REDACCIÓ27 Juliol, 2016
Puc semblar un vell rondinaire, però és que n’hi ha per perdre els papers. L’escàndol i la impunitat de Renfe, d’Adif i de tota aquesta colla d’incomplidors em posen els nervis a flor de pell. Em rebenta per dins veure com els governants d’una ciutat gesticulen, criden i amenacen però tot continua igual i Renfe es mostra infranquejable i immune a la cridòria popular.
Tarragona ciutat en particular, i la demarcació en general, pateixen l’infern ferroviari. 
Els usuaris saben quan surten de casa per agafar el tren, però són incapaços de concretar l’hora de l’arribada al seu destí. Viatjar en tren ha esdevingut una aventura i un malson digne de qualsevol país del tercer món. I el pitjor és que aquí no passa mai res. Ens hem acostumat a veure passatgers amuntegats en un vagó, asseguts a terra o fent tot el trajecte drets. I aquí no passa res.
Ens estem acostumant a veure passatgers deambulant per les vies fèrries on del dimoni va perdre les botes. I aquí no passa res. I per què no passa mai res? Perquè els nostres polítics parlen molt, surten molt a les fotos i després no fan res de res. Quants alcaldes, amb cara i ulls, viatgen en tren? Quants han viscut l’aventura de viatjar de Tarragona a Barcelona en hora punta? És normal que els usuaris de Renfe estiguin cansats i fastiguejats de tanta promesa. Quantes vegades s’ha amenaçat de tallar el trànsit ferroviari? Per què no s’ha fet? De què serveixen les paraules si tant el Ministeri de Foment com Renfe es fan els ornis.
Ja no parlo del polèmic i desitjat tercer fil, ni mencionaré el Corredor Mediterrani. Només demano dignitat. La dignitat que qualsevol usuari es mereix quan paga un bitllet. Qualsevol persona té el dret a gaudir d’un viatge mínimament relaxat i còmode. Amb aire condicionat o calefacció.
Els nostres governants tenen l’obligació moral de defensar els nostres interessos i aconseguir que el transport públic sigui de qualitat. No podem continuar pautant les negociacions en la diplomàcia i en el bon rotllo, quan Renfe s’entesta a tractar-nos com a mercaderia. L’escàndol és de tal magnitud que no pot continuar sense una solució immediata.
Ricard CHECA
Director del diari digital ‘La República’
