Arxius de Raül Gil | Diari La República Checa

Raül Gil és un altafullenc que sap 9 idiomes. Des de ben petit, es va sentir atret per l’aprenentatge de noves llengües, fet que el va portar a estudiar per a ser lingüista a la Universitat Pompeu Fabra. Des del rus fins al japonès, els seus coneixements li han permès viatjar pel món i comunicar-se amb altres cultures amb molta facilitat. En aquesta Conversa de Cafè, en Raül Gil ens parla de la seva motivació i de la rellevància que se li ha de donar al fet d’aprendre idiomes. També ens detalla la llengua que més li ha costat aprendre, i exposa la seva opinió respecte als accents en anglès. Realment són un senyal d’incultura?

Per què vas decidir dedicar-te a aprendre idiomes?
Des de ben petit que vaig aprendre francès amb el meu germà, i això ens va permetre anar de vacances a França o Suïssa i poder ser els “nens de casa” qui demanàvem el menjar als restaurants, o qui preguntàvem informació als hotels. L’anglès també em va permetre poder llegir els llibres de Harry Potter abans que sortís la traducció al català. Aquestes oportunitats que em donava el fet de saber idiomes va fer que em sentís empoderat. Més endavant em vaig capbussar amb altres idiomes i vaig veure, en cadascun d’ells, una nova manera de veure el món, d’expandir la meva ment, de relacionar-me i de descobrir. No va ser fins a finals del batxillerat que em vaig adonar d’això i vaig decidir fer el pas.

T’imaginaves arribar a parlar nou idiomes?
Ni de bon tros! Recordo que el 2009 vaig anar a estudiar italià a Florència i vaig conèixer una noia que en parlava 7 (jo en aquell moment només en parlava 6). Era la primera persona que coneixia que en parlava tants, i em vaig proposar que jo també en parlaria 7, però se me’n va anar de les mans… (riu)

Hi haurà desè idioma?
Bé, ja gairebé hi és… Podríem dir que després de parlar 4 llengües romàniques – català, castellà, francès i italià -, aprendre’n la 5a és molt fàcil. Entenc molt bé el portuguès i em defenso prou bé quan el parlo, però no dic que el parlo oficialment perquè no l’he estudiat mai a consciència i em falten coneixements gramaticals, i vocabulari. A més, cada cop que vaig a un país on parlen un idioma que no conec, intento aprendre 4 frases per comunicar-me amb la gent local en el seu idioma; no tinc temps a aprendre’l, però si més no, m’ho passo bé.

Alguns dels idiomes que has après han estat per hobby?
Tots ells! Bé, el català, castellà i anglès els aprenem a l’escola perquè toca, però la resta els he après per voluntat pròpia, sense cap finalitat en concret. Trobo que aprofites més i aprens millor un idioma si l’aprens perquè tens una motivació pròpia al darrere, que no pas si te l’imposen.

Quina seria la teva feina ideal, sense tenir en compte sous o horaris?
Uf… Difícil! Potser em dedicaria només a aprendre idiomes i viatjar per posar-los en pràctica! Ara bé, si he de triar feines més realistes, he de dir que la recepció d’establiments turístics m’agrada perquè parles amb gent de tot arreu, o bé ser professor d’idiomes… Sempre m’ha agradat molt ensenyar, així que ser formador d’alguna matèria en concret en diversos idiomes també m’agradaria.

Quin és l’idioma que més t’ha costat aprendre i per què?
Estaria entre el rus i el japonès. Si bé l’alfabet rus és més fàcil d’aprendre, la gramàtica és bastant més complicada… En el cas del japonès és al contrari; la gramàtica no ho és tant – si ens centrem només en el registre familiar -, però el vocabulari i els kanjis ho són més. Mai podré arribar a aprendre tots els kanjis japonesos…

Consideres que la societat espanyola sap prou llengües?
No. Rotundament. Bé s’ha de dir que les noves generacions pugen amb certs coneixements d’anglès, però és trist quan veus que gairebé ningú sap francès ni portuguès, i són idiomes relativament fàcils d’aprendre per similitud, de països que tenim just a tocar i amb qui es comercia molt… Altres països d’Europa tenen una mitjana de saber 3 o 4 idiomes per habitant… Crec que no li donem prou importància als beneficis de saber-ne. A mi sempre m’ha obert moltes portes al món laboral.

Què opines de l’accent espanyol quan es parla anglès. És correcte o s’ha de corregir?
Bé, no tothom té el mateix accent, i hi ha gent que en sap molt més que d’altra. Tenir un accent molt marcat no és sinònim de saber o no l’idioma. M’he trobat casos amb gent que en sap i entén molt, però tenen un accent tan marcat que se’ls fa difícil entendre’ls (no em refereixo només a Espanya).

A més, parlar l’anglès sense accent no és natural, perquè hi ha molts països i regions on parlen l’anglès, i cadascun té el seu accent particular, que el fa bonic a la seva manera. Al final, crec que se n’ha de saber prou perquè t’entenguin i si tens accent marcat, el faràs bonic a la teva manera.

PUBLICITAT