Arxius de ricomà | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Abril, 2023

El regidor del Grup Municipal Socialista a Tarragona, Berni Álvarez, ha criticat la manca de polítiques per facilitar l’obertura de negocis i la situació caòtica amb l’ordenança de terrasses durant aquesta legislatura. El PSC ha acusat el govern liderat per Pau Ricomà de manca de planificació constant i ha alertat que l’espai, ara en desús, de la platja del Miracle podria convertir-se en una zona de botellades.

Segons el socialista, la comissió de terrasses només s’ha reunit tres cops en quatre anys i que des de fa més de dos anys s’han presentat esmenes i encara no s’han pogut tractar una bona part. Aquesta deixadesa del govern municipal comportarà que la ciutat no pugui disposar de l’ordenança aprovada per aquest estiu. A més, el PSC es pregunta per què el govern municipal no ha buscat una alternativa perquè els tarragonins puguin gaudir de l’espai d’oci al costat de la platja del Miracle que ara es troba en desús.

Berni ha lamentat la falta de planificació d’ERC i ha afirmat que això provocarà que la ciutat es vagi apagant i que els tarragonins i les tarragonines no tinguin una oferta d’oci de qualitat per a l’estiu.

També ha advertit que la falta d’opcions d’oci podria acabar provocant episodis de botellades en aquell espai, i ha criticat que si el govern hagués planificat millor, ara no estarien advertint d’aquest problema.

Per què el govern de Ricomà no ha buscat una alternativa perquè els tarragonins puguin gaudir de l’espai d’oci al costat de la platja del Miracle que ara es troba en desús

El PSC ha lamentat que aquest govern no hagi afrontat la reforma de les concessions de l’espai públic a causa de la seva manca de voluntat i interès.

Els socialistes han alertat que l’espai en desús de la platja del Miracle podria convertir-se en una zona de botellades i han lamentat que la ciutat no tingui una oferta d’oci de qualitat per a l’estiu, i han assegurat que la falta d’opcions d’oci podria provocar episodis de botellons.

PUBLICITAT

REDACCIÓ25 Maig, 2022

Continuen les sorpreses amb el judici del cas Inipro. L’exalcalde socialista, Josep Fèlix Ballesteros, sol·licita en el seu escrit de defensa que l’actual alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, declari davant del tribunal com a testimoni. Segons avança el Diari de Tarragona, Ballesteros considera que Ricomà pot aportar informació transcendent sobre els fets jutjats, una presumpta desviació de fons públics cap al PSC.

La defensa de l’exbatlle vol que testifiqui qualsevol persona que va participar d’alguna manera en la contractació, execució i desenvolupament de les tasques d’Iniciatives i Programes, una àrea que pretenia donar suport a les persones nouvingudes. Per això, el 2010 es va signar un contracte entre l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) i l’empresa Inipro. Ballesteros afirma que durant el seu mandat va donar el vistiplau a diversos decrets per a la realització d’accions a l’IMSST en favor d’Iniciatives i Programes. Segons l’exalcalde, aquests van ser ratificats pel Consell Rector de l’IMSST i pel Consell Plenari de l’Ajuntament, sense que cap dels dos òrgans recorregués.

PUBLICITAT

REDACCIÓ8 Juny, 2021

L’ajuntament aposta per una mobilitat sostenible

El govern del republicà Pau Ricomà està fent esforços perquè la mobilitat a Tarragona sigui sostenible. La intenció a curt i llarg termini és “reduir el cotxe dins de la ciutat, volem que la gent circuli amb altres vies alternatives i emetre menys gasos d’efecte hivernacle, amb menys costs econòmics per l’usuari”.

El regidor i Mobilitat, Xavi Puig, ha explicat que justament aquest dilluns s’han iniciat les obres de pavimentació de l’avinguda Pere Martell de Tarragona, en què s’elimina un dels vials per a cotxes i es converteix en un carril bici, en una primera intervenció entre la plaça Imperial Tàrraco i l’avinguda Ramon i Cajal.

Es tracta d’un pla global en què el consistori busca unir diferents punts de la ciutat i facilitar la mobilitat en bicicleta i altres vehicles menys contaminants. El cost d’aquest carril en concret s’eleva als 75.102 euros i les obres s’allargaran durant una setmana.

D’altra banda, l’Ajuntament de Tarragona també està treballant en la creació d’un carril educatiu, que començarà al carrer Ramon Comes i Maudell i que tindrà un pressupost de 463.235,14 euros.

PUBLICITAT

REDACCIÓ27 Novembre, 2020

REDACCIÓ5 Febrer, 2020

La cessió del parquet del Palau d’Esports cap a Fontajau (el Palau d’Esports de Girona) permet evidenciar que aquest equipament esportiu, construït amb motiu dels Jocs Mediterranis, no ha estat mai una prioritat ni per a la ciutat, ni pels equips de govern de Ballesteros ni de Ricomà, ni molt menys per a la Generalitat.

Aquesta és l’opinió de la CUP de Tarragona. Els cupaires diuen que van alertar des d’un primer moment que els Jocs Mediterranis no eren una aposta de ciutat, i que la construcció del Palau d’Esports no responia a les necessitats prioritàries de Tarragona ni del territori.

La CUP sempre va denunciar que aquesta inversió representava un clar malbaratament de diners públics, i que era una “temeritat” que la principal despesa feta per la Generalitat al Camp de Tarragona en plena època d’austeritat anés destinada a construir un pavelló esportiu, tenint en compte “les mancances que pateixen molts dels serveis públics de Tarragona”.

D’acord amb la regidora Laia Estrada, “els 18,4 milions d’euros que va costar la seva construcció podrien haver ajudat a millorar les instal·lacions dels serveis sanitaris o dignificar els equipaments de les escoles públiques de la ciutat” que, tal com recorda l’edil cupaire, “fins i tot algunes d’elles estan en barracons”. En aquest mateix sentit, la formació anticapitalista critica la manca de perspectiva de servei públic dels responsables polítics de l’organització dels Jocs Mediterranis tant per part del govern de Ballesteros com de la Generalitat.

El govern de Ricomà no va ser sincer quan en el passat plenari va assegurar que ens trobàvem a prop de desencallar la cessió del Palau d’Esports

Ara bé, per a la CUP, “el més escandalós és que hagi passat un any i mig des que van finalitzar els Jocs Mediterranis i el Palau d’Esports segueixi sense poder-se utilitzar”, afirma la consellera Eva Miguel. La cupaire remarca que la cessió del parquet al palau d’esports gironí és “una mostra de generositat i solidaritat”, però alhora també és “l’enèsima evidència que el Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània segueix sense previsió d’entrada en funcionament”.

Tot plegat indica, segons la formació anticapitalista, que l’equip de govern de Ricomà no va ser sincer quan en el passat plenari va assegurar que ens trobàvem a prop de desencallar la cessió del Palau d’Esports. Els antistema qualifiquen de “patètic i vergonyós” que “havent-hi dos governs pràcticament del mateix color polític a la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona siguin incapaços de posar-se d’acord per desencallar les traves burocràtiques que impedeixen la posada en funcionament regular d’aquest equipament”.

REDACCIÓ21 Octubre, 2019

Viñuales qualifica de nesfasta la gestió de Ricomà

Ciutadans pretén que l’alcalde Ricomà convoqui urgent una Junta de Portaveus extraordinària per avaluar els danys causats pels aldarulls de la darrera setmana a Tarragona.

Rubén Viñuales, que diu estar preocupat amb l’actualitat política i social, entén que és necessari estudiar i adoptar mesures efectives per evitar aquestes situacions de cara al futur.

Ha qualificat de “nefasta” la gestió de l’actual govern municipal. “Els tarragonins necessiten sentir-se segurs i deixar de presenciar diàriament escenes com la crema de contenidors, el llançament de material urbà contra els cossos de seguretat o fins i tot explosions en la Rambla Vella de Tarragona”.

El líder taronja ha defensat “incrementar les patrulles de Guàrdia Urbana i facilitar la col·laboració entre els diferents cossos de seguretat en la mesura que sigui possible, per a salvaguardar la integritat d’espais públics i edificis emblemàtics en situacions d’emergència i de seguretat, més en una ciutat que és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO”.

Per estudiar, analitzar i prendre mesures contra els episodis de violència, Viñuales proposa “la formació d’un gabinet de crisi format per representants dels Grups Municipals, cossos de seguretat, protecció civil, federacions de veïns i entitats més destacades en l’àmbit de la ciutat”.

REDACCIÓ24 Juny, 2018

Josep Félix Ballesteros nació en 1959, año en que Franco inauguraba el Valle de los Caídos, ETA nacía como organización terrorista y gobernaban el planeta personajes como Krushev, Eisenhower o el Papa Juan XXIII; así era el mundo que vio nacer al actual alcalde.

Ballesteros ingresó en la nómina municipal como concejal en 1987, con Reegan y Gorbachev negociando vaya usted a saber qué, Hernández Mancha lideraba el PP y ETA atentaba en Hipercor. Prácticamente todos los políticos de su generación, la de los 80, la del Optalidon, están, como las famosas grajeas, fuera de circulación política, mientras Ballesteros sobrevive como un Dorian Grey. Ballesteros es nuestro Antonio Alcántara local, que de tanto prodigarse y eternizarse, es como de la familia.

Pau Ricomà nace en 1957, año en que sale a la venta el primer 600 y es casi coetáneo de Ballesteros. Su llegada a la política municipal le llega a tan solo unos años de la prejubilación, pero entra con ganas juveniles y aspiración de repetir, cosa que le ocurrirá el próximo año, contando 62 inviernos, a tres de “tener todo el tiempo por delante”, como gritaba el inefable Pepe Rubianes desde alguno de los tantos escenarios que pisó.

Si Ballesteros es psicopedagogo, Ricomà es filósofo y psicólogo. Ambos provienen académicamente del romanticismo universitario de la transición y han acabado dedicándose profesionalmente a la política municipal, que es lo más parecido a una evolución cruzada y metamórfica de sereno y pregonero.

Ambos, Ballesteros y Ricomà, tienen muchos puntos de encuentro en su currículum vital y en su proceso personal de formación como políticos. Sus personalidades y caracteres también muestran evidentes intersecciones. Y a pesar de las gestionables diferencias ideológicas, su convivencia en el consistorio ha sido como un “first day” con bolas sorpresa. Hay “feeling” y ellos lo saben. Es más, en un remoto artículo de esta sección, un programa informático ya predijo que de entre los políticos del consistorio, los dos con mayor compatibilidad de pareja eran Ballesteros y Ricomà.

Finalmente, el tercero en discordia, Rubén Viñuales, nacido en el cercano 1983, unos 25 años más tarde que sus dos “colegas”. Viñuales es, como se diría en términos rurales, un mancebo en la política: animoso, ansioso y con desparpajo, pero generacionalmente a años luz de los otros dos. Viñuales se pretende torero, pero torear, lo que se dice torear, en plaza grande, lo hará en las próximas municipales, ya sabiéndose aspirante al sillón de honor consistorial.

Viñuales es abogado -carga el paquete profesional al lado penalista-, es autónomo y, por lo tanto, en las antípodas de la vocación de funcionario público -que no es lo mismo que tener vocación política-, circunstancia que le aleja tanto de Balllesteros como de Ricomà, que sí tienen en su discurso ese don especial que Larra inmortalizaba con aquel “vuelva usted mañana”. La compatibilidad de Viñuales con Ballesteros o con Ricomà es remota. Pese a todo, entre ellos tres andará la próxima vara de mando de alcalde. Hagan sus apuestas.

La Huella de James Font

REDACCIÓ12 Maig, 2016

“És l’home estàtic, la tristesa el té corprès,/les orenetes faran nius als seus cabells.”

Pau Canaleta, especialista en comunicació política, és l’autor del llibre “100 dies: una imatge”, en el que ens explica la importància dels inicis de qualsevol govern. Els primers cent dies, que se suposa que un nou equip inicia amb la màxima il·lusió i determinació, són determinants per marcar el signe de l’obra que desenvoluparà i per deixar-nos una imatge ben definida.

Els versos d’una cançó de Pau Riba, amb què començo l’article, reflecteixen molt bé la imatge dels primers dies del pacte PSC-PP-Unió: La ciutat estàtica, és a dir mancada de dinamisme. De fet, en cada estrofa trobem metàfores que ens remeten a imatges locals quotidianes: “Més grandet troba un ocell/a sobre d’ell, a dalt d’un arbre,/ell no es mou i un excrement/li fa blanc a mitja cara.” La cançó és la crònica d’una vida mancada d’aspiracions i determinació.

Des del 2011, quan el PSC, governant en solitari, va decidir enterrar les estratègies de ciutat treballades als quatre anys anteriors (Anella Verda, Pla de Competitivitat Turística, Parc Científic i Tecnològic, Centre d’Art) la ciutat ha caminat sense rumb. Quatre anys malaguanyats amb una prioritat mal encarada, com va ser el projecte de smart city, amb l’oblit que a l’horitzó del 2017 hi havia l’organització dels Jocs Mediterranis. Des de fa uns mesos, cametes ajudeu-me perquè anem tard amb els jocs i entre les presses i la falta de compromís del govern espanyol el toro ens agafarà i els ciutadans tarragonins correm el risc d’haver de pagar una nova factura que no podrem suportar.

Ha canviat res, substancialment, des del govern de coalició? Res de res. Ans el contrari, s’ha aprofundit en els defectes relatius a la desconfiança amb l’oposició, l’aversió a la participació, la manca de transparència i el poc dinamisme.

Els primers dies van ser com si un elefant entrés en una tenda de Lladró: més càrrecs de confiança; nous despatxos a l’edifici de la Plaça de la Font, que no hem pogut saber quant han costat; ampliació del nombre de representats als consells d’administració i reducció dels de l’oposició, trencant la representació proporcional que s’havia mantingut sempre; disponibilitat àmplia de cotxes oficials, respecte als usos dels quals hem demanat informació concreta i ens han respost amb evasives.

Una demostració de força complementada amb casos poc estètics de contractació de personal, mitjançant concursos en empreses municipals que invariablement han guanyat militants del PSC, l’alcalde de Els Pallaresos a aparcaments i un regidor del mateix partit i del mateix poble com a gerent de l’Empresa Municipal de Transports. Serà casualitat que els càrrecs socialistes deuen tenir un coeficient superior o un RH que els predisposa favorablement als concursos públics? A més de la situació anòmala d’ostentar en la mateixa persona la màxima responsabilitat de gestió de l’Empresa Municipal de Comunicació i la secretaria d’alcaldia.

Cap on va la ciutat ningú no ho sap. De quines apostes fem que ens singularitzin i quin profit traiem de la relació amb el nostre entorn, res de res. Mala peça al teler: un vaixell a la deriva amb un capità que no sap interpretar les coordenades. Tindrem molta feina per redreçar el rumb i evitar que Tarragona acabi com l’home estàtic de Pau Riba: “cel de vidre, lluna d’or/dins d’un caixó sense potes/jeu el cos d’un home mort/ningú riu i ningú plora./És l’home estàtic, la tristesa l’ha matat/les orenetes d’ell, mort, fred, han emigrat.”

Pau RICOMÀ
Portaveu ERC-MES-MDC Ajuntament de Tarragona

REDACCIÓ4 Març, 2016

Hi ha qui posa en qüestió la capacitat dels ajuntament per actuar directament sobre l’economia local. Són les empreses les que creen llocs de treball, sentim dir sovint i és cert. Però també ho és que les actuacions dels ajuntaments poden tenir conseqüències sensibles a l’hora de crear el marc a través del qual es pugui crear ocupació . Anava a dir “ocupació de qualitat” però malauradament les successives reformes laborals del PSOE i del PP no ajuden en aquest sentit.

De què parlem quan ens referim a “economia local”? Ho és tota la que es genera dins els límits municipals? No és en aquest sentit que fem servir l’expressió, més aviat ens referim a l’economia generada pels agents del territori. Empresaris, grans i petits, autònoms, cooperatives, etc. Tots aquells que reinverteixen els guanys en forma d’impostos, consum, capitalització o nous projectes al mateix territori, ajudant a que la roda giri i que l’esforç del treball tingui conseqüències socials positives.

És cert que no sempre els límits estan ben definits i que entre les empreses locals i les grans empreses d’àmbit més ampli hi ha sinergies que cal aprofitar. També hi ha d’haver, però, prioritats que cal tenir molt presents i situacions conflictives a les que les petites empreses i autònoms s’enfronten en inferioritat de condicions. I aquí les administracions públiques i els ajuntaments de manera molt particular hi tenen un paper important a fer. Les decisions que puguin prendre en àmbits com la mobilitat, l’urbanisme, l’habitatge, la promoció econòmica, etcètera poden tenir una gran influència en el desenvolupament de l’economia local.

Un instrument molt important que els ajuntament tenen a les mans és la seva capacitat per contractar, tant obres importants com serveis de tots tipus. I en aquest punt la seva intervenció en favor de l’economia local pot ser rellevant. Si bé la lliure competència prohibeix que hi hagi clàusules que explícitament afavoreixen unes empreses sobre altres, també ho és que hi ha marge per ser molt estricte a l’hora de posar condicions que afavoreixen l’equitat social i empresarial. S’ha de lluitar molt més activament contra la presentació de baixes temeràries , obligar al compliment dels respectius convenis col·lectius i al pagament puntual de les factures a les empreses subcontractades.

En aquest últim sentit, el grup municipal d’ERC-MES-MDC vam presentar una moció al darrer ple de l’Ajuntament de Tarragona per lluitar contra la morositat. Les empreses grans tenen més possibilitats de guanyar els concursos públics importants i de manera generalitzada subcontracten les feines a empreses locals. El que pot semblar una gran oportunitat per les petites i mitjanes empreses sovint es converteix en un malson: han de contractar més personal, comprar o llogar més maquinària i vehicles i endeutar-se financerament. Estaria molt bé si les empreses adjudicatàries paguessin dins els límits legals, però les dades d’un estudi elaborat per la Plataforma Multisectorial contra la Morositat liderada per PIMEC, revelen que estan molt lluny de fer-ho. I les conseqüències són devastadores pels petits empresaris, endeutats per realitzar uns treballs que triguen mesos en cobrar i que els porta, en massa ocasions, a haver d’abaixar la persiana.

La nostra moció demanava establir mesures de control eficients que garanteixin que aquests pagaments es fan dins els terminis legals vigents. I encara anava més enllà, demanant excloure de futurs concursos públics aquelles grans empreses que, havent cobrat de l’Ajuntament, no liquiden els seus deutes amb els petits empresaris. Perquè creiem que l’economia local és importantíssima ja què és la que genera oportunitats per la gent de Tarragona. I entenem que l’Ajuntament ha de vetllar per garantir què, com a mínim, els treballs que es realitzen fruit de concursos públics es paguin dins els terminis legals.

Però al saló de plens tarragoní no tothom ho veu igual que nosaltres ja que, sorprenentment, la moció no va prosperar pel vot contrari del nou equip de govern format per PSC, PP i Unió. Una oportunitat perduda de dotar l’Ajuntament d’un mecanisme per lluitar contra la morositat que hauria tingut un impacte més que positiu en un sector que suposa bona part del teixit productiu de la ciutat.

Pau RICOMÀ
Portaveu municipal ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona

REDACCIÓ18 Febrer, 2016

Fa pocs dies, l’empresa que volia edificar una escola anglesa a una solar de Boscos de Tarragona ha enunciat que es desdiu de la seva intenció i que farà el centre a la població veïna d’El Catllar.

L’alcalde de la ciutat, amb l’eco puntual de la portaveu del grup municipal socialista, ha dit que el projecte s’ha frustrat per culpa de l’oposició. Que estrany! Just quan Ballesteros s’ha assegurat la majoria absoluta al consistori, mercès a les amplíssimes prebendes concedides als grups més dretans del consistori, trànsfuga inclòs, el projecte es frustra per culpa de l’oposició.

Repassem una mica els antecedents. L’alcalde de Tarragona, receptiu als interessos d’un empresari de la ciutat, li ofereix uns terrenys a l’única zona de Boscos de Tarragona que els veïns utilitzen com a espai d’esbarjo. Es fa el concurs procedent i aquesta empresa el guanya.

El projecte aixeca l’oposició del veinat, queixós de la manca d’equipaments públics al barri i disconforme en què aquesta zona s’ofereixi per un negoci privat i no per a equipaments d’ús dels veïns com hi ha a altres zones de la ciutat. Ni l’empresa privada, ni l’equip de govern és capaç d’establir un diàleg suficient amb els veïns. La qüestió és tirar endavant el projecte, tant se val que no se sàpiga com s’organitzarà la mobilitat a la zona o que els terrenys siguin potencialment inundables. Tot plegat són minúcies per l’equip Ballesteros.

El preu li deu semblar una altra minúcia. Més enllà que cadascú pugui fer negocis com vulgui i que l’oferta educativa entra en aquesta llibertat de mercat –si això és bo o dolent ja ho discutirem a un altre lloc- el que és més que discutible és que uns terrenys destinats a equipaments públics s’ofereixin a una empresa privada al preu més baix exigible. En conseqüència, tindríem un centre escolar d’elit –no totes les famílies podran pagar entre 600 i 800 euros mensuals- pagant-li a l’Ajuntament un lloguer de 1000 euros al mes. Que els preguntin a comerciants i autònoms de tota mena a quan paguen el metre quadrat. Tothom té dret a obrir negocis, en això es basa la nostra economia, però que cadascú assumeixi els riscs i els costos.

El malbaratament d’aquesta pretesa oportunitat, atribuït per l’alcalde a l’oposició, contrasta amb la satisfacció amb què uns mesos abans de les eleccions l’alcalde va rebutjar una inversió de dos milions d’una confessió religiosa en un altre punt de la ciutat. Dos casos amb aspectes anàlegs perquè significava fer un equipament en un espai que els veïns utilitzaven com a zona verda. En aquella ocasió, l’equip del PSC ho va anunciar com una victòria de la democràcia perquè es va escoltar als veïns, ara als veïns no se’ls ha volgut escoltar. En aquella ocasió, abans de les eleccions, es van menystenir 2 milions d’euros, ara el preu a obtenir eren 1.000 euros al mes. En aquella ocasió s’ocupava aproximadament el 15% de la zona verda, ara s’ocupava tota. Amb aquesta manera d’obrar costa acceptar que el govern de Ballesteros tingui la mateixa consideració amb els veïns de totes les zones de la ciutat.

Com administra el senyor Ballesteros els recursos de la ciutat és com a mínim desconcertant. Ja sabem que un Ajuntament no és una empresa, però a vegades dóna la impressió que l’alcalde pensa que els diners de tots no són de ningú i ja se sap, quan les coses es comencen malament, acaben malament, i no s’arreglen fent pagar les culpes als altres.

Pau RICOMÀ
Portaveu ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona

Older Posts

Arxius de ricomà | Diari La República Checa

xxx Partners

El PSC critica la falta de planificació d’ERC en matèria d’oci

Ballesteros arrossega Ricomà al judici d’Inipro

Ricomà aposta per una mobilitat (molt més) sostenible

📌 Ricomà descarta fer un hotel a la Savinosa i el preventori podria ser enderrocat

La CUP acusa Ballesteros i Ricomà d’incapacitat per gestionar el Palau d’Esports

Ciutadans exigeix a Ricomà un ‘gabinet de crisi’

Ballesteros, Ricomà i Viñuales: ‘Ménage à trois’ imposible o cuando tres son multitud

PAU RICOMÀ: ‘La ciutat estàtica: pacte PSC-PP-UNIÓ’

PAU RICOMÀ: ‘L’Ajuntament ha de fer més per la petita empresa’

PAU RICOMÀ: ‘L’escola anglesa: l’enèsim bluf de Ballesteros’