24. Abril 2024

Arxius de ramon grau | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Juny, 2021

Us imagineu un poble o ciutat sense un mitjà que us acompanyi, que us escolti, que us expliqui què passa a prop de casa? Manllevant unes paraules d’en Vicenç Villatoro, els mitjans de proximitat són la plaça del poble, una plaça on tothom hi té cabuda, on es parla, on s’escolta, on es debat del bo i del dolent, del que fa l’ajuntament, les entitats, les persones… On s’explica qui és qui, l’oferta dels serveis i el comerç més proper. Sense aquesta plaça, un poble és una urbanització.

L’AMIC és l’entitat de referència dels mitjans de proximitat a tots els territoris de parla catalana, formada per 475 mitjans tant en paper com digital, la gran majoria auditats, que sumen 2,5 milions de lectors en paper i en digital més de 12 milions d’usuaris únics. No hi ha cap mitjà que ho iguali i per això i per moltes altres coses, des de sempre reclamem tenir un lloc destacat en l’agenda de les administracions en el repartiment de la publicitat i dels ajuts.

Som l’estructura de comunicació de la gent, la que mai falla i que sempre s’ha mullat en defensa de la cultura, la llengua i tot el que representa la suma de moltes petites identitats que en conformen una de més gran. Si ho mirem des del vessant lingüístic, els mitjans de proximitat de l’AMIC utilitzen més del 85% el català en totes les comarques catalanes, i també en tota l’àrea metropolitana de Barcelona (més del 95% si hi afegim els mitjans bilingües). Sí, podem afirmar que la penetració dels mitjans en la llengua del país en espais on el català és minoritari és absoluta. És però, per desgràcia, una realitat amagada en molts despatxos tant de l’administració com dels departaments de comunicació de les grans i mitjanes empreses i de les centrals de mitjans.

L’AMIC, des de fa 20 anys, treballa per visibilitzar aquest fenomen únic i ric per la seva diversitat i pluralitat, que contribueix a mantenir l’equilibri territorial, la cohesió social i la democràcia.

Arriben nous responsables en els diversos departaments del Govern, i fora bo que ho tinguessin clar i no seguissin abocant tants recursos a la roda de sempre. Són temps nous i cal fer coses diferents. En aquest sentit, l’AMIC és un gran altaveu de 475 altaveus que junts arriben molt lluny.

Ramon GRAU
President de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC)


REDACCIÓ27 Octubre, 2019

El president de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), Ramon Grau, ha fet un balanç molt positiu del congrés interpirinenc que s’ha celebrat a La Seu d’Urgell i que ha comptat amb l’assistència de 160 persones.

Durant dos dies, editors, directors, periodistes, professors universitaris i experts en comunicació s’han reunit per analitzar i debatre el paper i la importància dels mitjans de comunicació de proximitat. També s’han abordat tècniques i pautes per encaixar el periodisme local en l’actualitat nacional.

Les conferències han servit, d’alguna manera, per compartir experiències d’èxit i millorar alguns reptes futurs.

 

VÍDEO


REDACCIÓ9 Febrer, 2018

Aquest dijous l’Ajuntament de Tarragona ens ha fet entrega de la Medalla de la Ciutat, la distinció més important que entrega el consistori. Per nosaltres és un honor i un plaer rebre aquest reconeixement després de 125 anys a la ciutat.

La Creu Roja té l’objectiu d’estar cada cop més a prop de les persones. Especialment les vulnerables. Les nostres accions es caracteritzen per estar realitzades principalment per voluntariat, el nostre gran motor i sense els quals no podríem funcionar. A la ciutat en tenim més de 400, però donat el gran volum d’accions que duem a terme ens en calen més.

Qualsevol persona que vulgui ajudar i posar el seu granet de sorra a fer una societat més justa es pot posar en contacte amb nosaltres. Tampoc podríem fer tota la nostra tasca sense els nostres socis, que a Tarragona són més de 7.000. Més de la meitat dels nostres recursos provenen de donacions, ja siguin de particulars o empreses. I per això, en nom de la institució, els hi expresso el més sincer agraïment a tots ells. Tot aquest suport humà i econòmic ens ha permès durant el 2017 arribar a més de 20.000 persones de la ciutat de Tarragona i la seva àrea d’influència.

D’entre les persones ateses més de la meitat van rebre ajudes per cobrir les seves necessitats bàsiques. A la ciutat comptem amb uns 80 tècnics en diferents àmbits que lideren projectes en molts camps diferents, però sempre amb les persones com a centre d’interès. Ja Humanitat Imparcialitat Neutralitat Independència Voluntariat Unitat Universalitat siguin persones en situació d’exclusió social, sense llar, gent gran, portadores del VIH o infants en situació de vulnerabilitat, entre altres.

Fins i tot tenim un departament de Formació i Ocupació que s’encarrega d’organitzar cursos per tal d’augmentar les possibilitats de trobar feina i que estan oberts a tota la ciutadania. A tots ells també vull fer-los un reconeixement perquè fan que tot funcioni amb professionalitat i rigor. No voldria passar per alt l’atenció als refugiats. Cal remarcar que la Creu Roja som l’única institució de la província que treballa en la seva acollida. Des que vam començar el projecte l’any 2015 hem atès més de 180 persones refugiades. Durant un màxim de 18 mesos els ajudem a cobrir les necessitats més bàsiques, però també a integrar-los en la nostra societat a partir de cursos de castellà i català i amb eines de formació que facilitin la seva entrada en el mercat laboral. Trajectòria Totes aquestes dades tenen dues cares.

D’una banda, la nostra satisfacció i orgull de tota la feina que fem. Però de l’altra és la constatació que com a societat no estem bé. La crisi s’està cronificant. O potser ja podem afirmar que s’ha cronificat. Cada vegada hi ha més persones necessitades. Ens trobem davant d’una autèntica emergència social, com feia molts anys que no es veia. El cert és que quan la Creu Roja va iniciar la seva activitat a Tarragona, l’any 1893, les circumstàncies eren molt pitjors, ja que la societat es trobava en una fase prèvia a tota l’evolució social que va suposar el segle XX.

La primera gran actuació a la ciutat va ser el 1898, quan van començar a arribar els primers malalts i ferits de la Guerra d’Independència de Cuba. Això va tenir un fort impacte en la societat tarragonina i tan sols un any després ja comptàvem amb 252 socis, entre els quals hi havia metges, farmacèutics i germans de la caritat. Amb el temps la Creu Roja va agafar un caràcter més social i aquest perfil més específic dels socis es va anar modificant cap a persones que canalitzen el seu altruisme a través de l’organització. Humanitat Imparcialitat Neutralitat Independència Voluntariat Unitat Universalitat Un dels grans símbols d’aquests 125 anys de vida a la ciutat ha estat l’Hospital de la Creu Roja de l’avinguda Maria Cristina, inaugurat el 1965. Va arribar a tenir 120 llits, i un espai per a les consultes externes. Va estar obert fins el 1996.

Des dels anys 90 la seu de la institució és a l’avinguda Andorra, ja a la carretera de Valls, on antigament hi havia hagut la fàbrica de galetes Loste. Allà hi concentrem pràcticament tota la nostra activitat, tant la d’àmbit local com provincial. Una de les coses que no hi tenim, i que és un puntal de la institució des de fa més de 60 anys, és la prevenció i el socorrisme a les platges de la ciutat.

Aquest darrer estiu vam realitzar més de 2.200 assistències sanitàries. Al Passeig del Far, a més, l’Autoritat Portuària ens cedeix les seves instal·lacions per poder fer la coordinació de platges, servei marítim amb diferents embarcacions – especialment per situacions d’emergències com rescats al mar o recerca de persones– i cursos de formació. La nostra acció sempre ha tingut punts d’unió amb les institucions, com a auxiliars dels poders públics que som i que ens permet arribar allà on les administracions no poden per diferents motius. La vocació de la Creu Roja és l’acció humanitària, que en el fons no deixa de ser el fet d’ajudar a aquelles persones que més ens necessiten.

En aquest sentit demanem més sensibilitat de les administracions cap les entitats del tercer sector. Especialment ens els concursos públics d’adjudicació dels serveis. Creiem que a banda del preu també és important que es valorin els aspectes qualitatius.

Finalment, un gran agraïment a totes aquelles persones, les que hi son i a les que ja no estan entre nosaltres, que han fet possible que els ideals del nostre fundador Henry Dunant hagin quallat durant més de 125 anys a la nostra estimada ciutat de Tarragona.

Ramon GRAU
President de la Creu Roja de Tarragona

 


REDACCIÓ25 Maig, 2017

RAMONGRAU_CREU ROJAPILARMILLIAN_CREU ROJAPot semblar dur i cruel, però és la convicció de la coordinadora provincial de la Creu Roja a Tarragona. Anna Sabaté està convençuda que “mai més no tornarem a tenir les taxes registrades abans del 2009”. Sabaté es referia a les dades de pobresa, durant la presentació del Xè estudi ‘La cronificació de la pobresa’ de l’Observatori.

Els resultats de l’informe són  alarmants i preocupants. Demolidors.  A Tarragona un 59% de les persones – entre els 50 i els 60 anys –  ateses per la Creu Roja pateixen pobresa crònica i 8 de cada 10 són víctimes de pobresa severa, amb ingressos inferiors als 568 euros.CREU_ROJA

L’estudi també mesura tant la durada com la intensitat de la pobresa. Pel que fa a la durada,  el 44,2% de les persones enquestades pateixen pobresa crònica , o sigui, des de fa més de tres anys.

Per aquesta raó, la responsable de l’Observatori, Anna Sabaté entén que quan fa uns anys es parlava de nouvinguts a la pobresa, “ara ja estem parlant de crònics”. És a dir: “les persones nouvingudes a l’exclusió social han vingut per quedar-s’hi”, sustenta Anna Sabaté.

L’any 2016, la Creu Roja va atendre 27 mil persones en programes de lluita contra la pobresa.