Arxius de sentència | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Octubre, 2020
trapero4.jpg

L’Audiència espanyola ha absolt el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’ex-secretari general del Departament d’Interior Cèsar Puig i l’ex-director general dels Mossos Pere Soler en la causa per l’actuació de la policia catalana durant els fets de setembre i octubre de 2017.
Tanmateix, la sentència no és unànime i té el vot particular de la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, que defensa una condemna per sedició.
LLEGEIX AQUI : Sentencia AN Trapero

El Morell


REDACCIÓ5 Octubre, 2020
jutges.jpg

L’Audiència de Tarragona ha condemnat a 3 anys i tres mesos d’internament psiquiàtric un jove acusat de la mort d’un home a qui va deixar en coma d’un cop de puny a Tortosa el 2016. El judici havia de començar avui amb jurat popular, però divendres les parts van tancar un pacte atès que, en el moment dels fets, l’acusat tenia les capacitats greument afectades. El noi patia d’esquizofrènia paranoide i de retard mental lleu, i té reconegut un grau de discapacitat del 69%. La fiscalia, que demanava 12 anys de presó per homicidi, va rebaixar la petició a 3 anys i tres mesos per un delicte de lesions en concurs amb un homicidi imprudent, amb l’eximent incompleta d’alienació mental. L’home haurà de pagar 120.000 euros a la germana de la víctima.

L’agressió va passar cap a les dues de la matinada del 4 de desembre del 2016 a les portes d’un local d’oci del carrer Argentina de Tortosa. La víctima es trobava a l’exterior de l’establiment i duia el seu mòbil a la mà en aparença d’estar fent fotos. Aleshores l’acusat es va dirigir cap a ell, li va donar un cop a la mà de tal forma que li va caure el mòbil i, tot seguit, va donar-li un fort cop de puny al cap i una puntada de peu a la cama. Com a conseqüència dels cops la víctima va caure d’esquenes i es va colpejar el cap al terra. L’home va quedar inconscient i l’acusat va marxar corrent.

L’agressor, de nacionalitat argentina, va passar 20 dies en crida i cerca fins que els Mossos el van poder detenir el 25 de desembre. El jove va passar a disposició judicial el dia de Nadal però va quedar en llibertat amb càrrecs a les poques hores. El dia dels fets, la víctima va acudir, conscient, a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa. A les poques hores un coàgul sanguini al cervell el va fer entrar en estat crític i va ser traslladat al servei de neurocirurgia de l’hospital Joan XXIII de Tarragona, on el van operar. La víctima va passar a l’UCI fins el 10 de gener i després el van traslladar a planta. El 9 de febrer del 2017 va quedar ingressat a l’hospital de Jesús amb un estat de paràlisi i un estat vegetatiu persistent –coma vígil.

El 28 de setembre del 2018, quan tenia 40 anys, va morir “per una encefalitis derivada del traumatisme inicial de l’agressió”. Posteriorment, el 10 de juny del 2019, l’Audiència de Tarragona va acordar presó provisional per a l’acusat, que acumulava nombrosos antecedents per robatoris, agressions, intimidació i atemptat contra els agents de l’autoritat, entre altres.

Eximent incompleta per alienació mental
Divendres les parts van arribar a un acord de conformitat que ha permès evitar la celebració del judici amb un jurat popular. Inicialment, la fiscalia demanava 12 anys de presó per un suposat delicte d’homicidi. Finalment, el ministeri públic va modificar les conclusions provisionals i va reconèixer que en la data dels fets l’acusat patia d’esquizofrènia paranoide i d’un retard mental lleu, la qual cosa “limitava greument les seves capacitats volitives i intel·lectives”.

El ministeri públic va considerar que els fets corresponen a un delicte de lesions doloses de l’article 147 del Codi Penal en concurs ideal amb un delicte d’homicidi imprudent de l’article 142, amb la circumstància eximent incompleta d’alienació mental. La petició va quedar en 3 anys i tres mesos de presó, i a l’empara de l’article 104 del Codi Penal es va acordar la mesura d’internament per a tractament mèdic en un establiment adequat a l’alteració psíquica que pateix. La sentència, que ja és ferma, també condemna l’home a pagar les costes processals i a abonar una indemnització de 120.000 euros -més els interessos legals- a la germana del difunt.

 


REDACCIÓ28 Setembre, 2020
torra.jpg

Quim Torra ha rebut aquesta tarda la notificació oficial de la sentència del Tribunal Suprem que confirma la seva inhabilitació per desobediència, per la qual cosa ja no és president de la Generalitat ja que la condemna ja és efectiva.

La notificació, confirmada al voltant de les 17.00 hores per la Generalitat, ha arribat poc després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declarés efectiva la inhabilitació de Torra des d’avui mateix, una vegada rebutjat el recurs que el fins ara president havia interposat davant el Tribunal Suprem.

 


REDACCIÓ19 Febrer, 2020
mossos_seguretat.jpg

Important revés judicial als Mossos d’Esquadra. La policia catalana va realitzar diverses detencions el passat 19 d’octubre amb motiu de les protestes contra la sentència del Suprem contra el procés. Els Mossos pretenien esbrinar el contingut del mòbil personal d’un dels arrestats, amb l’objectiu de conèixer el seu grau d’implicació en les mobilitzacions. Per a això van requerir a l’autoritat judicial poder bolcar les dades i analitzar “tota” la informació que hi hagués en els terminals del jove, acusat de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat. La fiscalia va defensar la mesura.

Aquesta petició, contra la qual el col·lectiu d’Advocats Voluntaris 1 d’octubre va presentar un recurs de reforma, va ser inicialment aprovada per la titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Tarragona i més tard rebutjada finalment per l’Audiència Provincial de Tarragona en considerar-la “prospectiva” i que “vulnera drets fonamentals”.

En la resolució, la secció segona de l’Audiència de Tarragona exposa que la “intensitat de la ingerència en els drets fonamentals bàsics, com és el dret al secret de les comunicacions o el dret a la intimitat, exigeix, no només una autorització judicial, sinó sobretot un grau d’exigència molt important en la resolució que plasmi l’autorització”, tal com recull l’article 588 bis a).

En el cas del detingut, el magistrat Ignacio Echeverría, que és el ponent de la resolució, hi sosté que en l’ordre del jutjat “hi ha una falta de ponderació en relació amb la ingerència en la vida privada” de l’acusat, ja que “es limita a considerar proporcionada la mesura pels possibles contactes que l’investigat podria tenir amb terceres persones”.

El tribunal precisa que en l’atestat policial no hi ha indicis de relació de l’acusat amb tercers detinguts “en actituds de participació organitzada de desordres públics i sense que constin majors fets en l’atestat”, on es detalla que va ser detingut per “haver tirat una pedra o similar” contra agents de la policia espanyola en la subdelegació del govern a Tarragona.

Raona que “el contingut de la resolució contra la qual s’ha presentat recurs no garanteix suficientment els nivells de protecció exigibles i derivats de la judicialització de la diligència, tant en els principis de necessitat i especialitat, com en la salvaguarda dels drets fonamentals de la persona”. Hi afegeix que el jove va ser detingut en la manifestació i no se’l pot relacionar amb els actes vandàlics produïts després i a diversos punts de la ciutat.

Per tot això, conclou que és “prospectiu” autoritzar l’abocament de dades del seu telèfon, ja que “a partir de la seva anàlisi es pretén obtenir indicis de la comissió d’un delicte”, i revoca la mesura.

 


REDACCIÓ15 Octubre, 2019
carrer1-1280x960.jpg

Tarragona ciutat ha viscut aquest matí moments episodis de veritable confusió i bloqueig. Els manifestants que protesten des d’aquest dilluns contra la sentència del procés continuen tallant carreteres i provocant interrupcions en la circulació ferroviària. La Plaça Imperial Tàrraco ha estat la més castigada, ja que s’ha tallat durant força estona el trànsit rodat.

Unes cent persones, la majoritàriament joves estudiants, han ocupat les vies del tren per la zona del Serrallo. Posteriorment, han intentat accedir a les instal·lacions de la Renfe a Tarragona, però han reculat quan s’han assabentat que diverses dotacions de la policia protegien l’estació.

L’acte de protesta ha afectat diverses línies, com l’RT1, l’RT2; l’RT14, l’RT15 i l’RT16 de Rodalies. A les 15 hores, els joves han celebrat una assemblea a la URV i han decidit, de moment, tallar, de nou, l’Autovia al seu pas per Tarragona.

Un centenar de manifestants han interromput durant uns deu minuts la circulació de trens entre Reus i Tarragona al voltant de les 14 hores. Han entrat a la zona de vies per la zona del Serrallo i s’han dirigit cap a l’estació de Tarragona, però han decidit abandonar la concentració abans d’arribar. Diverses dotacions policials protegeixen l’estació. El tall ha afectat diverses línies, com l’RT1, l’RT2, l’R14, l’R15 i l’R16 de Rodalies.

Els independentistes també s’han concentrat davant la porta principal de l’Audiència Provincial i de la comissaria de la Policia Nacional. Amb dos edificis estan fortament custodiats per la policia.

VÍDEOS












REDACCIÓ14 Octubre, 2019

Ni la violència era part del pla en el ‘Procés’, ni el risc de tombar la Constitució a Catalunya va ser “real”, sinó un “somni” d’alguns líders independentistes que en realitat buscaven pressionar el Govern. El Suprem tanca així el debat: va ser sedició, no rebel·lió.
És la principal conclusió a la qual arriba el tribunal del ‘Procés’ al llarg de 493 pàgines de sentència en què ofereix altres claus com el caràcter simbòlic de la declaració d’independència de 2017, el desviament de fons per alguns membres del Govern, o el rebuig al gastat argument sobre un suposat “dret a decidir” per part una comunitat autònoma que per al Suprem no existeix i s’ha d’entendre més aviat com una “aspiració política”.
Aquestes són les 10 claus de la sentència que ha condemnat a entre 9 i 13 anys de presó als líders del Procés per un delicte de sedició (quatre d’ells també per malversació) ia les mateixes penes d’inhabilitació, càstig que també ha recaigut sobre els tres exconsellers que romanien en llibertat i que finalment no aniran a la presó en ser condemnats per desobediència.

1.VIOLÈNCIA, PERÒ NO REBEL·LIÓ
La Sala reconeix els “indiscutibles” i “paradigmàtics” episodis de violència durant el procés independentista, especialment el 20-S i l’1-O, si bé aquests no són suficients per condemnar per rebel·lió, com demanava Fiscalia, perquè la violència no va ser “instrumental”,”preordenada”,” funcional “o idònia per aconseguir la independència.

Malgrat la seva “desplegament retòric”, els acusats sabien que no tenien mitjans per “doblegar l’Estat”, que “va mantenir en tot moment el control de la força, militar, policial, jurisdiccional i fins i tot social” i va avortar la “conjura amb la mera exhibició “d’unes pàgines del BOE que publicaven l’aplicació de l’article 155.

No hi va haver per tant risc “real” que es derogués la Constitució a Catalunya sinó més aviat “un simple ensomni” o “un artifici enganyós” per mobilitzar els ciutadans. Per al Suprem el que es va produir va ser un “alçament públic i tumultuari” que va impedir l’aplicació de les lleis a Catalunya i va obstaculitzar el compliment de les decisions judicials, és a dir, sedició.

2. ENGANYAR ‘IL·LUSIONATS CIUTADANS’
És un dels cops més durs de la sentència. El Suprem acusa els líders sobiranistes d’enganyar “il·lusionats ciutadans”, que van confiar “ingènuament” en els seus líders polítics i van creure que aconseguirien l'”anhelat horitzó d’una república sobirana”, un nou Estat que només va existir “en l’imaginari dels seus promotors”.
És a dir, l'”únic, veritable i ocultat propòsit” dels acusats era aconseguir una negociació amb el Govern central, i van utilitzar el lema del “dret a decidir” com “esquer” per a “una mobilització que mai desembocaria en la creació d’un estat sobirà “i que en realitat el que buscava era pressionar l’Executiu.

3. DUI SIMBÒLICA I INEFICAÇ
En aquesta qüestió ha donat la raó el Suprem als acusats, que van restar qualsevol validesa jurídica a la declaració d’independència que el Parlament va aprovar el 27S, poc abans que s’activés l’article 155 de la Constitució, sense que el Govern ordenés arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat.
Enfront del criteri de la Fiscalia, que veia en la DUI la culminació del full de ruta unilateral del Govern cap a la independència, el Suprem sosté que aquesta resolució no va ser més que el “desenllaç” d’un procés per convèncer el Govern a negociar un referèndum: la independència era una “quimera” i els condemnats “ho sabien”.

4. UN TERCER GRAU QUE PODRIA SER IMMINENT
El Suprem no ha fet cas la petició de la Fiscalia que s’impedeixi als condemnats accedir al tercer grau fins a complir la meitat de la pena, el que obre la porta al fet que el Departament de Justícia de la Generalitat – que disposa d’un termini màxim de dos mesos per classificar-los – els concedeixi el règim obert.
Res en la llei impedeix que els processats, que porten gairebé dos anys a la presó, puguin gaudir ja d’una flexibilització del règim penitenciari, de manera que només hagin d’anar a la presó a dormir. Això sí, la decisió de la conselleria de Justícia pot ser recorreguda per la Fiscalia, de manera que serà la justícia qui tingui l’última paraula.
Un cop condemnats, també són a prop de disposar de permisos ordinaris, el que exigeix haver complert un quart de condemna.

5. PUIGDEMONT, DE NOU EN EL PUNT DE MIRA
Mai es va asseure a la banqueta amb els seus exconsellers i per això va ser el principal absent del judici. I encara que la sentència tot just li dedica espai, els seus arguments respecte a la responsabilitat dels seus companys de Govern han servit al jutge Llarena per tornar a sol·licitar el seu lliurament.
Tot just unes hores després de conèixer-se la sentència, el jutge instructor del “Procés” li ha tornat a situar en el punt de mira en dictar noves ordres europees i internacionals de detenció i ingrés a la presó contra ell pels delictes de sedició i malversació, que han cobrat força amb la sentència.

6. NINGÚ HA ESTAT JUTJAT PER VOTAR
La sentència carrega contra el “mantra” de les defenses i també de l’independentisme que els líders del “Procés” han acabat a la banqueta per permetre una votació.
“Per aquest fet a ningú se l’ha acusat, ni ningú ha estat presentat davant un jutjat, ni tan sols ha estat sancionat governativament”, recalca la sala, que recorda que el delictiu és “quan s’esperona no solament per votar sinó per defensar les urnes “i per impedir l’actuació legítima de la policia i les ordres judicials.

7. EL DRET A DECIDIR NO HI HA PER A UNA COMUNITAT 
El dret a decidir d’una comunitat autònoma no existeix. Així de contundent ha estat el Suprem, que adverteix que aquest principi invocat pel sobiranisme no consta ni en la Constitució ni en els tractats internacionals subscrits per Espanya, de manera que “tancarà sempre un salt al buit”.
Per als magistrats, la unitat territorial d’Espanya “no és una extravagància”, com ho demostra que altres països europeus també la reconeixen en les seves constitucions, i el que va fer el “Procés” és convertir el dret a decidir en un “dret a pressionar “al Govern central.

