Arxius de Raül Font | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Abril, 2021
Raül-Font-Qüer4-1280x960.jpg

El sector primari, aquell que cada cop queda més lluny del pensament d’una societat cosmopolita. La pagesia, viu moments molt incerts. La despoblació rural és un fet contrastat que deixa al sector en una posició d’abandonament. 

Catalunya només recorda els pagesos quan ve un temporal que destrossa les collites, però no quan un està menjant fruita o hortalisses del territori. Per davant, molts reptes, ja que la necessitat d’assolir més sostenibilitat no deixa a ningú indiferent. Amb aquest context preocupant i de canvi, avui parlem amb Raül Font-Qüer, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç de Tarragona. A banda, també és biòleg, advocat, enginyer tècnic agrícola i farmacèutic. Tota una eminència en la matèria, havent estat director i catedràtic a l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus.

 

En quina situació es troba el sector de la pagesia?
En aquests moments representa un 1,5% del valor afegit brut de l’economia catalana, mentre que a la resta de l’Estat representa el 3,1% i a la Unió europea un 1,7%. Això no obstant, Catalunya disposa d’una indústria agroalimentària molt potent que compensa, en part, aquesta situació. Alhora, la ramaderia té el doble de pes econòmic que l’agricultura pròpiament dita.

Com està afectant la pandèmia en aquest sector?
Crec que amb la manca de subministraments de productes de primera necessitat farmacèutica: EPI, vacunes, algunes molècules de principis actius… tots hem pres consciència que ens cal recuperar una determinada autarquia en tot allò que fa referència a la producció d’aquests productes estratègics, però també en productes de primera necessitat com els alimentaris, sobretot pensant en possibles noves crisis mundials que puguin afectar el subministrament d’aliments. La UE no ha estat capaç de liderar aquesta crisi i ha de prendre consciència que cal reforçar el sector primari intern. Dependre d’altres països ens ha demostrat que no és una bona opció, perquè cadascú ha anat a la seva: cadascú ha llaurat per a ell. Cal reforçar, potenciar i protegir el nostre sector primari de cara al futur.

Quines són les grans reivindicacions dels pagesos?
Invertir el procés d’envelliment dels agricultors. Cal que s’incorporin agricultors joves al camp. Eliminar els grans distribuïdors i intermediaris de la cadena alimentària, ja que encareixen el preu que arriba al consumidor, però escanya als pagesos reduint els seus marges, ja que aquests estan molt atomitzats i no tenen capacitat de negociació. Fer arribar al consumidor la idea del producte quilòmetre zero, de proximitat i compra directa al pagès. Revertir el desequilibri territorial que presenta el perill de despoblament del camp.

Les administracions són sensibles a aquestes necessitats?
En teoria si, però les grans masses de votants es concentren a les grans àrees metropolitanes del país i ja se sap que el polític només pensa a curt termini, a conseqüència del sistema electoral. El dia a dia els impossibilita fer plantejaments a mitjà i llarg termini.

Per on passa la solució?
Abaixada dels impostos, a través de l’IBI, transmissions patrimonials, via mòduls i amb subvencions directes que ens ajudin a reequilibrar el territori. Si no es frena el despoblament rural, encara s’agreujarà més el problema de les grans ciutats. Creació d’una Conselleria de Món Rural que disposi de les competències de Medi Natural, Biodiversitat, Ramaderia, Pesca, Boscos i Aigua, afegint-hi, i això és important, una àrea d’Urbanisme en el Món Rural. Les mesures genèriques urbanístiques per a Tarragona ciutat no són vàlides al Priorat, per exemple.

Sou un sector que necessita el suport governamental. El trobeu a Catalunya?
En el discurs teòric sí, però costa que les inversions, per exemple en infraestructures de reg, siguin àgils. Durant els darrers anys, les polítiques territorials sectorials, s’han anat centralitzant més, i s’ha perdut capacitat de govern des del mateix territori. No només s’han centralitzat les decisions agràries “sensu stricto”, sinó en d’altres d’organització administrativa general: carreteres, infraestructures, sanitàries…

Com serà la pagesia del futur, tenint en compte que els joves es dediquen a altres carreres…?
No sé com serà, perquè no tinc prou clar que hi hagi autèntica voluntat política de redreçament. Però sí que n’estic segur que un possible model a seguir és el marcat des de la universitat de Wageningen a Holanda. Gràcies en part al seu treball, ara els Països Baixos són el referent número 1 mundial pel que fa a producció agrària. Un model universitari dirigit pel mateix sector sense estructures funcionarials encarcarades. També tinc clar que cal potenciar i dotar encara més els centres educatius de secundària com ara l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, que va ser pioner en la formació en noves tecnologies per als joves del sector.

La pagesia té en compte la sostenibilitat de cara al futur?
Tenim una greu amenaça: el canvi climàtic, que es manifestarà en pèrdua de biodiversitat, grans incendis forestals, baixada de rendiment en les collites, noves plagues i malalties en els vegetals cultivats… La pagesia és la primera interessada en aquesta nova sostenibilitat.

Els preus dels productes sempre són motiu de polèmica. Com se soluciona? Per què sempre surten perdent els productors?
Cada cop més dominen les grans distribuïdores i comercialitzadores, que són les que obtenen grans beneficis, el pagès està dispersat en una miríada que impossibilita que es faci fort en les negociacions. La solució és prioritzar tots plegats la compra de quilòmetre zero.

Hi ha competència deslleial per part de les grans superfícies?
Rotundament sí. A més, comercialitzant productes que han sofert un transport molt costós, des de països llunyans, que ha contribuït a contaminar el medi ambient.

Europa té en compte la pagesia o ara és més rendible la tecnologia?
Europa ha de ser reformulada. La pandèmia ens ha ensenyat que hem de tenir una certa autarquia en determinats productes estratègics, i els alimentaris ho són i molt!

Què cal per ser un bon pagès?
El mateix que cal per a qualsevol professió, però assumint que les jornades laborals no les marca un cronòmetre, sinó el cicle de la natura i de la vida. Cal estar disposat a acceptar que no hi ha un horari fixe. També s’ha de tenir un amor i estimació per la natura i el medi i una gran predisposició d’adaptabilitat als canvis. En definitiva, amb gran capacitat de patiment.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Novembre, 2019
RCAHM-1280x717.jpg

El recentment creat Rotary Club Hispano Marroquí ha rebut la visita protocol·lària del governador del Districte 2202, Guillem Sáez. El màxim responsable del Rotary està realitzant diferents visites oficials pels 72 clubs del Districte.

Guillem Sáez, soci del RC de Lleida des de l’any 1991, abans de presidir al sopar del RC Amistat Hispano Marroquí, que ha tingut lloc al restaurant Sol Ric de Tarragona, s’ha reunit amb la junta directiva, presidida per Saloua Bichri, que és, simultàniament, la cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó. En la trobada, també han participat el delegat del governador a Tarragona, Raül Font, el ‘Macero’ del club, Alberto Tejero, i el president de l’Associació Hispano Marroquí, Ricard Checa.

La presidenta Saloua Bichri ha donat a conèixer els projectes (més rellevants) del Club Hispano Marroquí – que està en fase de creixement – i les accions solidàries més immediates. Guillem Sáez, fent gala del seu temperament tranquil i assumint una postura d’escolta, ha felicitat i aplaudir el club per la seva “empenta” i ha animat els seus membres a complir els objectius de l’organització mundial, les quals impliquen fomentar la pau al món i apostar per les activitats en família.

En definitiva, “connectar el món” amb l’empenta i la fortalesa que són empíriques en l’ADN del Rotary Internacional. Sáez s’ha mostrat disponible per atendre totes les peticions dels clubs i ha insistit en la formació, pensant en la necessitat de col·laborar per a aconseguir un món millor, més just i on es pugui viure en pau. Cal recordar que el lema d’enguany del Rotary Internacional és “Dar de si, antes de pensar en si”.

Ja, durant el sopar, el governador ha agraït la implicació i ha demanat als membres del Rotary – el president del Club Tarragona, Alejandro Romeo, també hi ha assistit – que facin una introspecció i que explotin el millor de cadascú, sempre al servei dels que més necessitat, de l’amistat i de la pau. Guillem Sáez considera necessària apostar per una xarxa de generositat, la qual fa que el Rotary compleixi els seus veritables reptes.

A finalitzar, la presidenta del Club Hispano Marroquí, Saloua Bichri, ha regalat al governador un llibre sobre el Marroc. Un obsequi que ha agradat molt a Guillem Sáez, atenent que és un apassionat de l’arquitectura. Per la seva, el governador ha lliurat a Bichri una ‘banderola’ del seu mandat i una litografia limitada d’un dibuixant lleidatà, on es pot apreciar una paloma de la pau aixoplugant-se en la roda del Rotary.

La vetllada de germanor ha acabat amb una foto de família i desitjos per un any carregat de solidaritat i pròsper en projectes.

 


REDACCIÓ7 Novembre, 2017

Raül Font abandona, després de 10 anys, la presidència del Consell Esportiu del Tarragonès.

La regidora d’Esports de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet, Estefania Serrano, ocuparà el càrrec a partir d’aquest dimecres al vespre. Serrano diu que hi ha projecte relacionat amb el voluntariat que pretén engegar i tirar-lo endavant durant el seu mandat de dos anys.

Raül Font, en una trobada amb periodistes, ha fet un repàs pel seu pas per la presidència del Consell d’Esports del Tarragonès.

També ha dit que confia plenament en la capacitat de la seva substituta, la qual sabrà mantenir la dignitat i activitat que l’ens requereix i ha assolit durant els darrers anys.


VIDEO | Les paraules de Raül Font a l’hora d’acomiadar-se

VIDEO | Estefania Serrano diu que farà els possibles per estar a l’altura del càrrec


REDACCIÓ3 Agost, 2015
raul-font.jpg

ENTREVISTARaül Font tanca una carpeta on hi desa 27 anys de militància i d’una activitat forta i potent a Unió Democràtica de Catalunya a Tarragona. Ha ocupat càrrecs importants i ha format part del ‘nucli dur’ del partit. Des de fa 5 anys, la seva activitat en l’estructura partidària ha anat minvant. Després d’una intensa i meditada reflexió, ha decidit posar punt final a una etapa i, conseqüentment, va decidir donar-se de baixa d’un partit que ell considera que no l’ha tingut en compte.

raul font
Raül Font ha decidit abandonar Unió Democràtica de Catalunya, després de 27 anys de militància

REPUBLICA CHECA – Per què marxa d’Unió?
RAÜL FONT – Quan veus que no pots participar de manera directa en el dia a dia del partit, que no tenen en compte les teves aportacions i coneixements i no valoren la teva experiència. Després d’algun temps de meditació, he tingut la sensació que em tracten com si els fes nosa i que no se’m valora el suficient.

RC – No el volen al partit?
RF – Més que no voler-me, no em tenen en compte. No es valora la feina feta.

RC – I per què no ha marxat abans?
RF – Fa un any i mig que hauria d’haver marxat, al mateix temps que ho van fer els altres 120 militants. No ho vaig fer perquè vaig pensar que no era oportú i que les coses podrien canviar i internament hi havia molta feina…

RC – I, finalment, s’ha adonat que no era així…
RF – El funcionament intern i l’organització no s’enquadren amb allò que vaig viure. Amb l’actual gestió i model no m’hi trobo a gust.

RC – Però què ha canviat?
RF – Unió era un partit molt més participatiu. No era un moviment assembleari, però escoltava molt més la militància. Darrerament, només es fa una assemblea local a l’any.

RC – En què s’ha convertit UDC?
RF – En un partit de quadre, de funcionaris. Els dirigents són, essencialment, càrrecs públics. No hi ha participació ciutadana.

RC – Marxa dolgut?
RF – Aquestes coses saben greu. Surto decebut, però no ressentit ni amb rancúnia. S’acaba una etapa, però no deixaré de lluitar pel meu país.

RC – A quin partit el veurem?
RF –  De moment, a cap. No es tracta de fer un canvi de samarreta.

Raül Font
Raül Font

RC – Abandonarà també el Consell Esportiu del Tarragonès?
RF – Estic en representació d’un club i no del partit. Hi ha set persones que representen la societat civil i una d’elles sóc jo. Ja veurem que passarà al novembre, però no trobo malament que hi hagi renovació, noves idees i més dinamisme.

RC – Què pensa del ‘divorci’ de Convergència i Unió?
RF – Era una separació anunciada. Va ser una gran victòria mantenir la federació unida durant tants anys.

RC – En les darreres eleccions vostè va anar en la llista de Josep Maria Vila d’Abadal…
RF – Sí, vaig anar de número 2.

RC – Doncs es pot concloure que és independentista…
RF – Vaig votar Sí-Sí el 9 de novembre.

RC – Rajoy no es mou…
RF – No entenc que el president del govern espanyol no es mogui quan surten al carrer més d’un milió i mig de persones. Això no passa enlloc. Em sobta la incapacitat de reaccionar del Sr. Rajoy.

RC – S’identifica més, ara per ara, a Convergència?
RF – En aquest moments, a CDC hi trobo més punt d’unió que de separació. Hi ha més coincidència en la manera de fer política a Convergència que a Unió.

 


REDACCIÓ3 Agost, 2015

Raül Font
Raül Font

“Sí, però sobre aquest tema no vull fer declaracions”. D’aquesta manera Raül Font confirmava a aquest diari digital, en conversa telefònica mantinguda aquest diumenge, que s’havia donat de baixa a Unió Democràtica de Catalunya (UDC).

El que ho va ser tot al partit a Tarragona, des de regidor al consistori i impulsor al seu dia de la presentació de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis fins a candidat al Congrés i al Parlament en què llavors era encara un projecte en comú amb Convergència, ha comunicat la seva decisió a les seves persones més properes amb un “per al teu coneixement”.

Sobre els motius de la baixa, només es pot especular a hores d’ara. En tot cas, cal recordar que Font ja va anunciar la seva disposició a engegar-ho tot a rodar coincidint amb el manifest crític signat a finals del 2013 per una part significativa de la militància democristiana a Tarragona criticant el posicionament de Josep Anton Duran i Lleida en el tema del procés sobiranista i reclamant alhora una major democràcia interna.

Cal recordar, a més, que Font ja havia figurat el 2012 com a número dos de la llista alternativa a Duran i Lleida presentada per Vila d’Abadal al comitè de govern del partit.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter