19. Abril 2024

Arxius de referèndum 2017 | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Octubre, 2017

15 dies després de la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, l’església de Vila-rodona s’ha tornat a omplir. El passat dia 1, el mossèn Francesc Manresa va permetre que es fes el recompte dels vots en l’interior del recinte sagrat. Un fet que els electors independentistes estan agraïts. No obstant, en els darrers dies, el mossèn ha estat objectes de nombroses amenaces i insults. 

Francesc Manresa abans de començar la missa

Avui, amb els ànims més calmats, el poble va voler agrair el gest de Francesc Manresa en defensa de la llibertat i del dret a decidir. Durant la seva homilia, el mossèn, visiblement emocionat, no ha volgut assumir el paper d’heroi, perquè aquest és un paper que correspon a la “força del poble”.

De fet, el sacerdot sense pronunciar mai la paraula referèndum o fer referència explicita a l’actualitat política, ha demanat al poble que s’uneixi i no defalleixi a l’hora d’afrontar les adversitats i que tingui sempre present que “el món és nostre”, malgrat els poderosos actuïn com si fossin els amos de la Terra i ens vulguin submisos.

Francesc Manresa ha recordat que ningú és propietat de ningú i que “no som súbdits de ningú”, perquè, simplement, ningú està per “damunt de nosaltres”, més enllà de Déu. “Teniu el poder per construir el món que volem i fer-lo vostre”, ha insistit durant una església plena. L’alcalde de Vila-rodona, Ramon Maria Bricollé, es trobava entre els assistents.

El rector durant l’eucarestia

El mossèn septagenari ha volgut deixar clar que davant les situacions de conflicte i de l’amenaça, la tolerància, la comprensió, el seny, la unió i l’esperança ha de ser la resposta.

“Ens equivoquem si fem predominar l’insult”, ha dit, subratllat que “no ens podem cansar en la recerca del diàleg”. La unió i la força del poble “ens fa invencibles”, perquè “ens fa mantenir ferms”.

El rector de l’església de Vila-rodona ha fet una crida a la serenor, encara que els nervis i la incertesa ens atemptin a canviar el tarannà.

“El nostre poble no té exèrcit ni armes, però sap respondre amb serenor i “sense desviar-nos mai de les nostres arrels i valors com a poble”.

“No s’atreviran a matar-nos a tots”, ni podran arrancar “les nostres arrels”. “Quan ens insultin i ens amenacin, hem de respondre amb tolerància i comprensió”.

Francesc Manresa

El mossèn Francesc Manresa ha het aquestes recomanacions el mateix dia que se celebra el 77è aniversari de l’afusellament de l’expresident Lluís Companys.

En finalitzar l’acte eucarístic, el poble ha acomiadat el sacerdot amb un sonor i prolongat aplaudiment. El mossèn, abans d’abandonar l’altar, ha fet saber als presents: “us tinc a tots al meu cor”.

El faristol estava ‘decorat’ amb les paraules: llibertat, pau, justícia, respecte, convivència, dedicació, afrontar les adversitats, estimar, relació, guiar i compromis.

 

VIDEO

 


REDACCIÓ6 Octubre, 2017

Els observadors internacionals diuen que el referèndum no va poder complir amb els estàndards internacionals, però en cap moment no han dit que el referèndum no sigui vàlid ni legítim. Que ningú s’enganyi! Quan tens un Estat en contra; quan t’envien forces militars, com la Guardia Civil, a robar-te les urnes; quan has de dissenyar un sistema per fer arribar les urnes al col·legis electorals amb la complicitat de tota una població; quan has de defensar i fer guàrdia tot el dia perquè no et robin la democràcia, evidentment no pot ser un referèndum a l’ús, no pot ser un referèndum estàndard.

Quan ets una nació i no tens estat, no et toca altre remei que suplir-lo, i per tant, no pots fer les coses de forma estàndard. Només una nació sense estat fa possible una acció de complicitat per suplir el mateix estat com vam veure l’1-O. Només una nació madura, feta i sòlida, demostradament madura, està més que legitimada per ser estat.

Que ningú s’enganyi! El referèndum és vàlid perquè van votar més de dos milions de ciutadanes i ciutadans. Perquè, malgrat que ja es van encarregar a primera hora de repartir estopa per acoquinar amb imatges de violència del Gobierno de España, la senyora Maria va sortir de casa i va anar a votar.

Que ningú s’enganyi! El referèndum és vàlid perquè el Banc de Sabadell i Caixabanc així ho reconeixen quan posen la seva seu social fora de Catalunya. Quan davant l’evidència d’esdevenir estat propi cal salvaguardar transitòriament les relacions amb el BCE i l’accés al crèdit.

Que ningú s’enganyi! El referèndum és vàlid, perquè malgrat tenir un govern municipal i un alcalde de Tarragona miserablement en contra, que es va amagar, que no va sortir a defensar ciutadanes i ciutadans agredits per voler votar, fent complicitat evident amb les forces d’ocupació. A Tarragona es va votar malgrat un alcalde incapaç de condemnar la presència militar al nostre port.

Vam votar a tot arreu malgrat el miserable govern del PP que, això sí, va deixar votar a Vilafranca del Penedès i a Sant Sadurní d’Anoia, poblacions on no va repartir estopa, allí on hi ha interessos electorals i particulars de la ministra de Sanitat Dolors Montserrat i Montserrat. Com tampoc van disparar bales de goma a Badalona pels interessos electorals d’un personatge del PP- X.G. Albiol- que té la maldat d’anar a inocular verí a la policia  allotjada a Pineda de Mar dient-los:  “Nadie os va a echar de Catalunya porque si os vais se iría la dignidad de esta tierra”.

Per tant, Georgina, que ningú t’enganyi! El referèndum és vàlid, perquè tu el vas validar amb el teu vot, perquè va ser la primera vegada que votaves, perquè vas ser sincera i, per tant, vàlida. Que ningú no et furti la validesa del teu primer vot, perquè seria furtar-te la teva llibertat, perquè seria furtar-te la teva majoria d’edat, perquè seria furtar-te el bon record de la primera vegada.

Jordi FORTUNY
Regidor d’ERC de l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ1 Octubre, 2017
votacio.jpg

Centenars de persones s’han concentrat en diferents col·legis electorals de tot el país per exercir el seu dret de vot. A les 9.23 les portes de l’Institut Antoni Martí i Franquès s’han obert, permetent que els catalans que vulguin depositessin la seva butlleta a les urnes. Un núvol de mitjans de comunicació han acompanyat els primers votants.

 

 


REDACCIÓ30 Setembre, 2017
Xavier_Sabaté_opinió.jpg

Mossos , guàrdies civils, policies nacionals i locals que entre ells es tracten de companys quan es parlen, tots en tensió i enfrontats quan són treballadors públics que no tenen cap culpa que els seus caps polítics tinguin aquest alt nivell de mediocritat

Gent que ha rebut una citació per formar part de les meses el diumenge que no saben què fer perquè hi ha una llei que els obliga a anar-hi i una altra que les multa, reunions prohibides, mitjans de comunicació investigats, webs clausurades, xats d’amics i familiars que han tingut baixes i retirades de paraula que potser no es restabliran mai més, ciutadans de bona fe que no saben què fer perquè entenen les raons d’uns i altres però no acaben d’entendre que s’hagi de seguir aquesta via d’enfrontaments a tos els nivells.

Cartells i pasquins perseguits i confiscats, seus de diaris amb forces de seguretat, locals de colles castelleres, webs clausurades. Persones que ja només segueixen consignes i ja no són capaces d’escoltar res; nacionalistes catalans i espanyols radicalitzats – també alguns que es diuen d’esquerres – com si les pàtries fossin la nostra única raó de ser. L’espectacle que els nens veuran aquest cap de setmana amb les seves escoles convertides en búnquers vigilats amb armes com si estiguéssim en guerra. Són només uns pocs exemples – n’hi ha molts més – de la irracionalitat d’aquests dies.

I encara ens demanen calma quan han estat els nostres dirigents – d’allà i d’aquí –  els incendiaris, saltant-se la llei quan els ha convingut – els d’aquí i abans els d’allà –  i ens exigeixen que acomplim la llei – cadascú la seva perquè ara resulta que en tenim dues i contradictòries. Dogmàtics de nacionalismes català i espanyol com si la pàtria fos sense principi ni final i immutable i l’únic que ens hagués de preocupar.

Vull menys nacionalistes espanyols i més espanyols oberts de magí, que apliquin el mateix plurilingüisme a tota Espanya que el que existeix als països avançats , que ens deixin dir el que ens peti: nació, estat o el que sigui perquè a USA, Alemanya, Suïssa això no és cap problema i conviuen millor. I que ens puguem federar  o confederar a Espanya i a Europa o separar-nos si hi ha una majoria clara de catalans que ho volen perquè a la força no hi ha deu que aguanti cap unió ,

Fart del nacionalisme espanyol, sí, però també del català . Estic fart que m’hagin reduït la democràcia a votar el proper diumenge en una votació sense garanties de cap mena: ni Junta Electoral, amb meses designades a dit, ni recomptes, ni interventors, i amb la meitat de partits que no hi participen i que no han fet campanya de manera que la ciutadania només ha tingut una opinió i una informació i molta desinformació. La democràcia és moltes altres coses, entre altres disposar de mitjans de comunicació públics neutrals i plurals. I molt principalment, un Parlament que respecti totes les opinions i que no es tanqui en elks moments més importants de la història. Perquè em poden explicar, tan nacionalistes i patriotes catalans que es diuen els del procés per què han tancat el Parlament, la cambra on s’expressa la sobirania popular catalana ? Aquest és el nou país que volen construir ? . Això sí que és un atemptat a la democràcia i només per això ja els hauria de caure la cara de vergonya. Com en uns moments com els que vivim han de censurar el Parlament, impedir les veus de l’oposició i imposar només la seva, deixar el govern català de sotmetre’s al control parlamentari ?  On és la democràcia ? Hi ha pensament únic a Catalunya aquests dies ?

Vull parlar amb independentistes de dretes o d’esquerres – que de tot hi ha – per posar en comú quina Catalunya hem de construir tots plegats. I particularment amb els d’esquerres perquè sé que pensen més en les persones i això tenim de comú. Persones independentistes d’esquerres no nacionalistes perquè podem coincidir en la re- construcció d’una Catalunya per la gent i sobretot per la classe treballadora, una Catalunya oberta, generosa i cosmopolita, que no oblida a cap dels seus fills i filles, que estableix una educació, uns serveis sanitaris i socials de primer nivell ,una Catalunya que forma part d’una Península Ibèrica – fins aquí sí, no ? – amb un Estat que és Espanya que algun tipus de relació haurem de tenir, no ? Ni que sigui de veïns.

Doncs ja la discutirem; jo crec en una relació federal i les persones independentistes ja defensaran la seva opció. Una Catalunya en una Europa i un Planeta en perill i lluita per preservar-lo. Com lluita per eradicar les desigualtats de tot tipus, de gènere també especialment, el terrorisme; que vol preservar la llengua i la cultura catalanes, que hi ha alguns – algun ex-alcalde inclòs – que aquests dies prediquen i ni l’han conegut ni la coneixen, que confonen autors i que tenen cantants de capçalera i sempre s’han vantat dient-ho la Pantoja i Rocio Jurado.

Crec que ens entendríem més i el debat seria més racional si a més de parlar de la pàtria situéssim també el debat en les preocupacions socials ambientals.

En resum, hi ha milions de persones a Catalunya d’esquerres en moviments molt diversos i mentrestant la dreta va fent de les seves com sempre i les classes populars a fotre’s.  Amb aquesta gent d’esquerres vull compartir una altra èpica que se sumés a la seva de la independència o a la meva del federalisme perquè aquestes en solitari s’esvaeixen aviat un cop assolides i a mi m’agraden les èpiques quotidianes , permanents, les lluites que no s’acaben. Que poguéssim parlar de llibertats en plural i de democràcia en majúscula – un referèndum en solitari no se li pot equiparar i menys si no té garanties

Que poguéssim pactar un compromís cívic i social d’un país amb els seus homes i dones actius per causes nobles, per valors. A mi això em faria trempar, em posaria com una moto i juro que acudiria al debat sense apriorismes.

A canvis en profunditat de la societat, de reduir distàncies econòmiques i socials entre persones i comarques, de cercar al·licients per als joves i fer-ho amb ells perquè fossin gent culta i solidària, amb valors, de parlar com lluitem per la igualtat de gèneres, contra el canvi climàtic, contra l’explotació de la classe treballadora, pel respecte entre persones i pobles.

I a Catalunya estic segur que som majoria i em temo que a algú ja li va bé que aquesta majoria estigui fragmentada de la manera que sigui i per la causa que sigui

Perquè estem perdent tots i demostrem molt poca intel.ligència si no som capaços d’arribar a acords. Vull votar en condicions però no així. Votar en aquestes condicions no resol res perquè no ho  reconeixerà ningú, ni tan sols a Catalunya una majoria de la població. Votar en aquestes condicions no resol res, ni tan sols ens situa millor per negociar una ruptura o un nou acord com molts dels capdavanters de l’anomenat “ procés” pensen i diuen en privat però no en públic.

No, no  hi ha dret que ens hagin dut fins aquí,. No ens ho mereixem. Hem de construir una nova Catalunya i un nou catalanisme al servei de la gent, digne de la nostra història i no de les banderes, tampoc dels crits ni dels silencis sinó del diàleg, el pacte i el consens. Perquè només la unitat recobrada ens farà dignes del futur.

Xavier SABATÉ


REDACCIÓ28 Setembre, 2017

Aprofitant la presència de l’expresident Artur Mas s’ha desplaçat a Tarragona per parlar el referèndum del proper diumenge, 1 d’octubre, l’advocat Angel Marcos Rabasso Obono ha decidit compartir una de les seves inquietuds amb l’exmandatari català i formular-li una pregunta relacionada amb els col·legis electorals.

Rabasso, que ha esperat que Artur Mas acabés la seva intervenció en el miting que ha tingut lloc aquest vespre al Passeig de les Palmeres de Tarragona, volia saber com hauran d’actuar els advocats voluntaris en el cas que els col·legis estiguin precintats per la policia.

CLICA AQUÍ PER SENTIR | LA PREGUNTA DE L’ADVOCAT AL PRESIDENT ARTUR MAS

 VIDEO | L’advocat ens explica que ha preguntat a l’exmandatari català

 


REDACCIÓ11 Setembre, 2017

L’ofensiva judicial contra el referèndum continua. Després dels darrers escorcolls a la impremta de Constantí i la redacció del setmanari de Valls, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha citat el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.

Trapero en una visita a Cambrils

El Ministeri Públic vol interrogar el cap de la policia catalana en el marc de la investigació oberta sobre els preparatius del referèndum d’autodeterminació convocat pel govern de la Generalitat de Catalunya. Trapero haurà de personar-se a l’edifici del TSJC aquest dimarts al matí.

Aquesta citació sorgeix dies després que el fiscal general de l’estat, José Manuel Maza, hagi advertit que la fiscalia actuaria, “sense complexos” contra tots aquells que participin activament en la consulta sobiranista.

Cal recordar que el major Josep Lluis Trapero és un dels alts càrrecs que van ser advertits de les conseqüències penals de no acatar les ordres del TC o de permetre la celebració del referèndum.

 


REDACCIÓ11 Setembre, 2017
ricard-checa_opinio.jpg

Falta menys d’un mes per a la celebració del referèndum previst per l’1 d’octubre i ningú, més enllà dels seus promotors, sap com es processarà ni quin model s’adoptarà. El secretisme, o l’excés de discreció, per dir-ho d’alguna manera, no invita a exercir el nostre dret de vot. Més aviat tot el contrari. Jo aniré a votar perquè considero que m’he de pronunciar sobre el futur polític del meu país, però també és cert que ho faré amb molts interrogants. M’agradaria anar a votar amb tota mena de garanties i que el govern del meu país no es veiés obligat a amagar les urnes a causa de les amenaces d’un govern central i del Tribunal Constitucional.

Per més que m’hi esforci no soc capaç d’entendre que, en ple segle XXI, l’estat d’una nació democràtica faci mans i mànigues perquè els ciutadans exerceixin el seu dret de vot i opini activament sobre el futur del seu país. La postura de Mariano Rajoy no ha fet res més que promoure la catalanofòbia i, conseqüentment, dividir la societat catalana. Jo vull anar a votar i m’agradaria que la majoria de catalans ho fes. El resultat electoral és, ara mateix, el que menys importa. El govern de l’estat hauria de permetre desbloquejar una guerra política que no afavoreix ningú, només fomenta la discòrdia i tensa encara més un ambient que ja està força enrarit. Reconec que els dos governs –català i espanyol– no ho estan fent bé. Un perquè considera que pot emprar les armes de l’estat per pressionar i amenaçar l’autonomia i l’altre perquè veu en la rebel·lia l’única sortida per fer-se valdre. Qui tem les urnes? Els demòcrates? Honestament crec que no.

És absurd planejar-se el rescat de les urnes per part de les forces policials. Rajoy – que de tot s’amaga – hauria de permetre que els catalans s’expressin i l’endemà seure a parlar. Continuar amb aquesta pel·lícula sense guió establert és perillós i poc recomanable. És insostenible i de poca visió política amenaçar políticament i judicialment un governant per col·locar les urnes i permetre que els ciutadans opinin. El que hauria d’estar penat és la desídia i ignorar un gran part del territori amb arguments que no se sostenen de cap de les maneres. El dilluns que ve celebrarem la Diada i esperem que sigui tranquil·la i festiva. Aquesta calma tensa que viu Catalunya és imprevisible. És una bomba de rellotgeria. Els ànims estan exaltats i un gest mal calculat pot provocar aldarulls indesitjables. La solució: cadascú que expressi la seva opinió. I si és a través de les urnes, millor. Qui pot tenir por de la democràcia?

Ricard CHECA
Periodista