REDACCIÓ25 Octubre, 2020
La Red Antirracista de Tarragona presentava la setmana passada una moció orientada a posar fi al racisme institucional a la ciutat. Després de la roda de premsa on 4 coordinadores de la xarxa van mostrar alguns matisos de la proposta, des del digital La República Checa vam entrevistar a una d’elles: “Naret” Elena Teran.
Què és el que s’inclou a la moció antiracial?
Acords d’habitatge, de salut pública i mental, d’empadronament. Trobem una mancança de persones migrades al cens de la ciutat. Tarragona és una de les ciutats d’Espanya amb més persones migrades i tenim la necessitat de saber quantes persones som, qui som i què necessitem. Pretenem erradicar les polítiques racistes que s’implanten des de l’Ajuntament.
Quins col·lectius discriminats defenseu amb aquesta proposta?
A grans trets, col·laboren SOS Racisme Catalunya, l’Assemblea de la Part Alta Lliure de Racisme, Reus Refugi, l’Associació de Senegalesos de Tarragona, la Comunidad Negra Africana y Afrodescendiente, Joves Multiculturals Musulmanes, Coordinadora Latina de Tarragona, Red de Mujeres Migrantes, l’Associació de Paraguayos, etc…
Comentàveu a la roda de premsa anterior que alguns d’aquests col·lectius han vist incrementada la seva racialització a causa de la crisi del coronavirus. Per què?
La pandèmia de la Covid-19 ha mostrat el que ja era evident, però els governs no s’atrevien a cridar pel seu nom: el racisme institucional i estructural. Creiem que és el moment de què les persones migrants racialitzades negres assumim espais polítics, que fem que ens escoltin després que no hagi hagut intenció d’escoltar-nos. Per exemple, el col·lectiu del Top-Manta de Barcelona ha denunciat el fet que 600.000 persones s’han quedat fora del Subsidi Mínim Vital. Uns altres exemples són l’augment d’identificacions policials per perfil ètnic a Tarragona, l’increment de desnonaments a persones migrants, la dificultat d’accedir a un habitatge digne, no poder anar als centres de salut per no ser posseïdor d’una targeta sanitària, els problemes psicològics greus de joves extutelats en situacions preocupants, etc. Això et dóna a entendre que sempre és la població negra la que es troba en aquestes situacions més vulnerables.
Hi ha una barrera “invisible” – que per a nosaltres sí que és visible – que impedeix el desenvolupament digne de la teva vida i veus que pots estar en pitjors condicions que un espanyol o un blanc per aquest simple fet.
Abans ha comentat que no hi ha hagut intenció de què facin cas a les seves propostes, a què es referia?
La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha manifestat el seu suport des del primer moment. Després s’ha sumat Esquerra Republicana (ERC), la qual després de no mostrar intenció de seure amb nosaltres per parlar i materialitzar acords com ens van dir en un principi, just ara ens dóna suport a través de la moció. Entenem que políticament no és estrany, però des de l’activisme social i la ciutadania creiem que és hipòcrita.
PUBLICITAT
