Arxius de ricard checa rubén viñuales | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Gener, 2021
ruben9-1280x960.jpg

Rubén Viñuales sembla viure encara en una muntanya russa. Des que va anunciar que canvia Ciutadans pel PSC, la pressió és més que molta. No obstant, l’exregidor taronja assegura que està convençut d’haver pres la millor decisió. Només té paraules d’elogi pel ministre Salvador Illa, qui l’ha vingut a buscar per anar de número 2 al Parlament de Catalunya en les llistes del PSC. Viñuales no fa cap retret a Ciutadans, tot i que recorda que fa temps que va perdre el rumb i els seus orígens. Ara mateix només vol sumar i aconseguir que Illa es converteixi en el poper president de la Generalitat. Ataca els independentistes que aprofiten el ‘procés’ per empobrir Catalunya. Confessa que va fer els possibles perquè a Tarragona tingués èxit una moció de censura contra Pau Ricomà. Però, faltava un regidor. Rubén Viñuales accepta totes les crítiques però recorda que estigui on estigui sempre defensarà Tarragona.

Exregidor de Ciutadans, candidat a diputat pel PSC al Parlament de Catalunya…
Ja vaig presentar la meva dimissió com a regidor, portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona i m’he donat de baixa com a afiliat de Ciutadans i he deixat el càrrec de diputat provincial.

Com va informar la direcció de Ciutadans que marxava?

Vaig enviar una carta on al·legava els meus motius i per WhatsApp la vaig informar a la presidenta del partit Inés Arrimadas. Després també vaig tenir l’oportunitat de parlar per telèfon.

Ella que li va dir? Com s’ho va prendre?

Cap a Inés Arrimadas només puc tenir paraules d’elogi i agraïment. La considero una amiga. Es tracta d’una qüestió de projecte polític i no personal. El tenor de la conversa no el faré públic.

Projecte polític?

Ciutadans va guanyar unes eleccions autonòmiques i no les va saber aprofitar i no van servir per a res. La confrontació i aixecar murs no és camí ni la solució política que necessita Catalunya. Hem de ser generosos i alhora reconèixer errors. Tots hem comès errades. Ningú no té la veritat absoluta. Ningú no és perfecte.

Qui són tots?

Tots sense excepció. És indiferent qui va començar. L’important és cap on es vol anar i què estem disposats a fer. Fa massa temps que estem embolicats en una confrontació permanent. Hem de ser capaços d’entendre que podem viure junts.

Parlant de viure, pretén viure del ‘cuento‘?

No, jo tinc la meva feina. Sóc advocat i no vull deixar d’exercir la meva professió, ja que és com em guanyo la vida. Va ser, de fet, una de les exigències que vaig fer al ministre Salvador Illa. Això em dóna llibertat.

Què més li va demanar?

Volia assegurar-me que hi havia un compromís d’un projecte nou i il·lusionant. Crec que cal recuperar els vots  i la il·lusió perduts.

Com es recuperen aquests electors?
Portem 10 anys de confrontació. Salvador Illa ha estat ministre de Salut en uns moments complicadíssims i ho ha sabut fer de forma molt digna i ha estat capaç de ser el nexe entre les comunitats autònomes. Ho ha fet amb moderació, amb bones paraules, respecte… Això és el que necessitem.

Creu que s’ha gestionat bé la pandèmia?

Tot és millorable, però sort que van tenir una persona com el ministre Salvador Illa. Tenim una molt bona sanitat pública potent i un ministre que ha sabut, malgrat les adversitats, gestionar la crisi per la qual ningú no estava preparat. No podem oblidar que les retallades en la Sanitat Pública que no les va fer el ministeri també va complicar la situació.

Com arriba vostè al PSC?

Sempre havia tingut bona relació amb el PSC. Francesc Miró, de les Terres de l’Ebre, sempre em deia que jo havia de tornar a casa (al PSC). Un dia ens vam trobar a La Ràpita i em va dir que li agradaria que jo conegués en Quim, la mà dreta de Salvador Illa i un dels responsables de l’organització del PSC a Catalunya. Un dia vam quedar a l’Ametlla de Mar i em vaig enamorar. Em va transmetre la imatge bona que té el PSC de la política local. Cosa que a Ciutadans no es tenia en compte. Després d’algun contacte més continuat amb en Quim va arribar el dia de conèixer en Miquel Iceta. Havíem d’estar 10 minuts i vam estar xerrant durant una hora. Per a mi Iceta és el millor parlamentari que hi ha hagut a Catalunya. El seu to moderat – amb les seves contraccions – i la seva capacitat d’oratòria em tenen fascinat. És una persona propera. Ell no entenia com és que en una província com Tarragona, que sociològicament és de centreesquerra, Ciutadans hagués tingut uns resultats tan elevats. El dia 15 de desembre, a les 8h30 del matí, vaig quedar amb el ministre Illa. Ell em va dir que el PSC volia reprendre la convivència a Catalunya. En cap moment en va dir que ell seria el cap de llista. Em va preguntar si jo volia anar de número 2 per Tarragona. Vaig quedar glaçat. Li vaig dir que necessitava temps per pensar-m’ho.

Què va fer quan va sortir de la reunió?

Vaig passar uns dies molt difícils. No era fàcil la decisió. Vaig parlar amb els meus companys del grup municipal i la coordinadora de l’Agrupació. Ells em respecten i això em va donar empenta a emprendre aquest nou viatge.

En el moment de dir  li van ‘tremolar les cames’?

Sí i no.

Què vol dir?

Estic molt convençut. Tot i saber les conseqüències i la repercussió mediàtica de la meva decisió sabia que estava fent el correcte. Vaig viure una muntanya russa sentimental.

Què va dir a Salvador Illa per acceptar la invitació?

Li vaig enviar un WhatsApp dient que Sí. I ell em va trucar.

Què l’atrau tant de la forma de fer política de Salvador Illa?

La seva manera pausada i el respecte per l’adversari. El necessitem a Catalunya per reconstruir els ponts que es van trencar durant aquesta dècada perduda.

Quan es fa públic que vostè se’n va al PSC, com reacciona el sector de Ciutadans?

Vaig rebre molts missatges d’escalf. Van dir que respectaven la meva decisió i arribaven fins i tot a entendre-la.

Li va dir alguna cosa Lorena Roldán?

Sí, em va enviar un missatge de WhatsApp. Però no em va dir que seria candidata pel PP.
Creu que entre vostè i Lorena Roldán han contribuït a enfonsar Ciutadans a Catalunya?
Un vaixell no s’enfonsa perquè marxin dos mariners. S’enfonsa perquè agafes un mal rumb i et dirigeixes cap a un desastre sense que vulguis fer res per donar un cop de timó. Ciutadans és un vaixell que ha agafat el rumb equivocat.

Potser ara és quan més us necessitava, oi?

Vam estar nou anys al peu del canó. Nosaltres vam dir per activa i per passiva que el camí no era el més encertat i que estàvem perdent l’essència dels nostres orígens. Hi havia girs ideològics que eren difícils d’entendre.

Com per exemple?

Em vaig afiliar a un partit que era de centreesquerra i ha entrat en una deriva. La foto de Colón em va fer molt de mal i quan tots estaven capficats en substituir el PP. El llenguatge bèl·lic tampoc era el nostre. M’agrada el debat constructiu i la defensa ferma i arguments dels meus ideals però respectant l’adversari. Ningú ens escolta si només insultem o ofenem.

Es va sentir menystingut a Ciutadans?

Crec que això no importa als electors ni als ciutadans. L’important és saber què estem disposats a fer per millorar la seva qualitat de vida.

Fa un any va dir que abandonaria la política. Se sentia poc útil?

Sempre he intentat fer allò que jo creia convenient pels interessos de Tarragona.

Si Ciutadans li hagués convidat a ser el cap de llista al Parlament que hauria contestat?

Que no. Rotundament no. Com haig de defensar un projecte que no hi crec?

Quina relació manté amb la cap de llista del PSC a Tarragona, Rosa Maria Ibarra?

És una crac. És una treballadora nata, una dona valenta perquè formar part d’un partit constitucionalista a Valls no és fàcil. Ell va haver de viure situacions molts tenses només per defensar els seus ideals polítics. Ha estat amenaçada per aquells que diuen que defensen la llibertat i la democràcia i resulta que són uns feixistes que ataquen les llibertats.

Està dient que els independentistes són feixistes?

No. Estic dient que alguns sí, perquè no respecten la diferència i la llibertat d’opinió.

De què ha servit el ‘procés’?

De res. Només per generar frustració i que ciutats com Madrid o València ens estiguin superant. El procés ens ha fet perdre moltes oportunitats.

Com es resol aquest nus polític i la frustració de la gent?
Uff, és difícil. Però, el diàleg és un bon antídot a la confrontació. Però hem de reconèixer que el procés no ha servit (ni serveix) per a res. Crec que la qualitat de vida dels catalans s’ho mereix que seiem a dialogar i a impulsar mesures que facin que Catalunya sigui capdavantera el progrés. Hi ha coses que em maten: que Puigdemont doni el bolígraf amb el qual es va signar la convocatòria del referèndum; que el Torra doni la pancarta al Museu Nacional de Catalunya. Aquests gestos messiànics em maten.

Sembla que vostè es presenta com el Messies de la bona política…
Jo? Déu me’n guard.

Què pot aportar a la política? El PSC va governar Catalunya i tampoc va resoldre gaire cosa. Oi?

En l’època del govern socialista ens va invertir a Tarragona 140 milions d’euros de mitjana. I ara la Generalitat del Sr. Pere Aragonés n’ha invertit 40. Hi ha diferència o no? Miri, en política qualsevol persona que vulgui passar a la Història és perillós. Els exemples del boli i de la pancarta ho il·lustren molt bé. El secret és recuperar les oportunitats perdudes i no sentir-se còmodes en el fang i en l’immobilisme. Ens hem de sumar per rebaixar la crispació sense fer distincions entre catalans.

No deixa de ser curiós que vostè addueix ser una persona de barri i que Tarragona és la seva principal prioritat. Va ser líder de Ciutadans, portaveu a Tarragona i ara marxa a fer macro política… Se’n va a fer política a Barcelunya… on sovint s’obliden de la resta de províncies…
Vull portar Tarragona al Parlament. Els que hauríem de fer els de Tarragona és crear un lobby per vendre Tarragona, atenent que representa més del 12% del PIB. Hem d’aconseguir més inversions i una llei de barris.

Se sent ara mateix el nen protegit de Salvador Illa?
No, no sóc ni nen ni vull ser protegit. Vull demostrar la meva vàlua i respondre a la confiança que em van fer. Vull ser complementari de la Rosa Maria Ibarra I lluitar per Tarragona.

Ja va parlar amb l’exalcalde Ballesteros?
Sí. Està content.

Marxa al Parlament després de no haver aconseguit que prosperés la moció de censura contra l’alcalde Pau Ricomà…

És la nostra obligació intentar fer el que podem per millorar Tarragona i la vida dels tarragonins.

Per què no ha prosperat la moció de censura?
Perquè feia falta 14 i només en teníem 13.

Qui seria l’alcalde?
Això hauríem de parlar. No ho van concretar. La gent està cansada d’aquest govern. Ballesteros és el crac de la gestió municipal en comparació amb el govern de Pau Ricomà. S’està primant a Tarragona la micropolítica, la gestió sense alçada de mires.

Va parlar amb Carles Castillo?

Sí i tant. El problema és que per un costat em dius coses boniques i després a les xarxes socials escriu coses que ja no són tan boniques. Molt a l’estil de Carles Castillo. Jo no porto 20 anys a la política i tinc el meu ofici. Estic aquí per intentar ajudar i no em mataré per cap cadira.

Ciutadans quedarà ben liderat a Tarragona amb Sonia Orts?
Sonia Orts i José Luis Calderón són brillants. Els demano que continuïn treballant per Tarragona.

Vostè es veu alcaldable a l’Ajuntament de Tarragona?
La meva principal meta és aconseguir que Salvador Illa sigui el president de Catalunya. EL PSC té tanta qualitat humana i professional que trobaran el candidat o la candidata que més s’adeqüí a les necessitats de Tarragona.

Fa pocs anys tenia el mateix discurs, però el protagonista era Ciutadans…
Abans era veritat. Ciutadans era així. No puc renegar del meu passat polític. Ciutadans va ser absolutament necessari en aquell moment. El problema és que aquell projecte ja no existeix.

Es veu de per vida al PSC o és mentre duri…?
Jo sempre he votat PSC i vam tenir un desencís igual que milers de catalans. El PSC ha fet una introspecció molt profunda i ara estic convençut que Catalunya necessita el PSC i Salvador Illa per avançar. Qui ha de generar la convivència? Els partits independentistes? Pere Aragonès, Laura Borràs o Puigdemont que està a Waterloo rebent l’impost revolucionari dels diputats de Junts, Carles CarrizosaAlejandro Fernández? La resposta és òbvia: Salvador Illa.

Què parlarà al Parlament? Castellà o català?
Normalment parlo en català. Sóc bilingüe. Parlaré tots dos.

I per què la llengua ha de ser objecte de conflicte polític?
És una bona pregunta. No ho entendré mai.

Ha trucat a alguns militants de Ciutadans per si s’han sentit ofesos o decebuts pel seu ‘canvi de jaqueta’?
A alguns sí. Però estic convençut de la meva decisió i ara tocarà demostrat que vaig prendre la decisió més adequada i valent per a tots. Els hi demanaré que s’hi sumin a aquest projecte.

Per què s’ha donat de baixa de les xarxes socials?
Ara estic defensant un altre projecte que no té res a veure amb Ciutadans. Començo una nova etapa. També és cert que no sóc massa de xarxes socials. Però recordem que el món de les xarxes socials no sempre és el món real. Hem perdut molta humanitat a les xarxes.

Què farà perquè el votin de cara al 14F?
Demano a la gent que voti sobretot a un projecte, perquè sóc ser útil per a tothom. Aqui no s’hi valen individualismes. Jo m’hi fixo molt en el tarannà de la Rosa Maria Ibarra (cap de llista PSC per Tarragona) perquè representa a la perfecció els valors socialistes.

A partir del14F, l’objectiu és…?
Enterrar el procés i apostar pel progrés de Catalunya, el qual repercutirà en la qualitat de vida de tots els catalans. Hem de replantejar-los tot després de la pandèmia. Hi ha molta feina a fer i el ‘procés’ no ens farà sortir del pou.

Tem que el seu enamorament polític pel Salvador Illa i pel PSC sigui sol de poca dura?
Ja no tenim 15 anys i les passions ja no són viscerals. El meu enamorament és cerebral i racional. I aquests duren tota una vida.

RUBÉN VIÑUALES: No sé si em donaré d’alta (del PSC)




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter