REDACCIÓ21 Febrer, 2021
El que s’està vivint als carrers de Catalunya no és cap reclamació del dret a la llibertat d’expressió. Desenganyem-nos. El que tots estem veient és pura kale borroka i és urgent posar fi a l’actuació indiscriminada dels radicals violents al carrer. És llibertat d’expressió trencar i malmetre mobiliari urbà, trencar contenidors, destrossar aparadors i façanes de comerços o entitats bancàries? Jo diria que no. Les manifestacions i protestes són vàlides per reclamar millores i denunciar abusos i violacions de drets.
Les mobilitzacions són lícites i recomanables. És una de les formes de pressionar el poder establert. El que no és acceptable és anar a les manifestacions amb la intenció de fer destrosses i de provocar i amb molta impunitat. No és normal, almenys al meu parer, que menors d’edat encaputxats participen en protestes i porten motxilles carregades de pedres. Això evidencia que l’única voluntat és fer mal. Molts dels que avui reclamen la llibertat del raper Pablo Hasél segurament mai no han sentit les lletres de cap de les seves cançons. Potser, fins ara, no sabien ni qui era el músic lleidatà. Per a molts, l’empresonament del raper és només una excusa per ‘tornar a les andades’.
El que està passant als carrers s’enquadra en la lògica kale borroka. Són esvalotadors. Diguin el que diguin els partits que recolzen aquests radicals, només amb objectius electoralistes. Em repugna el missatge d’alguns governants contra els Mossos d’Esquadra. Els hauria de caure la cara de vergonya. No tenen perfil de govern ni coherència. No haurien de formar part de cap executiu. Les policies – siguin d’aquí, d’allà o del més enllà – han de treballar tranquil·les, amb el suport dels seus ‘caps’ i dels seus conciutadans. No s’hauria de fer demagògia ni populisme amb la seguretat. Als esvalotadors ni aigua i als radicals violents encara menys. No podem permetre que els que trenquen, amenacen, destrossen, provoquen i escampen el pànic pels carrers s’erigeixin en els defensors del dret a la llibertat d’expressió. Els drets i les llibertats es defensen amb la cara descoberta i allunyats de la violència, de l’enfrontament físic… A qui representen aquests violents? La societat en general se sent identificada amb les seves malifetes? Si no és així, fem-nos mirar.
Amb tot això, no estic defensant els Mossos i a cap força policial. Hem d’entendre que són policies i han de fer la seva feina, sempre dins del marc legal. Les males praxis i els abusos han de ser investigats i si cal depurar responsabilitats, endavant. No em sembla bé que es reclami ara un canvi radical del model policial quan no tenim dibuixada una ruta clara del model de seguretat.
Els partits que donen suport a les manifestacions (que culminen amb violència) hauran de tenir clar que els vàndals i els esvalotadors han de ser eradicats dels carrers, perquè, simplement, no contribueixen a res de bo. Curiosament, aquests partits liderats que quan pateixen algun escrache posen l’ai al cel i es querellen…
Contra els ‘niñatos‘ encaputxats, que es dediquen a destrossar per passar l’estona, s’ha d’actuar amb contundència i fermesa. Jo els posaria a arreglar els desperfectes.
A mi no m’agrada pertànyer a una societat judicialitzada ni que un raper estigui a la presó i l’altre a l’exili, però no alimento disturbis. La veritat és que m’espanto només de pensar que aquests ‘ninis‘ són els que ens hauran de ‘governar’ en el futur. Ja tinc l’ai al cor… Que Déu ens agafi confessats.
Ricard CHECA
Periodista
@ricard_checa
