove com a objectiu del pla.

 

VÍDEOS

 

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Abril, 2021
Centre-de-Noves-Oportunitats-classe-1280x960.jpg

Ariadna Rectoret

La pandèmia ha augmentat el nombre de joves que es presenten als cursos del Centre de Noves Oportunitats de Tarragona. Es tracta d’un seguit de serveis que pretenen formar al jovent més vulnerable de la societat catalana. En aquest sentit, de les 800 sol·licituds que reben anualment, el passat 2020 la xifra es va incrementar fins a les 1.000. D’altra banda, el centre només té places per a 400 usuaris.

Aquestes dades i tendència han estat anunciades durant la visita de la directora del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), Ariadna Rectoret, la qual ha estat conversant amb els joves per conèixer les seves inquietuds. A més, la directora ha comentat que -malgrat ser els més vulnerables- mantenen una important visió de futur.

VÍDEOS

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ30 Març, 2021
foto_3779927.jpg

El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) obre 8 línies d’inserció laboral adreçades específicament a persones transsexuals. Es tracta d’una acció d’acompanyament, orientació i inserció laboral adaptat a aquest col·lectiu, sovint discriminat. Aquest nou servei es podrà demanar a les oficines de Tarragona centre, Amposta, Lleida, Tremp, Figueres, Vic, Terrassa-Edisson i Sant Feliu de Llobregat.

Allí, els o les ciutadanes podran comptar amb l’assistència de professionals que han rebut formació per conèixer les necessitats en matèria d’ocupació d’aquest col·lectiu i facilitar-los eines, recursos i una atenció i acompanyament personalitzat. L’objectiu és garantir que les persones trans. puguin exercir els seus drets a l’ocupabilitat en millors condicions i des de la no discriminació.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Setembre, 2020
atur2.jpg

La gran majoria dels treballadors espanyols creu que pot perdre la feina en els propers mesos per culpa dels efectes de la pandèmia sobre l’economia. Així es desprèn de l’II Baròmetre sobre Preocupació dels espanyols en relació a l’Ocupació que ha realitzat la web Infojobs.

Diversos treballadors durant la seva jornada laboral a l’empresa Extrusió Toledo, innovadora en la fabricació de perfils metàl·lics, que ha creat i patentat un model de separadors en restaurants durant la pandèmia de Covid-19, a Toledo, Castella-La Manxa.

L’informe revela que són molts els espanyols que consideren que només les ajudes de l’Estat han permès la supervivència de moltes empreses i comerços, de manera que quant aquests ajuts desapareguin la situació de molts treballadors serà molt delicada i hi haurà empreses que optaran per l’acomiadament i milers d’autònoms es poden veure abocats a tancar els seus negocis.

Fins ara, l’aplicació dels ERTO ha permès que molts treballadors hagin aconseguit mantenir el seu lloc de treball. No obstant això, la possibilitat que aquest tipus d’ajudes deixin d’estar operatives en els propers mesos, el fet que els efectes de la pandèmia sobre l’economia continuaran durant diversos mesos, i que la recuperació econòmica serà molt més lenta del que s’esperava ha fet que siguin molts els treballadors que vegin amb enorme preocupació el seu futur laboral.

Segons l’enquesta, aquesta és la major preocupació de el col·lectiu més jove, entre els 16 i els 24 anys. En aquest grup d’edat és el 70% el que assegura que la seva major preocupació és perdre la feina. Per contra, entre la franja d’edat dels majors de 55 anys, aquest percentatge es redueix fins al 48%.

El primer aspecte que més preocupa els treballadors espanyols és el possible tancament d’empreses i negocis, que se situa en un percentatge de l’69%, seguit de la percepció d’un salari per sota de la seva experiència i formació (66%) i, en tercer lloc, la possibilitat de perdre la feina (61%).

El segueixen en el rànquing de les preocupacions dels treballadors espanyols l’atur entre els majors de 45 anys, pel que estan preocupats un 60% dels enquestats. Just darrere d’aquest se situa la possibilitat que es retardi l’edat de jubilació, aspecte pel qual es mostren inquiets al 56% dels espanyols. En la sisena posició es col·loca la manca de reconeixement a la feina, que preocupa el 56% dels enquestats.

Cal ressenyar que en l’anterior baròmetre, dut a terme al febrer d’aquest any, poc abans de l’inici de la pandèmia, les preocupacions dels espanyols respecte a el món laboral eren diferents. Així, el primer lloc de el rànquing l’ocupava la preocupació per tenir un salari no d’acord amb la seva experiència i formació (72%), a la qual seguien el retard en l’edat de jubilació (66%), l’atur entre majors de 45 anys (64%) i la falta de reconeixement a la feina (63%).