8. ELS MOSSOS, CÒMPLICES DE L’1-O
Una de freda i una de calenta per als Mossos. Amb el judici per rebel·lió al major Josep Lluís Trapero en l’horitzó a l’Audiència Nacional, el tribunal ha donat per bona la versió de l’excap de la policia catalana que va comminar sense èxit al Govern perquè desconvoqués l’1-O per risc de violència.
Però, per contra, ha conclòs que el dispositiu de binomis per impedir l’1-O va ser “del tot insuficient”, amb episodis d'”autèntica complicitat” i “gairebé connivència” d’alguns agents amb votants, i que la decisió del major que preservar la convivència fos un “objectiu prioritari” va servir de coartada perquè es complís el propòsit del Govern que l’actuació dels Mossos no posés en risc la celebració del referèndum.

9. EL 20-S i l’1-O, FONAMENTS DE LA SEDICIÓ
La Sala exalça la dissidència i fins i tot reconeix el paper de la desobediència civil “com a vehicle històric per fer front a situacions de tirania i injustícia”, però creu que els Jordis van desbordar l’àmbit legítim de protesta quan van encoratjar les multitudinàries concentracions per impedir les ordres judicials.
Per això, condemna els líders de les entitats sobiranistes en entendre que la seva “concertació” amb el Govern va ser clau per als plans sediciosos, mitjançant manifestacions en què s’animava als ciutadans a oposar resistència enfront de les forces de seguretat de l’Estat.

10. MALVERSACIÓ, OCULTACIÓ I FALTA DE CONTROL
Un delicte que ha recaigut en quatre membres de l’anterior Govern que van executar actes de “manifesta deslleialtat” en l’administració de fons i que van portar a terme una “deliberada ocultació” de les despeses que van efectuar o comprometre per a l’1-O, una actuació que en el cas de Junqueras va ser “palmària”.

Fets que considera provats el Suprem, que encara que no estableix una xifra concreta, veu acreditat que es van malversar més de 250.000 euros, alhora que posa també sobre la taula una “insuficiència del control formal del Ministeri d’Hisenda Pública per detectar-los”.

LLEIGEIX LA SENTÈNCIA AQUÍ

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019

Les reaccions a la sentència contra el procés independentista no deixa a ningú indiferent. Hi ha opinions i reaccions per a tots els gustos i colors. Mentre milers de ciutadans es manifesten als carrers de Catalunya per expressar el seu repudi més absolut per una sentència que consideren injusta, la patronal espanyola – la CEOE – ha expressar el seu “respecte més absolut” per la decisió judicial del Tribunal Suprem.

En un breu comunicat, la CEOE ha afirmat que “la llei és la base de la democràcia” i que “el marc constitucional ha de ser l’àmbit en què es desenvolupi la normalitat política i econòmica dins de l’estat de dret”. “Els empresaris espanyols esperen i confien que després de la decisió judicial s’obri a Espanya una nova etapa d’estabilitat democràtica”, afirma la CEOE.

D’altra banda, el RACC està profundament preocupat amb les conseqüencies polítiques, socials i econòmiques de la sentència.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
urv.jpg

Els rectors de les diferents universitats catalanes han emès el següent comunicat: “Som universitats públiques catalanes, institucions que compartim el ferm convenciment que cal defensar el dret a la llibertat d’expressió i a la confrontació d’idees. Amb aquesta premissa, i davant l’excepcional situació política que vivim a Catalunya, volem  manifestar a l’opinió pública quina és la nostra posició.

El dia 24 de març de 2018 els màxims responsables de les universitats públiques catalanes vàrem emetre un comunicat on manifestàvem el nostre profund malestar pels empresonaments de diversos dirigents i càrrecs polítics catalans i afirmàvem que privar aquestes persones de llibertat era un error i que hi havia altres vies per afrontar la situació que viu Catalunya.

Avui, dia 14 d’octubre de 2019, hem conegut la sentència judicial, i tal i com vàrem fer aquell dia  volem  reiterar la nostra indignació per la situació que es viu a Catalunya, així com la nostra preocupació per les circumstàncies personals que viuen les persones afectades per la sentència.

Com hem expressat en altres ocasions les universitats apostem, en tot moment, pel diàleg com a via de resoldre els conflictes; un diàleg en el marc de la cultura de la pau i contrari a l’ús de qualsevol tipus de violència. Fomentar el diàleg és una característica pròpia de la universitat, i la història ens demostra que és el millor camí per solucionar els conflictes polítics i socials.

Les universitats som comunitats formades per persones amb una considerable diversitat ideològica, on totes les idees i manifestacions tenen cabuda, fet que comporta que es generin diferents valoracions de la situació actual. Constatem, però, novament, la necessitat que els problemes polítics passats, presents i futurs, es resolguin per la via política i no acabin de forma sistemàtica en la via judicial.

En aquest sentit, fem una crida a tots els actors polítics a renovar els esforços per buscar al més ràpidament possible una sortida al conflicte polític que vivim, que pugui ser assumida per una àmplia majoria de la ciutadania catalana. Només mitjançant el reconeixement i el respecte de l’altre i del seu dret a defensar les seves idees, sempre de forma democràtica i pacífica, podrem trobar el camí de sortida a un conflicte que en cap cas hem de permetre que esdevingui crònic i pugui acabar causant fractures socials irreversibles.

Finalment, volem fer sentir a les persones afectades per la sentència, algunes de les quals estan o han estat vinculades a les nostres universitats, la nostra solidaritat en aquests moments tan difícils per a elles i per a les seves famílies i amistats.

Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, 14 d’octubre de 2019“

 


http://larepublicacheca.cat/wp-content/uploads/2019/10/sentencia-proces-1.pdf


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
jordi_marti.jpg

La sentència del judici del procés ja la coneixem totes i tots. La coneixem des del moment en què l’Estat espanyol, tal com ha fet en cada un dels moments en què una de les seves colònies li ha demanat la independència, va optar per combinar diverses formes de repressió per tal de fer por a qui demanava poder decidir democràticament el dret d’autodeterminació de Catalunya. I la sabem, també, perquè fa tres dies que la premsa acòlita del règim rep filtracions interessades per tal de deixar ben claret com de podrit està el sistema judicial espanyol.

Aquestes diverses formes de repressió a què em referia en el paràgraf anterior combinen diverses formes d’aquesta. D’una banda, tenim la violència física contra les persones, allò que anomenaríem terrorisme si la paraula volgués dir el que vol dir a l’Alcover i Moll, és a dir «Sistema d’intimidació per un seguit de violències que infonen terror»; exactament el que vam veure als nostres carrers l’1 d’octubre de 2017 i en cap moment res del que s’atribueix a cap pres polític català. D’una altra banda, tenim l’empresonament sense condicions dels opositors de l’Estat i la persecució constant, que resumidament vol dir que si els dona la gana et tanquen i et tenen dos anys entre reixes, tal com hem vist amb els sentenciats ara, amb la Tamara i l’Adri, amb els 9 relacionals amb els CDR, etc. I la tercera banda era la judicial, un espai on no cal anar massa lluny per saber que qualsevol semblança a l’Estat espanyol entre la paraula «justícia» i l’adjectiu «judicial» és pura coincidència.

Amb aquest trident repressiu, els que vetllen (cobrant) per la pervivència de l’Estat espanyol pensaven que seria suficient per derrotar i humiliar la catalunyesa terra. I és per això que a això s’han dedicat i això és el que estan aplicant.

No comptaven, però, que la gent, aquí, ha madurat i de truc de màgia ja no n’espera cap, que la gent aquí ja no s’encomana a conceptes ni a jugades mestres ni a «quan ho sàpiguen a Europa», que la gent aquí ja no es creu els seus suposats dirigents o representants polítics perquè tothom sap que cada cop que els han necessitat han fallat. La gent, aquí, un cop més, ha passat a confiar en la gent, i això deriva en una desqualificació constant per part de suposats líders independentistes de les tàctiques populars d’enfrontament amb el poder estatal. Deriven en el fet que alguns indecents exindependentistes posen en dubte, per exemple, que els presos dels CDR siguin polítics, quan tothom sap que ho són tant com els presos del «procés». Entre la majoria de la gent no hi ha dubte que uns i altres i molts més són presos polítics i en això i en algunes altres coses discrepem de determinats càrrecs electes que es llencen de cap al femer a veure si així l’Estat els dona un copet de mà a l’esquena i com a molt, com sempre, l’únic que poden aspirar a rebre és un mal cop.

El que ve com a resposta a la sentència del judici del procés pot ser, novament, un moment constituent, en què el carrer torni a ser absolutament determinant per fer política. Pot ser el desllorigador que faci avançar aquesta societat tal com l’1 i el 3 d’octubre de 2017 van fer. És clar que nosaltres farem tot el possible per tal que sigui així, posant-hi el cos, i ells, els cossos dels que han preparat durant tant de temps per fer-nos mal.

Del que hem fet fins ara, hem après. I sembla clar que les poques vegades que ells han vist les seves maneres de fer insuficients per aturar-nos han estat quan els hem desbordat per tots els cantons, perquè per molta policia que hi posin això no és un tema d’ordre públic sinó de democràcia i sabem que els podem desbordar sortint al carrer totes i tots alhora i fent-lo ingovernable, llargament ingovernable.

Fugim de legalismes tòxics i de les lleis encaminades a fer-nos callar, de les normes absurdes per contenir-nos, de les obligacions que alguns creuen d’obligat compliment i que totes esdevinguin fum. Els esclaus són aquells que reconeixen l’amo. Però si l’amo no rep cap reconeixement, com és i serà el cas, ens podran fer mal pegant-nos però deixarà de ser amo i mai més ho tornarà a ser.

El tema és ben clar, el carrer és nostre (els fanals, també), de totes i tots. I la colla de violents que hi trobarem al davant només busca fer-nos passar per violents. No els ho permetrem perquè així ho hem decidit, però tampoc ens quedarem a casa amb por pel que pugui passar. Perquè el que passarà serà un desbordament democràtic del seu sistema repressor que no admet la possibilitat d’existir democràticament i, malgrat ara treguin el dictador del clot, la seva planificació continua sent l’única a què respon el poder polític espanyol, per això tenim les cunetes plenes de cadàvers, per això els judicis sumaríssims del franquisme contra els nostres són avui encara legals.

La legalitat d’aquest estat putrefacte no ens ha de poder aturar perquè aspirem a la construcció d’una societat democràtica on no manin ni els de sempre ni les noves cares dels de sempre, on cada persona sigui valorada pel sol fet d’existir i segons les seves necessitats i possibilitats cadascú rebi el que calgui per tal que la igualtat sigui real i ningú pateixi pel menjar, la salut, l’escola, la casa, el transport, la roba o el respecte a totes les diferències i realitats.

Al carrer, que ja és l’hora!!!, amb el cos i amb el cap, però sobretot, amb el cor. I sort, i una abraçada immensa a totes les que ens hi trobarem, cuidem-nos i esdevinguem tsunami o el que calgui per tal que la igualtat, la llibertat i la solidaritat s’esdevinguin arreu.

Jordi MARTÍ FONT


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
torra.jpg

El president de la Generalitat, Quim Torra

El president de la Generalitat, Quim Torra, acollirà al Palau de la Generalitat el proper dissabte 26 d’octubre un acte amb alcaldes de tot Catalunya per expressar el rebuig a la sentència del cas del ‘Procés’.

Així ho han anunciat els presidents de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Lluís Soler, i el de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera.

Les entitats municipalistes tenen previst reunir-se aquest mateix dilluns amb Torra per coordinar una resposta conjunta de les institucions catalanes.

A més, es preveu un “gran acte municipalista” el proper dissabte 26 d’octubre al Palau de la Generalitat per “mostrar la unitat i el suport del món local a les persones que han estat injustament condemnades”.

Està previst que ajuntaments catalans convocaran plens extraordinaris en les pròximes 72 hores per aprovar una moció de rebuig a la sentència, en la qual es demani la llibertat “immediata” dels polítics presos.

Les dues entitats també han proposat als ajuntaments catalans que suspenguin “tota activitat institucional” fins que no es celebrin aquest ple extraordinari.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter