23. Abril 2024

Arxius de Raül Gil | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Maig, 2023
86246a8a-dfbf-43e3-b7b5-fb386cf1e6a4-1280x960.jpg

Raül Gil és un altafullenc que sap 9 idiomes. Des de ben petit, es va sentir atret per l’aprenentatge de noves llengües, fet que el va portar a estudiar per a ser lingüista a la Universitat Pompeu Fabra. Des del rus fins al japonès, els seus coneixements li han permès viatjar pel món i comunicar-se amb altres cultures amb molta facilitat. En aquesta Conversa de Cafè, en Raül Gil ens parla de la seva motivació i de la rellevància que se li ha de donar al fet d’aprendre idiomes. També ens detalla la llengua que més li ha costat aprendre, i exposa la seva opinió respecte als accents en anglès. Realment són un senyal d’incultura?

 

Per què vas decidir dedicar-te a aprendre idiomes?
Des de ben petit que vaig aprendre francès amb el meu germà, i això ens va permetre anar de vacances a França o Suïssa i poder ser els “nens de casa” qui demanàvem el menjar als restaurants, o qui preguntàvem informació als hotels. L’anglès també em va permetre poder llegir els llibres de Harry Potter abans que sortís la traducció al català. Aquestes oportunitats que em donava el fet de saber idiomes va fer que em sentís empoderat. Més endavant em vaig capbussar amb altres idiomes i vaig veure, en cadascun d’ells, una nova manera de veure el món, d’expandir la meva ment, de relacionar-me i de descobrir. No va ser fins a finals del batxillerat que em vaig adonar d’això i vaig decidir fer el pas.

T’imaginaves arribar a parlar nou idiomes?
Ni de bon tros! Recordo que el 2009 vaig anar a estudiar italià a Florència i vaig conèixer una noia que en parlava 7 (jo en aquell moment només en parlava 6). Era la primera persona que coneixia que en parlava tants, i em vaig proposar que jo també en parlaria 7, però se me’n va anar de les mans… (riu)

Hi haurà desè idioma?
Bé, ja gairebé hi és… Podríem dir que després de parlar 4 llengües romàniques – català, castellà, francès i italià -, aprendre’n la 5a és molt fàcil. Entenc molt bé el portuguès i em defenso prou bé quan el parlo, però no dic que el parlo oficialment perquè no l’he estudiat mai a consciència i em falten coneixements gramaticals, i vocabulari. A més, cada cop que vaig a un país on parlen un idioma que no conec, intento aprendre 4 frases per comunicar-me amb la gent local en el seu idioma; no tinc temps a aprendre’l, però si més no, m’ho passo bé.

Alguns dels idiomes que has après han estat per hobby?
Tots ells! Bé, el català, castellà i anglès els aprenem a l’escola perquè toca, però la resta els he après per voluntat pròpia, sense cap finalitat en concret. Trobo que aprofites més i aprens millor un idioma si l’aprens perquè tens una motivació pròpia al darrere, que no pas si te l’imposen.

Quina seria la teva feina ideal, sense tenir en compte sous o horaris?
Uf… Difícil! Potser em dedicaria només a aprendre idiomes i viatjar per posar-los en pràctica! Ara bé, si he de triar feines més realistes, he de dir que la recepció d’establiments turístics m’agrada perquè parles amb gent de tot arreu, o bé ser professor d’idiomes… Sempre m’ha agradat molt ensenyar, així que ser formador d’alguna matèria en concret en diversos idiomes també m’agradaria.

Quin és l’idioma que més t’ha costat aprendre i per què?
Estaria entre el rus i el japonès. Si bé l’alfabet rus és més fàcil d’aprendre, la gramàtica és bastant més complicada… En el cas del japonès és al contrari; la gramàtica no ho és tant – si ens centrem només en el registre familiar -, però el vocabulari i els kanjis ho són més. Mai podré arribar a aprendre tots els kanjis japonesos…

Consideres que la societat espanyola sap prou llengües?
No. Rotundament. Bé s’ha de dir que les noves generacions pugen amb certs coneixements d’anglès, però és trist quan veus que gairebé ningú sap francès ni portuguès, i són idiomes relativament fàcils d’aprendre per similitud, de països que tenim just a tocar i amb qui es comercia molt… Altres països d’Europa tenen una mitjana de saber 3 o 4 idiomes per habitant… Crec que no li donem prou importància als beneficis de saber-ne. A mi sempre m’ha obert moltes portes al món laboral.

Què opines de l’accent espanyol quan es parla anglès. És correcte o s’ha de corregir?
Bé, no tothom té el mateix accent, i hi ha gent que en sap molt més que d’altra. Tenir un accent molt marcat no és sinònim de saber o no l’idioma. M’he trobat casos amb gent que en sap i entén molt, però tenen un accent tan marcat que se’ls fa difícil entendre’ls (no em refereixo només a Espanya).

A més, parlar l’anglès sense accent no és natural, perquè hi ha molts països i regions on parlen l’anglès, i cadascun té el seu accent particular, que el fa bonic a la seva manera. Al final, crec que se n’ha de saber prou perquè t’entenguin i si tens accent marcat, el faràs bonic a la teva manera.

PUBLICITAT




REDACCIÓ26 Novembre, 2021

La Jove Cambra Internacional (JCI) de Tarragona celebra demà els seus 50 anys d’història amb un sopar especial on assistiran els protagonistes d’aquestes 5 dècades. 

En aquesta entrevista parlem amb el president de la JCI Tarragona i principal organitzador de l’acte, Raül Gil, qui destaca les principals fites de l’entitat social. Es tracta d’un grup de persones que es dediquen a treballar per millorar aspectes de la seva ciutat, alhora que assoleixen un creixement personal molt potent i útil avui dia. Gil també parla del record d’Oscar Hijosa, una de les cares d’aquesta associació que ens va deixar fa uns mesos a causa de la covid-19.

 

Què ens podem esperar del sopar?

Records, retrobaments, 50 anys d’història! Serà un acte per retrobar-nos amb tothom qui ha fet possible la JCI Tarragona, des del president fundador fins a l’equip directiu actual, passant per totes les Presidències, Senadories i membres d’arreu de Catalunya que ens han donat suport durant aquestes 5 dècades. Els convidats podran veure, escoltar i palpar la història. Portarem els records que han anat recopilant les diferents generacions perquè es pugui veure tot l’impacte que hem tingut a la ciutat.

Hi hauran sorpreses?

Definitivament. Volem que els convidats es quedin contínuament enlluernats, igual que ho estem nosaltres de poder celebrar aquests 50 anys al costat dels fundadors. Es diu aviat, però 50 anys signifiquen 50 Presidències i, per tant, 50 juntes i equips de treball diferents que han treballat de valent per causar un impacte positiu en la ciutat i en els joves que hi viuen. Ho hem de celebrar amb el nivell que l’ocasió es mereix.

Què van sentir des de l’entitat quan van decidir ajornar la celebració?

Tristor… Pel que això significava i pel que estava passant al món. Però vam decidir posar l’esdeveniment en pausa; no sabíem quan, però sabíem que ho celebraríem. Ha estat un any i mig més tard, però aquí hi som, amb tota l’energia i amb l’alegria de retrobar-nos tots i totes.

Aquest sopar també tindrà un petit record per a Oscar Hijosa?

No només un petit record, sinó que l’empresa que codirigia ens patrocina l’acte. L’Oscar va ser un membre molt destacat de l’entitat que va lluitar en tot moment perquè tirés endavant. Se l’estimava molt i estava també dintre de la comissió organitzadora de l’esdeveniment. Si s’hagués pogut celebrar l’any passat, ell hi haguera estat present físicament. Ara ell hi és present d’una altra manera, juntament amb l’esperit i record que ha deixat en tots nosaltres.

Què representa per a vostè ser el president de la JCI Tarragona?

Per a mi és orgull. M’estimo l’entitat i parlo d’ella a tot arreu on vaig. Poc m’imaginava quan hi vaig entrar, que acabaria dirigint aquest acte tan important, que acabaria coneixent tanta gent espectacular o que seria president d’una entitat amb més de 50 anys d’història que és present a tot el món. Però tant se val el càrrec que tinguis, tothom és valuós dintre de la Jove Cambra, perquè és l’esforç de tots qui la fa tan gran.

Què destacaria d’aquests més de 50 anys de vida?

Moltes coses! Repassant amb tot l’equip les tasques més rellevants que s’han fet, hem vist que hi ha tantes que no en tindríem prou amb un sol acte per parlar de tot. Des d’una conferència Europea que va aplegar milers de persones a Tarragona el 2011, fins a programes solidaris, programes pre repensar el futur de la ciutat, programes per empoderar la joventut, agermanaments amb altres ciutats, acadèmies internacionals, esdeveniments pioners en indrets mai vistos… L’impossible es fa possible si ho proposes a la JCI. El creixement personal i les oportunitats que m’ha donat la JCI, no les he trobat enlloc.

En què treballa o treballarà la JCI Tarragona?

La nostra feina és la d’analitzar les necessitats dels joves i de la ciutat de Tarragona, i treballar per dotar-los d’eines per millorar-les. Formem i dotem la joventut d’un vehicle perquè pugui créixer. Actualment tenim programes per aprendre a treballar en equip, a parlar en públic, a organitzar-se i organitzar esdeveniments, a treballar pels aspectes que més preocupen la societat, a fer xarxa, a col·laborar, a plasmar les idees, a saber anar més enllà i sortir de la zona de confort, a buscar recursos…

PUBLICITAT