19. Maig 2024

Arxius de Serveis | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Novembre, 2021
112_mani-1280x853.jpg

La situació que estan vivint els treballadors del servei del 061 és límit. Els empleats segueixen en vaga indefinida i estan preparant diferents mobilitzacions com a actes de protesta per la seva situació que qualifiquen de “crítica”.

Per aquest motiu des d’UGT han convocat una concentració davant els Serveis Territorials de Salut a Tarragona, prevista per aquest dimecres 17 de novembre d’onze del matí fins a la una del migdia.

Segons el sindicat encara no han rebut “cap resposta a les seves demandes: els continus incompliments pel que fa a salari, jornada laboral, contractació, conciliació i uniformitat”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Novembre, 2021

Segurament quan vostès llegeixin aquest titular, es puguin sentir molt identificats. Cada vegada hi ha menys oficines de les entitats bancàries a la demarcació de Tarragona. Barris i localitats del nostre territori s’han quedat sense sucursal i els clients han de fer molts quilòmetres per rebre atenció bancària o treure diners.

L’antiga oficina de la Caixa, a la Via Augusta

Des dels mateixos bancs han justificat aquests tancaments gràcies a l’auge de la banca digital, però la realitat és que hi ha alguns serveis que no es poden realitzar per internet, sigui per desconeixement del mateix usuari -com és el meu cas- o en el cas de les persones grans perquè no s’aclareixen amb les noves tecnologies. Si als joves ens costa, als nostres pares i avis la banca en línia pot ser una bogeria.

I en aquest escenari em vaig trobar fa uns dies. Si vostè és veí del centre de Tarragona, no s’haurà de preocupar per anar al banc. Si viu al Serrallo o al barri del Port, als districtes de Llevant -Vall de l’Arrabassada, Cala Romana, Boscos i la Móra- o els de Ponent i Nord de la ciutat, anar al banc pot esdevenir una autèntica odissea.

Des de larepublicacheca.cat hem fet un petit recorregut per la zona de la Vall de l’Arrabassada, el barri dels Músics, la Via Augusta, la Part Alta i la Rambla Nova de la capital tarragonina, buscant entitats bancàries per fer les nostres operacions. Anteriorment, al barri de la Vall, dues entitats donaven servei als clients de la zona, al carrer de Salvador Espriu.

Una d’elles ha tancat i ha estat reubicada al centre de la ciutat, l’altra només ha conservat un caixer automàtic, on moltes vegades només es pot treure diners. A la Via Augusta, l’oficina fa anys que ja és història -i presenta un aspecte lamentable des de fa força temps-. Aquests tres districtes han d’anar al centre de la ciutat per rebre atenció bancària.

Pel que fa a la Part Alta, l’oficina clau del carrer Major fa ja uns anys que està inoperativa -qui no ha necessitat treure ‘calés’ amb urgència en aquella sucursal-. La de la plaça de la Font va treure el seu caixer -ara hi torna a ser- i l’entitat de la Rambla Vella també ha tancat. Si necessiten atenció bancària, cap a la Rambla Nova.

Aquest només és un exemple de la manca de servei per part dels bancs. Als barris marítims, als del nord de la ciutat -el cas de Sant Pere i Sant Pau- a Ponent i a Llevant, aquesta situació pot ser molt més greu. Inclús a les petites poblacions del Tarragonès o de la demarcació, on tanquen les oficines dels pobles de tota la vida. Un problema que, per desgràcia, no solucionarà la tecnologia.

PUBLICITAT



REDACCIÓ18 Octubre, 2021

El sindicat crida als treballadors del 061 a la vaga

El sindicat UGT ha convocat per aquest dimarts 19 d’octubre una vaga indefinida dels treballadors del servei del 061. En un comunicat, des de l’entitat sindical asseguren que el motiu de la vaga és per denunciar els continus incompliments pel que fa a salari, jornada laboral, contractació, conciliació i uniformitat.

Durant la jornada de vaga prevista per demà, es farà una concentració davant la central de Reus des de les 13 h fins a les 16 h, que marcarà l’inici de la vaga. “Denunciem la precarització sistemàtica de les condicions laborals de la plantilla a conseqüència de l’externalització del servei a l’adjudicatària Ferrovial Servicios” denuncien des del sindicat.

“Tot i haver-nos reunit amb l’empresa i les administracions per buscar solucions a aquest conflicte generat per la gestió externa del servei en empreses com Ferrovial, ni el Departament de Salut ni el SEM s’han implicat per donar una resposta a les nostres reivindicacions”, reclamen des d’UGT.

Des del sindicat també demanen que es redueixi el nombre total d’hores anuals de la jornada completa, la limitació dels dies seguits treballats, que es retribueixi la plantilla com a personal d’emergències (com conveni SEM) i reclamar la paga Covid per a la qual el SEM no els ha tingut en compte.

“Així mateix, exigim que es redueixi l’alta eventualitat existent des de sempre en aquest servei, evitant la consegüent rotació de personal, i augmentar les hores de contracte de personal convertit a indefinit que actualment són 16 hores mensuals (que no es fan mai) ampliables segons el mes”, expressen.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Octubre, 2021

Un operari actuant en un habitatge ‘okupat’

L’Ajuntament de Calafell ha anunciat un pla coordinat amb les companyies d’aigua i llum per tallar el subministrament als habitatges que estan ocupats il·legalment. El consistori preveu fer talls simultanis “per augmentar la contundència de la pressió que es fa als ‘okupes’ conflictius” i dificultar la seva estada als immobles, segons apunta en un comunicat aquest dilluns.

Mentre el servei d’aigua és municipal i es preveu una actuació més àgil, pel que fa a la llum s’informarà les diferents subministradores perquè també tallin el subministrament de forma coordinada. “Sobretot traslladem un missatge clar i contundent: els okupes conflictius no són benvinguts al nostre municipi i no els ho posarem fàcil”, avisa l’alcalde, Ramon Ferré.

El consistori volia posar en marxa aquesta mesura a principis del 2020, però l’esclat de la pandèmia de la covid-19 ho ha endarrerit fins ara.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Octubre, 2021

Passa el mes d’octubre i toca fer balanç del món de la Festa i el fet cultural de la ciutat. En una època on sembla que la pandèmia comença a donar treva i s’estan començant a recuperar vells costums que ens recorden a altres temps, entrevistem a Inés Solé. L’edil cupaire fa tot just tres mesos que va entrar al govern municipal i encapçala les àrees de Serveis Socials i Cultura, que han hagut de fer mans i mànigues durant aquest període. Solé ens parla de la necessitat d’invertir en tots aquells espais culturals, que són la base de la difusió de la cultura, recuperar el fet casteller i ens fa balanç d’una Santa Tecla que desitja que sigui l’última en aquest format, amb la mirada centrada en la nova normalitat.

Fa tres mesos que són dins del govern. Quin balanç fan i què s’han trobat?
Doncs han estat tres mesos de situar-nos. De veure que les àrees on treballem -concretament les meves- com ja he reiterat abans en el cas de Serveis Socials hi havia una manca de lideratge i això ha fet que ens hàgim trobat amb coses que es podien haver previst i no han estat previstes, com és el cas dels desnonaments. Hem traçat una estratègia amb la meva companya Eva Miguel, que porta Habitatge de manera conjunta. En temes de Cultura, és una àrea que s’ha anat desballestant durant els anys i que hem de reestructurar i marcar una estratègia com a ciutat cultural que creiem que és clau. Durant aquests tres mesos he aprofitat per situar-me i tenir una radiografia de tot, per poder posar l’engranatge en marxa. Hem vingut per dos anys i hem vingut per treballar i deixar les coses millor del que ens les hem trobat i marcar-nos objectius reals.

Fins ara a Serveis Socials s’estava deixant algú enrere?
No crec que es tracti de deixar algú enrere, que per descomptat no es pot deixar ningú enrere. S’ha de ser efectiu i operatiu. Hi ha decisions que no poden esperar i és necessari fer una estratègia en temes puntals com és el cas dels menors migrants no acompanyats, les persones sense llar o inclús en Cultura, fent una cultura inclusiva que cusi la ciutat. Tot això requereix celeritat i treball constant i això és el que evita que ningú es quedi enrere.

La regidora de la CUP de Tarragona, Inés Solé

Quins són els objectius que s’ha marcat la CUP a Serveis Socials?
En primer lloc, dignificar l’àrea. Hem de tenir uns Serveis Socials a l’alçada dels temps en què vivim i cal invertir en els equipaments dels Serveis Socials. En el cas dels menors migrants no acompanyats, estem exigint a la Generalitat aquest contracte programa que s’ha d’adequar a les necessitats actuals. Des de 2019 no s’adequa aquest programa, anem tard i malament i la Generalitat ho sap. No podem funcionar amb els sistemes actuals, no tenim les eines necessàries. D’altra banda, necessitem uns Serveis Socials actualitzats. És clau també un pla de Serveis Socials a Tarragona, que sigui viu i es pugui anar transformant. Tard o d’hora en algun moment tots haurem de passar per Serveis Socials, perquè necessitarem alguna de les seves ajudes i hem de trencar amb el relat que és exclusiu d’una determinada capa de la societat.

Des de 2019 no s’adequa aquest programa, anem tard i malament i la Generalitat ho sap

És a dir, busquen muscular i dotar l’àrea?
Exacte, és una àrea que des de fa dos anys no ha tingut cap inversió o pràcticament cap inversió i això requereix un canvi. Hem d’invertir i hem de posar el fil a l’agulla. Evidentment que en dos anys no tindrem temps suficient per fer tot el que volem o tenim a l’imaginari, però sí que farem accions que siguin rellevants a Serveis Socials.

Pel que fa als joves, el preu de l’habitatge és cada vegada més car i es veuen obligats a deixar la ciutat buscant un preu més assequible. Ho han previst?
Efectivament i per aquest motiu vam agafar Habitatge. El preu de l’habitatge és part d’aquest orquestrat capitalisme ferotge per tant ningú és aliè. Des d’Habitatge treballem per potenciar el parc d’habitatge social i una sèrie d’accions que ajudin a fer més assequible l’habitatge. És bàsic per a la dignitat de les persones.

Cultura no s’ha dotat, no només en l’econòmic sinó en l’àmbit estructural, com hauria de ser.

Cultura era la nineta dels ulls de l’alcalde Ricomà. Què s’ha trobat Inés Solé?
Era la nineta de l’alcalde i ho és la meva pròpia. I que també ho ha estat per molta gent, però que segurament no s’ha dotat, no només en l’econòmic sinó en l’àmbit estructural, com hauria de ser. I en això estem, en la reconstrucció de l’àrea. Crec que hi ha hagut una sèrie de desencerts que han fet que s’hagi debilitat l’àrea i cal fer un plus per donar-li força. Agrair als tècnics que s’hi deixen la pell per seguir mantenint la cultura en aquesta ciutat.

Hem de fer que tots els esdeveniments culturals siguin una cosa de ciutat i no només de l’àrea de Cultura

Vostè considera que fins ara Tarragona ha tingut una oferta cultural a l’alçada de la ciutat?
Jo crec que Tarragona té oferta cultural, però no hem estat capaços de coordinar-la perquè la gent la conegui. Aquí tenim molta gent amb molt de talent, es fan moltes coses. Però per alguna raó no sabem treballar de forma conjunta, transversal o col·laborativa. A mi m’agradaria poder canviar això. Hem de fer que tots els esdeveniments culturals siguin una cosa de ciutat i no només de l’àrea de Cultura. És una reunió que ja hem mantingut i estem treballant amb el regidor Castaño. Un cas serà la campanya de Nadal. Volem que sigui Nadal a Tarragona, no només de Cultura. És la forma de no trencar amb el cicle festiu i que la sensació és que hi hagi tot l’any una bona oferta cultural.

Sempre s’ha criticat la manera de ‘dirigir’ Cultura. Què és el que canviarà ara amb Inés Solé?
El que pretenem amb el canvi de gestió és reforçar l’estructura, que Cultura no es torni mai a trobar en aquesta situació, que hi hagi una estructura potent, amb una coordinació, un cap de gestió que sigui un líder internament. En l’àmbit extern, nosaltres apostem pels equipaments. En els equipaments, que és on ha de florir i s’ha de viure la cultura, no pot ser que ens caiguin a trossos i hem d’invertir, és clau. Hem de fer un pla general per fer que la cultura sigui transformadora, transversal i que treballi amb diferents àrees, fent que sigui transversal i que pugui servir per cosir la ciutat. També hem de trencar amb uns certs privilegis adquirits. Tothom ha de seguir un procediment per adquirir un equipament. Tothom ha de ser tractat per igual.

El que va passar amb les Festes arriba ara a Cultura, trencant privilegis?
De fet, igual que per Santa Tecla vam seure amb Protocol perquè hem de distingir amb les competències de Cultura i les de Protocol que depèn d’alcaldia i s’ha de trobar un punt mitjà. Però igual que vam fer aquest primer pas per les Festes respecte als concerts i festivals, on abans hi havia cessions d’invitacions, nosaltres creiem que una manera de potenciar la Cultura i fer-la democràtica i igualitària és fer que tothom pagui la seva entrada.

Tarragona està preparada per encapçalar una programació de festivals pels joves, com Canet Rock?
Jo crec que sí. Tarragona està preparada. Més que res perquè Tarragona hauria de ser allò que vol ser. S’ha de posar tot en solfa, veure com podem encaixar-ho tot i com poder fer esdeveniments de referència. El que no es poden fer són nyaps. Si ens hi posem, anem a fer-ho bé, però crec que sí que podríem ser un lloc de referència per poder fer algun festival notori. No cal que sigui el Canet, pot ser altre model de festival de gran envergadura. De fet, el FITT o el REC, en teatre i Cine són referents. Però per què no fer el salt també en música? Agents no ens falten per ser capaços de muntar alguna cosa o aprofitar alguna iniciativa existent i que ens arrib

Inés Solé atén a larepúblicacheca.cat

i a Cultura.

Quina és la situació amb el Teatre Tarragona?
Ara al Teatre Tarragona estem treballant en les oficines, perquè tota la part de producció pugui tenir un lloc digne. És un teatre que té una sèrie de carències i haurem d’anar fent petites intervencions, com el cas de l’ascensor, que s’instal·larà en la pròxima parada. No pot ser que un equipament tingui l’accessibilitat garantida per tota classe de companyies.

I en el cas del Teatre Metropol?
Hem començat a fer una intervenció general en tot l’edifici. Primer l’hem de netejar, perquè s’ha deixat caure en un estat molt dolent. Hem de treure tots els coloms i fer una neteja important per poder realitzar una intervenció amb profunditat i tenir aquest equipament a l’alçada.

Una ciutat que vol ser referent cultural, que ho ha de ser i pot ser-ho, no pot ser que no tingui equipaments.

Pel que fa al pressupost, on s’ha d’invertir a Cultura?
A equipaments. Evidentment la resta l’engreixarem com es consideri, però hi ha una cosa clau. Una ciutat que vol ser referent cultural, que ho ha de ser i pot ser-ho, no pot ser que no tingui equipaments. Si tu no tens la casa o el lloc on has d’aixoplugar la vivència cultural, estàs venut i això és clau. Sense full de ruta no anem enlloc i, possiblement, per la manca de full de ruta a Cultura, estem on estem.

El criticat Camp de Mart serà un d’aquests escenaris?
El criticat, o el ben recuperat Camp de Mart. S’hauran de fer una sèrie d’actuacions, en matèria d’accessibilitat. Però el lloc és magnífic i l’hem d’aprofitar. Que no s’usi només per Sant Magí, Santa Tecla o el cicle d’estiu, hem d’aprofitar que tenim un gran clima en un espai que és màgic i que l’hem descobert els que aquests dies per les Festes. La gent comentava que feia quatre dies que vivia al Camp de Mart, és important mantenir aquesta vivència.

Entrant en matèria ‘festiva’, com està la Casa de la Festa?
Té un pressupost assignat. Ara estarà tancada perquè s’hi està fent una primera intervenció. Fa 15 anys que no s’hi fa una intervenció ‘gran’, en un edifici que mostra una sèrie d’imperfeccions estructurals i d’obra importants, com ha passat amb les humitats que han perjudicat molt l’estructura. Amb aquesta inversió esperem solucionar aquests problemes estructurals. També aprofitarem per museïtzar la Casa i fer valdre tots els elements del Seguici Popular. Volem que quan torni a obrir sigui ja de manera definitiva i mostri una altra cara pel ciutadà.

Quin balanç fa de la ‘Santa Tecla del retrobament’?
Fem un balanç molt positiu, tenint en compte que tant de bo hagués pogut ser diferent. Però dins dels mecanismes de maniobra que teníem, hem fet la millor Santa Tecla possible -i esperançats que sigui l’última amb aquest format-. Esperem que l’obertura que s’anunciï les pròximes hores des de la Generalitat ens porti a un camí sense aturada per tornar a la normalitat. O poder fer la vida d’abans, però amb mascareta, ja ho comprem. Però el balanç és positiu. La gent ha participat i s’ha implicat, tots els aforaments s’han omplit, la gestió de l’entrada amb fiança ha funcionat molt bé i no hi ha hagut cap problema, evitant veure cadires buides i jo crec que, dins de les limitacions, ha estat positiu. Agrair de nou a totes les entitats del Seguici i de la Festa, als tècnics tot l’esforç. Sempre hi ha coses a millorar, hem pres nota i ja estem treballant en la Santa Tecla vinent.

Una de les queixes dels ciutadans ha estat la fallida dels servidors a l’hora de comprar les entrades
Tenim la previsió de licitar un nou servei i en el seu plec hem incorporat una sèrie d’accions per evitar que aquestes coses tornin a passar. Hem de tenir un gestor de tot aquest tema que estigui a l’altura d’aquesta ciutat i que sàpiga que en 10 minuts poden connectar-se milers de persones per agafar unes entrades. Hi ha hagut unes deficiències que crec que es van resoldre amb l’agilitat més gran possible. Ens sap greu. Però estem treballant per trobar una empresa que ens pugui solucionar aquest problema que s’arrossega de fa molt de temps.

A mi m’hauria agradat no haver de lidiar amb ningú. Crec que a ningú se l’escapa que hi ha estratègies polítiques darrere.

I les protestes dels restauradors de la plaça de la Font
A mi m’hauria agradat no haver de lidiar amb ningú. Crec que a ningú se l’escapa que hi ha estratègies polítiques darrere.

Han estat polititzades les demandes dels restauradors?
Això que ho diguin ells o que la gent vegi la foto del seu advocat i tregui les seves conclusions, que crec que és fàcil. Però en qualsevol cas m’haguera agradat no haver tingut aquest enfrontament amb ningú. Vam seure amb ells abans de publicar el BAN, vam acollir totes les seves peticions menys una. Així i tot no van estar contents i van fer aquesta protesta. Cadascú és lliure de fer el que consideri oportú. A mi em va saber greu, entenc que a ells per la part que els toca també i a partir d’aquí hem de saber relativitzar les coses, quan veus d’on vénen i com funcionen.

No s’ha de portar la cultura als barris com si anéssim a evangelitzar-los perquè als barris hi ha cultura i n’hi ha molta

Els barris que no s’han sentit seves les Festes. S’ha de portar les Festes als barris o apropar als barris a les Festes?
S’ha de millorar tot. Jo he de dir que aquest programa de Santa Tecla venia treballat d’un any abans i ens hem centrat en els fets consumats i treballats, més enllà del marge de maniobra en les decisions que hem anat prenent en el dia a dia. Una de les coses que defensem des de la CUP és que no només hem d’ampliar el cicle festiu a tota la ciutat. No s’ha de portar la cultura als barris com si anéssim a evangelitzar-los perquè als barris hi ha cultura i n’hi ha molta. Hem de fer que se sentin aixoplugats pel consistori, que no sigui només per Sant Magí i Santa Tecla -que per descomptat-. Fins ara hem esgotat tot allò que hi havia previst a les àrees i l’empremta de la CUP es començarà a veure ara. Es tracta d’una reivindicació històrica dels barris i està en les nostres mans poder-la canviar.

L’any vinent serà la Santa Tecla dels 700 anys, ens pot avançar en què s’està treballant?
Es tracta d’una competència directa de l’alcalde, perquè ens hem repartit algunes comissions dins de l’àrea. A les comissions de Cavalcada de Reis i de Carnaval estem tots dos, però tant la Setmana Santa com la Santa Tecla 700 se les ha quedat l’alcalde i ho gestionarà ell.

Solé, tres mesos al capdavant de Cultura i Serveis Socials

Però com a partit del govern podran dir la seva sobre el programa festiu
Podrem dir la nostra. Quan ens proposin tota la programació exacta i concreta direm la nostra, però de moment aquesta reunió no s’ha donat i ens esperarem a quan es produeixi. Crec que la CUP té molta feina amb les quatre regidories que tenim, però evidentment sempre amb les companyes del consistori per fer de Tarragona una ciutat millor.

Hi ha nens i nenes que han fet arribar algunes peticions sobre com serà la Cavalcada de Reis, ja estan treballant?
Estem treballant, ja hem convocat les dues comissions, tant la Cavalcada com la de Carnaval per posar el fil a l’agulla amb aquestes noves mesures de la Generalitat. Tot apunta que tindrem una Cavalcada com abans. Així i tot seguirem amb el Magatzem Reial, perquè l’any passat va funcionar molt bé i generava un caliu molt maco abans de l’arribada dels Reis i tota la canalla gaudia del recorregut.

Alguna novetat per Carnaval?
Doncs de moment encara no tenim cap novetat, durant aquesta setmana tindrem la primera reunió amb la comissió per veure com estan les entitats i què és el que volen fer. Per descomptat comptaran amb tot el suport de l’Ajuntament. La intenció és mantenir tot el cicle festiu de Carnaval, amb la rua que sigui el més semblant a la rua de 2019, amb l’Enterrament de la Sardina, el Correfoc i tot l’element festiu.

Pel que fa als castells, vostès i les colles de la ciutat s’han reunit amb el president Aragonès. Quines conclusions han tret?
Les colles i jo mateixa vam manifestar la preocupació amb les restriccions amb el nombre de castellers, el fet de tenir el públic assegut i volíem veure quina era l’aposta de la Generalitat per aquesta represa. Els castells han estat símbol de país i tenen una repercussió internacional. També vam parlar del Concurs de Castells, que serà l’altra fita estrella de 2022 i la resposta del president va ser que s’eliminarà el límit de castellers i el públic podrà estar dret veient les actuacions, on tornarem a veure una certa normalitat, com la teníem entesa i com ha de ser. Tots són bones notícies, les colles van sortir contentes de la reunió i estem desitjant fer alguna cosa també a escala de ciutat, que ho decidirem amb les quatre entitats i poder tornar a la normalitat.

Per tant estan treballant amb una diada castellera abans del ‘final de temporada’?
De moment encara no hi ha res. Hem de seure i mirar. Evidentment cerc que a tothom li agradaria, tenint en compte que segurament aquest any no hi haurà un ‘final de temporada’, que hi haurà una certa continuïtat amb el calendari marcat amb les Decennals de Valls i tota la temporada ordinària i amb el Concurs a l’horitzó, després d’un any de parada hi ha ganes, necessitat i la revifada implica fer les mínimes aturades possibles.

Tot apunta al fet que hi haurà Concurs
Tot apunta, i estem treballant

Parlava que el Concurs no tindrà un caràcter ‘competitiu’ amb les puntuacions dels castells sinó més encarat al retrobament casteller
Exacte. Crec que serà el Concurs del retrobament, de fer valdre el fet casteller, de transmetre els seus valors característics i en aquesta línia anirà. Val a dir que hi ha una comissió gestora que serà l’encarregada de decidir com serà la puntuació, quines seran les puntuacions i definir les bases d’un Concurs ‘anòmal’ en tant que no hi ha hagut una temporada per treure referències dels punts de les colles i s’haurà de reinventar.

Tarragona seguirà sent la capital dels castells?
Tarragona ho seguirà sent. Sí.

Hem de reivindicar aquest Concurs del retrobament, que Tarragona és capital castellera i pressionar a la Generalitat perquè aposti pel Concurs del retrobament de totes les colles del món casteller

Des de Cultura treballen en algun cicle més enllà del ‘Tarragona ciutat de castells’?
Hem de mirar a veure com ho encaixarem, però evidentment, jo com a castellera ‘freaky‘ (rialles), m’agradaria seure amb la Coordinadora i veure com podem vestir aquest retrobament i pot ser que no només sigui aquells tres dies de Concurs, sinó que arreu del territori es pugui fer certes coses. Al cap sempre tens idees i coses, però s’ha de posar tot sobre la taula per veure com s’articula. Hem de reivindicar aquest Concurs del retrobament, que Tarragona és capital castellera i pressionar a la Generalitat perquè aposti pel Concurs del retrobament de totes les colles del món casteller.

Amb la necessitat d’unir el món casteller. Vostè com expresidenta de la Coordinadora, entén les reivindicacions de les colles que l’han posat en dubte? S’ha fet tot el que es podia fer?
Com a expresidenta de la Coordinadora, en primer lloc el meu suport a qui està al capdavant de l’entitat perquè la seva gestió és molt difícil. A partir d’aquí hi ha una nova junta, que treballa de la millor manera que han sabut o han pogut. Respecto la seva feina. Gestionar-la en un any normal ja és molt complex, en pandèmia i amb portes a la represa -més lenta del que hem desitjat- crec que no ha faltat l’esforç per pressionar als òrgans pertinents. És molt difícil gestionar en aquest context el món casteller.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Octubre, 2021

L’ACA invertirà 1,5 milions

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) invertirà 1.544.582 euros (IVA inclòs) en la millora de l’estació depuradora d’aigües residuals de Reus. L’objectiu dels treballs és adaptar el dimensionament del reactor biològic i alhora, corregir l’esponjament i la mala sedimentació dels fangs residuals.

Aquest procés es coneix com a ‘bulking‘ i fa gairebé impossible completar una correcta depuració de l’aigua. Els treballs també inclouran tractaments físics, químics i biològics per reduir la contaminació que presenten les aigües residuals. Les obres es dividiran en dues fases i tindran una durada d’un any en què no hi haurà aturades en el funcionament de la planta.

Fins aquest moment, Aigües de Reus havia apostat per solucions provisionals per reduir la contaminació del procés de tractament biològic, però aquestes mesures han acabat implicant un augment del consum elèctric i aturades tècniques freqüents per netejar les instal·lacions.

PUBLICITAT









REDACCIÓ5 Octubre, 2021

Nova iniciativa per reactivar el comerç de Tarragona. L’Ajuntament ha destinat una partida de 500.000 euros per a la creació de la campanya ‘Bons Comerç TGN‘, destinada a la reactivació del sector i a la promoció del consum dels establiments locals i de proximitat de la capital tarragonina, força castigats per la pandèmia del coronavirus.

Presentació de la nova campanya comercial

En la iniciativa participen establiments comercials, de serveis, hostalers i restauradors de la ciutat, coordinats per la Cambra de Comerç de Tarragona, la Via T i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona (AEHT). Es poden adscriure tots aquells negocis que estiguin al corrent amb l’administració pública i serà la Cambra qui gestioni la subvenció de 500.000 euros i realitzi la transferència als negocis.

A partir del 22 d’octubre, qualsevol persona ja sigui resident a la ciutat o de fora, podrà obtenir fins a un màxim de 50 euros en bons de 5 euros cadascun per gastar en establiments locals. Per cada bo de 5 euros utilitzat s’haurà de fer una compra mínima de 15 euros i els descomptes tindran una caducitat de dues setmanes. Si no es gasten a temps, es retornaran els diners a la bossa general perquè ho pugui utilitzar una altra persona.

Els interessats s’haurà de registrar a través de la web bons.tarragona.cat, o l’App Som Comerç Tgn o dirigint-se a l’oficina de Bons Comerç Tgna, ubicada a la Rambla Nova (a l’altura de la Font del Centenari de 9.00 h a 13.00 h i de 17 h a 19.30 h) de dilluns a dissabte. També es crearà una oficina itinerant que recorrerà els barris i punts més concorreguts de la ciutat.

Dídac Nadal: “El comerç local es veu beneficiat per aquesta iniciativa que potencia el consum en els seus negocis

El regidor de Comerç, Dídac Nadal, ha remarcat que l’objectiu és “proporcionar als comerços de la ciutat un nou canal per aconseguir vendes i nous clients”.”En definitiva, el comerç local es veu beneficiat per aquesta iniciativa que potencia el consum en els seus negocis, ha reblat assegurat. L’impacte mínim que estima Comerç que tindrà aquesta campanya és de mínim d’1,5 milions d’euros.

Laura Roigé: “És una gran notícia per la ciutat de Tarragona. És la partida pressupostària més gran que mai s’ha fet al comerç de Tarragona i la ciutat serà la gran beneficiada de tota aquesta campanya”.

La presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé, ha subratllat que “és una gran notícia per la ciutat de Tarragona. És la partida pressupostària més gran que mai s’ha fet al comerç de Tarragona i la ciutat serà la gran beneficiada de tota aquesta campanya”.

Per la seva part, la representant de la Via T, Judit Sentís, també ha remarcat que “és la campanya que més ha invertit en diners als establiments comercials. Estem molt animats i contents”. Sentís ha animat als comerços que encara no s’han afegit a fer-ho, ja que la campanya es tancarà així que s’esgoti la partida de 500.000 euros que ofereix l’Ajuntament. Finalment, el president de l’AEHT, Javier Escribano, ha afegit que “aquesta campanya és una iniciativa encaminada a animar a la gent a sortir”. Un sector, el de l’hostaleria, que “hem patit molt, per això animo als restauradors a participar-hi”.

VÍDEOS




PUBLICITAT









REDACCIÓ4 Octubre, 2021

El preu de la llum segueix a l’alça

El preu de l’electricitat al mercat majorista a l’Estat tornarà a superar aquest dimarts els 200 euros per MWh, registrant el segon preu més alt de la història. En concret, l’import mitjà del MWh se situarà en 203,68 euros, per sobre els 186,46 euros d’aquest dilluns (+9,2%), segons les últimes dades de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Electricitat (OMIE).

La franja més cara serà entre les vuit i les nou del vespre, quan l’import del MWh pujarà fins als 256,47 euros. Per altra banda, l’horari en què serà més barat encendre els electrodomèstics serà entre les dues i les cinc de la matinada, amb preus que es mantindran per sota els 167,2 euros per MWh.

El rècord històric continua sent el que es va registrar l’1 d’octubre passat, quan el preu de la llum al mercat majorista va arribar als 216,01 euros per MWh.

PUBLICITAT









REDACCIÓ29 Gener, 2021
foto_3751263.jpg

La fàbrica es convertirà en un geriàtric

L’antiga fàbrica tèxtil del Pla de Santa Maria encarrila la recta final del projecte de rehabilitació amb una inversió prevista de 4 milions d’euros. L’Ajuntament el considera el projecte més ambiciós executat en anys al municipi.

Es va posar sobre la taula uns quinze anys enrere i el complex, de propietat municipal, s’ha anat rehabilitant en diverses fases d’intervenció. Actualment només falta per arranjar un 25% del recinte, el sector més deteriorat d’una fàbrica que abastava 6 hectàrees amb diversos edificis i naus, i una xemeneia, un dels signes d’identitat del poble.

En aquest sector és on s’hi planteja una residència per a gent gran, l’equipament més anhelat del conjunt de serveis ja instal·lats en aquesta històrica empresa tèxtil.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Gener, 2021

Les tarifes del taxi de TGN, les més cares

Tarragona es manté un any més com a capital de demarcació amb les tarifes de taxi més cara a l’Estat. Ocupa el mateix lloc des de 2004, primer any en què FACUA-Consumidors en Acció va fer aquesta anàlisi anual de tarifes. En l’estudi del 2020 es comparen els preus d’aquest servei sobre un total de 56 ciutats de l’estat espanyol.

De les 56 totals, una mica més de la meitat, una trentena, no han modificat les seves tarifes, entre elles, Tarragona i Girona. La pujada mitjana ha estat del 0,8%. A Lleida, els preus el 2020 han pujat de manera general un 0,7%, mentre que a Barcelona, ​​l’increment ha estat del 0,8%.

Segons aquest estudi, Tarragona és la ciutat, amb 77 punts (d’un màxim de 90), on el taxi és més car i Les Palmes de Gran Canària, amb 7 punts per tenir els imports més baixos de les 56 ciutats, la més barata. En aquesta classificació, a Tarragona el segueixen Sant Sebastià (74), Vitòria (67), Terol (66), Madrid (63), Lleida (62), Màlaga (60), Girona, Santiago de Compostel·la i Sòria (59) i Barcelona (57).

PUBLICITAT