Arxius de serrallo | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Maig, 2022
aparcament-tarragona-1.jpg

Adéu a la zona blanca del Serrallo. El veïnat del barri ha demanat a l’Ajuntament que s’imposi una zona verda per contribuir a la rotació de vehicles, ja que actualment consideren que és el “pàrquing dels quals viuen fora de Tarragona”.

Segons avança el DT, els residents pagaran 0,40 euros per dia, mentre que la resta tindrà la mateixa tarifa que la zona blava: 0,30 euros per mitja hora i quatre euros per dues hores.  La proposta ja ha arribat a mans de l’Ajuntament, des d’on s’hauria rebut amb bons ulls. La iniciativa s’implementaria durant l’estiu.

PUBLICITAT



REDACCIÓ8 Abril, 2022
cruset7-1280x1707.jpg

Era un alcalde d’interior amb més o menys influència al seu partit. És una persona dedicada, aplicada, astuta i amb altura de ‘mires’. Va ser mereixedor de la confiança del conseller de Territori per liderar l’Autoritat Portuària de Tarragona. Ha volgut aprendre i conèixer la ‘casa’ per, posteriorment, introduir canvis que considera importants per fer del Port de Tarragona una referència. La seva jovialitat, el seu tarannà proper i actitud didàctica són ingredients importants en la recepta del seu èxit personal i professional. És conscient que un bon equip pot ser clau. Explicar les funcions d’un transatlàntic com és el Port no és una tasca fàcil. La pedagogia és rellevant a tots els nivells, també a les xarxes socials. I Josep Maria Cruset les fa servir ‘comme il faut‘. En aquesta entrevista, el president de l’Autoritat Portuària fa un balanç del seu mandat i comparteix alguns detalls de la seva vida més privada. Cruset ara mateix viu i es desviu per dignificar i potenciar el Port de Tarragona, la seva principal prioritat…


Com se sent liderant aquest projecte que, en el fons, se sembla a un transatlàntic?

M’hi trobo còmode, perquè he tingut la sort de trobar un equip humà molt potent, 250 treballadors i el comitè executiu amb què gestiono el dia a dia. Ells permeten que allò que estem desplegant, que té una musculatura i un propòsit important, es pugui fer amb tranquil·litat mentre desdoblem tota aquesta estratègia.

Vostè ha aconseguit marcar la seva pròpia petjada. Com ho ha assolit? Quantes hores hi ha al darrere?
Aquesta és una organització que -pel fet de ser presidencialista- acaba transmetent el tarannà de la presidència. Per això cada president deixa una empremta diferent. Intento traslladar al Port el que he après en matèria de gestió pública i -sobretot- allò que he adquirit amb el municipalisme. Els 11 anys d’alcalde i en contacte directe amb el ciutadà, les empreses… T’acaben donant un aprenentatge que és el que intento aplicar al Port.

És un privilegi tenir el Serrallo dins del Port de Tarragona

És molt complicat comandar una institució com el Port de Tarragona, oi?
És una organització que no té similituds amb la resta d’administracions públiques del territori, però al final tampoc gosaria dir que és complicat. Cal saber quin és l’objectiu d’un òrgan com l’Autoritat Portuària, a què es dedica i saber utilitzar els actius per assolir les metes. Intentem treballar així. És molt important tenir un horitzó dissenyat.

Vostè era un alcalde d’interior i ara ha hagut d’aprendre moltes coses relacionades amb la mar. Com ho ha fet?
Primer, la sort d’arribar i trobar un coneixement molt potent a la mateixa casa. Després, passar una etapa d’escoltar molt i deixar que t’expliquin i finalment aplicar el que has après. Per tant, també he incorporat aprenentatges posteriors a la meva etapa municipalista.

Vostè també té la capacitat de transmetre els missatges.
Avui dia la comunicació és molt crític i alhora fonamental. No només la institucional, sinó totes. Especialment, la més propera, sigui amb els treballadors o amb el teu entorn. Intento ser transparent i que la comunicació flueixi. És la millor manera perquè hi hagi un retorn. Que el canal sigui bidireccional.

Les seves piulades són molt didàctiques…
Els Ports tenen una particularitat. Són recintes duaners i, com a tal, l’accés al ciutadà està tancat. Per això, és crucial ser pedagògic i fer entendre el que passa dins el Port, així com els motius. Intentem poder transmetre aquests coneixements perquè la ciutadania conegui cada cop més el funcionament de la institució.

Vam sentir satisfacció en veure la reacció ràpida de la institució – davant de la Covid – i com altres Autoritats Portuàries agafaven el nostre model per aplicar els seus plans de contingència

Quin és el dossier més complicat que ha hagut de gestionar fins ara?
Els moments més complicats i alhora els més apassionants van ser els dies previs i les primeres setmanes de la Covid. Recordo sentir que això del coronavirus quedava molt lluny, i nosaltres vam preparar un pla de contingència pensant d’aquesta forma. El 14 de març anuncien l’estat d’alarma, i vam pensar “què se’ns està venint a sobre?”. Altrament, vam sentir satisfacció en veure la reacció ràpida de la institució i com altres Autoritats Portuàries agafaven el nostre model per aplicar els seus plans de contingència.

I el dossier més positiu?
Aquí tenim una llista. La celebració del 150è aniversari va anar més enllà del motiu de la festivitat i va ser un símbol de muscologia del territori, d’orgull… Hi ha dies que s’han aconseguit fets importants com l’aprovació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). Cada fita és una alegria enorme perquè som conscients del gran esforç que hi ha al darrere.

Per quina gesta li agradaria ser recordat com a president del Port?
Els presidents de l’Autoritat Portuària no estan aquí per ser recordats. Una de les nostres funcions és que tot vagi el millor possible. Sobretot estic content per fer equip. Però, vull destacar el fet d’obtenir, en dos anys, una ZAL quan feia anys i anys que es lluitava…

Quins projectes s’està desenvolupant al Port?
Estem fent execució a la curta distància i simultàniament, aixecant la vista per mirar a mig termini. Si no corres el risc que el dia a dia et mengi el temps i quan hagis recorregut un tros llarg de camí, miris enrere i pensis en què més has fet a banda de gestionar cada jornada. És molt important mirar lluny. Ara estem amb les obres a la ZAL, a la connexió amb Guadalajara, el Museu… Tot això ens acredita perquè el que diem, finalment, s’està complint. En l’horitzó tenim 2023, la confluència de molts aspectes estratègics pel Port, on trobem el projecte Cal·lípolis Next Generation que estem tramitant.

En l’horitzó tenim 2023, la confluència de molts aspectes estratègics pel Port, on trobem el projecte Cal·lípolis Next Generation

El seu hàndicap és la credibilitat?
No, jo explicava quelcom abans perquè tinc la sensació que allò que expliquem es fa realitat.

Hi ha hagut moments de tensió amb figures com per exemple l’alcalde de Salou. Què ha passat?
No és una qüestió de tensió, al contrari. És un tema de què s’han de descobrir els encaixos. Tot passa per diferents etapes i ara amb Salou tenim molt ben definit allò que és del seu interès. Estem executant unes obres que obriran el camí de Ronda perquè l’Ajuntament pugui aprofitar aquest element tan important per a la seva estratègia. De cara a la temporada turística estarà enllestit. Estem treballant de manera molt interessant i crec que fructífera.

El Port de Tarragona ha perdut influència en relació amb altres molls?
No. Fa uns mesos nosaltres superàvem el Port de Bilbao en volum de tràfic. És l’indicador que es fa servir per classificar mensualment els ports. Per davant només quedaven els 3 gran superports de l’Estat: Algesires, València i Barcelona. Feia 20 anys que el Port de Tarragona no es trobava en aquesta quarta posició. Estem exercint un lideratge econòmic molt potent al territori.

Com es manté aquest nivell?
Hem mantingut i reforçat aquest lideratge havent-nos deixat pel camí 7 milions de tones de carbó. El Port de Tarragona movia anualment 7 milions de tones de carbó. Aquest tràfic gairebé ha desaparegut i, malgrat això, seguim mantenint els 30-32 milions de tones. Per tant, hi ha hagut un esforç per substituir aquests tràfics per uns altres. El treball de 2023 servirà per preparar aquesta casa pels propers 10/20 anys. El que està passant a Guadalajara, el que passarà a l’estació intermodal de la Boella, a la ZAL, al contradic dels Prats que tancarà el Port pel costat de la Pineda… Tot això ens permetrà continuar sent competitius durant molts anys.

Mandat al capdavant del Port: Mentre hi hagi la confiança de qui nomena els presidents, m’agradarà ser-ho

Per quant de temps li agradaria ser president del Port?
Mentre hi hagi la confiança de qui nomena els presidents, m’agradarà ser-ho… Vaig passar a ser president del Port quan em plantejava deixar la política activa i tornar a la meva feina. Per tant, no tinc una urgència o necessitat. M’ho passo bé i gaudeixo de compartir projecte amb un equip molt potent.

De vegades té ganes de recuperar l’anonimat?
No he tingut mai la sensació d’estar carregat o molest. Tot el contrari, el dia que això et passa has de ser honest i anar-te’n cap a casa. En conseqüència, ho tinc molt incorporat en el meu ADN.

Parlem del Serrallo. Sembla una altra ciutat, amb zones modernitzades. Vostè se sent com l’alcalde d’aquest barri?
Alcalde de Tarragona tan sols n’hi ha un. Jo amb el Serrallo tinc la sort de tenir una relació molt directa. Té un volum de població on em puc sentir com a Riudoms on vaig exercir d’alcalde. Gairebé ens coneixem tots, si hi ha un problema amb alguna de les entitats podem trobar-nos i parlar-ne… És un privilegi tenir el Serrallo dins del Port de Tarragona. Quan parlem amb altres autoritats portuàries sobre aquest tema els hi brillen els ulls amb un cert punt d’enveja. A més, és un barri conegut arreu del país.

La plataforma del Miracle està fora del domini públic portuari i per tant jo em centraré en el port esportiu

Després tenim dos punts més negres com és el port esportiu i la plataforma del Miracle. Què en farem d’això?
La plataforma està fora del domini públic portuari i per tant jo em centraré en el port esportiu. Hem  tingut molta sort en haver entès en conjunt -amb la junta del Reial Club Nàutic- com ha de ser el futur d’aquests molls. Tenim clar que és un element clau en l’eix familiar del Port. La concessió del port esportiu s’acabava, però la junta actual ens ha presentat un projecte molt potent de reformulació, molt en la línia familiar…

Com es tradueix això?
S’entendrà millor si dic que no serà el que havia estat el port esportiu fa 20 anys.

No, serà un complex de discoteques?
No perquè la societat que l’explota no vol que ho sigui i nosaltres estem d’acord. Avui dia tampoc ho és.

Vostè ha desencallat el nou edifici de l’Autoritat Portuària. Què representa per a vostè?
És mèrit d’en Josep Andreu per haver decidit no enderrocar aquest edifici. El president va tenir l’instint de salvar l’estructura, que era un gran actiu per a la ciutat. Ell va impulsar un projecte de reformulació d’aquest edifici. S’ha acreditat que és un encert, sent modern, integrat i que a més forma part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat. Sovint ens diuen “sort que no el vau tirar a terra”. Va ser una decisió encertada.

Els accessos al Port de vegades es troben en situacions complicades. Qui s’encarrega de la neteja i vigilància?
Perquè ens entenguem: les escales mecàniques i els ascensors no són del Port de Tarragona. Nosaltres gestionem la part que es trepitja quan passes la zona d’accés al mar. És evident que hi ha un actor, Adif, que, amb l’ajuda de l’Ajuntament de Tarragona i el mateix Port, haurà de donar una visió ciutadana vers aquest tema.

Tenim un nivell de reserves d’escala molt més alt del que esperàvem. Estem al voltant de 30 escales. Hi ha múscul i Tarragona continua sent un destí molt atractiu

S’han perdut importants zones d’aparcament al Serrallo. On s’estaciona ara?
Donar prioritat als vianants i a la mobilitat no motoritzada forma part del nostre dia a dia. No tenim la percepció de què hi hagi una problemàtica amb els aparcaments. Hi ha espais d’estacionament i n’hem recondicionat d’altres. Fins i tot podríem haver eliminat més i, en canvi, els mantenim per trobar aquest equilibri. Per a nosaltres l’eix que va des de la passarel·la al Serrallo té un pes molt rellevant la mobilitat sostenible.

Què passarà amb els creuers?
Després de la covid, aquest és el segon sector on ningú s’atreveix a fer pronòstics. Els vaixells enviats a l’altra punta del món en zones de fondeig, les tripulacions al seu país d’origen… En el moment en què la llei permet el trànsit de creuers no és només obrir ‘la paradeta’. Van haver de començar a comercialitzar els bitllets i les persones no decideixen agafar un creuer d’avui per demà. Es planifica amb temps. Requereix un període d’arrencada que els exigeix ser molt prudents.
Nosaltres tenim un nivell de reserves d’escala molt més alt del que esperàvem. Estem al voltant de 30 escales, uns 60.000 creueristes que són una bona recuperació. Hi ha múscul i Tarragona continua sent un destí molt atractiu. Ara també s’ha licitat la gestió de la terminal de creuers pels propers 12 anys.

El binomi turisme-ciutat troba dificultats en qüestions com el tancament dels museus els dilluns? Què ha de passar perquè totes les administracions es posin d’acord amb aquests temes?
En la taula institucional de creuers, on hi som totes les institucions, hi ha interès i la prova està en qui ve a representar a cadascú. No hi ha delegacions. Sempre hi ha aspectes a millorar, però els indicadors objectius són molt potents. El 93% dels creueristes es queda al territori i – per tant – no va a Barcelona. Quan han fet la visita la nota mitjana és de 9 sobre 10. I 9 de cada 10 recomanaria la destinació. Aquesta és l’evidència matemàtica de què la ciutat i el territori té un potencial enorme.

Ens creiem el potencial que realment tenim?
Nosaltres ens ho creiem. Noto que a la taula de creuers tothom s’ho creu. En els primers anys el projecte ha anat creixent a força de creure-s’ho. Ara estem entrant en la fase de què l’impacte econòmic serà evident. Això s’ha fet gran i la prova és el concurs de la terminal. Cap empresa apostarà per Tarragona si no saben que hi haurà una bona repercussió econòmica.

Tots tenim la voluntat que a la ciutadania no li molesti que vingui gent de fora. Si això passés, ja no voldria cap visitant

On està el màxim de creueristes?
És una bona pregunta. La taula institucional va acordar amb l’Ajuntament de Tarragona que quan se superessin els 200.000 creueristes es faria un estudi de càrrega de la ciutat per esbrinar-ho. Tots tenim la voluntat que a la ciutadania no li molesti que vingui gent de fora. Si això passés, ja no voldria cap visitant. El creixement és progressiu i en xifres de creixement pel territori. En el moment en què això pugui ser un problema, es modularà.

És un actiu, oi?
Ho és. Entenem que algú discrepi amb el projecte i ens ajuda a ser més exigents amb nosaltres. Els creuers desestacionalitzen el turisme, donen més recorregut a la temporada turística i genera sinergia amb marca turística. Passa el mateix amb PortAventura.

Després trobem amagada la marca Tarragona a FITUR…
Perquè en el concepte màrqueting necessites que la marca sigui un global.

La marca Tarragona no és prou forta?
Quan tu vas a Londres t’és igual per quin aeroport arribes. Ens hem de posar en els ulls del que creua el planeta per venir al nostre territori. Ens hem de fer forts junts. Les zones d’interior també aporten… El localisme ens fa petits.

S’ha posat en qüestió la seguretat dels vaixells que passen pel Port?
No. Nosaltres estem en un procés de reforç dels mecanismes de seguretat del Port. Aquests darrers anys hem fet inversions milionàries en aquesta matèria. Pel que fa a l’incendi del vaixell de fa mesos en el qual segurament ha pensat, aquest es va solucionar sense cap afectació per l’entorn.

Estem en un procés de reforç dels mecanismes de seguretat del Port. Aquests darrers anys hem fet inversions milionàries en aquesta matèria

En l’àmbit personal, què vol fer després del seu mandat com a president del Port?
Vivim en un món molt canviant, però la meva convicció és tornar a la meva feina i dedicar-me a temes domèstics. Estar amb la família i treballar a la pagesia amb els meus pares.

Com és el seu dia a dia?
Surto de Riudoms sobre tres quarts de set i en punt ja sóc al Port. Després fins a la nit estic fent feina, d’igual manera que quan feia d’alcalde. Va amb el càrrec i és el que em pertoca.

Quins defectes té vostè?
Jo visc les coses molt emocionalment. Els vincles que creo de vegades em provoquen disgustos emocionals. Qui és patidor ho és encara que li diguis que no sigui. Entenc que les relacions humanes i professionals han de ser així, amb un vincle que vagi més enllà de la simple feina.

Vostè té un vessant solidari i empatitza molt amb les persones. Això li fa ser més fràgil?
No, no és un tema de fragilitat. Això ajuda a saber on posar el focus i l’esforç. Vaig ser gairebé 15 anys monitor d’esplai, i em va fer veure que el món és molt polièdric i que cada família té una realitat. Per tant, no es pot menystenir ningú.

Vaig ser gairebé 15 anys monitor d’esplai, i em va fer veure que el món és molt polièdric

Quina és la seva gran fòbia?
No me’n reconec cap.

I mania?
(Riu). No sortir mai de casa sense haver fet un petó a la família, i tornar-los a petonejar en tornar. La meva àvia sempre em deia que no saps mai el dia que no tornaràs.

PUBLICITAT





REDACCIÓ22 Març, 2022
Serrallo-1280x960.jpg

 

El Port de Tarragona executarà les demandes que el veïnat del Serrallo reclama per millorar el barri. Aquestes es fonamenten en quatre pilars i estaran acabades en uns mesos, principalment a l’estiu. En aquest sentit, es rehabilitarà el pantalà de fusta perquè la ciutadania el pugui tornar a trepitjar; s’instal·laran vuit pèrgoles mòbils al passeig per donar ombra davant del moll de pescadors; es col·locarà un altre element per tapar el sol en un dels parcs infantils; i es repararà el pont de la Petxina amb un nou mural artístic.

L’objectiu final de totes aquestes actuacions és fer més amable la zona per a tota la ciutadania, responent a les reivindicacions veïnals. El pressupost del pla és d’1.150.000 euros i ha estat presentat aquest matí pel president del Port, Josep M. Cruset, i pel president de l’agrupació de veïns del Serrallo, David Martín.

La reforma del pantalà de fusta, dotada amb 415.000 euros, servirà per renovar tota l’estructura, malmesa per la humitat i el pas del temps. S’instal·laran punts d’il·luminació i baranes per millorar la seguretat de la plataforma i adaptar-la per a persones amb mobilitat reduïda.

Pel que fa a les vuit pèrgoles mòbils, aquestes tenen per finalitat donar ombra en èpoques caloroses, i deixar passar el sol durant els mesos més freds. A més, es podran moure per quan es duguin a terme activitats que ho requereixin. Aquesta novetat, pressupostada amb mig milió d’euros, comptarà amb nous elements de vegetació i bancs. Segons ha explicat Cruset, s’ha planificat un disseny que no generi un gran impacte visual a la façana del barri.

D’altra banda, també es donarà ombra a la meitat de la zona infantil ubicada davant del museu del Port. Això s’assolirà gràcies a una pèrgola que deixarà córrer l’aire, de manera que no hi hagi un efecte hivernacle. Finalment, es restaurarà el pont de la Petxina amb l’adequació d’un mural artístic que adorni el pas. Aquestes dues darreres iniciatives tenen un cost de 136.000 i 100.000 euros respectivament.

VÍDEOS




PUBLICITAT




REDACCIÓ15 Març, 2022
cc81e499-26f6-4211-bf48-727ea13d8968-1280x853.jpg

Els pescadors de la Confraria de Tarragona reclamen una baixada dels impostos per fer front a l’augment del preu del petroli, ja que consideren insostenible sortir a la mar amb la pujada actual. El vicepresident de l’entitat, Jaume Sans, ha explicat que la setmana passada pagaven 1.400 euros setmanals per omplir els dipòsits de les embarcacions i ara el cost s’ha enfilat fins als 2.000.

“No podem subsistir, els guanys han baixat molt i anem a la subhasta a la baixa”, ha denunciat l’armador. Totes les embarcacions de les confraries de la demarcació de Tarragona han secundat la vaga que va començar aquest dilluns. El sector pesquer es reuneix aquest dimarts a Madrid per decidir si continuen amb la protesta.

La Confraria de Pescadors de Tarragona aplega una trentena d’embarcacions, de les quals 23 són d’arrossegament, cinc d’encerclament i la resta d’arts menors. Totes elles s’han quedat al port tarragoní per protestar contra la pujada del preu dels carburants. Fa dues setmanes, els pescadors pagaven 0,80 cèntims per litre i, ara ja paguen més d’un euro.

Davant d’això, el sector denuncia que no pot assumir l’increment dels costos derivats de la pujada dels combustibles. “Confiem que el preu del barril baixi, però la solució és que baixin els impostos, amb aquests preus no podem subsistir”, ha manifestat el vicepresident.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ27 Desembre, 2021
Tabacalera.jpg

El passeig de la Independència, un dels accessos cap al Serrallo, tornarà a estar disponible a partir de divendres, després que una obra impedís el pas a la cruïlla amb el carrer Torres Jordi. L’accés havia d’estar disponible pel 24 de desembre, però -a causa d’un retard en la senyalització horitzontal de la via- finalment ho tornarà a estar el dia 31. Fins llavors, els vehicles seran desviats per Manuel de Falla i Vidal i Barraquer.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Octubre, 2021
IMG_1801-1280x960.jpg

La ciutat de Tarragona optarà a 3,5 milions d’euros dels fons Next Generation europeus amb l’objectiu de dignificar el litoral de la seva costa, amb un pla de turisme sostenible que preveu diferents actuacions en el barri del Serrallo i la plataforma del Miracle, que es troba en una situació delicada des de fa uns anys.

Castaño i Ricomà davant els mitjans

En aquest sentit sobre la plataforma malmesa, el batlle Pau Ricomà ha reconegut que es tracta d’aprofitar l’espai amb la missió de “fer més humana i dignificar la platja del Miracle i que la ciutadania recuperi aquest indret”, ja que segons el cap de l’executiu municipal el cost d’enderrocar-la és superior al fet d’intentar reconstruir-la amb una sèrie d’actuacions estructurals.

Ricomà ha reconegut que aquest projecte està en “fase competitiva”, ja que altres poblacions de la costa tarragonina i de la resta de la demarcació també s’acolliran en aquests recursos. En cas que els fons europeus no siguin concedits, des del consistori seguiran treballant “perquè aquests projectes no s’aturin”.

Així i tot, l’alcalde ha destacat que també hi ha una part d’aportació municipal en aquest projecte, que farà que sigui més competitiu i pugui obtenir l’aportació desitjada. En cas que Tarragona sigui l’escollida en aquest projecte, Brussel·les marcarà els terminis de l’arribada dels fons, segons ha dit Ricomà. Expectatives per ‘canviar’ la cara de la façana marítima.

VÍDEOS


PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Octubre, 2021
IMG_1684-1280x960.jpg

S’imaginen que baixen la brossa al contenidor de sempre i de sobte aquest és ‘intel·ligent’? Aquesta és la nova realitat dels veïns de Cala Romana i el Serrallo -d’aquí poc també a Bonavista- que baixen les seves escombraries cada dia. Es tracta d’una prova de l’Ajuntament de Tarragona per monitorar i incentivar el reciclatge als veïns de la ciutat.

Imatge detall d’un dels nous contenidors

Des de fa setmanes, al barri mariner tarragoní, els contenidors de fracció resta i orgànica s’han d’obrir mitjançant unes targetes (semblants a les de l’autobús) o els mòbils per tal de llençar la brossa. Doncs bé, des del digital larepúblicacheca.cat hem baixat fins al Serrallo per veure com s’adapten els veïns a la nova realitat i hi ha diferents punts de vista.

En primer lloc, tota tecnologia té algun inconvenient, sobretot per la gent gran que, amb prou feines, tenen mòbils de nova generació o els hi manca traça amb les targetes de crèdit. En una època on estem demanant que no es treguin l’atenció personalitzada en les entitats bancàries i les administracions públiques, potser implantar aquest tipus de sistemes, resta més que suma.

Pla d’una zona de contenidors del Serrallo

És el que ens comenta un veí del barri, que per raons de confidencialitat, no vol que el seu nom aparegui a l’article. Aquest ciutadà assegura que mentre van ser els agents cívics fent pedagogia, el sistema dels contenidors intel·ligents s’aguantava. En quant van marxar, han començat els problemes, ja que ens assegura que “el sistema no és àgil”.

El veí serrallenc apunta que moltes vegades aquests lectors no llegeixen bé les targetes i tampoc llegeix els mòbils, perquè s’han de posar d’una determinada manera. D’altra banda, per adquirir aquestes targetes o donar-te d’alta a l’aplicació ‘Civiwaste‘, necessites donar dades personals com l’IBI i el DNI per demostrar que ets veí del barri. I hi ha gent que resideix al Serrallo que, per les seves raons, no pot donar aquestes dades i les escombraries acaben a les papereres o, directament, a terra.

No entenem per què tantes traves a l’hora de llençar la brossa ni si això tindrà algun benefici directe.

“No ens han explicat perquè serveix exactament aquest servei. No entenem per què tantes traves a l’hora de llençar la brossa ni si això tindrà algun benefici directe. Si ens diuen que si reciclem bé això tindrà un benefici per la ciutadania, endavant. Però quins són els beneficis?” ens planteja el ciutadà.

Des d’aquest mitjà ens hem posat en contacte amb David Martín, president de l’Associació de Veïns del Serrallo qui ens ha assegurat que “tot està funcionant” correctament i que no hi ha cap “input” que digui el contrari. Martín explica que els agents cívics van estar ajudant a la gent i que el nou servei està funcionant “sense incidències destacables”. Caldrà veure quina és l’evolució, d’un servei que pot convertir-se en una ‘odissea’ per llençar la brossa. O ser una ‘revolució’ tecnològica. El temps dirà.

PUBLICITAT









REDACCIÓ27 Setembre, 2021
12-TARRAGONA-Serrallo-y-Puerto.jpg

El Museu del Port de Tarragona celebrarà el Dia Marítim Mundial amb una proposta per als més petits. Es tracta d’un contacontes sobre el Serrallo, el barri amb més gust a mar de la ciutat. Aquest anirà a càrrec d’Imma Pujol i tindrà lloc dijous a les 18h. L’activitat és gratuïta amb reserva prèvia via museuport@porttarragona.cat o 977 259 434.

PUBLICITAT


REDACCIÓ31 Juliol, 2021
Havaneres-Serrallo.jpg

El cicle d’haveneres ‘Nits a la Pèrgola’ del Serrallo finalitza aquesta nit amb l’actuació de ‘Els Cremats’. El concert començarà a les 22h  i no es requerirà cita prèvia ni pagament. Amb tot, l’aforament estarà limitat a unes 150-200 persones i s’hauran de seguir totes les mesures anticovid imposades pel Procicat. En aquest sentit, es prendrà la mesura en entrar al recinte, i la mascareta i la distància de seguretat serà obligatòria durant tot l’esdeveniment.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Juliol, 2021
Foto-contenidors-1.jpg

Les targetes per fer servir els contenidors intel·ligents del Serrallo i Cala Romana ja estan disponibles a dos punts d’informació ubicats al pàrquing del Tennis i a l’Espai d’Entitats. Aquest sistema es farà efectiu a partir del 23 d’agost, per la qual cosa s’han instal·lat aquests stands informatius amb l’objectiu de resoldre dubtes i ajudar als ciutadans. L’horari és de dilluns a dissabte de 9h a 20h a Cala Romana i de 10h a 20.30 h al Serrallo.

La campanya compta amb un gran equip format per 11 agents cívics procedents del Pla d’Ocupació Tgn pel civisme, 6 educadores i l’equip tècnic del departament de Neteja Pública. En el barri de Bonavista la prova pilot s’iniciarà al setembre i es preveu que s’hi sumin 6 educadors més.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter