18. Abril 2024

Arxius de ROGER TORRENT | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Octubre, 2020

El president de Parlament, Roger Torrent, ha anunciat que comunicarà el dimecres 21 d’octubre al ple de la Cambra catalana que no hi ha un candidat a la investidura per substituir l’expresident Quim Torra, de manera que s’activarà el rellotge de les eleccions, que se celebrarien el 14 de febrer.
Ho ha dit Torrent, aquest divendres en roda de premsa, després que dijous finalitzés el termini de 10 dies hàbils per consultar als grups si hi ha algun candidat a la investidura: “En el marc d’aquesta ronda he constatat la impossibilitat de celebrar un ple d’investidura perquè no s’ha presentat cap candidat”.

Ha explicat que la comunicació, que equivaldrà a una investidura fallida, la farà el dimecres en el ple ordinari que ja està previst i aquest mateix dia publicarà una resolució en el Butlletí Oficial de Parlament (BOPC). Torrent llegirà la resolució que notifica que no hi ha candidat a la investidura i que comencen a córrer els terminis establerts per la Llei de Presidència, que serà la mateixa resolució que es publicarà al BOPC durant aquest dia, i després s’obrirà un torn d’intervencions perquè els grups es posicionin al respecte.

El president de Parlament ha sostingut que tenia dues opcions per fer aquest acte ‘equivalent a una investidura fallida, publicar una resolució en el BOPC o notificar-ho en el ple, i ha optat per fer totes dues.

A partir d’aquí, el dijous 22 d’octubre s’obrirà el període de dos mesos per investir un president i, si això no es produeix com és previsible, el 22 de desembre el Parlament quedarà dissolt de manera automàtica i el Govern publicarà el decret de la convocatòria d’eleccions, que seran el diumenge 14 de febrer.
Torrent ha destacat que es tracta d’una “situació inèdita” perquè mai s’havia inhabilitat a un president de la Generalitat en el càrrec, però ha reconegut que els grups ho han posat fàcil i han estat en contacte durant tot el procediment.

En el cas que en aquests dos mesos algun grup plantegi un candidat a la investidura, el president de la Cambra catalana haurà d’”obrir un període de consultes per veure si hi ha possibilitats que el candidat pugui ser investit”, tot i que de moment cap formació ha expressat la seva voluntat de fer-ho.
Torrent ha subratllat que durant el termini de dos mesos, que s’obrirà el 22 d’octubre fins al 22 de desembre, el Parlament mantindrà la seva activitat “normalitzada” i celebrarà els plens que ja hi ha previstos, sempre respectant les limitacions i restriccions per la pandèmia. Així, tret que la Junta de Portaveus modifiqui el calendari, l’últim ple de la legislatura serà el que està previst per als dies 15, 16 i 17 de desembre.

Des de la dissolució automàtica de Parlament, l’activitat parlamentària quedarà limitada a la Diputació Permanent – l’òrgan encarregat del funcionament de la Cambra quan el ple està dissolt i els diputats no es poden reunir –, que s’encarregarà de validar o derogar els decrets que faci el Govern en funcions sobre la pandèmia, si es dóna el cas.


REDACCIÓ26 Setembre, 2020
roger-torrent.jpg

El president del Parlament Roger Torra

El president de Parlament, Roger Torrent, tindrà marge per activar el rellotge i ajustar el calendari electorals després de la possible inhabilitació de el president de la Generalitat, Quim Torra, segons l’informe del Gabinet Jurídic de la Generalitat sobre les conseqüències de aquesta inhabilitació.

Com estableix la Llei de Presidència, al fer-se efectiva la inhabilitació, s’obre un termini de 10 dies perquè Torrent iniciï una ronda de contactes amb els grups per proposar un nou candidat per substituir Torra, però, en el probable cas que no hagi cap candidat possible, l’informe estableix que el Parlament haurà de convocar un ple per comunicar-ho, el que equivaldria a una investidura fallida i posaria en marxa el termini de dos mesos per a la convocatòria automàtica d’eleccions.

No obstant això, l’informe jurídic de la Generalitat assenyala que Roger Torrent no està obligat a convocar aquest ple just a l’acabar el termini de 10 dies, sinó que podria tenir dies de marge, el que permetria poder ajustar el calendari de les eleccions i, per exemple , fer-les coincidir en diumenge.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Febrer, 2020
torrent.jpg

Roger Torrent, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós han estat notificats pel Tribunal Constitucional que seran objecte d’un procediment penal per un possible delicte de desobediència. El president, el vicepresident i el secretari primer de la Mesa del Parlament, segons la Fiscalia, haurien desobeït a les resolucions de l’alt tribunal.

La Mesa hauria desobeït en els seus acords del 22 i 29 d’octubre, quan va admetre a tràmit la proposta de resolució de resposta a la sentència del Tribunal Suprem de l’1-O El TC va decidir per unanimitat el 28 de gener estimar l’incident d’execució presentat per l’advocat de l’Estat.

El text constatava que el Parlament “reitera i reiterarà tants cops com ho desitgin els diputats la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític”, així com la reprovació de la monarquia.

 


REDACCIÓ31 Gener, 2020
foto_3601812.jpg

 Torrent en una reunió de la Mesa del Parlament

El president del Parlament, Roger Torrent, ha negat que hagi deixat a la intempèrie el president de la Generalitat, Quim Torra, tal com aquest va manifestar en la declaració institucional de dimarts. En una entrevista, Torrent ha argumentat que el Parlament no ha pres la decisió de treure l’acta de diputat a Torra sinó que el responsable és un “Estat demofòbic que intenta vulnerar els drets fonamentals”.

Així mateix, ha explicat que no es podien posar en risc els acords del Parlament com poden ser els pressupostos per al 2020. D’altra banda, el president de la cambra catalana ha fet autocrítica i ha admès que hi ha una “dinàmica partidista” en l’àmbit independentista i que el “gran problema de la legislatura ha estat confondre l’adversari”.

Segons ha defensat Torrent, el perquè de la situació és un Estat “que ha pres la determinació de torpedinar un moviment polític que és legítim a través de la vulneració de drets i la via del desgast autoritari”. I ha afegit que el “gran problema de la legislatura és confondre l’adversari”.

Torrent ha admès que està trist per la situació al Parlament al voltant del president Torra però ha afegit que “no es tracta de quedar bé una tarda” i que el que toca és “ser responsable amb la institució, el país i el moviment”. De fet, segons Torrent, “per fer un salt al buit” cal preveure totes les conseqüències de la desobediència. I, sobretot, la desobediència ha de ser útil i tenir una estratègia darrere.

 


REDACCIÓ24 Gener, 2020
roger_torrent.jpg

Roger Torrent al Tribunal Suprem

La justícia podria investigar si el president del Parlament de Catalunya va fer servir fons públics per pagar els seus desplaçaments a Madrid per assistir al judici contra el procés i visitar els presos independentistes.  L’oposició diu que s’ha (mal)gastat diners de tots els catalans en “qüestions independentistes”.

Fons del partit de Ciutadans asseguren que Roger Torrent hauria malgastat 17 mil euros del pressupost de la Cambra catalana per a fins que no són “dignes” d’un president del Parlament: assistir a judicis contra independentistes i a anar a visitar-los a les presons. També és cert que Torrent va haver d’acudir al TS en qualitat de testimoni.

D’acord amb la relació de despeses de la Mesa del Parlament del 2018 i 2019, Roger Torrent hauria gastat 17.750 euros. L’oposició entén que aquestes despeses no s’adeqüen a les activitats inherents al càrrec de president, ja que ha malgastat diners públics en qüestions purament polítiques i que no representen a tots els catalans.

 


REDACCIÓ2 Desembre, 2019
foto_3568559.jpg

Ciutadans denuncia la moció votada al Parlament

C’s ha registrat a la Fiscalia Superior de Catalunya una denúncia contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els altres membres independentistes de la Mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Ho ha fet després que permetessin el debat i votació de la resolució pactada entre JxCat, ERC i la CUP que el Tribunal Constitucional va anul·lar parcialment i que els partits independentistes van modificar a través d’esmenes.

El text que es va debatre i votar finalment al ple, que pretenia ser la resposta de les tres formacions a la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, rebutjava la “censura” del Constitucional reprovava la monarquia, una qüestió sobre la qual el TC ja s’havia pronunciat en contra.

El text recopila les providències i advertiments que la Mesa del Parlament i el secretari general de la cambra van rebre sobre la tramitació de la proposta de resolució en qüestió, així com de la suspensió que el mateix TC havia acordat. La cort de garanties també havia requerit la Mesa perquè “impedís o paralitzés qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió”.

C’s posa com a antecedents l’estira-i-arronsa que va generar una moció de la CUP que feia uns plantejaments similars i acusa Costa, Campdepadrós i Delgado per “incomplir els requeriments de col·laboració amb el TC” i creu que són “subjectivament imputables” perquè “han sigut plenament conscients de la manifesta il·legalitat dels actes”.


REDACCIÓ2 Desembre, 2019
foto_3580789.jpg

Roger Torrent defensa la llibertat d’expressió

El president del Parlament, Roger Torrent, ha retret aquest dilluns a Cs que l’hagi denunciat a la Fiscalia Superior de Catalunya per haver permès el debat i votació de la resolució pactada conjuntament entre JxCat, ERC i la CUP que el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar parcialment i que els partits independentistes van modificar a través d’esmenes.

Roger Torrent ha reivindicat “fins a les últimes conseqüències” la llibertat d’expressió dels diputats i ha advertit que “al Parlament de Catalunya no hi pot entrar la censura”. “Si entra la censura al Parlament, estem limitant allò de què volen que es parli els ciutadans”, ha afegit.

Carrega contra Ciutadans
Per al president de la cambra catalana, l’acció de C’s “és un símptoma d’impotència política” i busca “guanyar als tribunals allò que no és capaç de guanyar a la política”. No obstant això, ha avisat el grup taronja que la denúncia “no farà canviar” la seva actitud com a president i ha titllat d'”ineficaç” el posicionament de C’s.

A més, els ha instat a afrontar la realitat “no a través de querelles” sinó “políticament”. “Ens han votat per fer política i això és el que toca”, ha assegurat, alhora que ha subratllat que el 80% de catalans rebutgen la repressió, “inclosos votants de C’s” que “no volen judicialització: volen política i solucions”.

Torrent: “Estic convençut que fins i tot els votants de Cs volen que els seus representants es posicionin respecte a qüestions com l’autodeterminació o la monarquia”

“Estic convençut que fins i tot els votants de C’s volen que els seus representants es posicionin respecte a qüestions com l’autodeterminació o la monarquia”, que són els debats que el TC no va avalar que el Parlament tractés. És per això que Torrent ha garantit que no permetrà la censura “malgrat les querelles i les denúncies”.

L’escrit presentat aquest mateix dilluns per C’s a la Fiscalia fa referència a la resolució que pretenia ser la resposta de JxCat, ERC i la CUP a la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, que rebutjava la “censura” del TC i reprovava la monarquia. Tot i que el tribunal va anul·lar-ne el punt onzè, els grups independentistes van recuperar-lo mitjançant esmenes que feien esment al veto aplicat pel TC.


REDACCIÓ28 Novembre, 2019

Torrent ha visitat el Parlament escocès

El president del Parlament, Roger Torrent, ha insistit aquest dijous al líder del PSOE, Pedro Sánchez, en la necessitat de crear una taula de negociació entre governs. Poques hores abans de la primera reunió entre els equips negociadors del PSOE i ERC per la investidura, Torrent ha insistit en l’aposta per una taula de negociació, que és una de les condicions que els republicans posen a la investidura de Sánchez.

“Li reclamem que posi sobre la taula una proposta per a Catalunya si la té”, ha reclamat el president del Parlament. Després d’una reunió amb el seu homòleg escocès, Ken Macintosh, Torrent ha reclamat a Sánchez que “aprengui” del referèndum d’independència a Escòcia i l’ha demanat “coratge” per trobar una “solució democràtica” a un “conflicte polític”.

En la seva visita institucional a Escòcia, Torrent ha demanat a Sánchez que “aprengui” de l’exemple escocès. “Menys repressió i més urnes. Menys voluntat de silenciar les institucions i la veu de la ciutadania i més coratge polític per afrontar una solució democràtica al conflicte polític que viu Catalunya amb l’Estat espanyol”, ha subratllat.

En aquest sentit, el president de Parlament ha insistit que un referèndum com l’escocès és “la manera més civilitzada, democràtica, madura i racional” per “resoldre el conflicte polític” entre Catalunya i l’Estat espanyol. “És un bon model de democràcia des del punt de vista de resoldre a través de les urnes un conflicte polític”, ha remarcat.


REDACCIÓ12 Novembre, 2019

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimarts una moció en què expressa la seva “voluntat d’exercir de forma concreta el dret a l’autodeterminació”, amb els vots a favor de JxCat, ERC i la CUP, i l’abstenció dels comuns, en un debat marcat per les crítiques de Cs, PSC i PPC a el text i les advertències del Tribunal Constitucional.

El president del Parlament de Catalunya

Els tres grups han intentat sense èxit frenar el debat i votació de el text, iniciativa de la CUP, després que el president de Parlament, Roger Torrent, decidís avançar el ple perquè es pogués votar la polèmica moció sobre autodeterminació abans que acabi la reunió del Constitucional, que podria abordar aquest assumpte.

Torrent està advertit de les possibles conseqüències penals de tramitar mocions que reafirmin l’objectiu de l’autodeterminació – com és el cas de el text de la CUP –, ja que contravé resolucions anteriors del Tribunal Constitucional (TC).

 


REDACCIÓ7 Setembre, 2019

Per Torrent, el veredicte pot ser “la constatació definitiva de la involució” democràtica de l’Estat i ha instat “tots els demòcrates” a sortir “cívicament, pacíficament i massivament” a defensar els drets i les llibertats “al carrer i a les institucions”.

Roger Torrent durant la seva intervenció

El president del Parlament, Roger Torrent, entén que la resposta a una hipotètica sentència condemnatòria del Tribunal Suprem als presos polítics “no pot ser cap altra” que “reclamar més política, més diàleg i més mobilització popular des de la no violència”. Torrent ho ha apuntat en la glosa que ha fet en l’acte institucional de la Diada al Camp de Tarragona, que s’ha celebrat al jardí de la Casa Canals.

Pel president del Parlament, el conflicte principal i “més urgent” que té avui Catalunya és el de la “defensa de la democràcia”. “El cas català ha posat de manifest la regressió dels drets i ha evidenciat una disminució de les llibertats individuals i col·lectives”, ha concretat. En el seu discurs ha criticat que l’Estat, “en comptes de seure a negociar una solució política a un conflicte polític”, ha fet “tot el possible per criminalitzar la protesta pacífica, el debat parlamentari i les urnes”. En relació a la sentència del Suprem, ha afegit que aquesta “fixarà el perímetre de l’exercici dels drets fonamentals” a l’Estat. “Els ciutadans de Catalunya no ens resignarem, no ens cansarem i no ens rendirem”, ha pronosticat. Finalment, ha culminat: “Al final serem el que vulguem ser com a poble”.

Torrent, Ricomà i Nin en la foto

Torrent ha fet aquestes valoracions en referència als reptes globals que té el món, entre els quals ha citat la defensa de la democràcia. També ha destacat l’adaptació de la societat a la quarta revolució industrial, que per Torrent pot fer créixer les desigualtats, o l’envelliment de la població, que segons el president del Parlament obligarà a replantejar el sistema de pensions. “Viurem més, però cal fer-ho en millors condicions”, ha dit. A banda, ha citat el medi ambient, en el context d’emergència climàtica que viu el planeta, i ha recordat que la regressió del litoral català com a conseqüència de l’augment global de les temperatures “ja és una realitat”.

El republicà ha afirmat que l’11 de Setembre és una diada “d’una nació oberta, plural i diversa” i ha apuntat que en aquesta jornada s’homenatja les persones “que ho van donar tot per lluitar per les llibertats”, l’any 1714. A més, ha recordat els líders independentistes empresonats.

Un dels moments de l’acte institucional

També han tingut un record per a ells l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i el delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona, Òscar Peris. Ricomà ha parlat de Tarragona com una “ciutat d’acollida” i ha manifestat que només comptant amb tothom Catalunya podrà ser “un sol poble”. Per la seva banda, Peris ha valorat que l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, es troba “segrestada” a la presó de Mas d’Enric, a pocs quilòmetres de Tarragona, i ha enumerat algunes inversions de l’executiu català a la ciutat per comentar que es tracta d’una feina “que no ven però que és imprescindible per avançar”.