Arxius de ROGER TORRENT | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Desembre, 2020
torrent.jpg

El president del Parlament, Roger Torrent, ha reclamat una “dinàmica cooperativa” de l’independentisme per a la propera legislatura i evitar la “competència” entre formacions que s’ha viscut els darrers tres anys. “Si la propera legislatura ens hem d’entendre, que ens haurem d’entendre, ho haurem de fer amb unes bases absolutament diferents”, ha advertit. “Això vol dir no recelar ni criticar-nos els uns als altres” i “canviar determinades dinàmiques”, ha explicat.

El Parlament que presideix Torrent ha tancat aquesta setmana una XII legislatura marcada, entre altres coses, pels retrets entre els socis que formen el Govern: JxCat i ERC. Per a la següent, el president de la cambra catalana ha plantejat que “les relacions no es poden basar en les mateixes dinàmiques” i que cal que el sobiranisme miri “cap a enfora” i esquivi “retrets interns”.

Per a Torrent, cal “ampliar majories, fer-les sostingudes i superar el 50%” i per assolir-ho cal no només apel·lar als votants dels partits independentistes. “Això vol dir no mirar-nos tant el melic sinó dirigir-nos enfora, abandonar el nostre cercle de confort i anar als marges dels espais polítics” buscant “els ciutadans que avui no associen la millora del seu benestar a un projecte independentista”, ha subratllat.

I és que per al dirigent republicà la discussió s’està centrant “molt a parlar d’aritmètica i d’hegemonia dins del bloc independentista” i “poc de projecte”. “Si realment volem aprofitar la propera legislatura per enfortir la base social de l’independentisme, és imprescindible que es vegi que treballem per millorar les condicions de vida de la ciutadania i que governem bé”, ha afirmat.

Tot i que veu “punts de trobada” amb formacions fora del Govern com la CUP, ha tancat la porta a qualsevol pacte amb el PSC després de les eleccions del 14 de febrer i ha criticat que “hi ha qui com un espantall insisteix a treure el tripartit com a una arma que li sembla que pot fer-li guanyar eleccions”. “I potser sí que fa guanyar eleccions, però no ens acosta a la independència”, ha avisat. En qualsevol cas, i com han fet ja altres dirigents republicans, ha considerat “impossible qualsevol equació en què hi hagi ERC i el PSC”. “No només perquè han aplaudit la repressió contra els nostres companys i han estat copartícips de l’aplicació del 155 a Catalunya, sinó fins i tot des del punt de vista social”, ha argumentat.

També ha valorat la seva etapa al capdavant del Parlament i n’ha fet un balanç “relativament positiu” malgrat les “circumstàncies molt dures, complexes i limitadores” de l’autonomia i el context de “repressió”. “Per mi ha sigut un honor ser president del Parlament del meu país”, ha assegurat, i s’ha posat a disposició d’ERC i de la ciutadania per ser “on demanin”. “Em veig capacitat i amb ganes d’intentar seguir aportant des del lloc que es consideri oportú”, ha afegit sense concretar si voldria repetir en el càrrec.


REDACCIÓ16 Octubre, 2020
parlament-catalunya-1280x854.jpg

El president de Parlament, Roger Torrent, ha anunciat que comunicarà el dimecres 21 d’octubre al ple de la Cambra catalana que no hi ha un candidat a la investidura per substituir l’expresident Quim Torra, de manera que s’activarà el rellotge de les eleccions, que se celebrarien el 14 de febrer.
Ho ha dit Torrent, aquest divendres en roda de premsa, després que dijous finalitzés el termini de 10 dies hàbils per consultar als grups si hi ha algun candidat a la investidura: “En el marc d’aquesta ronda he constatat la impossibilitat de celebrar un ple d’investidura perquè no s’ha presentat cap candidat”.

Ha explicat que la comunicació, que equivaldrà a una investidura fallida, la farà el dimecres en el ple ordinari que ja està previst i aquest mateix dia publicarà una resolució en el Butlletí Oficial de Parlament (BOPC). Torrent llegirà la resolució que notifica que no hi ha candidat a la investidura i que comencen a córrer els terminis establerts per la Llei de Presidència, que serà la mateixa resolució que es publicarà al BOPC durant aquest dia, i després s’obrirà un torn d’intervencions perquè els grups es posicionin al respecte.

El president de Parlament ha sostingut que tenia dues opcions per fer aquest acte ‘equivalent a una investidura fallida, publicar una resolució en el BOPC o notificar-ho en el ple, i ha optat per fer totes dues.

A partir d’aquí, el dijous 22 d’octubre s’obrirà el període de dos mesos per investir un president i, si això no es produeix com és previsible, el 22 de desembre el Parlament quedarà dissolt de manera automàtica i el Govern publicarà el decret de la convocatòria d’eleccions, que seran el diumenge 14 de febrer.
Torrent ha destacat que es tracta d’una “situació inèdita” perquè mai s’havia inhabilitat a un president de la Generalitat en el càrrec, però ha reconegut que els grups ho han posat fàcil i han estat en contacte durant tot el procediment.

En el cas que en aquests dos mesos algun grup plantegi un candidat a la investidura, el president de la Cambra catalana haurà d’”obrir un període de consultes per veure si hi ha possibilitats que el candidat pugui ser investit”, tot i que de moment cap formació ha expressat la seva voluntat de fer-ho.
Torrent ha subratllat que durant el termini de dos mesos, que s’obrirà el 22 d’octubre fins al 22 de desembre, el Parlament mantindrà la seva activitat “normalitzada” i celebrarà els plens que ja hi ha previstos, sempre respectant les limitacions i restriccions per la pandèmia. Així, tret que la Junta de Portaveus modifiqui el calendari, l’últim ple de la legislatura serà el que està previst per als dies 15, 16 i 17 de desembre.

Des de la dissolució automàtica de Parlament, l’activitat parlamentària quedarà limitada a la Diputació Permanent – l’òrgan encarregat del funcionament de la Cambra quan el ple està dissolt i els diputats no es poden reunir –, que s’encarregarà de validar o derogar els decrets que faci el Govern en funcions sobre la pandèmia, si es dóna el cas.


REDACCIÓ26 Setembre, 2020
roger-torrent.jpg

El president del Parlament Roger Torra

El president de Parlament, Roger Torrent, tindrà marge per activar el rellotge i ajustar el calendari electorals després de la possible inhabilitació de el president de la Generalitat, Quim Torra, segons l’informe del Gabinet Jurídic de la Generalitat sobre les conseqüències de aquesta inhabilitació.

Com estableix la Llei de Presidència, al fer-se efectiva la inhabilitació, s’obre un termini de 10 dies perquè Torrent iniciï una ronda de contactes amb els grups per proposar un nou candidat per substituir Torra, però, en el probable cas que no hagi cap candidat possible, l’informe estableix que el Parlament haurà de convocar un ple per comunicar-ho, el que equivaldria a una investidura fallida i posaria en marxa el termini de dos mesos per a la convocatòria automàtica d’eleccions.

No obstant això, l’informe jurídic de la Generalitat assenyala que Roger Torrent no està obligat a convocar aquest ple just a l’acabar el termini de 10 dies, sinó que podria tenir dies de marge, el que permetria poder ajustar el calendari de les eleccions i, per exemple , fer-les coincidir en diumenge.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Febrer, 2020
torrent.jpg

Roger Torrent, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós han estat notificats pel Tribunal Constitucional que seran objecte d’un procediment penal per un possible delicte de desobediència. El president, el vicepresident i el secretari primer de la Mesa del Parlament, segons la Fiscalia, haurien desobeït a les resolucions de l’alt tribunal.

La Mesa hauria desobeït en els seus acords del 22 i 29 d’octubre, quan va admetre a tràmit la proposta de resolució de resposta a la sentència del Tribunal Suprem de l’1-O El TC va decidir per unanimitat el 28 de gener estimar l’incident d’execució presentat per l’advocat de l’Estat.

El text constatava que el Parlament “reitera i reiterarà tants cops com ho desitgin els diputats la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític”, així com la reprovació de la monarquia.

 


REDACCIÓ31 Gener, 2020
foto_3601812.jpg

 Torrent en una reunió de la Mesa del Parlament

El president del Parlament, Roger Torrent, ha negat que hagi deixat a la intempèrie el president de la Generalitat, Quim Torra, tal com aquest va manifestar en la declaració institucional de dimarts. En una entrevista, Torrent ha argumentat que el Parlament no ha pres la decisió de treure l’acta de diputat a Torra sinó que el responsable és un “Estat demofòbic que intenta vulnerar els drets fonamentals”.

Així mateix, ha explicat que no es podien posar en risc els acords del Parlament com poden ser els pressupostos per al 2020. D’altra banda, el president de la cambra catalana ha fet autocrítica i ha admès que hi ha una “dinàmica partidista” en l’àmbit independentista i que el “gran problema de la legislatura ha estat confondre l’adversari”.

Segons ha defensat Torrent, el perquè de la situació és un Estat “que ha pres la determinació de torpedinar un moviment polític que és legítim a través de la vulneració de drets i la via del desgast autoritari”. I ha afegit que el “gran problema de la legislatura és confondre l’adversari”.

Torrent ha admès que està trist per la situació al Parlament al voltant del president Torra però ha afegit que “no es tracta de quedar bé una tarda” i que el que toca és “ser responsable amb la institució, el país i el moviment”. De fet, segons Torrent, “per fer un salt al buit” cal preveure totes les conseqüències de la desobediència. I, sobretot, la desobediència ha de ser útil i tenir una estratègia darrere.

 


REDACCIÓ24 Gener, 2020
roger_torrent.jpg

Roger Torrent al Tribunal Suprem

La justícia podria investigar si el president del Parlament de Catalunya va fer servir fons públics per pagar els seus desplaçaments a Madrid per assistir al judici contra el procés i visitar els presos independentistes.  L’oposició diu que s’ha (mal)gastat diners de tots els catalans en “qüestions independentistes”.

Fons del partit de Ciutadans asseguren que Roger Torrent hauria malgastat 17 mil euros del pressupost de la Cambra catalana per a fins que no són “dignes” d’un president del Parlament: assistir a judicis contra independentistes i a anar a visitar-los a les presons. També és cert que Torrent va haver d’acudir al TS en qualitat de testimoni.

D’acord amb la relació de despeses de la Mesa del Parlament del 2018 i 2019, Roger Torrent hauria gastat 17.750 euros. L’oposició entén que aquestes despeses no s’adeqüen a les activitats inherents al càrrec de president, ja que ha malgastat diners públics en qüestions purament polítiques i que no representen a tots els catalans.

 


REDACCIÓ2 Desembre, 2019
foto_3568559.jpg

Ciutadans denuncia la moció votada al Parlament

C’s ha registrat a la Fiscalia Superior de Catalunya una denúncia contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els altres membres independentistes de la Mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Ho ha fet després que permetessin el debat i votació de la resolució pactada entre JxCat, ERC i la CUP que el Tribunal Constitucional va anul·lar parcialment i que els partits independentistes van modificar a través d’esmenes.

El text que es va debatre i votar finalment al ple, que pretenia ser la resposta de les tres formacions a la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, rebutjava la “censura” del Constitucional reprovava la monarquia, una qüestió sobre la qual el TC ja s’havia pronunciat en contra.

El text recopila les providències i advertiments que la Mesa del Parlament i el secretari general de la cambra van rebre sobre la tramitació de la proposta de resolució en qüestió, així com de la suspensió que el mateix TC havia acordat. La cort de garanties també havia requerit la Mesa perquè “impedís o paralitzés qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió”.

C’s posa com a antecedents l’estira-i-arronsa que va generar una moció de la CUP que feia uns plantejaments similars i acusa Costa, Campdepadrós i Delgado per “incomplir els requeriments de col·laboració amb el TC” i creu que són “subjectivament imputables” perquè “han sigut plenament conscients de la manifesta il·legalitat dels actes”.


REDACCIÓ2 Desembre, 2019
foto_3580789.jpg

Roger Torrent defensa la llibertat d’expressió

El president del Parlament, Roger Torrent, ha retret aquest dilluns a Cs que l’hagi denunciat a la Fiscalia Superior de Catalunya per haver permès el debat i votació de la resolució pactada conjuntament entre JxCat, ERC i la CUP que el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar parcialment i que els partits independentistes van modificar a través d’esmenes.

Roger Torrent ha reivindicat “fins a les últimes conseqüències” la llibertat d’expressió dels diputats i ha advertit que “al Parlament de Catalunya no hi pot entrar la censura”. “Si entra la censura al Parlament, estem limitant allò de què volen que es parli els ciutadans”, ha afegit.

Carrega contra Ciutadans
Per al president de la cambra catalana, l’acció de C’s “és un símptoma d’impotència política” i busca “guanyar als tribunals allò que no és capaç de guanyar a la política”. No obstant això, ha avisat el grup taronja que la denúncia “no farà canviar” la seva actitud com a president i ha titllat d'”ineficaç” el posicionament de C’s.

A més, els ha instat a afrontar la realitat “no a través de querelles” sinó “políticament”. “Ens han votat per fer política i això és el que toca”, ha assegurat, alhora que ha subratllat que el 80% de catalans rebutgen la repressió, “inclosos votants de C’s” que “no volen judicialització: volen política i solucions”.

Torrent: “Estic convençut que fins i tot els votants de Cs volen que els seus representants es posicionin respecte a qüestions com l’autodeterminació o la monarquia”

“Estic convençut que fins i tot els votants de C’s volen que els seus representants es posicionin respecte a qüestions com l’autodeterminació o la monarquia”, que són els debats que el TC no va avalar que el Parlament tractés. És per això que Torrent ha garantit que no permetrà la censura “malgrat les querelles i les denúncies”.

L’escrit presentat aquest mateix dilluns per C’s a la Fiscalia fa referència a la resolució que pretenia ser la resposta de JxCat, ERC i la CUP a la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, que rebutjava la “censura” del TC i reprovava la monarquia. Tot i que el tribunal va anul·lar-ne el punt onzè, els grups independentistes van recuperar-lo mitjançant esmenes que feien esment al veto aplicat pel TC.


REDACCIÓ28 Novembre, 2019
foto_3579370.jpg

Torrent ha visitat el Parlament escocès

El president del Parlament, Roger Torrent, ha insistit aquest dijous al líder del PSOE, Pedro Sánchez, en la necessitat de crear una taula de negociació entre governs. Poques hores abans de la primera reunió entre els equips negociadors del PSOE i ERC per la investidura, Torrent ha insistit en l’aposta per una taula de negociació, que és una de les condicions que els republicans posen a la investidura de Sánchez.

“Li reclamem que posi sobre la taula una proposta per a Catalunya si la té”, ha reclamat el president del Parlament. Després d’una reunió amb el seu homòleg escocès, Ken Macintosh, Torrent ha reclamat a Sánchez que “aprengui” del referèndum d’independència a Escòcia i l’ha demanat “coratge” per trobar una “solució democràtica” a un “conflicte polític”.

En la seva visita institucional a Escòcia, Torrent ha demanat a Sánchez que “aprengui” de l’exemple escocès. “Menys repressió i més urnes. Menys voluntat de silenciar les institucions i la veu de la ciutadania i més coratge polític per afrontar una solució democràtica al conflicte polític que viu Catalunya amb l’Estat espanyol”, ha subratllat.

En aquest sentit, el president de Parlament ha insistit que un referèndum com l’escocès és “la manera més civilitzada, democràtica, madura i racional” per “resoldre el conflicte polític” entre Catalunya i l’Estat espanyol. “És un bon model de democràcia des del punt de vista de resoldre a través de les urnes un conflicte polític”, ha remarcat.


REDACCIÓ12 Novembre, 2019
torrent.jpg

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimarts una moció en què expressa la seva “voluntat d’exercir de forma concreta el dret a l’autodeterminació”, amb els vots a favor de JxCat, ERC i la CUP, i l’abstenció dels comuns, en un debat marcat per les crítiques de Cs, PSC i PPC a el text i les advertències del Tribunal Constitucional.

El president del Parlament de Catalunya

Els tres grups han intentat sense èxit frenar el debat i votació de el text, iniciativa de la CUP, després que el president de Parlament, Roger Torrent, decidís avançar el ple perquè es pogués votar la polèmica moció sobre autodeterminació abans que acabi la reunió del Constitucional, que podria abordar aquest assumpte.

Torrent està advertit de les possibles conseqüències penals de tramitar mocions que reafirmin l’objectiu de l’autodeterminació – com és el cas de el text de la CUP –, ja que contravé resolucions anteriors del Tribunal Constitucional (TC).

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter