25. Abril 2024

Arxius de Record | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Març, 2023
20210111_PANTALA_010-1280x853.jpg

El darrer mes de febrer ha estat el millor dels darrers vint anys pel Port de Tarragona. I és que els molls tarragonins han batut la xifra màxima registrada de moviment de mercaderies, arribant les 2,98 tones. La dada comporta un creixement del 22% respecte al mateix mes de fa un any. El creixement acumulat durant els dos primers mesos de l’any, amb prop de 5,7 milions de tones, suposa un creixement del 4,4%. Els productes energètics són les mercaderies que més aporten als tràfics del Port, amb 1,8 milions de mogudes durant febrer. Productes com el carbó i el coc de petroli o el cru de petroli han viscut increments del 226,4% i el 10,2% respectivament.

El grup de productes agroalimentaris creix un 22,9% en el mes de febrer movent un total de 693.000 tones. En l’acumulat durant els primers dos mesos de l’any el creixement és del 14,8% i un moviment d’1,51 milions de tones. La principal causa d’aquest creixement és, segons el port, el tràfic de cereals i les seves farines que han registrat 1,2 milions de tones amb un 37,5% d’increment en l’acumulat. Durant febrer, els cereals i les farines han mogut un total de 576.000 tones, amb un 37% d’augment.

Els líquids a doll s’han incrementat un 9,5% en aquest mes de febrer, amb un moviment d’1.781.064 tones. Això ha permès que hagi estat el tercer febrer de major tràfic, en els últims anys. El tràfic de càrrega general convencional viu durant el mes de febrer un dels de major tràfic també, un creixement del 14,7%.

La pasta de paper va moure durant el mes de febrer prop de 47.000 tones, amb un creixement del 116,6% respecte al mes de febrer de 2022, mentre que els productes siderometal·lúrgics, la xifra puja fins a les 51.803 tones i representa un augment respecte al mateix període de l’any anterior del 18,3%.

Pel que fa al moviment d’automòbils turismes, durant el segon mes de l’any es van moure prop de 14.500 unitats i en l’acumulat, gener-febrer, més de 38.000, un 35% més que el 2022.

PUBLICITAT




REDACCIÓ9 Novembre, 2022

Tarragona ha registrat un rècord de turistes i pernoctacions aquest estiu. L’alcalde i president del patronat de Turisme de la ciutat, Pau Ricomà, ha detallat que de juny a setembre, 199.679 turistes han passat per la ciutat i han fet 934.761 pernoctacions. El nombre d’arribades en hotels i càmpings ha incrementat un 25% respecte de l’any passat i un 23% respecte del 2019.

Les pernoctacions s’han allargat un 77% més que l’any passat, sobretot als càmpings. L’ocupació ha arribat al 82%, 20 punts més que l’estiu anterior i 8 punts més que abans de la pandèmia. El patronat assenyala que la recuperació s’ha donat, en part, pels paquets d’una setmana que majoritàriament ofereixen els càmpings de la ciutat.

Els paquets turístics han permès augmentar la mitjana de nits d’estada dels turistes en càmpings de Tarragona, que ha augmentat dels 4,12 dies el 2021 (5,16 el 2019) a 6,34 enguany. En global, l’estada mitjana a la ciutat ha estat de 4,67 nits, superant àmpliament les 3,30 nits de 2021 i les 3,99 de 2019.

Una altra dada rellevant de l’Observatori Turístic és la recuperació del mercat internacional (sobretot provinent d’Europa) que ha superat el 40% de les arribades. De les 935.000 pernoctacions, un 57% van ser de turistes espanyols, mentre que un 43% van ser turistes estrangers. L’any passat va ser una campanya excepcional i se’n van registrar un 17% de turistes estrangers a l’estiu, però el 2019 representaven el 37% de les arribades. Els principals mercats emissors són Holanda, França i Alemanya, amb quotes al voltant del 10%.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ14 Gener, 2022
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

Aquest divendres 14 de gener s’arriba al segon aniversari d’un dels incidents més greus que ha patit la indústria química del Camp de Tarragona en la seva història d’activitat al Territori. L’explosió a la planta química d’IQOXE, dos anys després d’aquest incident encara ha deixat moltes ferides obertes i moltes incògnites que han quedat sense resoldre.

La deflagració que ho va canviar tot
Son les 18:37 del dimarts 14 de gener de 2020. De sobte el cel de Tarragona s’il·lumina i una deflagració en una petita empresa química del polígon petroquímic sud fa tremolar els fonaments dels barris de Ponent de la capital tarragonina i de la Canonja. Desconcert i por entre la població. Les sirenes no han sonat. A poc a poc anem posant fil a l’agulla.

Es tracta d’IQOXE, una empresa que subministra òxid d’etilè, un element imprescindible en les cadenes de producció de les empreses químiques. Dotacions dels Mossos d’Esquadra, dels Bombers i dels Serveis d’Emergències Mèdiques es traslladen fins al lloc dels fets. Un dels reactors ha explotat i ha causat la mort a dos treballadors i també ha ferit a diferents empleats. Mentrestant a Torreforta, una de les peces del reactor impacta contra un edifici causant la mort d’un dels seus veïns.

Una ferida enorme sense tancar que torna a fer dubtar l’opinió pública sobre la impunitat de les empreses del sector petroquímic

El balanç de la tragèdia acaba amb tres morts i diversos ferits de consideració, danys estructurals en centenars de construccions i una ferida enorme sense tancar que torna a fer dubtar l’opinió pública sobre la impunitat de les empreses del sector petroquímic, que viu amb la por de no tornar a viure un succés tràgic com el que es va produir aquella tarda.

La causa judicial segueix en curs
Amb tot, per què es va produir aquest sinistre fa dos anys continua sent una incògnita. Després de dos informes -un encarregat per IQOXE i un altre pel Govern- els dubtes no s’han esvaït. La investigació judicial continua en marxa i la instrucció de la causa no s’ha tancat.

Es podria haver comès imprudència greu amb resultat de mort, lesions, danys i delictes contra el dret dels treballadors

De moment la jutgessa que porta el cas ha obert dues peces separades relacionades amb presumptes pràctiques industrials irregulars i apunta que es podria haver comès imprudència greu amb resultat de mort, lesions, danys i delictes contra el dret dels treballadors. A banda, els sindicats i comitè d’empresa acusen l’empresa d’irregularitats contínues en les seves instal·lacions.

Els investigats, tant en la peça principal com en les dues separades, són IQOXE com a persona jurídica i dues persones físiques: l’aleshores director de la fàbrica, José Manuel Rodríguez Prats; i el director general de la companyia, José Luís Morlanes.

IQOXE inverteix 40 milions i recupera l’activitat
En canvi, IQOXE celebra que ja torna a produir al ritme previ al sinistre. Aquest desembre la companyia va obtenir els permisos per tornar a engegar tres unitats de derivats d’òxid d’etilè. Se sumen a una quarta que ja fa mesos que està en funcionament així com a una planta que produeix òxid d’etilè.

Cal recordar que el reactor que va explotar era d’una de les plantes de derivats, la qual no s’ha reconstruït. L’empresa ha invertit 40 milions a reparar els danys de la deflagració i en la nova maquinària i instal·lacions.

Tarragona recupera el ‘Plaseqta
Després del terrible succés, la Generalitat va retornar el pla d’emergències químiques a la demarcació de Tarragona, ja que en aquell moment es gestionava de manera centralitzada en l’àmbit nacional (Plaseqcat). En aquest sentit, s’han instal·lat fins a 56 sensors de toxicitat i s’ha anunciat que es col·locarà tres noves sirenes, dues a Reus i una a Salou.

A més de la instal·lació dels sensors i de les sirenes des de la Delegació del Govern a Tarragona -qui ara gestiona el Plaseqta– impulsarà una campanya d’informació i sensibilització adreçada a la població en general més enllà de les escoles per deixar clar què s’ha de fer en cas d’emergència o d’accident químic.

Des de la Delegació asseguren que en cas d’incident el que ha de fer la població és confinar-se, i no desplaçar-se. Aquesta campanya ja ha estat licitada, per valor de 400.000 euros. També s’ha previst realitzar un gran simulacre en el segon semestre de 2022, pendents també de l’acord amb l’Estat per a l’enviament d’SMS a la població en cas d’emergència.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Agost, 2020

L’acte s’ha celebrat aquest matí

Barcelona ha celebrat aquest dilluns un minut de silenci en record i homenatge a les víctimes de l’atemptat del 17 d’agost de 2017. L’acte, marcat per les mesures per la covid-19, ha estat presidit per l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i representants de tots els grups municipals.

A més, ha comptat amb la presència del ministre de Sanitat, Salvador Illa; la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet; el president de la Generalitat, Quim Torra; el vicepresident, Pere Aragonès, i el president del Parlament, Roger Torrent. El minut de silenci ha tingut lloc al Pla de l’Ós de la Rambla i ha estat acompanyat per la música del ‘Cant dels Ocells’. Després, els assistents han fet una ofrena floral.

També hi han estat presents la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera; els consellers Meritxell Budó, Miquel Buch i Ester Capella, i el tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, així com una cinquantena de familiars de les víctimes i supervivents dels atacs, tots amb roses blanques a la mà per a l’ofrena floral. Aquests han estat els primers a fer l’ofrena, i després han deixat la seva flor Aragonès, Torrent, Illa, Batet, Torra, Colau, Cunillera i Batlle.

Sota la supervisió dels Mossos d’Esquadra, l’acte ha estat breu i sobri, mentre que alguns dels participants duien les samarretes de la campanya ‘Volem saber la veritat’ promoguda pel pare del nen de tres anys de Rubí assassinat a la Rambla, Xavier Martínez, per afrontar el judici dels atemptats.