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Juny, 2020
ajuntament-tarragona-2.jpg

 L’Ajuntament de Tarragona ha impulsat un pla amb l’objectiu “d’obtenir una radiografia socioeconòmica de la ciutat de Tarragona amb dades disgregades per les 11 zones urbanes en què es divideix la ciutat, així com identificar i definir les línies de treball estratègiques”, que serà elaborat amb el suport del SOC i Tarragona Impulsa.

TGN impulsa un pla per reactivar els sectors

Aquest pla inclou accions relacionades amb els àmbits de l’ocupació, la formació, l’emprenedoria, el suport al teixit empresarial i l’atracció d’inversions. El projecte es desenvoluparà durant el juny, amb una durada de tres mesos amb un de 36.058 €, dels quals el SOC cofinança el 80% i l’Ajuntament el 20% restant.

Per la regidora de Desenvolupament Econòmic, Laura Castel “vam identificar la necessitat d’actuar a nivell més micro i ara, amb l’esclat de la pandèmia encara es fa més necessari que mai; per la qual cosa adaptarem les accions i programes que oferim des de Tarragona Impulsa a les necessitats concretes de cada zona de la ciutat”.

Entitats veïnals, comercials, sindicats, patronals, entitats socials i educatives van donar suport al projecte amb la signatura d’una carta de compromís. “Totes aquestes entitats es tindran en compte per participar en l’anàlisi qualitatiu de cadascuna de les zones. De fet, en les pròximes setmanes ens posarem en contacte amb elles per iniciar el procés participatiu”, conclou la regidora Castel.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ30 Març, 2020

El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) triplica a partir d’avui el personal d’atenció telefònica i telemàtica per poder fer front a l’elevat increment de consultes de la ciutadania, especialment relacionades amb els expedients de regulació temporal d’ocupació, la Renda Garantida de Ciutadania i la inscripció com a demandant d’ocupació, tràmits i/o consultes que normalment es realitzen des d’una Oficina de Treball.

La mesura forma part d’un pla més ampli per reforçar el dispositiu d’atenció a la ciutadania i garantir la resposta a les consultes i gestions, un servei que s’ha vist alterat per l’alarma sanitària provocada per la Covid-19, atès que les mesures sanitàries per evitar l’extensió del virus han obligat a tancar al públic les Oficines de Treball i a minimitzar els efectius que hi treballen a porta tancada.

Cal recordar que el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya no té competències ni en la tramitació ni en el pagament efectiu de les prestacions d’atur, ja que aquestes corresponen al Miniteri de Treball i Economia Social a través del Servicio d’Empleo Público Estatal (SEPE). Tanmateix, el SOC ha decidit anticipar-se al previsible increment de consultes sobre aquests temes que encara s’ha de produir en els propers dies i preparar aquest operatiu d’atenció telefònica i telemàtica amb un important increment de personal. Avui, en només dues hores, ja s’han atès més de 650 trucades.

Així, per incrementar la capacitat de resposta del SOC, avui s’ha posat en marxa el Pla de suport remot a les oficines de treball, que suposa la incorporació a l’equip d’atenció, 441 professionals més de les oficines, que teletreballaran gràcies a un dispositiu desenvolupat conjuntament amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat de Catalunya i l’empresa Amazon.

Per accedir a aquest servei les persones usuàries hauran de trucar al telèfon gratuït 900 800 046. Un missatge enregistrat els demanarà el seu codi postal i, posteriorment, si la consulta té a veure amb la renda garantida de ciutadania, amb la inscripció com a demandant d’ocupació o amb altres consultes o tràmits, en funció de la tipologia de la pregunta es derivarà a un o altre dispositiu. L’horari d’atenció telefònica serà de dilluns a divendres de 8h a 14h.

 


REDACCIÓ11 Octubre, 2019
unnamed-3.jpg

El conseller de Treball a Tarragona

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies destinarà el proper any 62 milions d’euros al desplegament de polítiques actives d’estímul i foment de l’ocupació i el desenvolupament econòmic local al Camp de Tarragona.

D’aquests, 31 milions es distribuiran a través dels programes del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), mentre que l’altre meitat es destinarà a altres programes ocupacionals del Departament, concretament a suport a la inserció al mercat de treball (22,7 milions), programes de treball per a les persones amb discapacitat (7,8 milions) i foment de l’economia social, l’autoocupació i el treball autònom (430.000 euros). Es preveu que tots aquests programes i la inversió prevista pel Departament beneficiïn 27.814 persones al conjunt de la demarcació.

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i la directora del SOC, Mercè Garau, han presentat aquest matí a Tarragona la programació territorial del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, que ha estat  acordada amb les associacions patronals, sindicals i entitats municipalistes. Amb el pressupost de 31 milions d’euros es preveu atendre 13.339  persones (tant ocupades com desocupades) a través dels programes del SOC així com amb d’altres serveis prestats a les Oficines de Treball.

La dotació econòmica del SOC es distribuirà a través de cinc tipus d’actuacions, entre les quals destaquen especialment els programes de foment de l’ocupació i els orientats a acreditar i/o millorar la qualificació professional. També hi ha partides destacades per al desenvolupament econòmic local i l’orientació professional.

Actuacions Import
1. Foment de l’ocupació 12.685.309 €
2. Qualificació professional 12.304.468 €
3. Desenvolupament econòmic local 3.644.617 €
4. Orientació professional 2.096.758 €
5. Gestió de la col·locació en el mercat de treball 332.000 €
TOTAL 31.063.152 €

Tot aquest paquet d’actuacions es basa en les tres prioritats del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per a les polítiques d’ocupació: concertació territorial, suport i orientació a les persones, i formació i qualificació professional, tal com ha explicat el conseller.

“No hi pot haver bones polítiques d’ocupació sense una bona capil·laritat territorial adaptada a les necessitats de cada territori. Per això estem desenvolupant el decret d’estratègies territorials”, ha detallat El Homrani, qui ha subratllat la importància de les polítiques d’ocupació per aconseguir una major cohesió social: “Les Polítiques Actives d’Ocupació donen suport a les persones que estan especialment en situació de vulnerabilitat i risc: joves, dones, perdones aturades de llarga durada o majors de 45 anys”.

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies també ha destacat el paper de la formació al llarg de tota la vida. “La millor eina per empoderar les persones en un món laboral que canvia ràpidament és amb una bona qualificació professional que els doni les eines per reciclar-se de forma clara”, ha reblat.

A partir d’aquests eixos, el Servei públic d’Ocupació de Catalunya manté i reforça un ampli ventall de programes adreçats principalment als col·lectius més vulnerables, com els majors de 45 anys, les persones aturades de llarga durada, les dones, els i les joves i les persones perceptores de la Renda Garantida de Ciutadania, entre d’altres. A tots aquests col·lectius s’adrecen principalment un ventall de programes i actuacions entre les quals i com a novetat destaquen:

Pla per reparar els danys a l’incendi de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià, dotat amb 1,3 milions d’euros i que suposarà la contractació de més d’un centenar de persones aturades

Pla de Qualificació en Tecnologia Mòbil, per formar i qualificar professionals en diferents àmbits TIC que requereix el mercat laboral.

Pla pilot de Certificats de Professionalitat en instituts.

Programa d’aprenentatge per a la professionalització destinat a persones en situació de desocupació i en risc d’exclusió social i laboral.

Programa de formació en el marc de la campanya agrària.

Treball per ocupacions, portal amb informació de l’Observatori del Treball i Model Productiu sobre ocupacions en el mercat de treball, útil per prendre decisions sobre orientació professional.

A banda d’aquestes novetats, el Servei públic d’Ocupació de Catalunya manté els seus programes entre els quals destaquen:

Accions de formació d’oferta adreçades prioritàriament a persones treballadores desocupades (FOAP). La formació té per finalitat oferir a les persones treballadores, prioritàriament a les desocupades, una formació ajustada a les necessitats del mercat laboral i afavorir així la productivitat i la competitivitat de les empreses, així com la qualificació i la promoció de les persones treballadores de l’àmbit territorial català.

Treball i Formació. És un programa que integra accions d’experiència laboral i accions de formació, adreçat a persones en situació d’atur, per afavorir-ne la inserció laboral i millorar-ne l’ocupabilitat, i accions de coordinació i suport tècnic.

Projectes Singulars. L’objectiu és reforçar l’ocupabilitat i les competències professionals de les persones joves no ocupades i no integrades en els sistemes d’educació o formació, mitjançant la combinació de dues o més actuacions de les encabides en la Garantia Juvenil.

Enfeina’t. Aquest programa fomenta accions per a la contractació laboral temporal i acompanyament a la inserció de les persones en situació d’atur de llarga durada amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat, trencar amb la seva situació de desocupació i, d’aquesta manera, evitar-ne la cronificació i facilitar-les experiència professional per a la seva inserció laboral.

Programes d’orientació. L’orientació integra els serveis i els programes personalitzats d’informació, d’acompanyament, de motivació i d’assessorament que, tenint en compte les circumstàncies personals i professionals de cada persona usuària, li permeten conèixer les capacitats, els interessos i el perfil ocupacional, així com gestionar l’itinerari de qualificació, en la recerca d’ocupació o en la posada en marxa d’iniciatives empresarials.

Treball als barris. Es posa a disposició de les entitats beneficiàries un conjunt d’accions en l’àmbit de l’ocupació i del desenvolupament local, deixant a iniciativa de cada municipi el disseny i la planificació sobre quines de les actuacions poden encaixar millor en el seu propi projecte.

La meitat dels participants s’insereixen laboralment
Tot aquest paquet d’actuacions vol donar continuïtat i reforçar els bons resultats que els programes del Servei públic d’Ocupació de Catalunya han proporcionat els darrers anys. El 2018, per exemple, un total de 680.950 persones a tot Catalunya van participar en algun dels programes del SOC, de les quals 323.978 (gairebé el 50%) van aconseguir inserir-se laboralment. Per col•lectius la major part de les persones participants van ser dones (357.134), majors de 45 anys (251.489) i joves (173.782).

L’any passat, el SOC també va facilitar a 27.561 persones l’accés a cursos de formació. Una formació que també el Servei públic d’Ocupació imparteix a través dels 8 Centres d’Innovació i Formació Ocupacional (CIFO) i el Centre d’Automoció de Martorell, que l’any passat van matricular 3.465 i 213 alumnes respectivament.

Els resultats del 2018 també fan evident la cada vegada major participació i col·laboració amb el SOC del món empresarial, les entitats privades i el món local. El 2018 un total de 5.223 empreses van oferir pràctiques a 13.215 persones mentre que 2.069 entitats privades i 886 ens locals van aprofitar les subvencions a la contractació per incorporar personal a través de programes del SOC.

Una altra dada rellevant té a veure amb l’activitat a les 69 Oficines de Treball, on el 2018 es van fer 2,2 milions d’atencions i 486.600 entrevistes. Les empreses, a més, van oferir 30.791 llocs de treball a través del Servei públic d’Ocupació de Catalunya.

 


REDACCIÓ2 Agost, 2019

L’atur a les comarques de Tarragona va caure en 248 persones i la xifra de desocupats es va situar en 40.775 persones, segons el Ministeri de Treball.

D’aquesta manera, respecte el mes passat es va registrar un descens del 0,6%, mentre que en comparació fa un any la caiguda és del 2,79%, concretament de 10.294 persones.

A Catalunya, va augmentar en 1.558 persones respecte el mes anterior i va situar la xifra de desocupats en 358.830. Es tracta de la dada més baixa en aquest mes des del juliol del 2008, quan aleshores la xifra de desocupats va ser de 321.964 persones.

Respecte el juliol de fa un any, les llistes de l’atur compten amb 10.294 inscrits menys, xifra que representa un descens del 2,79%.

 


REDACCIÓ4 Desembre, 2018

Ara mateix, al Servei d’Ocupació de Catalunya hi ha 48.695 persones inscrites, 1.610 aturats més que el passat mes d’octubre. Això representa un 3,42% més.

Es tracta del millor novembre des del 2016 quan l’atur va pujar de 1.468 persones. La sèrie del ministeri, que comença el 2001, indica que en aquesta demarcació al novembre l’atur sempre ha pujat amb l’excepció del 2010, que de moment és l’únic any que ha registrat un descens de l’atur en aquest mes.

En termes anuals, l’atur a Tarragona al novembre ha disminuït de 3.543 persones, el 6,78% menys. La demarcació encadena 65 mesos de caigudes de l’atur en termes anuals, des de juliol del 2013.

 


REDACCIÓ23 Maig, 2016

 

Els alumnes denuncien que el curs no va complir els requisits establerts per la normativa en materials, instal·lacions, espais i equipaments. Tot i les queixes, la nota global d’un dels qüestionaris de valoració va ser d’un 4,33 sobre 5. Quelcom no quadra…

El curs ‘Gestió Administrativa i financera de Comerç Internacional’, impartit a la Cambra de Comerç de Valls des de febrer de 2015 i subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb fons europeus, està immers en una gran polèmica. canbracomerçvallsTot perquè, segons el parer dels alumnes, no va disposar de la majoria dels requisits per a dur-lo a terme, incomplint així els mínims en espais, instal·lacions, materials i equipaments que estableix la normativa.

D’acord amb la versió de l’alumnat, durant l’acció formativa, de 660 hores, hi va haver manca d’ordinadors i del software necessari per a impartir el curs, no es va fer entrega dels manuals ni dels llibres de text, van faltar diccionaris, materials d’aula així com reproductors i gravadores de so, incomplint així el Reial Decret de certificats de professionalitat de la família professional de Comerç i Màrqueting. Alguns dels assistents, en declaracions a aquest digital, sospiten que hi va haver tractes de favor a alumnes i requisits d’accés menyspreats. També sostenen que podria estar davant d’incompliments pel que fa a l’espai, ja que l’Aula 1 – on es va impartir el curs – disposa de 40 metres quadrats, dimensió inferior al que estableix la normativa (45 metres quadrats per a quinze alumnes).

Manca de material i brutícia
El malestar general creat arrel d’aquesta situació va propiciar que l’alumnat presentés una queixa formal al Departament d’Empresa i Ocupació al Setembre de 2015. En aquesta queixa, a la que ha tingut accés aquest diari, a part de fer constar possibles tractes de favor, la manca de manuals, d’ordinadors i de llibres de text, van denunciar la manca de neteja a l’aula i la falta d’informació rebuda sobre el pagament dels pàrquings i la gasolina del quilometratge dels alumnes. Tot i les queixes, el SOC no va donar resposta a cap de les demandes dels estudiants.soc_

“Em van donar una carpeta, uns bolis i poca cosa més. Cadascú portava el seu material”. Rocio Camila, de 21 anys va deixar el curs als tres mesos de començar-lo perquè va trobar una feina. La jove, a més d’assegurar que no es va lliurar el material necessari, va lamentar el fet que no hi hagués ordinadors a l’aula; “només treballàvem amb l’ordinador que portava la professora” va comentar, remarcant que “van portar uns ordinadors que no funcionaven i se’ls van tornar a emportar. No sé si per fer el paripé”.

Un altre alumne del curs, que va preferir mantenir-se en l’anonimat, també va queixar-se pel que fa al lliurament de material, tot assegurant que l’únic que se li va fer entrega va ser un boli, una carpeta buida i bruta, així com l’horari i planificació del curs.

Pel que fa als ordinadors va assegurar que mai han tingut ordinadors operatius a l’aula; “al principi no hi havia ordinadors, més endavant ens vam queixar i en van portar uns que no funcionaven; a les poques setmanes els van apilar a un racó de l’aula”. L’estudiant també va lamentar les dimensions i la brutícia de l’aula: “l’aula era molt petita, casi no et podies moure ja que les taules estaven massa juntes i no la netejaven mai”.

cambravalls
L’alumnat es queixa de la Cambra // Foto: El Vallenc

Qüestionaris de valoració retocats?
La valoració del centre per part de l’alumnat és un dels criteris que estableix el SOC per a atorgar les subvencions als corresponents centres per a futures accions formatives. Aquesta valoració es du a terme mitjançant uns qüestionaris que puntuen del 0 (la nota més negativa) al 5 (la més positiva) amb la possibilitat de ficar observacions en un espai.

En aquests formularis, els alumnes van transmetre el seu malestar en la majoria de preguntes, puntuant de manera baixa i ficant nombroses observacions ens els requadres establerts. “Vaig posar observacions sobre la falta de material, d’ordinadors i sobre la manca de neteja”, a més, vaig puntuar molt baix els qüestionaris”, va afirmar l’alumne, tot assegurant que tots els alumnes van posar observacions i males puntuacions.

No obstant això, en un dels informes de conclusions, fet unes setmanes abans que els alumnes presentessin una queixa formal, la valoració global de l’alumnat del curs va ser d’un 4,33 sobre 5, un notable segons l’escala de criteris. També van desaparèixer les observacions que els alumnes van ficar i que evidenciaven les seves queixes.
Pel que fa als qüestionaris d’entrega de material, que ja venien marcats afirmativament, tots els alumnes van afegir al lateral de les caselles que no havien rebut ni el material didàctic ni alguns documents informatius.

Poca disponibilitat per esclarir la polèmica
Gemma Montserrat, responsable de la formació de la Cambra de Comerç de Valls, va declinar respondre a les preguntes que aquest diari li va fer per tal d’esclarir les queixes dels alumnes.
Per la seva part, aquest digital va intentar conèixer l’opinió del director territorial de Treball, Francesc Tarragona, però els nostres esforços han resultat del tot infructífers.

Alexandre NADAL FERRET

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter