Arxius de Ricard Checa | Pàgina 2 de 28 | Diari La República Checa
Pla tancat de la part frontal de l'avioneta del CESDA encastada sobre un camp de vinyes de Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès, el 19 d'abril del 2021. (Horitzontal)

REDACCIÓ3 Novembre, 2020
foto-Rocio-1.jpg

Ja formava part de la junta presidida per Manel Albiac, però ha decidit intentar sort i poder convertir-se en la primera degana del Col·legi de l’Advocacia a Tarragona. Rocío de Mantaras se sotmet a l’escrutini dels seus companys, convençuda que pot canviar alguns aspectes de la professió i fins i tot de les institucions que treballen o depenen d’ella. Es compromet a escoltar els quès i els perquès dels lletrats. Està capficada en dignificar l’advocacia. Es compromet a crear un Defensor del Col·legiat i a fer una auditoria interna. Nega que la seva candidatura sigui feminista, però entén que ja és hora que una dona pugui presidir l’ICAT. Rocío de Mantaras s’allunya de les promeses i només accepta compromisos, perquè tal com ella diu és una persona treballadora, honesta i solidària. Qui guanyarà el dia 26 de novembre: la persona que el col·lectiu consideri que els pot representar millor.


En una frase, qui és Rocio de Mantara?
Soy una persona trabajadora, honesta, solidaria y con mucha ilusión para poder sacar este proyecto adelante. Por lo menos eso dicen mis amigos y compañeros.

Per què ha decidit postular-se com la primera degana de l’ICAT?
Desde 1845 ya tocaba una mujer como decana del ICAT. Cuento con la experiencia necesaria y con el respaldo de muchos colegas de profesión y mis compañeros.

Vostè forma encara part de la junta presidida pel Sr. Manel Albiac. Quins canvis immediats introduiria si guanyés les eleccions del 26 de novembre?
Lo primero renovar toda la junta. ¿Le parece poco? Sin olvidarnos de la preocupación de los colegiados por los asuntos del Juzgado nº 5, el de Familia. De lo que estoy segura es que no seré una decana de despacho. Me comprometo a estar a pie de calle con todos los compañeros y compañeras.

Podem dir que la seva candidatura és ‘continuista’?
En absoluto. El hecho de que haya participado en algunas tomas de decisiones de la junta de anterior, nada tiene que ver con la candidatura actual que son todos nuevos. El proyecto que lidero está consensuado con mis compañeros de candidatura y por muchas propuestas novedosas de compañeros y compañeras.

Quina diferència hi ha entre la seva candidatura i la de la Sra. Estela Martin i també del Sr. David Rocamora?
Las diferencias las iremos viendo a lo largo del mandato que es de 4 años. Es una carrera de fondo y hay que ir día a día. Valoro muy positivamente las palabras de aliento del compañero David Rocamora, al que respeto en igual medida. Creo sinceramente que lo vamos a hacer muy bien.

Com encara aquesta ‘campanya electoral’?
Con mucho trabajo por hacer, pero con ilusión y con uno equipo de 10.

Com a advocada quins serien els seus hàndicaps si arribés al decanat?
Con trabajo todo se supera. Estoy convencida de que con mi equipo superaremos cualquier hándicap que vaya apareciendo.

Quines són les seves principals ‘promeses’?
El término “promesas” no me parece atractivo porque todos sabemos el uso y abuso que se ha hecho de él. Prefiero llamarlo compromiso. No tenemos ninguna propuesta estrella todas son importantes. Pero,  por destacar alguna, le digo que crearemos la figura del Defensor del Colegiado, recuperar el 30% de las remuneraciones del turno de oficio de los recortes que hizo la Generalitat, aumentar la capacidad de despachos para que los compañeros puedan atender a sus visitas, crearemos una comisión COVID 19 y  una bolsa de guardias no solo en verano,…en fin son muchas. ¿Me dedica 4 o 5 páginas? (fa broma)

Què representaria ser la primera degana de l’ICAT?
Aparte de ser un honor que tus compañeros te elijan para dirigir a todo el colectivo creo que ya tocaba. Han pasado 175 años sin que haya habido ninguna mujer decana en el ICAT. Lamento que no se haya hecho antes.

La seva és una candidatura feminista?
¿ Lo dice porque hay más mujeres que hombres? Para nada. Creo que sin mis compañeros varones no podríamos llevar a cabo todas las reivindicaciones feministas entendidas como un movimiento social, cultural, económico, político encaminado a buscar la igualdad. De hecho, el 25 de noviembre es el día mundial contra la violencia de género y el lema de nuestra candidatura es “Por ellas, con ellos”. Sin nuestros compañeros varones no podemos erradicar esta lacra.

Hi ha advocats que ho estan passant malament, què pensa fer per ajudar-los?
A parte de las ayudas colegiales actuales que deben mantenerse, lo fundamental es que todos y cada uno de los miembros del Colegio puedan obtener unos ingresos dignos del ejercicio de la profesión. Recuperar lo perdido, darles más trabajo y mejor remunerado es el objetivo.

Ciutat de la Justícia, torn d’ofici, formació contínua, prestigi i dignitat professional, apoderament de la dona… Quins són els dossiers que mereixeran la seva atenció més immediata?
No puedo decantarme por uno, todos están relacionados: SI tenemos un buen turno de oficio y bien remunerado dignificamos la profesión; si nos formamos de forma continua los ciudadanos se ven beneficiados; si tenemos una ciudad de la justicia mejorarán las relaciones con la Administración porque ellos también trabajarán en mejores condiciones. Todo es muy importante.

L’ICAT necessita feminitzar-se o creu que les dones ja tenen un paper important en l’esferes de decisió?
El hecho de que una mujer presida el Colegio significa el reconocimiento del papel activo que la mujer está jugando en la sociedad y en el ámbito de la Justicia en este caso. Todos los colegiados debemos tener las mismas oportunidades y perseguimos el mismo fin: “la igualdad”.

Quin balanç fa del mandat de l’actual junta?
Más que el balance que yo haga a título particular, me importa lo que el día 26 haga el conjunto de compañeros que acudan a votar; esa valoración sí que será significativa.

Si és elegida la primera degana, farà una auditoria al col·legi?
Cualquier junta nueva debe realizar una auditoría para determinar el estado de las cuentas del que partirá su gestión y del que deberá responder en adelante. Nosotros nos comprometemos a informar trimestralmente de los gastos y del destino económico de los convenios y colaboraciones.

L’ICAT està polititzat?
La vida está politizada, la familia esta politizada… Todo está politizado. Nuestra candidatura pretende sustraerse a esas cuestiones para las que ya hay otras plataformas. La función de todo colegio profesional es velar por el interés de sus colegiados y por la dignificación de su profesión.

Si guanya les eleccions que és el que no farà mai com a degana?
Ir en contra de los colegiados. Siempre estaré ahí para escucharlos.

Considera que les administracions públiques tracten bé l’advocacia?
Creo que las Administraciones funcionan en condiciones precarias y esto tiene un claro reflejo en el funcionamiento de cualquier institución que deba relacionarse con ellas. Mejorar las relaciones es nuestro compromiso.

Què diria als seus contrincants?
En términos deportivos que gane el que los colegiados consideren que puede representarles mejor. Deseamos la máxima participación.

 
PUBLICITAT



REDACCIÓ2 Novembre, 2020
peev13-1280x960.jpg

Pere Virgili és un home més del poble. Fa els possibles per empatitzar amb els seus conciutadans des del càrrec que ostenta: alcalde de Roda de Berà. El cap de l’executiu municipal és molt crític amb algunes decisions polítiques preses per gestionar la pandèmia. Entén que hi ha massa improvisació, tot i reconèixer que es tracta d’una pandèmia que ens ha agafat amb el peu torçat. Pere Virgili, en l’entrevista amb larepublicacheca.cat, fa retrets als bancs, perquè exigeixen molt i de vegades no estan a l’altura de les circumstàncies. Repassa l’actualitat política del seu municipi. Acusa el PSC de ser oposició a tot i a tots, fins i tot a la mateixa oposició. El polifacètic alcalde ha alertat pel perill de la burocratització i el control excessiu de les administracions locals: “Ens estan convertint en gestories”. Considera que el projecte polític ha d’estar reservat a l’equip de govern i els secretaris municipals, tresorers i interventors haurien de fer els possibles perquè les iniciatives es facin adaptant-se a la legalitat. Mai frenar projectes. També parla del fenomen okupa i dels problemes d’aigua que pateix el municipi. Ara per ara, no sap si tornarà a postular-se com a president de la corporació. Pere Virigili és un home que parla clar… sempre…

Com conviu amb el coronavirus?
Anem trampejant. Cada dia des del 14 de març que l’estat i la Generalitat es fan gairebé inventar; ens posen damunt la taula consells i poques solucions. Hi ha una improvisació diària.

Algun aspecte positiu que s’hagi destacat amb aquesta pandèmia?
Sí, el treball en equip, el voluntariat i la col·laboració ciutadana. S’ha posat en marxa una ona de solidaritat que ens orgulleix a tots com a poble.

Parlava d’improvisació…
Em refereixo sobretot al BOE i al Diari Oficial de la Generalitat que es publicaven a la vida amb vigència a partir de la primera hora de l’endemà. Això ens feia anar de bòlit i generava confusió. Després ha anat millorant, però hi ha molt de mareig.

I quina repercussió tenia en la ciutadania aquesta incertesa?
Cansar la gent i fer-nos perdre el temps perquè alguns mesures contradient les anteriors.

També heu optat pel teletreball a l’Ajuntament de Roda de Berà?
Sí, però no hem d’oblidar que som servidors públics i hem d’estar al peu del canó i de prestar el servei al ciutadà.

El teletreball ha vingut per quedar-se…
Sí i ha arribat més de pressa del que havíem previst i ha agafat les administracions una mica despistades. Com a ajuntament van reaccionar ràpidament. El març ja vam començar a fer els plenaris telemàtics i ara s’estan estudiant per fer les inversions necessàries per fer plens híbrids, per evitar la presència del regidor.

I pel que fa als funcionaris?
És una eina que funciona molt per la conciliació laboral i familiar, però hem de vigilar que no vagi en detriment del ciutadà. Hem de buscar el mig terme. El ciutadà també té dret a què l’atengui.

Li noto un to crític…
Hi ha de tot. El teletreball és un reflex del treball presencial. S’ha de regular el teletreball per evitar abusos, però també ha de ser una eina eficaç i productiva.

Què li sembla que sigui l’empresari a costejar els gestos del teletreball?
S’ha de parlar. És cert que amb el teletreball gastarem més llum a casa i estaré més hores connectat a Internet, però hem d’estudiar els pros i els contres. Si teletreballo no m’hi desplaço i si no ho faig, potser estaré estalviant temps i diners… Hem de valorar tots els aspectes.

Es parla molt de teletreball però ens oblidem que aviat hi haurà poc treball i més atur…
Exacte. Com a municipi turístic, a l’estiu tota cuca viu. Durant l’estiu hem tingut força afluència de gent. El problema vindrà ara. Com a municipi de serveis, hi ha gent que treballa mig any i gaudeix de l’altra meitat. Enguany tot serà diferent. La hibernació serà complicada, tenint en compte la paràlisi que arrosseguem des del març.

S’ha notat l’increment del padró?
Sí. Des del 14 de març hem notat una pujada d’un 3,5 per cent. En un any normal hauríem crescut un 1,5 %. Hi ha molta gent que s’ha preparat per un altre possible confinament.

Alguns han millorat la fibra òptica…
Hi ha de tot. HI ha uns serveis via ràdio que funcionen molt bé i ajudaran molt al teletreball.

Alcalde, el fenomen okupa és un hàndicap també a Roda de Berà?
Clar, tal com passa a qualsevol municipi de costa o que està situat a prop de les grans urbs. He de diferenciar el ser okupa del ser un delinqüent.

Entén, doncs, que hi ha una okupació per necessitat i una màfica que es dedica a fomentar aquest fenomen?
Evidentment. L’okupació per necessitat se li ha de donar una solució. Hem creat un problema entre tots que no hi era, salvant, amb els diners públics, els bans i no obligant-los a res… Amb els diners invertits els hauríem d’haver obligat a crear un parc públic d’habitatges (real). Vam ser benèvols amb els bancs.

És molt crític amb les entitats bancàries…
Moltíssim. Si pogués hi viuria sense passar pels bancs. Ells obliden que tu ets el seu client i que, per tant, treballen per tu. La presència dels bancs no hauria de ser imprescindible. Ara pràcticament ja no es pot fer res sense el banc. Ells estan controlant el sistema. Si en el seu moment els bancs haguessin estat on haurien d’estar i no haguessin fet fora la gent fora de casa seva, les coses serien ben diferents. Hi ha gent que okupa perquè no té altra alternativa. No deixa de ser curiós que abans tots aquells que eren traficants i delinqüents ara són API (Agent de la Propietat Immobiliària) i tots negocien la propietat…

És molt greu el que m’està dient… Com es frena això?
Canviant lleis i no allunyar-se de pedaços que no resolen res. Hem de salvaguardar la propietat privada. No estic dient que els bancs no tinguin drets, però hem de protegir la propietat dels particulars i defensar l’accés a l’habitatge.

A vostè no li agradaria que okupessin casa seva… oi que no?
Clar que no és agradable. Jo no estic, òbviament, a favor de l’okupació il·legal, però entenc que els bancs haurien d’ajudar perquè han cobrat molts diners públics.

Quina és la solució?
Crear un parc públic d’habitatge i després aprovar lleis que permetin que les persones pugui fer front als lloguers, evitant així les indesitjables okupacions. El que no pot ser és pagar un lloguer de 600 o 700 euros quan només tens 500 d’ingressos. Els ajuntaments, com a primera trinxera, ens trobem amb els problemes de convivència que acaben tenint relació amb la delinqüència. Ens manquen eines per a solucionar aquests problemes. Hi ha gent que okupa pisos d’entitats bancàries des de fa un munt d’anys i ni el veí ho sap.

Com es construeix aquest parc residencial si anem escurats…? Com estan els comptes de Roda de Berà?
Tenim una economia raonablement sanejada, tot i que el PSC diu que hi ha dèficit. Un dia els explicaré que és trobar-se físicament dins un calaix factures de 100 milions d’euros per pagar. Estem per sota del 10% de la ràtio d’endeutament, quan havia estat en el 120%. Ara com, a economia de xoc, hem pogut fer el primer pla de reactivació econòmica del municipi. Ara mateix el nostre programa electoral està desfasat. L’haurem de replantejar, amb l’objectiu de reduir despeses per poder mantenir-nos sanejats i fer front a les necessitats de caràcter social i laboral.

En els contactes que manté amb els empresaris del municipi, quines preocupacions li manifesten?
La incertesa és la principal enemiga. Estem fent els possibles per ajudar-los. Hem pagat les primeres subvencions per les PIME. Tenim previstos 240 mil euros. Som conscients que això són pedaços. Cal un pla de reactivació i ocupació.

El pressupost de l’any que ve serà difícil d’elaborar oi?
Molt. Hem de tenir en compte que els ingressos baixaran. Hem suspès les taxes de la via pública durant aquest any i que l’any 2021 haurem d’activar-les. També no podem oblidar que augmentarà la morositat, ja que la gent no tindrà diners. Els propers pressupostos seran molt complicats. Ja no podrem ser expansius. Estic convençut que, ara mateix, la gent prefereix uns bons serveis més que grans infraestructures o obres faraòniques.

Serà difícil pactar els pressupostos amb l’oposició?
Tindrem feina. En els darrers no he tingut cap vot en contra. Confio en la responsabilitat dels grups de l’oposició.

Vostè sol empatitzar amb els seus conciutadans. Quin ha estat el moment més dur…?
Sóc de tarannà positiu i intento ser pragmàtic. Vaig patir molt quan el virus va començar a entrar als geriàtrics. Vaig tenir moments d’angoixa. Estic orgullós perquè les dues residències del municipi són verdes perquè no tenen cap cas de coronavirus, gràcies a l’esforç dels seus responsables. Hem perdut gent coneguda. Fa pena veure la gent preocupada i angoixada…

Hi ha un clam popular que demana que els polítics no cobrin durant la pandèmia…
Li puc assegurar que els alcaldes i els regidors han treballat i molt. Més que mai.

No parlem dels regidors… parlem dels diputats, eurodiputats, senadors…
És un tema diferent. M’indigno quan algú demana que es pagui les dietes i els desplaçaments quan hi ha confinament. És un absurd. Que cobrin el sou base, però fora els complements.

S’hauria de reveure aquests extres…?
Sí, tenim una administració sobredimensionada.

Itàlia fa poc va reduir el nombre de diputats. S’hauria de fer el mateix a Espanya?
Em semblaria lògic. El Senat és una cambra absurda. Hauria de ser una cambra territorial, federal… També s’hauria de fer alguns canvis en les Diputacions… S’ha de racionalitzar.

Roda de Berà es troba amb un problema molt greu: l’escassetat de l’aigua…
Com a municipi de costa tenim avantatges i inconvenients. El creixement important que es va anar registrant des dels anys 60 ha comportat a un increment abismal del consum de l’aigua. En els darrers 20 anys, hem continuat urbanitzant i els recursos hídrics han anat baixant. La baixada del pou que abasteix gran part del municipi era alarmant en els darrers quatre mesos, un fet que ens ha obligat a imposar restriccions. Hi ha una comissió de l’aigua que estudia un nou servei d’aigua a tot el municipi i ha engegat campanyes de sensibilització i responsabilitat. Hem de saber que els pous no s’omplen quan plou. Farem inversions superiors al milió d’euros per resoldre el problema, però hem de ser curosos i responsables a l’hora d’estalviar l’aigua.

Hi ha pau social i política a l’ajuntament?
Tinc la sort d’haver governat amb majoria absoluta, d’haver passat a l’oposició perquè ens faltava només 12 vots. Vam aprendre molt perquè ens va tocar lidiar amb un govern d’absoluta foscor i poc donada a facilitar informació als partits de l’oposició. Després vam recuperar l’alcaldia però els calaixos estan completament buits. Vam trobar 7 milions en factures pendents de pagament….

Ara està tot al dia?
Sí.

Però hi ha una oposició força fragmentada…
Sí, és cert. El curiós és que el líder de l’oposició (PSC) fa oposició al govern i també als partits de l’oposició. Tinc excel·lents relacions personals amb el 90% del plenari i hi ha respecte mutu.

Es presentarà a les properes eleccions?
Ui, és molt lluny. Ara com ara no ho sé. Si em torno a presentar serà amb la mateixa fórmula: agrupació d’electors.

Però el seu projecte polític té recorregut?
I tant. Hi ha moltes coses a fer. I tenim un equip amb ganes de treballar en un projecte engrescador.

Vostè es preocupa molt en fer les coses bé i insisteix en el fet que siguin legals. És una preocupació?
Cada vegada és més difícil fer coses des de l’administració. Hi ha figures als ajuntaments – els habilitats nacionals: secretaris, interventors i tresorers – que vetllen que les coses es facin bé i dins la legalitat. Jo hi estic d’acord, però nosaltres tenim dos compromisos: amb la legalitat i amb la ciutadania. He d’intentar que caminin en parella. S’ha de ser imaginatiu i s’ha de fer interpretacions legals i llegir entre línies. És cert que hem de fer-ho bé, però hem de fer coses. No podem paralitzar-nos amb por a fer coses o a equivocar-nos.

L’obra de govern s’ha de tirar endavant. La burocratització és la nostra pitjor enemiga. Els ajuntaments ens estem convertint en gestories. Estem inundats de papers. Costa molt sortir la feina al carrer. La ciutadania mereix una mica més d’agilitat. Estem aquí per treballar per la gent. Si no és així, la nostra presència aquí per tot el sentit i val més que posin un gerent als ajuntaments i nosaltres marxem cap a casa. El govern és qui hauria de manar als ajuntaments i els secretaris, tresorers i interventors haurien de dir com dur a terme els nostres projectes polítics i de ciutat, sempre dins la legalitat. No es pot paralitzar per por a equivocar-nos.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ29 Octubre, 2020
tarragona6-1280x960.jpg

El govern ha anunciat l’enduriment de les mesures per a contenir la segona onada de la covid-19 durant els pròxims quinze dies.

“És el moment de l’aturada social. És el moment de quedar-se a casa’, diu el vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès.

A banda de prorrogar la limitació de reunions a sis persones, fomentar el teletreball i el tancament de bars i restaurants, el govern aposta per confinar Catalunya i aplicar més restriccions de mobilitat i la interacció social. Són aquestes de forma resumida.

Tancament perimetral
—Tancament perimetral de Catalunya per quinze dies que entrarà en vigor a partir de les 12 de la nit d’avui mateix. Només es podran fer desplaçaments justificats com poden ser motius sanitaris, assistència o cura de persones dependents; o assistència a centres universitaris.

—Confinament municipal durant els caps de setmana. De les 6 del matí de divendres fins al dilluns a la mateixa hora. Es permetran desplaçaments dins la mateixa comarca per assistència a cementiris l’1 de novembre i el 31 d’octubre; practicar activitats esportives a l’aire lliure de forma individual en municipis adjacents; o persones que gaudeixen d’algun tipus de permís penitenciari.

Col·legis i universitats
—Totes les activitats dels cursos de batxillerat i grau mitjà i superior que es puguin fer virtualment, passaran a ensenyament telemàtic.

—A les universitats continua l’ensenyament telemàtic i només es conserva la presencialitat per les pràctiques i les avaluacions amb les mesures adequades.

Restaurants i bars
—Suspesa obertura al públic de serveis de restauració de tota mena de locals i establiments, però podran continuar exclusivament fent repartiment a domicili – excepció: hotels i d’altres allotjaments turístics. Una mesura que ja està en vigor des del 15 d’octubre.

Comerços
—Tancament de centres comercials i recintes comercials. Els comerços que es trobin a dins i que venguin productes de primera necessitat o higiene, sí que podran obrir. També podran obrir aquells espais comercials que tenen menys de 800 metres quadrats i si pot accedir des de la via pública.

—L’obertura al públic dels locals minoristes, queda condicionada al fet que tinguin una superfície de venda igual o inferior als 800 metres quadrats. També hauran de reduir l’aforament al 30%. Els que superin una superfície de 800 metres quadrats, hauran d’acotar el recinte.

Cultura
—També se suspèn l’obertura al públic de cinemes, teatres, auditoris i similars, tant en recintes tancats com a l’aire lliure.

—Arxius, museus, sales d’exposicions, galeries d’art i centres de creació, oberts amb aforament limitat al 33%.

—Les biblioteques només permetran la recollida i el lliurament de préstecs.

—Actes religiosos, com enterraments i bodes, hauran de limitar l’assistència a un 30% de l’aforament.

Teletreball
—Els de centres de treball, públic o privat, hauran de limitar els espais de treball per tal de reduir la mobilitat i recomanar el teletreball, exceptuant quan no es pugui per motius pràctics o tècnics. També hauran d’aplicar una sortida dels treballadors de forma esglaonada.

Esportius
—S’ajornen totes les competicions esportives excepte les estatals i professionals. També es tanquen els gimnasos.

Parc i jardins
—Els parcs i jardins poden romandre oberts. No es permet l’ús d’aquests espais a les vuit del vespre.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Octubre, 2020
drets_humans.jpg

La Comissió Europea proposa crear una ‘llista negra’ per imposar sancions per violacions de drets humans arreu del món.

En una proposta presentada el passat dilluns, l’executiu europeu planteja poder imposar sancions a individus o empreses independentment el país d’origen o residència, un nou règim que complementarà i no substituirà el de sancions geogràfiques.

Amb aquest nou instrument, Brussel·les pretén poder castigar “amb major flexibilitat per poder perseguir els responsables amb independència d’on hagin comès els actes o qui siguin”, segons apunta el comunicat de la Comissió.

L’organització Amnistia Internacional sosté de manera reiterada en els seus informes de Drets Humans anuals que Espanya continua vulnerant alguns drets humans bàsics.
La vulneració dels drets de llibertat d’expressió i reunió, la impunitat dels crims de franquisme o la violència contra les dones són algunes de les assignatures pendents.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ15 Octubre, 2020
jose-luis-5-1280x960.jpg

El portaveu del Grup Municipal del PP és molt crític amb el govern de Pau Ricomà i Carla Aguilar. Arriba a qualificar-lo de desastre. A més a més, titlla l’alcalde Ricomà com el pitjor de la història. Entén que Tarragona està abandonada i que el govern de la ciutat no té un projecte creïble per reactivar-la. José Luis Martin deixa clar que no està disponible per encapçalar la llista al Parlament de Catalunya. El seu compromís polític és amb Tarragona. El líder conservador es manifesta crític també amb la resta de l’oposició, ja que estan entregats al poder…

 

Com està el PP? Està a punt de desaparèixer o encara li queda vida postelectoral?
Això mateix deien en 2017 quan Alejandro Fernández va assumir la presidència del PP a Catalunya i quan al Parlament en teníem quatre diputats. Hem pogut veure que avui dia, estem a punt de doblar els resultats i fer el sorpasso a Ciutadans. Aquesta és la realitat del PP a Catalunya.

I a Tarragona?
L’any passat, en els pitjors moments de la història del PP a causa dels casos de corrupció, hem aconseguit mantenir la representació municipal a la ciutat gràcies als vots de 3.571 persones per les quals no hem parat de treballar.

Us sentiu útils a l’Ajuntament de Tarragona?
Ens sentim i creiem que som l’únic partit que en l’actualitat estem fent oposició de debò i que estem tenint una actitud crítica amb la política desastrosa del govern Ricomà/Aguilar. Sembla que els altres estan entregats al govern municipal…

Qui són els altres?
Tant els que van donar suport a la investidura com la resta.

Per què qualifica aquest govern de desastre?
És una evidència. En 15 mesos Tarragona no ha avançat. Tenim el pitjor alcalde de tots els temps. Sort que els tarragonins comencen a adonar-se que la ciutat no està millor i que no hi ha hagut cap canvi. Som l’única ciutat de la província que no ha dut a terme un pla de reactivació econòmica per ajudar, per exemple, a pal·liar els efectes de la Covid-19. Tarragona està paralitzada. És un desastre.

Estava més còmode amb l’alcalde Ballesteros, intueixo…
El pacte que vam fer amb el PSC pretenia que Tarragona avancés. I així ha estat, essencialment en les àrees que el PP governava: Espai Públic, Mobilitat, Turisme… En Turisme vam incrementar un 70% el pressupost mentre aquest any s’ha reduït. No troba estrany que se cessi un gerent a principis d’any i es continuï sense. És increïble que la regidora de Turisme marxi en plena època estival. Ha quedat clar que per a l’alcalde Ricomà el turisme li importa ben poc.

En l’actualitat, quin és el departament municipal pitjor gestionat?
No hi ha cap que estigui funcionant. En Espai Públic, per exemple, estan vivint dels projectes aprovats en l’anterior mandat. L’únic que ha fet l’equip de l’alcalde Ricomà és apujar els impostos. No té cap model de ciutat o almenys no el coneixem.

Déu n’hi do… Té la llengua força afilada…
Durant la campanya va dir no a la PP10 i ara està fent una de les operacions urbanístiques més grans i importants per a la ciutat; va dir una cosa i la contrària sobre la Budellera; ha fet exactament el mateix amb la Savinosa i amb Mas d’En Sorder… Aquest govern està convertint Tarragona en una ciutat jurídicament insegura perquè canvia les regles del joc quan més li convé ignorant els empresaris.

Tarragona no és atractiva pels inversors?
És una ciutat que té un gran potencial, però té un govern que és capaç de canviar les normes i les regles del joc durant el partit. Qui s’atreveix a invertir en una ciutat quan el govern municipal és capaç de paralitzar obres quan ja estan en marxa? Fixi’s el cas de Mas d’En Sorder que estan plantejant la possibilitat d’exigir una indemnització milionària a l’ajuntament.

Com se sent ocupant el lideratge del PP a Tarragona, està disponible per continuar al capdavant del projecte?
Molt còmode amb l’equip. Continuo amb ganes i energies per treballar com a regidor per a la ciutat de Tarragona. En les passades eleccions el PP va ser el partit que millor va saber vendre un projecte i model de ciutat, moderna i sostenible.

Estaria disponible per encapçalar una candidatura al Parlament de Catalunya?
La meva preocupació és la ciutat de Tarragona i és en aquest projecte que vull (con)centrar-me.

Donaria suport a una alternativa per canviar el govern liderat per Pau Ricomà? Una moció de censura?
Farem el que sigui necessari perquè Tarragona torni a tenir un govern constitucionalista i no separatista. A la ciutat li urgeix un govern que no estigui al servei de l’independentisme.

Ricomà està al servei del sobiranisme?
Què hem de pensar quan posa una pancarta demanant la llibertat dels presos independentistes i no governa? Hi ha coses molt més importants per a la vida de les persones i de les empreses. No es pot pretendre reactivar el comerç amb ajudes de 200 euros.

Està mort el comerç?
La resposta és obvia quan es passeja pels carrers de la ciutat. El comerç està abandonat pel govern.

Què li diu la gent amb qui contacta?
Reclama la presència del govern de la ciutat. Va ser lamentable veure com l’alcalde esbroncava els empresaris que es van manifestar a la Plaça de la Font per demanar ajudes i sensibilitat per part de l’administració. És el mateix alcalde que omplia la boca parlant de transparència i participació. On està l’empatia?

Què sent quan es passeja per la ciutat i veu com negocis tradicionals van haver de tancar?
M’entristeix, em preocupa i em molesta. Ja és hora que l’ajuntament es posi les piles i ajudi als comerciants. Ja és hora que Ricomà governi i faci alguna cosa per Tarragona. Urgeix un pla de reactivació de veritat i eficaç.

En què consistiria?
Insisteixo: rebaixar la pressió fiscal. Ricomà quan va arribar a l’alcaldia va incrementar els impostos i això, crec jo, no és la millor manera d’ajudar a les famílies o als comerciants.

S’hi acosta una crisi econòmica pitjor que la del 2010?
Sí. Hi ha sectors i famílies que ja l’estan patint. Les perspectives són preocupants en l’àmbit municipal, autonòmic i nacional. Cap dels tres governs fan res perquè els ciutadans confiïn en el futur.

Creu que la crisi econòmica vindrà acompanyada de la inseguretat?
Sí.

Està preocupat amb el fenomen ‘okupa‘?
Qui no? És un problema a tot el país. I el pitjor és que no s’està fent res a nivell de l’okupació il·legal i contra la inseguretat. Fa temps que no veiem patrulles mixtes de la Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra controlant la ciutat. Per lluitar contra les okupacions ha d’haver-hi més seguretat als carrers. A diferents indrets de Tarragona hi ha fenòmens relacionats amb la inseguretat que preocupen i neguitegen als ciutadans.

Aquesta inseguretat és més latent en algunes zones concretes de la ciutat?
Hi ha diferents tipus i episodis sobre la gestió d’inseguretat i això es pot resoldre o mitigar amb més presència policial.

Aquest govern està fent alguna cosa positiva?
No se m’acudeix cap.

Deia que Ricomà està vivint dels projectes de l’anterior govern, però algun dia s’acabaran. Què farà, doncs?
Fins ara només està duent a terme projectes del mandat anterior. Suposo que aviat hauríem de començar a veure alguna cosa del model de ciutat plantejat per Ricomà. Ell parla d’un any intangible… Què vol dir això?

Pensi que l’actual govern ha hagut de gestionar diferents ‘catàstrofes’: Iqoxe, Glòria, pandèmia del coronavirus…
Sí, sí, no li dic pas el contrari, però quan una persona es presenta a alcalde ha de ser conscient que té l’obligació de resoldre problemes i fer front a les dificultats. Si no està preparat i capacitat que deixi el lloc a un altre.

Què opina sobre la gestió de la Covid a Tarragona?
Podria haver estat molt millor. S’han fet dos modificatius de crèdit (de 500 mil euros) per donar ajudes puntuals i creiem que s’hauria d’haver tingut una visió més global, adaptar el pressupost a les noves necessitats… Amb les partides no executades s’hauria d’haver fet un pla de reactivació econòmica. Això, malauradament, no s’ha fet ni es farà.

S’ha improvisat, vol dir?
Totalment.

El PP votarà contra els pressupostos o ens sorprendrà?
El que no farem és anar a una reunió sense haver tingut un esborrany dels comptes municipals. No aprovarem uns pressupostos si no rebaixen els impostos, almenys un 25%.

No participaran en les trobades?
Si és només per sortir a la foto i perquè l’alcalde digui que es va reunir amb tots els grups municipals, la resposta és no.

Creu que el que esteu fent és oposició?
Sí. Som els únics que estem fent d’oposició. Hi ha partits que estan donant suport a un govern que és un desastre. És el pitjor govern en el pitjor moment. Pitjor és impossible.

‘Ciutat 30?, què li sembla?
Som l’únic partit que va votar en contra d’aquestes mesures perquè creiem que s’hauria d’haver regulat amb una Ordenança diferent i s’hauria d’haver fet abans que res pedagogia. El que no és normal és que al primer dia ja hi hagi radars als carrers. Això evidencia l’objectiu de la mesura: recaptatòria.

Està en contra?
Aquesta mesura hauria d’anar acompanyada de l’ampliació de les voreres, instal·lació dels carrils bici i espais per a patinets… Començar pel sostre mai no ha estat una bona alternativa.

Quina és la intenció de la mesura, segons vostè?
La gent que tregui les seves conclusions. Però no és normal que al mateix dia que es limita la velocitat a 30 km/h es posin radars al carrer… Cal més explicacions?

Creu que aviat es reprendrà el suflé independentista o està de capa caiguda?
La ment de la majoria dels independentistes és impredictible. A mi el descontrol i el desconcert en el món separatista a mi se m’escapa.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ8 Octubre, 2020
rotary4-1280x1707.jpg

Als empresaris José Barquier i Samia Zioui també se’ls ha imposat la insígnia rotària

La família rotària continua augmentant. Més concretament el Club Amistad Hispano Marroquí, creat el juny del 2019 per Saloua Bichri, cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó.

En un acte protocol·lari, respectant totes les mesures de seguretat i higiene, imposades per la pandèmia del coronavirus, s’ha procedit a l’acceptació i bateig de tres nous membres: l’empresari José Barquier, l’advocat Rubén Viñuales i l’empresària Samia Zioui. Tots tres han rebut la insígnia rotària de les mans del president del RCHM, Ricard Checa.

Durant l’acte de benvinguda, s’ha demanat als nous membres que “escampin els valors rotaris” i contribueixin amb la seva actitud per contruir un “món millor i molt més just”.

Barquier, Viñuales i Zioui, en les seves intervencions, han coincidit en el seu orgull i satisfacció en pertànyer a la família rotària, comprometent-se a dignificar la insígnia que ara llueixen a la solapa.

El passat mes de setembre, el RCHM va acollir l’empresària Cindy López, la franquiciada d’Yves Rocher a Tarragona, Reus, Lleida i Vilanova i la Geltrú.

Històries de vida
A banda dels nous membres, també han guanyat protagonisme dos joves marroquins, del Reus Circ Social, que han compartit les seves vivències i experiència de vida d’ençà que van abandonar el seu país natal fins a arribar a Espanya i més concretament a Catalunya.

Els dos joves, de 19 anys, – Yussef i Simo – han explicat les dificultats que van tenir per accedir a cursos educatius i formatius a causa de la seva situació administrativa al país. Un d’ells estudia infermeria mentre que l’altre somia en ser un important xef de cuina.

La fundadora del RCHM Saloua Bichri ha aprofitat l’avinentesa per informar que Marroc havia decidit formalitzar un conveni de col·laboració i intercanvi entre el Reus Circ Social i Circo de Salé. Aquest acord permetrà que joves de les dues entitats puguin desplaçar-se i intercanviar les seves experiències i proeses circenses.

L’impulsor de Reus Circ Social ha enaltit la tasca del Rotary Amistat Hispano Marroquí perquè contribueix a la construcció d’un món millor i més humà, sense prejudicis.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Setembre, 2020
mossos8-1280x723.jpg

Amb el coronavirus podríem dir que tots els nostres hàbits i costums s’han vist alterats. La nostra manera de ser i estar com a poble del Mediterrani també està patint les conseqüències de la pandèmia.

Tots sabem que des del passat mes de març, les autoritats sanitàries ens aconsellen a mantenir la distància, a evitar els contactes personals, a rentar les mans de forma assídua, a seguir un protocol a l’hora d’esternudar. Però, els canvis són visibles també en l’àmbit institucional. Un gran nombre d’empreses ha optat pel teletreball i ha adoptat mesures de seguretat per evitar que els seus treballadors es poguessin contagiar o propagar el virus.

El nostre digital s’ha interessat per saber com actuar les forces policials davant la pandèmia. Així que hem acompanyat un control de trànsit dels Mossos d’Esquadra per saber quins protocols fan servir a l’hora d’aturar els conductors, per exemple, en un control d’alcoholèmia. L’operatiu estava situat a la rotonda de la Laboral.

Es controlava sobretot els vehicles que accedien a Tarragona. Els agents, estratègicament posicionats, aturaven de forma indiscriminada els conductors. “Fem una selecció més acurada dels vehicles, perquè no hi hagi massificacions en el punt de control”, explicava el cap d’Investigació de Trànsit dels Mossos, el sergent Òscar Comes.

Mentre un dels agents fa el cribratge, un altre, amb el suport d’una tauleta electrònica, després d’introduir la matrícula en la base de dades, obté informació rellevant referent al vehicle i al seu propietari abans que s’aturi davant l’agent que revisarà la seva documentació i el sotmetrà al test d’alcoholèmia.

Quan el conductor s’atura davant el punt de control, el policia, tot just després de saludar el conductor, li demana que li ensenyi el seu carnet de conduir, col·locant-lo en el salpicadero del vehicle. Mentre un agent controla les dades personals des dels parabrises, un altre, degudament equipat (amb mascareta, guants d’un sol ús i protecció als avantbraços), ofereix al conductor uns guants perquè subjecti l’alcoholímetre i el filtre per on haurà de bufar.

Tot seguit, en el cas que el resultat de la prova sigui negatiu i que la documentació estigui en regla, l’agent aturarà el trànsit perquè el cotxe ‘controlat’ pugui continuar el viatge.

En el cas que el resultat sigui positiu, el conductor és traslladat a un furgó policial per a un control més exhaustiu i es procedeix a la immobilització del vehicle fins que arribi una persona autoritzada per moure’l i s’aixecaria l’acta de denúncia administrativa i per il·lícit penal.

En declaracions a larepublicacheca.cat, el sergent  Òscar Comes, ha explicat que s’apliquen tots els protocols anticovid. S’evita qualsevol contacte amb el conductor a fi d’evitar la propagació o contagi del coronavirus. Es tracta d’unes mesures que són acceptables per tothom, ja que mai no està de més prevenir.

A.R. / R.C.

V Í D E O 

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Setembre, 2020
marc_homedes_.jpg

Patrícia Plaja i Marc Homedes

El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, continua fent canvis en Departament. Després de cessar el secretari general, Brauli Duart, el governant ha decidit substituir el director de comunicació d’Interior, el periodista tarragoní Joan Maria Piqué. Ocuparà el càrrec l’excap de comunicació de Protecció Civil i del telèfon d’emergències 112, Marc Homedes.

El fins ara director de comunicació de Protecció Civil va néixer a Barcelona el 1974 i va estudiar Dret i Periodisme a la UPF. Homedes va rebre diversos guardons arran de la política comunicativa arran de l’atemptat jihadista de Barcelona i Cambrils, el 17 d’agost del 2017.

El nou director de comunicació d’Interior i la cap de premsa dels Mossos d’Esquadra, Patricia Plaja van ser els responsables de gestionar la comunicació de crisi dels atemptats del 2017.

 


REDACCIÓ8 Setembre, 2020
rdescarrega6-1280x960.jpg

Ramon Descarrega és el màxim responsable del Departament de Salut a Tarragona. Li ha tocat lidiar amb una esgarrifosa pandèmia del coronavirus. És una persona que parla sense embuts per evitar malentesos. En aquesta entrevista, concedida al digital larepublicacheca.cat, explica cabdalment els protocols que s’estan seguint i quines preocupacions estan damunt la taula. La situació, reconeix, no és fàcil i admet alguna improvisació, però tot serà més fàcil si la ciutadania continua col·laborant. Quan preveu que es comenci a fer una vida normal? Ell vaticina almenys 12 menys més. De moment, el remei passa per les tres M: metres (distància), mans i mascareta. Demana que siguem responsables i evitem caure en les narratives dels negacionistes. 

Com està la situació?
Actualment és un moment en el qual s’està complicant tot el procés per l’aparició de casos, per la dispersió, per les dificultats que davant la detecció de casos i brots poder esbrinar els contactes, perquè hi ha un nombre elevats de contactes, fer proves, aconseguir l’aïllament*…* i l’augment de casos requereix molta cura perquè la situació no es descontroli.

És  preocupant?
Relativament preocupant perquè la major part dels casos són lleus i asimptomàtics. Això vol dir que el nombre d’ingressats a l’UCI està estabilitzat (a Joan XXIII i a Sant Joan de Reus). No és preocupant des del punt de vista de saturació del sistema de Salut però si no aconseguim aturar-ho això se’ns complicarà i molt.

Què hem de fer per aturar-ho?
La millor vacuna actual és distància, la mascareta i el rentat de mans. Les tres ‘M’: els metres, la mascareta i les mans. Hem pogut comprovar que en la majoria dels casos diagnosticats no s’han pres aquestes mesures. Hi ha gent que durant el dia porta la mascareta però al vespre arriba a una terrasseta  o a una trobada familiar i l’excés de confiança fa que es descuidin. Només cal que hi hagi un cas asimptomàtic per complicar la situació.

Podem interpretar, doncs, que els rebrots es deuen a inconsciència i irresponsabilitat?
No parlaria d’irresponsabilitat. Però m’agradaria que hi hagués una major conscienciació i solidaritat per part de la població juvenil i també entre les persones de 40 i 50 anys. El problema que trobem és que entre els joves hi ha més persones asimptomàtiques i tenen una major mobilitat social i integren molts grups. A aquests joves demano que després tinguin cura i no vagin a veure els avis o els familiars que tenen a les residències ja que són una població vulnerable.

Està comprovat això?
Sí. Sabem que aquestes persones tenen més possibilitats de, en cas positiu, agreujar la seva salut, d’ingressar a l’hospital, ser traslladats a l’UCI i morir-se. Són normalment homes de més de 70 anys amb alguna malaltia de base…

Per això s’està sent molt estrictes amb les residències…
Exacte. Estem tenint molta cura. Volen cuidar la nostra gent gran. Per això demanem als joves que siguin conscients del risc. També haurem de ser rígids amb les persones que tenen cura de la gent gran, ja sigui personal del sistema sanitari o treballadors de residències o que fan assistència a domicili. Hem de començar a assumir que l’estiu se’ns ha acabat i que la nostra vida durant uns mesos haurà d’estar limitada al nostre nucli familiar i laboral – mantenint els protocols de seguretat – i a un entorn social molt reduït i si és possible que no sigui amb companys de treball. Caminem cap a un escenari on en els propers mesos caldrà tenir molta cura, anar a treballar, portar els nens a l’escola, anar a comprar i mantenir un contacte social molt limitat.

Per què no es fan més tests?
A Reus, per exemple, no podem fer 100 mil proves. En primer lloc perquè és voluntari. Nosaltres vam convidar moltes persones a fer-se les proves i no han volgut.

Com? Per què?
Hi ha gent que es desentén i altres que entenen que en cas de ser positiu, en la feina pressuposa un problema. També hi ha d’altres que assumeixen el risc de contagiar-se però no volen perdre la seva interacció social. És difícil controlar-ho tot. Cal la col·laboració de tothom.

Quins municipis requereixen ara mateix més atenció?
La zona del Vendrell, Valls, alguns barris de Ponent de Tarragona, alguns barris de Reus, alguns municipis de la costa com potser Salou (que va fer el pic), Cambrils… Estem amatents. Som conscients de que el perfil de les persones i de la forma de transmissió és diferent. No descartem prendre accions segons la situació.

Hi ha molta controvèrsia amb el tema del tabac… A Madrid un jutge s’oposa a les restriccions preses per l’autonomia. A Catalunya està prohibit… Això no genera confusió?
Crec que hem d’apostar per no ficar política en la Salut sinó fer polítiques de Salut. Nosaltres des del departament fem recomanacions i no restriccions legals. Tots plegats com a societat hem de fer un canvi de mentalitat i assumir que estem en un moment d’excepcionalitat i això vol dir que hem de replantejar alguns comportaments mentre no arribi la vacuna.

Però el tabac pot ser una font de contagi o no?
Hi ha informes que deixen clar que si exhales més fort del que respires pot ser un mecanisme de contagi i a més si el fumador és contagiat té més possibilitats que les coses li vagin malament. El fet de fumar i fer l’exercici d’exhalar sabem que això facilita la transmissió. Cridar, cantar també pot ajudar…

Creu que es podria confinar perimetralment Reus?
La veritat és que no. Amb l’afectació que hi ha, a hores d’ara no hem pensat en això. No prens decisions segons les PCRs que fas o del nombre d’afectats, hem de tenir en compte el sistema sanitari. Ningú pot descartar ara per ara que si no hi ha una millora i una tendència a la baixa, ningú pot descartar que en una zona, un barri o una urbanització sigui confinada per controlar la situació.

El sistema està preparat? Tenim prou Epis, personal suficient?
Diria que sí. És molt difícil tenir una onada com la que vam tenir al març/abril. Tot i que el virus ens sorprèn sovint,  hem aprés que hem de blindar la població vulnerable i evitar un dalt baix del sistema sanitari. Abans tampoc teníem capacitat de diagnosticar ni d’evitar contactes, ara davant qualsevol asimptomàtic fem proves PCR, proves preventives. Som conscients que el sistema es pot tensar, però tenim mecanismes i recursos per evitar que la tensió sigui extrema.

Salut té estoc acumulat?
Sí, tenim material per a uns quatre mesos. Hem aprés a fer-ne un bon ús dels recursos. No oblidem que quan va començar la pandèmia, en alguns centres desapareixien caixes de guants i mascaretes.

Hi ha espais alternatius per si la situació es complica més del compte?
Clar. Hi ha un pla de contingència. Tenim la previsió que si necessitéssim espais afegits a nivell hospitalari, tenim a disposició un dels tinglados del Port. Des de l’Autoritat Portuària es va fer l’oferiment i tenim el material preparat. D’altra banda, l’hospital de Reus disposa de molt d’espai que, en cas de necessitat, podríem reconvertir-lo en zona covid. La planta -1 o les mateixes d’espera a consultes externes podrien ser equipades per rebre pacients amb coronavirus.

Abans parlàvem d’estocs. A banda del material, com estem de recursos humans?
A nivell de metges i infermeria tenim els professionals que tenim. No podem fabricar-ne d’un mes per l’altre. De cara a la tardor i hivern, hem recomanat que aquests professionals gaudissin de les vacances abans del 30 de setembre. És cert que aquest fet està tensionant l’Atenció Primària perquè no preveiem que a l’estiu tindríem aquest increment. El fet de fer més proves ha fet que hi hagués més tensió als CAP. Hem d’incorporar altres tipus de professionals. En els equips d’atenció primària pensem que hi ha un perfil de gestió i serveis de personal administratiu que gestiona les demandes de la població, els contactes, les notificacions d’un resultat que, segurament, professionals de Medicina i d’Infermeria no cal que les facin. S’hauria d’aplicar al màxim el principi de la subsidiarietat.

Ja s’està preparant aquests professionals?
En relació als gestors Covid ja hem arribat a una cinquantena. Són persones que alleugeraran la tasca dels metges i infermers (en el vessant administratiu).

Estem parlant de gestors. No és pas el mateix que rastrejadors, oi?
No. Crec que hauríem de parlar de procés de rastreig on encabeixen quatre actors: metge o infermer del CAP (que fan la primera valoració); gestors covid (davant de casos sospitosos el valoren, diuen el què s’ha de fer i detecten els seus contactes estrets); trucadors (estan centralitzats a Barcelona i s’ocupen de trucar als contactes del positiu per recordar-los que han de fer l’aïllament de 14 dies) i el quart actor és el servei de vigilància epidemiològica (són els que detecten els brots a través dels contactes).

Per cert, què hem de fer en relació a les demandes dels MIR?
En primer lloc he de dir que es tracta d’una competència del Ministeri, ja que es refereix a formació sanitària. Personalment, crec que aquests metges tenen raó ja que són persones formades i que en el moment en que tenen la seva especialitat han de ser contractats com adjunts i tenir un sou com adjunts i incorporar-los al sistema de salut. Crec que hem de cercar un solució urgent perquè pot passar que aquests professionals busquin altres alternatives.

La ciutadania està cansada de tants missatges contradictoris per part dels polítics… A qui hem de fer cas? Per què no hi un missatge únic?
A qui no hem de fer cas són als negacionistes. Aquests ens haurien de fer molta por. Aquestes persones que diuen que això és un invent i que no cal ficar-se mascareta em sap molt de greu. A qui hem de fer cas? Hauríem de facilitar i clarificar els missatges. En la primera onada, la població vivia amb por (al desconegut, a la gravetat o a la mort) i això va fer que la gent obeís quan li van que es quedés a casa. Ara la gent la canviat de marc mental i ara vivim diferents processos diferents, el que vol dir que un sol missatge no serveix. Encara hi ha una part de la societat que té por i una altra que està en altres escenaris: uns estant vivint un dol (una pèrdua de llibertat, de la seva economia, de no poder marxar de vacances allà on vulgui) i aquest dol té diverses fases que poden variar d’un moment a l’altre: negació, negociació, la depressió, l’enuig i l’acceptació. Hi ha molta gent emprenyada, trista, deprimida i per arribar a tota aquesta gent el missatge ha de ser diferent i entenedor. El que em sap greu és que les persones que estan passant la fase d’enuig ho traslladin contra persones que s’estan esforçant per fer-ho bé. Per exemple, quan va haver la concentració davant el CAP de la Granja em va doler molt saber que alguns dels manifestants havien escopit contra personal administratiu. Puc entendre que s’enfadin però no que actuïn d’una manera que no ho entén ningú. Els aplaudiments han donat pas a altres escenaris. Hem d’evitar els negacionistes.

Com estan les residències?
Estan controlades. Tothom s’hi està esforçant molt per protegir la nostra gent gran. No podem oblidar que si ha algun positiu a una llar no apareix del no res. Algú de fora l’ha portat. Per aquesta raó estem sent molt curosos amb les visites.

Però la gent gran també necessita veure els seus familiars…
Exacte, no podem posar els residents tancats en una habitació sense que vegin a ningú. Potser no es contagiaran de coronavirus però els amargarem els últims dies de la seva vida i això no es pot permetre. Hem de permetre les visites però de manera controlada, amb una periodicitat, en un espai adequat i la distància necessària. Hem d’aconseguir que les coses es facin sempre bé i evitar els descuits. Un error pot ser fatal.

Aquest virus és extremadament oportunista, oi?
Tots ho són. Tots els virus necessiten un cos per viure. Hi ha refrany que es feia servir en la guerra que deia ‘No matis el teu enemic, fereix-lo’. Aquest virus el que fa és contagiar, generar una situació complicada…

Quin paper ha de tenir els mitjans de comunicació?
Diguem-ho tu Ricard. Ha d’haver transparència i claredat. La gent ha de poder saber què està passant i què s’està fent per solucionar-ho. No podem amagar res. A tots ens interessa que la informació publicada sigui contrastada. No fer-ho genera més confusió i angoixa.

Fins quan tindrem el virus atemorint a la gent?
Crec que d’aquí a un any ja podrem explicar batalletes. El coronavirus deixarà seqüeles. Ara mateix hem de ser conscients que la nostra vida serà excepcional.

Creu que s’està polititzant massa la salut?
És inevitable i més quan s’està vivint un període pre-electoral. Des del primer moment, des del Servei Català de la Salut hem tingut molt clar que estàvem treballant tres capes: personal/pacient; soroll mediàtic i la tercera té a veure amb la gestió de la pandèmia. El nostre objectiu ha estat sempre el de centrar-nos en el personal i recursos humans. A la segona capa hem intentat dedicar el menys temps i energia possibles i la tercera volem fer-ho bé perquè necessitem la col·laboració dels ajuntaments, de la Diputació i d’altres entitats.

S’ha improvisat força, oi?
Quan et trobes amb una situació d’aquestes és normal que ningú estava preparat per donar una resposta. Hem hagut de prendre decisions segons la situació que és d’excepcionalitat. Hem intentat no improvisar. Les decisions les hem preses des de la reflexió i les informacions que teníem en aquells moments.

Hem deixat de prendre decisió en qüestions de salut per no malmetre encara més l’economia?
Això no depenia ni depèn de mi com a autoritat sanitària. El que s’està fent és treballar per evitar confinar a la població.

És cert que ha augmentat la demanda del servei psicològic?
Hi ha canals de recolzament psicològic tant a la ciutadania com a professionals sanitaris. A nivell d’Atenció Primària va haver un augment d’aquests casos. A l’estiu aquestes situacions es calmen una mica més.

La consellera Alba Vergés va prometre l’ampliació de l’Hospital Joan XXIII. S’acabarà fent?
No tinc cap dubte. Si no hi ha cap (altra) situació d’extrema excepcionalitat estem treballant en l’escenari del projecte de Joan XXIII tirarà endavant igual que l’ampliació del CAP de La Granja. Una altra cosa és el ritme. Sóc conscient que hi ha molta gent incrèdula, però sí que es farà.

 

 


REDACCIÓ7 Setembre, 2020
castillo1-1280x960.jpg

Carles Castillo va ser el protagonista de l’actualitat política en anunciar que deixaria enrere 27 anys de militància socialista. Les discrepàncies amb el partit liderat per Miquel Iceta i els canvis a la federació a Tarragona li han empunyat a la porta de sortida. Deixarà la vida parlamentària per dedicar-se a l’advocacia. No obstant, confessa que podria muntar un partit municipalista que es podria dir ‘Juliol del 78’. Després de criticar de forma àcida l’exalcalde Ballesteros aCarlesra reconeix que, si surt absolt del Cas Inipro, es convertiria en el millor alcaldable del PSC/Tarragona. En aquesta entrevista, Castillo explica com serà la seva nova etapa vital i política. Està dolgut que Assumpta Escarp no li hagi trucat i també té una espineta clavada amb Rosa Maria Ibarra. El tarragoní, que quan no és rebel és Kalimero, confessa que vol ser alcalde de Tarragona, però sobretot vol ser feliç. Castillo ha plorat molt aquests dies…

 

Com estan els ànims?
Va a estones. Avui una mica millor perquè la tensió s’ha rebaixat.

Què farà de la seva vida?
Viure, gaudir més de la família, organitzar-me perquè hauré de reunir-me amb els socis del meu despatx per poder incorporar-me com més aviat millor.

Però vostè es considera més advocat o més polític?
Bastant més polític.

Ha plorat aquests dies?
Sí, molt. Sobretot a causa d’alguna trucada que no me l’esperava i pels missatges d’afecte que he rebut.
Esperava alguna trucada que finalment no s’ha produït?
Sí, però encara confio que aquesta trucada es produeixi.

De qui estem parlant?
De l’Assumpta Escarp amb qui tinc una relació especialment afectuosa i de respecte. (S’emociona) Sé que ella em trucarà.

Li han trucat des del PSC Tarragona?
Estic molt dolgut perquè no he rebut cap trucada. I em sap molt greu perquè malgrat les diferències i de rebel·lia sempre he treballat de manera molt lleial.

Ha demostrat que és honest al decidir deixar l’escó i no anar Grup Mixt. Per què ho fa?
Perquè després de 27 anys en un partit que estimo i defensant que l’escó pertany al PSC, seria incoherència molt incòmoda no fer-ho. La meva dignitat i la meva estima al PSC val més que tot això.

Deixa amics al PSC?
Els que estimo marxen amb mi, no els deixo.

No estic desesperat
Vostè en les darreres declaracions públiques semblava que es venia al millor postor… Està de rebaixes?
No, ni de bon tros. Crec que no em vaig saber explicar. I odio la imatge que vaig transmetre. El problema és que no m’agrada mentir i això sembla molt revolucionari en política.

Està desesperat per trobar un lloc en la política?
No. Tot el contrari. Estic desesperat per trobat temps i gaudir-lo amb la meva família i reorganitzar la meva vida.

Quin partit s’ha posat en contacte amb vostè?
Un col·lectiu indeterminat format per sectors socials de la ciutat. Permeti que per respecte no concreti res més, almenys per ara.

Estic pendent d’una reunió amb els Comuns
Fins ara amb quins partits s’ha reunit?
Amb Esquerra i estic pendent de mantenir una trobada amb un altre d’esquerres.

Quin?
Només en queda un, si tenim en compte que la CUP de ben segur que no em trucarà.

Estem parlant dels Comuns?
Sí.

No sóc independentista
Amb ERC se sent còmode?
Clar que hi ha aspectes que em grinyolen com és el cas de la independència i la guerra que mantenen amb Junts Per Catalunya… Jo no sóc independentista i no ho seré.

Doncs, què vol fer a Esquerra?
No ho sé.

No se n’adona que abans d’entrar ja està posant ‘condicions’ o entrebancs?
Aclarim-ho: no vull entrar enlloc ni poso condicions. No descarto deixar la política.

Esperi… aleshores per què parla d’un projecte municipalista?
Si veig un projecte que m’atrau, és engrescador i representa una part de la societat, ho podríem parlar.

Si veig…? Però no va parlar de crear un partit? En què quedem?
Sí, sí que podem parlar de la possibilitat de muntar un partit municipalista. No he parlat de cavalcar sobre un partit ja existent… Però tampoc vull un projecte individualista.

Com es diria aquest partit?
Juliol del 78, és una possibilitat.

Per què aquesta designació?
Perquè és socialdemòcrata, té relació amb els ideals del socialisme a Catalunya…

Honestament crec que té alguna possibilitat com a alcaldable a Tarragona?
Segurament poques, però potser convertir-se en un projecte interessant i engrescador i pot significar un daltabaix a la ciutat de Tarragona que tradicionalment és molt conservador. Aquest projecte pot ser un esperó pels sectors que volen introduir canvis.

El seu somni és ser alcalde de Tarragona, oi?
Sí.

Ballesteros el millor candidat
Amb quins alcaldables li agradaria disputar unes eleccions?
Del PSC, ara mateix amb la situació existent, el millor candidat és, digui el que es digui, Josep Fèlix Ballesteros. Jo em podria entendre, sense cap problema, amb el Pep Fèlix.

Escolti, no hi ha qui l’entengui. Als dilluns diu una cosa i al dimecres la contrària. Fa poc va posar a parir l’exalcalde de Tarragona a causa del cas Inipro. Ara diu que és el millor alcaldable socialista. En què quedem?

Vaig dir que després de ser 12 anys alcalde de Tarragona, no entenc que passi a ser regidor a l’oposició. Si Ballesteros surt ‘net’ del judici del cas Inipro – ell té tots els números per ser absolt – sortirà reforçat i es converteix en el millor alcaldable del PSC a Tarragona.

I en relació amb els altres partits?
A nivell d’ERC, Pau Ricomà és un contrincant digne; Ciutadans: Rubén Viñuales que és una persona que estimo molt; Per part d’En Comú Podem, el candidat que triïn ja em va bé; del PP m’agradaria molt i seria fascinant enfrontar-me a les urnes amb Alejandro Fernández. Pel que fa a JxCAT, Dídac Nadal és una persona interessant i vàlida.

Acaba de celebrar el seu 45è aniversari. Que n’ha après? Com engega aquesta nova etapa?
He après que no puc pretendre que m’estimin sí o sí. T’has d’estimar a tu mateix i fer el que tu creus abans de cercar el reconeixement. Massa sovint he buscat que m’estimessin i em reconeguessin dins el PSC i potser aquest ha estat un dels errors. Em sorprenia molt i no sabia pair que em ‘fotessin tanta canya’. Em vaig sentir molt maltractat.

No m’han regalat mai res
Maltractat o castigat?
Alguns ciutadans segurament no ho entendran, ja que vaig ser diputat del PSC. Però volia que no s’oblidessin que no m’han regalat res. Jo vaig guanyar unes primàries. Crec que no se m’ha respectat. Se m’ha anat castigant a poc a poc, com la tècnica de la gota malaia. I això era molt incòmode.

Quina relació manté vostè amb la seva companya, la vallenca Rosa Ma. Ibarra?
Des de fa força temps res més enllà que saludar-nos.

I això?
Considero que ella no va tenir la generositat quan va perdre les primàries. No va tenir sensibilitat.

És rancuniós vostè?
Potser sí. A bones sóc un gatet, en les dolentes puc arribar a ser molt ‘cabró’.

Vostè va anar a visitar l’expresidenta Carme Forcadell i Oriol Junqueras a la presó. Ho tornaria a fer?
Sí, clar que sí. No em penedeixo d’haver anat a visitar els polítics presos. No suposa cap adhesió política. És un suport humà. Res més.

M’agrada el contacte amb la gent
Creu que va ser un bon diputat?
Vaig fer un bon treball. Mireu l’historial del meu Facebook. Feia moltíssims quilòmetres. Pregunti als sindicats dels Mossos d’Esquadra, de Bombers, de Protecció Civil… Crec que vaig fer bona feina.

I que diria a aquells que insisteixen a vendre la imatge que vostè és un dropo?
Són rumors que es fan corre de manera interessada i per fer mal. He de dir que el treball de despatx no m’agrada. Seure’m en una cadira, concentrar-me i treballar davant d’un ordinador em costa. M’agrada el contacte amb la gent, però això no vol dir que no treballo. Recordi que sóc expert en Dret Urbanístic, en Riscos Laborals…

Diu que tot ho publicava a les xarxes socials. No ha exagerat en la sobre exposició?
Potser sí. La meva filosofia era aconseguir la que la ciutadania veies la feina que jo feia, justament perquè alguns insistien a negar el treball que jo feia.

Amb quina edat espera ser l’alcalde de Tarragona?
No tinc cap pressa. I no em sentiré frustrat si no ho aconsegueixo. La meva ambició prioritària ara mateix és ser feliç.

A les xarxes va passar de ser ‘locaragirat‘ a ser el Carles de Tarragona…
(Riu) Sóc el Carles. Una persona rebel. Però no sóc un rebel sense causa.

Com a republicà com veu el què passant amb la família reial espanyola?
Fatal. És un error estratègic i una estupidesa el fet de pretendre salvar la monarquia amagant els problemes sota la catifa. Em sap molt greu que el PSOE no accepti una comissió d’investigació del rei emèrit.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter