25. Abril 2024

Arxius de Sevilla | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Gener, 2022

Constantí continua amb la celebració de la seva Festa d’Hivern amb l’humor del Sevilla (cantant dels Mojinos Escozíos) i l’harmonia del musical del Rei Lleó. Els dos esdeveniments han tingut lloc durant el cap de setmana amb una bona afluència de públic.

D’altra banda, el municipi també ha celebrat el lliurament dels premis als Superlectors i la inauguració d’una exposició inspirada en els 15 anys del Club de Lectura, a la Biblioteca Municipal. A més, ahir l’associació Moto Clàssic Constantí va organitzar la tradicional sortida de vehicles i motos clàssiques, i la plaça de les Escoles Velles va ser l’escenari d’una exhibició de Zumba Solidària en col·laboració amb l’associació Astafanias.

Durant el cap de setmana, la Societat el Casino també va muntar el concert dels ‘Fenya rai!’ i un vermut musical amb Cover H. El proper cap de setmana finalitzaran els actes inclosos en el programa de Festa Major amb l’acte de benvinguda als infants nascuts durant el 2021, que es farà el dissabte, i el lliurament dels XV Premis Literaris Constantí 2021 i la presentació del llibre que recull els relats guanyadors i finalistes del concurs, que tindrà lloc el diumenge al pavelló poliesportiu.

PUBLICITAT




REDACCIÓ13 Juny, 2021

De Tarragona a Sevilla. Aquest és el viatge que ha fet l’espectacle Kintsugi. Aquest diumenge, al vespre, el bailaor Jesús Blanco i el músic i compositor Gerard Marsal, han posat en escena el seu Kintsugi especial. I ho han fet al Teatre Távora de Sevilla.

A Tarragona, l’obra ha tingut força èxit, sobretot al Teatre Magatzem. Es tracta d’una manera atrevida i valenta de flamenquejar. En Gerard i en Jesús es compenetren i les fortaleses d’un i de l’altre fan que el públic rebi vibracions que molt poques vegades se solen notar i sentir amb aquest format.

Kintsugi és una tècnica d’origen japonès que serveix per arreglar, dins el possible, fractures. És una mena de viatge a l’interior, dissipant febleses, pors i incerteses per despertar el talent i la capacitat de lluita que hi ha dins de cada un de nosaltres.

L’obra que s’ha exhibit en aquesta ocasió al teatre sevillà ha experimentat alguns canvis. Modificacions que poden sorprendre els espectadors que ja varen gaudir del Kintsugi a Tarragona.

La versió ‘original’ potser agrada, toca i arriba molt més. La màgia del bailaor i la seva compenetració amb el músic són innegables.

Els ‘retocs’ aplicats en l’obra posada en escena a Sevilla són atrevits i valents, però descaracteritzen l’essència i en alguns moments desubiquen l’espectador i allunyen i desconcentren l’artista. Hi ha pauses (interminables) que hauran de ser revisades i el final de l’espectable haurà d’acabar de forma (més) apoteòtica, aconseguint aixecar el públic de les seves cadires, reclamant, una vegada i una altra, la presència dels protagonistes, a l’escenari.

La fortalesa i la personalitat d’aquest artista – que reuneix tots els ingredients per ser un referent en el gènere – no poden ser desaprofitats

En aquest Kintsugi li ha faltat més ball, més ritme i una bina dosis de ‘zapateao‘. De fet, el públic ve a veure el poderio que Jesús amaga en el remolí i el desenfrenat de les seves cames. La fortalesa i la personalitat d’aquest artista – que reuneix tots els ingredients per ser un referent en el gènere – no poden ser desaprofitats.

La pintura dorada de la cara, les seves sabates de diferent color, el mirall i la jaqueta nega han de ser suficients, amb la mestria de Gerard Marsal, per fer que qualsevol teatre d’aquest país s’aixequi amb un ‘ole, ole i ole‘. És qüestió de temps i persistència.

El Kintsugi de Tarragona ha marcat tendència i el de Sevilla no pot trencar ni espatllar l’obra original. La participació del ‘Niño de Elche‘ és un regal, però en Jesús Blanco té prou capacitats per volar – millor dit – ballar sol. El públic, a Sevilla, també s’ha aixecat per retre homenatge al jove bailaor. ‘Que le quiten lo bailao‘…

PUBLICITAT