Dos anys després d’un 1-O que va fosquejar amb centenars de ferits, la justícia segueix investigant les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, sense aclarir encara qui les va planificar i ordenar, mentre dirimeix si la cúpula de Mossos va incomplir l’ordre d’impedir el referèndum independentista amb una laxa intervenció davant la votació.
Tot just cinc pàgines tenia l’acte en el qual, en vigílies de l’1-O, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armes ordenava als tres cossos policials “unir forces” per actuar conjuntament i impedir el referèndum, suspès pel Tribunal Constitucional.
Els jutjats de tota la geografia catalana van obrir investigacions pel paper dels Mossos en el referèndum -Van arribar a comptabilitzar gairebé una vintena, la majoria instigades per denúncies de particulars-, el que ha portat a desenes d’agents a desfilar davant del jutge imputats per desobediència.
La major part d’aquestes investigacions per desobediència han acabat arxivades, però d’altres segueixen planant sobre comandaments de la policia autonòmica: a Cornellà (Barcelona) és investigada la que va ser la cúpula de Mossos l’1-O, inclòs el cap en l’etapa del 155 Ferran López, i a Sabadell l’ara comissària superior Cristina Manresa.
La sort d’aquestes investigacions dependrà, en bona mesura, dels fets que el Tribunal Suprem consideri provats en la sentència del “cas Procés”
La sort d’aquestes investigacions dependrà, en bona mesura, dels fets que el Tribunal Suprem consideri provats en la sentència del “cas Procés”, una causa en què la Fiscalia situa als Mossos d’Esquadra, sota la direcció de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, com un dels pilars del full de ruta unilateral.
Enfront de la delicada intervenció de la policia catalana, la contundència exhibida per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil davant de la votació: després de veure abandonats pels Mossos, van adduir els responsables dels dos cossos al Suprem, van enviar a reprimir el referèndum als seus antiavalots, abocats a obrir-se pas entre votants hostils davant els quals no van tenir més opció que carregar.
Són diverses les investigacions judicials que va suscitar l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per impedir l’1-O, centrades principalment en els jutjats de Barcelona, Manresa (Barcelona), Amposta (Tarragona) i Girona, unes indagacions que en total comprenen a prop de 80 agents investigats.
Les declaracions judicials dels imputats no han servit per aclarir qui va dissenyar el dispositiu policial i va ordenar les càrregues, que es van iniciar a primera hora del matí en centres de votació de tot Catalunya -alguns de gran pes simbòlic, com el pavelló municipal de Sant Julià de Ramis (Girona) on havia d’anar a votar Carles Puigdemont- i es van interrompre al migdia, amb nombrosos centres de votació encara plens.
Les declaracions judicials dels imputats no han servit per aclarir qui va dissenyar el dispositiu policial i va ordenar les càrregues de l’1 doctubre
Tampoc van llançar llum sobre aquest assumpte els responsables polítics del Ministeri d’Interior que van ser interrogats en el judici del “Procés”, des de l’exsecretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto, el coronel Diego Pérez dels Cobos que va coordinar el dispositiu de seguretat contra l’1-O el mateix exministre d’Interior Juan Ignacio Zoido, que va atribuir les decisions sobre les càrregues a un genèric “els operatius”.
Per la seva banda, al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, on la investigació està més avançada, els policies nacionals investigats van afirmar rebre instruccions d’un centre de coordinació, que van denominar “Prefectura d’Unitat d’Intervenció”, però sense especificar qui ho integrava.
Això ha motivat la imputació de vuit inspectors en cap de la Policia Nacional que van dirigir els dispositius, per ordre de l’Audiència de Barcelona, que arran d’un recurs presentat per l’Ajuntament de Barcelona va obligar el jutge a investigar les directrius que es van donar als agents.
En la resolució que va obligar a imputar als inspectors -pendents de declarar davant el jutge-, l’Audiència vol aclarir si la Policia Nacional es va limitar a complir “l’estrictament ordenat pel TSJC” per impedir el referèndum o si hi va haver una “utilització desproporcionada de la violència “contra els votants.
Convertida ja en jornada èpica de les mobilitzacions independentistes, l’1-O va concloure amb centenars de parts de lesions als jutjats – la Generalitat va xifrar el nombre d’afectats en més d’un miler, balanç que el Govern va qüestionar – i una infinitat d’imatges d’incidents que van servir de munició, tant a acusacions com a defenses, en el judici contra el “Procés”.
RG
REDACCIÓ3 Octubre, 2019
REDACCIÓ
