Arxius de Rotary | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Gener, 2021
fira_nadal_TGN.jpg

El proper diumenge dia 3 i dilluns 4 de gener, el Rotary Club Amistad Hispano Marroquí marcarà presència en la Fira de Nadal de Tarragona. La carpa estarà ubicada just davant de l’Escola de les Teresianas.

Durant els dos dies, el Rotary Club pretén donar a conèixer a l’opinió pública la tasca social que desenvolupa arreu del món, a través de projectes i intervencions solidàries. En el cas del Club Rotary Amistad Hispano Marroquí un dels principals objectius és treballar per l’amistat i cooperació entre els dos pobles, sempre allunyats de la política i religió. En aquests moments, el club està treballant en dos projectes internacionals: un relacionat amb l’educació i l’altre amb la salut.

En el primer cas, es busca col·laboració per apadrinar els estudis d’un nen marroquí (per només 50 euros a l’any) i en el segon, s’està recopilant cadires de rodes, crosses i bastons.

Aquest material sanitari es farà arribar a zones del Marroc on hi ha persones que no poden sortir de casa perquè tenen problemes de mobilitat. Per manca de recursos per adquirir aquest material sanitari fa temps que pateixen un trist i lamentable confinament domiciliari.

La carpa està oberta al públic durant les mateixes hores que la Fira de Nadal que està instal·lada a la Rambla Nova de Tarragona. És una bona oportunitat per ajudar aquells que més necessiten.


REDACCIÓ21 Desembre, 2020
rotary_nous-1280x960.jpg

2020 passarà a la Història. No només a la nostra personal sinó a la de tot el planeta. El coronavirus ens està obligant a canviar els nostres hàbits. Són moltes les persones que estan vivint moments difícils i complicats.

La pandèmia no entén de sexe, estatus social, professions o edat. La situació econòmica del país i dels ciutadans s’ha vist afectada. És el moment d’ajudar els uns als altres. En aquest sentit, la solidaritat s’ha vist més enfortida que mai.

Les associacions socials són, en aquests moments, un ingredient necessari per suprimir algunes necessitats socials i individuals.

Recentment, l’exdiputat socialista – el primer d’origen marroquí al Parlament de Catalunya i al Congrés –, Mohamed El Chaib, ha entrat a formar part de Rotary Club Amistat Hispano Marroqui creat el juny del 2019 per la cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragón, Saloua Bichri.

La setmana passada, l’actual president del club, Ricard Checa, va imposar la insígnia rotària a l’exregidora del PP a l’Ajuntament de Tarragona i al xef del restaurant ‘El Terrat’, Pilar Juárez i Moha Quach respectivament, en un acte protocol·lari que va tenir lloc al restaurant Octopussy.

També s’ha nomenat el company Bouchta com el ‘Macero’ (cap de protocol) del club. Als nous integrants del Rotary Club Amistat Hispano Marroquí els uneix l’empatia i la voluntat d’ajudar els més necessitats.


REDACCIÓ30 Novembre, 2020
merce_martorell2-1280x961.jpg

L’advocada Maria Mercè Martorell és un dels noms que no es poden dissociar de la Declaració de Tarragona com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat. La seva implicació, diplomàcia i esforç de la seva regidoria van ser fonamentals per aconseguir que Tarragona aconseguís aquest reconeixement patrimonial ara fa 20 anys. En una entrevista al digital larepublicacheca.cat, la tarragonina explica com van ser les ‘negociacions’ i què pensa de l’estat del nostre patrimoni. Recomana a l’actual executiu municipal, liderat pel republicà Pau Ricomà, que es cuidi una mica més dels visitants que cerquen les rutes patrimonials i culturals, perquè amb ells tota la ciutat guanya econòmicament.


Com veu el patrimoni a Tarragona?
Per mi el patrimoni de Tarragona, és magnífic, i cada any que passa ho és una mica més, perquè les noves tecnologies i les recreacions virtuals que s’han fet, cada vegada ens permeten entendre més fàcilment aquest patrimoni dins el context de la ciutat actual. Quan vàrem celebrar el Cinquè Aniversari de la Declaració, l’any 2005, vam inaugurar la gran maqueta de la Tàrraco Romana, que va construir el maquetista Elies Torres, i que podem veure a l’Antiga Audiència a la Plaça del Pallol. Aquella maqueta i els anys següents les maquetes de la resta de monuments integrants de la Declaració, van permetre veure el Conjunt Arqueològic de Tàrraco, en el context de la ciutat al segle II d.JC. Avui les recreacions virtuals, ens permeten fer un pas més, i veure aquests espais tal com eren, i com es transformen, fins a integrar-se en la ciutat actual.

Que representa aquest llegat dels nostres avantpassats?
Aquest llegat dels nostres avantpassats, és un Conjunt Arqueològic excepcional, autèntic i únic com a conjunt, ja que aquests són els criteris que va reconèixer i valorar la Declaració del Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO. I ho és perquè ens ensenya la importància i la grandesa que va tenir Tarraco en el context de la Hispania Romana, com a capital de la província més gran de l’Imperi, la Hispània Citerior; però no sols per això, sinó pel fet que aquestes restes arqueològiques perviuen en els carrers, places i negocis de la ciutat, 2000 anys després d’haver estat edificades, ja que la ciutat ha conviscut amb aquest patrimoni fins als nostres dies; i aquest va ser un fet molt valorat pel Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, i que molt poques ciutats romanes tenen.

El cuidem prou?
El cuidem i l’hem cuidat el que hem pogut en cada moment; però les grans crisis que es van iniciar el 2008, va ser molt llarga, i ara ens trobem amb una nova situació de crisis social i sanitària, i amb aquest escenari, és molt difícil fer inversions en el patrimoni de la ciutat. El que és important és seguir fent el manteniment i la conservació de cada un d’aquests espais, i quan les condicions millorin, tornar a fer projectes i grans inversions…

Vostè va tenir un paper important perquè Tarragona fos ciutat patrimoni mundial. Alguna anècdota digna de registre?
Sens dubte el moment de la Declaració. Recordo estar amb el cor a la gola, i una imatge del nostre Aqüeducte es projectava a la pantalla, de la sala del Centre de Convencions de Cairns on se celebrava l’Assemblea del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Tot això mentre el romanista Henry Clear, que en aquell moment era el president d’ICOMOS, i que havia realitzat el mes de gener de 2000 la visita a Tarragona, anava explicant la importància de la Candidatura. Els minuts es feien eterns, i finalment després de rebre el suport de molts països, el president del Centre del Patrimoni Mundial, va dir que el Conjunt Arqueològic de Tàrraco passava a formar part de la Llista de Béns Declarats Patrimoni Mundial. Sens dubte va ser el millor moment de la meva vida política. Va ser un gran honor i un gran goig, poder encapçalar la Delegació que representava a Tarragona, i rebre en nom de la meva ciutat, una distinció única com és la Declaració.

Quins van ser els hàndicaps perquè Tarragona assumís aquest estatut?
El primer, que quan es va tramitar la Candidatura de Tàrraco, Espanya era el país del món amb més declaracions de Patrimoni Mundial, per tant era complicada la tramitació de noves declaracions.
Per altra part, la Llista de Declaracions del Centre del Patrimoni Mundial, és molt exclusiva, i només hi són inclosos els béns més rellevants, ja siguin béns culturals, naturals, mixtes, industrials o immaterials. Per això, per arribar a la Declaració, es van haver de passar per tres fases eliminatòries, que era el primer examen i aprovació per part d’ICOMOS a inicis de l’any a París, la segona l’aprovació pel Bureau del Centre del Patrimoni Mundial, el mes de juny també a París, i la tercera que era la declaració i inclusió a la Llista de Béns Patrimoni Mundial, per part de l’Assemblea de Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO, que l’any 2000 es va celebrar a la ciutat australiana de Cairns, molt a prop de la Gran Barrera de Coral també declarada Patrimoni Mundial per part de la UNESCO.
La candidatura feia sis anys que s’havia iniciat, per tant va ser un camí llarg i difícil, però finalment la Declaració de Tarraco va passar les tres fases en només 11 mesos. La primera fase va ser a inicis de l’any 2000 i la Declaració el 30 de novembre de 2000.

De què ha servit aquesta catalogació?
Sens dubte ha servit de molt. Si fem un esforç d’imaginació, per intentar visualitzar com seria Tarragona, sense la Declaració, segurament no ens agradaria massa: ens trobaríem amb una ciutat molt diferent de la que coneixem.
Quan una ciutat pren la decisió d’iniciar la tramitació d’una Candidatura a Patrimoni Mundial, assumeix un compromís d’autolimitació, per protegir cada un d’aquests espais que integren la Declaració, i no només els espais propis, sinó el seu entorn. Això suposa una clara i valenta opció, que en el nostre cas va assumir el govern municipal i la ciutadania. Pensem que tot el subsòl del terme municipal, està protegit, i qualsevol intervenció en el mateix, s’ha de fer sota el control dels serveis d’Arqueologia de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat i del mateix Ajuntament, per evitar la desaparició de restes.
Abans de la Declaració, cada vegada que apareixien troballes arqueològiques en el subsòl o en l’interior d’un local o d’una casa, aquestes restes es veien com un problema i moltes vegades acabaven desapareixent o s’amagaven. Avui 20 anys després, això és impensable. La Declaració va realçar el nostre Patrimoni, pels que ens venen a visitar, però també i – això és el més important – va afavorir el nostre patrimoni, pels mateixos tarragonins i tarragonines, i el que abans es veia com un demèrit, a partir de la Declaració, es va començar a veure com un valor afegit i diferencial.

La Declaració va permetre poder accedir a l’1% Cultural del Ministerio de Fomento, que va portar a la subvenció més important rebuda a Tarragona i que va anar a la restauració de l’Aqüeducte. Ens va permetre rebre fons FEDER per l’Amfiteatre i altres espais; rebre premis per la tasca de recuperació del Circ Romà que va iniciar l’alcalde Recasens. Va permetre accedir amb prioritat a subvencions, precisament per ser Patrimoni Mundial.
D’altra banda, la Declaració va permetre a Tarragona, poder sol·licitar integrar l’exclusiu Grupo de Ciudades Españolas Patrimonio de la Humanidad. Vàrem trigar sis anys, però el juny del 2006 es va aconseguir la incorporació al Grup, amb tot el que això ha significat a nivell de promoció turística, així com de desgravacions fiscals per les empreses que invertien en el Patrimoni de la ciutat.
També va fer possible l’Agermanament amb la ciutat de Pompeia, quelcom impensable per Tarragona, fins aquell moment, i que no seria possible, sense la Declaració.

Creu que Tarragona podria treure més profit pel fet de ser Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
Tarragona en pertànyer al Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad Españolas, es beneficia d’unes promocions a escala nacional, europeu i també internacional, que cap de les ciutats de Grup es podria permetre de manera individual. Recordem quan a la Revista de l’AVE, sortia un magnífic reportatge de cada una de les ciutats, i aquest és només un exemple.
De totes maneres, sens dubte, sempre es pot fer més, i així ha de ser. Ens hem de marcar dia a dia noves fites, per treure més profit d’aquesta Declaració. Ara estem en un moment molt complicat que no permet els viatges, ni la mobilitat, però quan tornem a la normalitat, esperem de cara a la campanya d’estiu, es renovin esforços, per recuperar el temps perdut. Per a moltes persones, Tarraco i el seu patrimoni, encara no són prou conegudes.

Tarragona s’ho creu en el potencial que representa el patrimoni?
Els tarragonins i les tarragonines, sí que s’ho creuen. Pensa Ricard que el dia 30 de novembre de l’any 2000, quan es va conèixer la Declaració, i es va fer una tronada des de la Plaça de la Font, mentre tocaven totes les campanes de les esglésies de la ciutat, i sonaven les sirenes dels vaixells al Serrallo, les persones que es trobaven pel carrer es felicitaven els uns als altres.
Va suposar un reconeixement per part d’un organisme com el Centre del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i això va generar un goig i un orgull de ciutadania, pel seu passat i el seu patrimoni. Però és molt important mantenir aquest sentiment d’amor a la nostra ciutat i al nostre patrimoni. Aquesta és una tasca que s’ha de fer dia a dia des de l’Ajuntament i les entitats de Tarragona i amb la implicació de tots els tarragonins i tarragonines.

Què faria per potenciar-lo encara mes?
Potenciar més Tàrraco Viva. És un model de reconstrucció històrica que va dissenyar en Magí Seritjol, i que junts vàrem treballar molt per a consolidar-lo. Els primers anys no va ser gens fàcil, però ara ja és un clàssic de la ciutat, i s’ha de seguir impulsant el seu creixement.
Per altra part, vàrem posar en marxa amb totes les escoles de la ciutat un projecte que es deia “L’Escola adopta un monument” que liderava la Maite Martorell des de l’àrea de Patrimoni, i que consistia en el fet que cada escola escollia un monument de la ciutat al que adoptar, fos per proximitat o per una altra raó, i dels més petits als més grans treballaven des de diferents vessants aquell monument. Això implicava a totes les escoles i escolars de la ciutat i per extensió a les seves famílies. Per a aquest projecte, que vàrem presentar al Premi Europa Nostra, Tarragona va rebre aquest premi. Va ser una llàstima que es deixés de fer, perquè potenciava la sensibilització de la ciutadania i en especial la dels nens i joves pel Patrimoni de la ciutat, i això és molt important perquè ells són el futur de Tarragona.
Crec que també seria interessant, quan torni la normalitat, recuperar els Cicles de Concerts als espais patrimonials: Muralles, Circ, Pretori, Casa Canals…..

Tarragona té alguna cosa a envejar a les altres Ciutats Patrimoni?
El temps que porten declarades altres ciutats, que van ser pioneres a Espanya. Ara celebrarem 20 anys de la Declaració de Tàrraco, però quan Tarragona ni tan sols es plantejava presentar la candidatura, ciutats com Àvila o Càceres, feia molts anys que havien estat declarades. Àvila va ser declarada l’any 1985 i Càceres en 1986, per tant aquestes ciutats, celebraran aquest any i el proper respectivament els 35 anys de la seva declaració.
Tarragona és una ciutat que té indústria, comerç i un turisme tradicional de sol i platges, per aquest motiu va trigar molt més a veure la importància del seu patrimoni arqueològic romà i plantejar-se emprendre el camí de la Declaració.

Hi ha un sector turístic que cerca només el vessant patrimonial de les ciutats? L’aprofitem prou?
HI ha turistes que cada any s’interessen per visitar les noves declaracions a Patrimoni Mundial, per aquesta raó la declaració és una garantia de que trobaran allò que cerquen. Nosaltres ja ho vàrem poder comprovar l’any següent a la Declaració, moment en què es va veure un gran increment del turisme.
Aquest turisme cultural busca ciutats referents de la cultura i del patrimoni i hem de seguir treballant per fidelitzar aquests sectors. És un turisme que valora el que veu i és un públic exigent de cara al manteniment, la senyalització dels espais i les noves tecnologies.

Crec que l’hem d’aprofitar molt més. Tarragona té un actiu que cap de les altres Ciutats Patrimoni de la Humanitat Espanyoles de la Península tenen: el mar. És un actiu a aprofitar de cara al turisme i als creuers.

Aquest govern s’ocupa prou d’aquest sector?
Crec que s’hauria de treballar molt més. Aquest és el tipus de turisme que més interessa a la ciutat, perquè camina pels carrers, compra al comerç local, va als restaurants, pernocta als hotels, en definitiva, la seva visita ens beneficia econòmicament.
És un turisme que valora el que veu, i que no l’afecta, si l’oferta turística d’un altre país és més econòmica, com pot passar amb el turisme de sol i platja. El turisme cultural si vol visitar Tarragona, és perquè sap el que trobarà. A més no oblidem que la província de Tarragona té tres Declaracions de Béns Patrimoni Mundial, que per ordre d’antiguitat en la seva declaració són el Monestir de Santa Maria de Poblet (1991); l’Arc Rupestre del Mediterrani (1998) i el Conjunt Arqueològic de Tàrraco. També tenim les declaracions immaterials com els Castells i la Dieta Mediterrània (2010). Per tant, tenim molt per oferir i hem de publicitar-ho cada vegada més.

PUBLICITAT




REDACCIÓ18 Febrer, 2020
moha-1280x960.jpg

El prestigiat restaurant El Terrat, amb el conegut cuiner Moha Quach al capdavant, ha estat l’escenari d’una trobada rotària. Els clubs de Tarragona, Costa Daurada i Hispano s’han donat cita al Terrat, recomanat en la guia Michelin.

A banda d’estrènyer lligams i fomentar l’amistat, els gairebé 60 comensals rotarys han pogut assaborir la cuina innovadora i acurada del xef Moha.

El xef d’El Terrat, Moha Quach

El talentós cuiner de 30 anys, format a l’Escola de Turisme i Hostaleria de Cambrils, ha donat la benvinguda als rotarys. Hem començat amb una falsa oliva i un bombó de formatge. Estàvem davant d’una desfilada de plats gustosos, sofisticats i delicats.

El xef ha exhibit una petita mostra del seu menú d’autor. Per a l’ocasió, i tenint en compte que entre els comensals es trobava la cònsol general del Marroc (que és simultàniament la presidenta del Rotary Hispano Marroquí), Moha ha optat per una proposta gastronòmica amb cuscús. Un detall que ha estat apreciat i valorat pels comensals àrabs.

Abans de les postres, el xef – que va arribar a Tarragona amb només 12 anys provinent del Marroc – ha explicat resumidament la seva trajectòria en el món de la gastronomia i el seu pas en restaurants de renom de Barcelona, Madrid i París (on va fer les pràctiques). El president del Club Rotary de Tarragona, Alejandro Romeo, com a mostra d’agraïment, li ha regalat una ampolla de vi solidari (Crossos del Celler Clos Galena).

El millor de la vetllada ha estat, sens dubte, la confraternització i saber que el Terrat s’ha convertit en un vaixell gastronòmic que és capaç de fer-nos gaudir d’una cuina exquisida i de proximitat, en un espai veritablement acollidor.

 

 


REDACCIÓ20 Desembre, 2019
rotary11-1280x960.jpg

El Restaurant Rofes de Reus ha estat l’escenari d’una trobada dels rotaris tarragonins. Unes 100 persones pertanyents als clubs de Tarragona, Reus, Tàrraco August, Cambrils i Hispano-Marroquí, han aprofitat per gaudir d’una vetllada de germanor, intercanviar impressions i també per fer balanç.

El sopar, organitzat pel Rotary Club de Reus, ha tingut un vessant solidari a favor de l’Associació de Familiars i Malalts d’Alzheimer de la Costa Daurada. S’ha recaptat 1.000 euros.

Cal recordar que els clubs rotaris, amb més d’un milió 200 mil membres en tot el món, solen reunir-se dos cops al mes. En algunes ocasions, es donen conferències o es comenten amb amics i convidats que aborden temes de rabiosa actualitat. Aquestes trobades serveixen també per definir projectes i compartir coneixements a través de la companyonia.

De fet, el Rotary Internacional aconsella a fomentar aquests encontres, ja que són un excel·lent mètode per conrear el coneixement mutu i l’amistat com a servei a la societat, a la pau i a un món millor. L’ideal del grup – recordem – és “donar de si abans de pensar en si”.

El president del Rotary Club de Reus, Marcus Packard, actuant com a amfitrió, ha agraït la presència dels representants dels altres clubs i ha recordat que és rellevant diferenciar l’immaterial del material.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, també ha assistit a l’acte i ha felicitat el Rotary Internacional per la seva missió social i solidària. Durant el sopar, la coneguda Jennifer Panebianco – exfinalista del programa Got Talent Espanya – ha brindat els comensals amb una excel·lent actuació.

El Rotary és una associació internacional on es promouen la posada en pràctica d’elevades normes d’ètica en tota l’ocupació i contribueixen al foment de la bona voluntat i la pau. A finalitzar la trobada, tots han fet un brindis desitjant un Feliç Any.

 


REDACCIÓ16 Juliol, 2019
rotary12-1-1280x960.jpg

Quan parlem d’habilitats, tothom sap a què ens referim. Però, no en rares ocasions confonem aquest terme. No sempre és allò que pensem ni allò que ens fan creure. No és una ciència absoluta. Però, no podem amagar que la intel·ligència emocional ha esdevingut en un tema, diguem-ne, de moda.

El professor Antoni Valls durant la conferència

El professor de La universitat Pompeu Fabra, Antoni Valls, va ser el convidat de la conferència organitzada pel Rotary Club de Tarragona que s’ha celebrat aquest dilluns al vespre a l’Hotel Ciutat de Tarragona.

L’expert ha volgut abordar la intel·ligència emocional en l’àmbit laboral. Per evitar avorrir els comensals, Valls, recorrent a exemples pràctics, ha explicat la importància de les relacions intra i interpersonals.

Sense deixar de banda la intel·ligència cognitiva, el professor ha recordat que no podem menystenir que més de 2/3 dels casos d’èxit es deu a la intel·ligència emocional. És que, a parer seu, “molt de coneixement sense intel·ligència emocional no va enlloc”. De fet, Antoni Valls va compartir un cas d’èxit al revelar ‘la història’ del seu company de classe, en Mario de Jerez de la Frontera. Un alumne que no va brillar mai per les seves notes i que va passar més temps fora de l’aula a causa de la seva conducta conflictiva.

Imatge de la taula presidencial

El professor universitari i autor de diferents llibres va parlar sobre les intel·ligències segons Gardner, però va fer èmfasi en les habilitats personals que cadascú desenvolupa per conèixer-se, controlar-se, automotivar-se, empatitzar i corresponsabilitat social. O sigui, tot allò que està adscrit a la intel·ligència emocional.

Antoni Valls ha repetit en més d’una ocasió que “sols no som res”, ja que “som éssers socials”.

El sopar ha tingut lloc a l´Hotel Ciutat de Tgna

Durant la seva intervenció, ha explicat que l’automotivació és fonamental per avançar i créixer. Cal ser determinat, ‘lluitador’, focalitzar les nostres energies en un objectiu clar, ambiciós i assumible, per evitar frustracions i posar en marxa algunes conductes que s’aniran refinant a base del mecanisme ‘prova-error’. Recorda que per assolir l’èxit cal dotar de sentit tot allò que fem, treballant molt els ‘perquès’.

Antoni Valls també ha dedicat algun temps a parlar de la comunicació sinèrgica, la qual té a veure essencialment amb l’esforç per guanyar i la necessitat de comprendre i ser comprès. En definitiva, l’èxit personal passa, sobretot, per un treball individual, en el qual l’empatia i assertivitat són ingredients imprescindibles.

Alejandro Romeo obsequiant al conferenciant

A finalitzar l’acte, el president del Rotary Club Tarragona, Alejandro Romeo, va obsequiar Antoni Valls amb una obra del conegut artista Pere Salas.

Al sopar també ha comptat amb la presència de la presidenta del Rotary Club Amistat Hispano Marroquí, Saloua Bichri, qui ha convidat els assistents a la celebració del 20è aniversari de la coronació del rei Mohamed VI del Marroc que tindrà lloc el 30 de juliol a la Casa Joan Miret de Tarragona.

…………….

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter