REDACCIÓ16 Octubre, 2019
Després de les càrregues policials que es van registrar aquest dimarts a la nit als principals carrers de Tarragona, després d’una manifestació independentista contra la sentència del procés, xoca – i pot arribar a incomodar – veure alguns agents de la policia espanyola bevent cerveses durant l’horari laboral en diferents bars de la ciutat.
En uns moments contorbats política i socialment, hi ha qui consideri que les imatges que il·lustren aquesta informació no són, segurament, les més adequades ni les més aconsellables.
Hi ha instantànies que arriben a la nostra redacció des de diferents cafeteries de Tarragona, on els agents de la Policia Nacional, uniformats, consumeixen cerveses (algunes d’elles amb alcohol) i assumeixen una actitud, en públic, com si es trobessin en una excursió. Imatges que poden donar peu a interpretacions vàries, com la de provocació.
Davant la crispació actual, s’espera que tots aporten seny i sentit de la responsabilitat i sobretot si en algun moment els agents hauran d’intervenir en algun dispositiu.
No es tracta de criminalitzar ni censurar l’actitud personal de cadascú, però mai no està de més, aconsellar prudència, perquè, de vegades, una imatge val més que mil paraules i en els dies que corren encara més. Als uniformats es demana una mica més d’exemple…
Batalla campal amb barricades en flames al centre de Tarragona en el marc de les protestes contra la sentència del procés. Els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional han actuat amb contundència – sobretot a la Plaça Imperial Tàrraco – per dispersar manifestants que en aquest punt han apedregat els agents. Tot ha començat després de finalitzar l’acte pacífic i emotiu en solidaritat amb els presos independentistes.
El regidor Dídac Nadal (Junts per Tarragona) i el secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya, Eusebi Campdepadrós, s’han atansat als manifestants més radicals per demanar calma i seny. Els seus esforços han resultat infructífers. L’enfrontament entre protestants i la policia ha propiciat moments de gran tensió i violència. La policia ha carregat contra alguns manifestants i ha disparat bales de goma.
Els radicals han començat a dispersar-se Rambla Nova amunt, cremant contenidors i fent barricades per allà on passaven. També hi ha hagut desperfectes a cotxes policials. En aquests, moments, a Tarragona, el nombre de detinguts puja a tres. Han estat ateses a l’Hospital de Santa Tecla 8 persones, 6 d’elles presentaven lesions per impacte de projectils de goma/foam o similar.
Els Bombers de Barcelona treballen per apagar els focs, que en algun cas afecten mobiliari urbà com contenidors. Durant força estona, furgons de la Policia Nacional i dels Mossos d’Esquadra intentaven dispersar els manifestants que, a causa dels ànims exaltats, anaven protagonitzant alguns aldarulls violents.
A primera hora coneixíem el contingut, prèviament filtrat, d’una sentència que estava dictada, com a mínim, des del moment en què es va produir la primera de totes les detencions, la dels Jordis. El conjunt de les condemnes suma l’aberrant xifra de 99 anys i mig de presó per posar urnes i per manifestar-se. Només a tall de recordatori, l’assassí i torturador dels GAL, Enrique Rodríguez Galindo, o l’assassí de Guillem Agulló, Pedro Cuevas, tan sols van complir 4 anys de presó.
La sentència de l’1 d’octubre és el punt àlgid d’un muntatge policial i judicial al servei d’una operació d’Estat per acabar amb el moviment independentista. La mateixa operació que manté empresonats a set dels membres dels CDR detinguts el passat 23 de setembre. L’objectiu és criminalitzar tant els partits com el moviment popular independentista, sense escrúpols, perquè hi ha massa en joc: els fonaments del règim del 78 van trontollar amb el referèndum d’independència i no és qüestió que a aquestes alçades es deslligui allò que van deixar tan ben lligat.
La Conferència Episcopal tarraconense respecta la sentència contra el procés però apel·la a la “misericòrdia”, a desactivar la tensió acumulada en els darrers anys i “retornar a l’únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català” que permeti trobar una “solució política adequada”.
