REDACCIÓ20 Novembre, 2016
La periodista Fàtima Llambrich, guardonada amb el Premi Nacional de Comunicació Tarragona 2016, lliurat pel diari digital La República, debuta com a escriptora per donar context i veu a totes les parts del cas de Ramón Laso, el primer condemnat a Espanya per un doble homicidi sense cadàvers.
Va ser el seu olfacte com a periodista la que va portar a Llambrich a interessar-se cada vegada més per un cas únic, el de Laso, condemnat per l’Audiència de Tarragona, per haver matat la seva dona i al seu fill en els anys 90 amb l’objectiu de cobrar la seva assegurança de vida i que ara compleix una altra condemna, de 30 anys de presó, per l’homicidi, en 2009, de la seva nova parella i el seu cunyat, en un doble crim sense cadàvers, sense restes biològiques incriminatòries i sense testimonis concloents.
A “Sense Cadàver” (Ara Llibres) Llambrich fuig dels prejudicis i les etiquetes i se centra en detallar el context del doble crim dels Pallaresos i la posterior investigació policial i judicial, “perquè sigui el lector qui tregui les seves pròpies conclusions”.
Per documentar la seva obra, aquesta periodista de TV3 ha entrevistat durant els últims quatre anys als sis investigadors dels Mossos d’Esquadra que van portar el cas, ha escodrinyat el sumari i les sentències – el Tribun
al Suprem va confirmar el juliol passat la condemna a 30 anys de presó – i ha aconseguit aportar la versió exculpatòria del propi Laso, a qui ha entrevistat diverses vegades a la presó i qui li ha lliurat dos manuscrits amb les seves vivències.
En les seves trobades a la presó amb Laso, el quàdruple homicida defensa la seva innocència respecte al crim dels Pallaresos, al·legant que se l’ha condemnat pels seus antecedents, ja que, si no fos per la seva anterior condemna, no hi hauria aixecat sospites.
Un dels primers a llegir el llibre va ser, entre reixes, el mateix Laso, qui en una recent trobada amb l’escriptora li ha confessat que l’ha trobat “interessant”, encara que no li ha agradat la part en la qual es detalla el primer doble crim, ocorregut a la fi dels vuitanta.
Segons Llambrich, Laso li ha retret que hagi dedicat massa pàgines a abordar el primer doble crim, ja q
ue considera que es podria haver explicat de forma més breu.
No obstant això, el condemnat reconeix que es tracta d’un llibre diferent a altres que hagi pogut llegir de temàtiques semblants.
L’escriptora apunta que, després de la desaparició de l’ex parella de Laso i el seu cunyat als Pallaresos, els antecedents pel seu anterior doble crim el van situar ràpidament en el “punt de mira” dels investigacions, però aclareix que la investigació policial i judicial va ser “molt precisa”.
Segons Llambrich, malgrat que Laso demostra que té ganes d’explicar-se, el llibre no se centra només en donar la seva versió, sinó que també detalla la tasca dels investigadors de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d’Esquadra, que van ser els que van resoldre el cas, així com d’especialistes i testimonis.
Josep FUSTÉ
