20. Abril 2024

Arxius de reportatge | Diari La República Checa

REDACCIÓ31 Octubre, 2020
Panellets-1280x1707.jpg

L’origen de Tots Sants
Tothom sap que el dia 1 de novembre sempre cau en festa, però alguna vegada ens hem preguntat per què és així? Si pensem en el més obvi, la resposta serà “per recordar i venerar els nostres difunts”, i és que aquesta idea és únicament una porció del pastís.
L’expressió ‘Tots Sants’ és de caràcter religiós. L’església catòlica, cap al segle IX, va consagrar un dia en què es rendís homenatge a literalment tots els màrtirs perseguits per l’Imperi romà.

Com viurem aquest any la festivitat?
La tradició a Espanya consisteix a anar al cementiri i honrar als nostres difunts. Aquest any, no serà una celebració normal. El coronavirus ens ha trastocat tots els plans, i el dia de Tots Sants no serà l’excepció. Hem vist com els diferents sepulcres municipals han adaptat els seus recintes i horaris a la pandèmia. L’objectiu és només un: evitar els contagis de covid-19. Per aquest motiu tocarà visitar les tombes dels nostres familiars amb mascareta, rentar-nos les mans amb gel hidroalcohòlic i pregar un ave maria cada cop que ens creuem amb algú per evitar la malaltia. D’acord, això últim només és aconsellable, però les altres dues mesures no poden faltar.

L’expectativa de pastisseries i floristeries
Si nosaltres estem preocupats per com viurem aquest Tots Sants, imagineu els pastissers i floristes. Aquestes dates són clau per a dues professions que també han patit considerablement les conseqüències de la covid-19.

Josep González davant de la seva pastisseria

Ja has comprat panellets pel cap de setmana? Segurament el pastisser pensa el mateix quan et veu passar per davant del seu establiment, i és que les expectatives del sector estan dipositades en el mateix dia 1. Parlant amb el Josep González, president del Gremi d’Artesans Pastissers de les comarques tarragonines, m’explicava que molts clients esperen fins al dia 31 o 1 per encomanar els panellets, típics de la festa de la Castanyada. Un dels dolços més demanats cada any és el panellet de pinyó, que aquest any s’haurà de degustar per un preu major a causa de l’increment en l’import del pinyó. En Josep em comentava que estima la seva feina, i que no li agrada deixar a un client sense el seu producte, però degut a les comandes tardanes de molts usuaris per les noves restriccions, no sap si podrà assolir una gran demanda pels dies clau de la festivitat. Aquesta és la seva “major por”.

Alfonso Rodríguez davant de la seva floristeria

Les floristeries no tenen aquesta por. És clar, s’han hagut d’adaptar a les noves mesures de seguretat. El propietari de la floristeria Monceau de Tarragona, Alfonso Rodríguez, m’explicava que només poden entrar dues persones al seu establiment. Les vendes d’aquest any, contràriament amb les pastisseries, s’estan repartint durant tota la setmana. Els altres anys, tothom comprava les flors el mateix dia 1, em destacava l’Alfonso, és un dels aspectes diferents als altres anys. Tot i així, les floristeries esperen una gran demanda per Tots Sants, fet que coincideix amb els panellets i les pastisseries. Les persones grans, i en especial dones, segueixen sent l’estendard de les tradicions, són les que mantenen vius els costums d’aquestes celebracions. Per això, l’Alfonso em confirmava que són aquestes dones grans les que més acudeixen al seu local per venerar els seus difunts. Curiosament, la seva floristeria dóna descomptes a través d’una aplicació mòbil, ja que no volen que els clients “se sentin ofegats”, o més ofegats afegiria jo, per les circumstàncies pandèmiques.

David Morales venent una paperina

La Castanyada més freda
Aquesta Castanyada 2020 té
pocs canvis respecte a les d’anys anteriors. No es veuran adolescents intentant ‘colar-nos’ una paperina de castanyes pel carrer, però sí que podrem comprar-ne a diversos punts de Tarragona on com en David Morales, xurrer “convertit en castanyer”, ven castanyes amb el mateix entusiasme de sempre. Això sí, aquest any amb datàfon per llei i només per emportar, és a dir, que quan et vols menjar les castanyes, ja s’han refredat pel camí. En David és el propietari d’un trenet de castanyes anomenat “Castanyera”, situat a la plaça Imperial Tàrraco, em deia que el nombre de vendes i visites és força semblant al d’anys passats. Curiosament, l’Ajuntament li havia de donar permís per muntar la paradeta el 12 d’octubre, però pels constants canvis en les mesures de la Generalitat, no va ser fins ahir que ho van poder fer. Un altre aspecte curiós és que el seu punt de venda pot romandre obert fins al 15 de gener, li valdria més vendre torrons i tortell de reis cap a aquelles dates…

Els tradicionals panellets

Gaudim de la ‘tradició segura’
Tots hauríem d’emprar el terme ‘tradició segura’. Fer un esforç col·lectiu per facilitar la subsistència de les tradicions no consisteix només a anar al cementiri i recordar als nostres estimats morts. També és anar a comprar els panellets, les flors i les castanyes com cada any, respectant, és clar, les mesures anticovid. Passem doncs la millor Castanyada i Tots Sants possible, en companyia dels que més estimem i amb les mesures de seguretat necessàries per protegir-los.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Desembre, 2019

L’arribada dels patinets elèctrics a debat

No és cap novetat pels tarragonins el fet de sortir al carrer i veure com, cada vegada i amb molta més freqüència, un nou vehicle elèctric ha arribat a la ciutat: el patinet elèctric. És un dels temes de moda en totes les capitals de Catalunya i la resta de l’Estat, ja que, en les grans metròpolis, cada vegada hi ha més usuaris que utilitzen aquest vehicle. Però, el patinet elèctric ha vingut per quedar-se? És realment viable? Pot conviure amb vehicles i vianants? És el vehicle del futur a Tarragona?

Regulacions i normatives dels patinets elèctrics
És una evidència que aquest tipus de vehicles han suposat un impacte en la mobilitat de la majoria de ciutats catalanes, i Tarragona no ha estat menys. Els patinets elèctrics han generat un nou debat on no queda clar si com a vehicles han de circular per la calçada, o pel contrari, com passa amb les bicicletes, aquestes han de circular per la vorera.

El que sí que succeeix a Tarragona és que la normativa vigent, inclou aquest tipus de vehicles en la categoria de les bicicletes. Segons aquesta normativa, aquests vehicles han de circular per les voreres, sempre que no superin els 27 kilòmetres per hora. En aquest punt és on l’encaix es fa més difícil, de fet a la capital tarragonina hi ha hagut un cas d’agressió d’un vianant a un usuari d’un patinet elèctric al carrer Rovira i Virgili. És viable la implantació del patinet a Tarragona

La convivència entre vehicles i vianants, una de les incògnites

L’altra cara de la moneda és la irrupció de les empreses de lloguer de patinets elèctrics en les ciutats. L’últim cas que es va produir a Tarragona va ser que, de la nit al dia, en diferents punts de la ciutat, van aparèixer una sèrie de patinets perquè els usuaris puguin fer ús d’ells, sense que l’Ajuntament tarragoní n’autoritzés l’ús ni la seva col·locació, ja que encara es troba treballant amb la normativa i per la regulació d’aquest tipus de vehicles i per les empreses que els gestionen.

Jordi Farré: S’han de reurbanitzar les ciutats
Des del nostre digital ens hem
posat en contacte amb Jordi Farré, degà del Col·legi Oficial de Graduats i Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, un dels grans experts en aquests vehicles elèctrics i gran defensor de la seva implementació. Segons Farré, la part més important implica reurbanitzar les ciutats, que “estan pensades pels cotxes”.

Jordi Farré: “Amb l’arribada d’altres tecnologies, com l’internet i la telefonia mòbil, la fisonomia de les ciutats ja va canviar. Per què no fer-ho també amb els patinets elèctrics?

Jordi Farré defensa que, amb l’emergència climàtica que viu el planeta, no es pot tancar la porta a un vehicle totalment sostenible com és el patinet elèctric, a més de negar la possibilitat de negoci a les ‘startups‘ catalanes que aposten els seus diners i el seu capital, en un vehicle de mobilitat que beneficia directament als ciutadans.

El patinet planteja reurbanitzar les ciutats

“Amb l’arribada d’altres tecnologies, que ara formen part de la nostra vida quotidiana, com l’internet i la telefonia mòbil, la fisonomia de les ciutats ja van començar a canviar. Perquè no fer-ho també amb els patinets elèctrics, donat els grans avantatges que ofereix per a la mobilitat dels ciutadans”, planteja Farré.

Sobre la convivència amb la resta de vehicles i amb els vianants, el degà assegura que el que s’ha de fer és educar als usuaris i exigir responsabilitats per aquells que facin un mal ús del patinet elèctric, però en cap cas tancar o posar traves a la seva implementació en les ciutats catalanes.

Borja VIZCARRO


REDACCIÓ14 Abril, 2017

Pastissers de reconeguts establiments tarragonins expliquen les tendències  d’enguany de les Mones, i les seves particularitats

La Mona 2Amb l’arribada de la Quaresma, el Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció, arriba també el dia més llaminer de tota la Quaresma, el Dilluns de Pasqua. Una tradició, la de regalar una Mona a tots els fillols per part dels seus padrins, ben arrelada a Catalunya i a tota la costa mediterrània des de fa segles. Simbolitza que la Quaresma, i les seves abstinències, s’han acabat.

No importa que siguin en forma de tortell o en figura de xocolata, d’ou, crema o pa de pessic, amb plomes o sense. La tradició de La Mona ha superat el catolicisme i s’ha implantat en la nostra societat com una festivitat més, que reuneix a tota la família.

Una festivitat, a més, que serveix per dinamitzar l’economia local, especialment la dels pastissers tradicionals, que veuen en aquesta festivitat un dels moments amb més repercussió econòmica de l’any. Josep Roquet, pastisser de la Pastisseria Palau, reconeix la importància de la Pasqua al llarg de l’any: “És la Diada més important que tenim en tot l’any, juntament amb el Tortell de Reis”. Per la seva part, David Sanromà, propietari de la Pastisseria Sanromà, defineix La Mona com La Grossa dins del gremi pastisser: “Per a nosaltres, el mes de la Pasqua ens pot repercutir fins a un 250% més de benefici respecte a un mes normal”.

Malgrat que es venguin en el període d’una setmana, els pastissers comencen a preparar les mones molt aviat. “Nosaltres comencem a elaborar les figures de xocolata al novembre, perquè requereixen molt de temps. Les mones les elaborem la mateixa setmana, perquè són receptes de pastisseria, sense cap conservant, i són peribles” explica Jordi Andreu, propietari de la Pastisseria Andreu, la més antiga de la ciutat, i que enguany fa 115 anys. “Enguany estem tenint un 60% més de vendes respecte a altres anys, gràcies a l’efemèride” comenta Andreu.
La Mona 3
Pel que fa a les figures de xocolata, són tot un univers a part. Les figures complexes, explica Josep Roquet, requereixen motlles i plantilles. I de varietats hi poden haver-ne tantes com imaginació tingui el pastisser. “Nosaltres tenim des d’ous petits, d’1 euro, fins a un castell medieval, que supera els 150 euros.

Depèn del treball que necessiti” comenta Roquet, pastisser des de fa més de 25 anys. Això sí, les més venudes són sempre les que estan de moda en aquell moment. Enguany són les de Frozen, LadyBag i la Patrulla Canina. “Del Barça venem moltes mones tots els anys, és un clàssic” afirma David Sanromà.

Marc MOLINA