REDACCIÓ23 Agost, 2019
Els símbols són quelcom molt important a les nostres relacions amb la societat i amb el seu rerefons. És un llenguatge paral·lel al lingüístic i prova n’és d’això la llengua de signes o bé la infinitat de cartells publicitaris que trobem als nostres carrers, tot i això també existeixen uns altres símbols que tothom identifica com a característics d’una zona, d’un grup concret de gent… en definitiva una característica particular. Moltes vegades aquests són elements físics que, pel seu significat o per la seva utilització a la pràctica, han esdevingut elements indispensables en la seva caracterització per un col·lectiu. Com per exemple poden ser les jaquetes de cuir pels motoristes o bé les culleres de fusta pels cuiners, portant aquests elements tornant-los sagrats.
No obstant això, hi ha símbols que poden canviar el seu significat si es desplacen geogràficament, com és el cas de l’obra que avui us presento. Molts podríem pensar que es tracta d’una peineta símbol del flamenc espanyol, tot i això, és una obra que encara que comparteixi la funcionalitat pràctica s’allunya molt d’aquesta realitat folklòrica.
Aquesta obra pertany als Luba una ètnia que està situada a República Democràtica del Congo. Aquest poble sempre s’ha caracteritzat per tenir unes escultures d’allò més refinades, amb uns pentinats extraordinaris i molt elaborats que plasmen el dia a dia de les dones del poblat.
Són utilitzades per les dones Luba per poder fer aquests elaborats pentinats, tot i que no s’utilitzen com a pinta, sinó que són elements decoratius que porten sempre al cap i que indiquen un cert prestigi, a més d’un fort poder social.
Són utilitzades per tot el continent africà tot i que segurament les persones que millor elaboren aquestes obres per la seva sofisticació són els Luba.
No creieu a ningú que us menyspreï o menystingui. Teniu aquest símbol sempre present i mai ho oblidareu
Considero aquests elements com un dels símbols més importants per a l’apoderament o bé per la reafirmació del paper de la dona al continent africà. Una dona que sense adonar-nos a occident pateix molt, es veu discriminada al seu país d’origen per una societat poc igualitària i masclista, això no obstant, també ho està a occident on les institucions encarregades de la defensa de gènere es mostren poc actives en la defensa d’aquesta gran realitat occidental, veient-se obligades en agrupar-se en les seves pròpies associacions o grups de defensa, que en molts casos han adoptat una peineta com la que us mostro com a símbol de força i refermament.
No obstant això, aquesta realitat és molt canviant i amb la seva empenta i la de les institucions occidentals de ben segur que arribaran a un port comú i beneficiós per tothom.
Amb aquest objecte al cap elles se senten poderoses i són capaces de tot. Pequen d’innocència, ja que sense ell també serien capaces. Els humans ens hem de reafirmar en allò que ens fa forts i lliures i no abandonar-ho, encara que per un moment ens faci esclaus d’ell, esclaus de llibertat.
