28. Març 2024

Arxius de Rajoy | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Juny, 2018

Mariano Rajoy, con su actitud tan egoísta como grotesca de no dimitir, ha metido al país en un verdadero lío y a su partido ni se lo cuento. Sincronizadamente, el mismo día, Zidane y Rajoy tomaban decisiones personales dispares, antagónicas y que denotan personalidades opuestas.

Mientras, en Tarragona, Ballesteros deberá someter su pacto municipal a examen, no sea que le traiga más quebranto mantener mayorías peligrosas que finalizar en solitario su legislatura. Pero el mayor problema del alcalde no le viene por su pacto de estabilidad municipal, sino por la acción de la justicia, umbilicando perifrásticamente lo sucedido a Rajoy, con la sentencia de la Gurtel y su no retirada a tiempo, frente al caso Inipro y el progreso de dicha causa en los tribunales de justicia.

L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros

Según ha podido escrutar el que les informa, el caso Inipro abrirá juicio oral antes de las próximas elecciones municipales y, añado, no parece que al alcalde Ballesteros le vaya a sonreír la fortuna ni en forma de sobreseimiento, ni archivo de su causa. De hecho, Ballesteros podría encontrarse en similar tesitura que Chaves y Griñán en el caso de los ERE y ya sabemos que ambos expresidentes, por imposición estatutaria de su partido, debieron renunciar a todos sus cargos e incluso a su longeva militancia socialista.

El porcentaje de posibilidades de que Ballesteros acabe en situación comparable a la de los anteriormente citados es muy alta, pero mucho, se lo aseguro del todo. Por eso sorprende que Ballesteros adopte una actitud más cercana a la de Rajoy que a la de Zidane, anunciando, ya casi descaradamente, que quiere repetir de candidato.

¿Se imaginan ustedes el daño traumático que le ocasionaría al PSC tener que prescindir de su candidato Ballesteros a pocas semanas vista de los comicios municipales de mayo del 19 por causa del estallido del juicio oral del caso Inipro con el alcalde como imputado?

Aunque Ballesteros decidiese pasarse por el forro los estatutos de su partido aduciendo algún argumento de urgencia, ¿eso cambiaría demasiado las cosas? El problema es que Ballesteros considera, como Rajoy, que tras él llega el desastre para sus gobernados y, sobre todo, para las expectativas electorales de su partido. Y demasiada gente le dice a Ballesteros que ha de seguir por el bien electoral del PSC, lo que habla pésimamente del propio PSC de Tarragona.

L’expresident Mariano Rajoy

No hay grandeza, si no miseria personal, en aferrarse al cargo por temor a un futuro que no nos pertenece. Zidane ha marcado un camino: cuando todo lo podía, cuando mayor autoridad y poder acumulaba, esa circunstancia la ha empleado en tomar una decisión que le dignifica, pues desde su trono de influencia ha decidido abrir una nueva etapa para su club y para sí mismo, no esperando a que sean otros quienes le cesen dentro de un tiempo, como es costumbre en los mundos del fútbol y la política.

Mientras, en el seno del PSC de Tarragona y de su grupo municipal, hay quienes piensan rebeldemente que Ballesteros debería dejar paso: Begoña Floria, Ana Santos, Francesc Roca, Ivana Martínez, Carlos Castillo, y si me apuran también incluiría a Santi Castellá, Roc Muñoz y Joan Ruiz.

Públicamente dirán una cosa, pero en fuero interno piensan otra. Eso sí, como en el PP de Rajoy, no hay debate visible en el PSC de Tarragona sobre su liderazgo, todo ocurre en diferido.

La Huella de James Font


REDACCIÓ11 Setembre, 2017

La Guàrdia Urbana parla d’un milió de manifestants en la Diada, mentre que la delegació del govern espanyol a Barcelona diu que els assistents no han ultrpassat els 350 mil 

L’executiu de Mariano Rajoy considera que aquesta Diada ha estat la menys nombrosa dels darrers anys perquè la majoria dels catalans no ha volgut participar en la coartada d’un procés il·legal i liderat pel sector més radical de la política.

“Sense entrar en una guerra de xifres”, l’executiu de Rajoy les imatges que deixa la manifestació de la Diada a Barcelona demostren que ha estat “la menys nombrosa dels últims anys”.

El Govern remarca que on la societat catalana està representada “de veritat i legítimament” és al Parlament de Catalunya “i no al carrer”.

“El que vam veure la setmana passada és que la majoria dels independentistes ha silenciat a mitja Catalunya i trepitjat els seus drets de representació política”, han afegit les fonts, en al·lusió al ple del Parlament que va aprovar les lleis del Referèndum i de Transitorietat.

Al voltant d’un milió de persones ha participat aquesta tarda al centre de Barcelona en la manifestació independentista convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), segons ha informat la Guàrdia Urbana a través d’un missatge a Twitter.

Des de la Diada de 2012, inici del debat sobiranista, els assistents a les concentracions independentistes facilitades per la Guàrdia Urbana no han baixat del milió de persones, excepte el passat any, en què van rondar les 800.000 persones.

Així, el 2012, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona van xifrar en un milió i mig els assistents a la manifestació que, sota l’eslògan “Catalunya, nou Estat d’Europa, es va celebrar a Barcelona.

A l’any següent, la xifra va augmentar en cent mil persones, fins als 1,6 milions de participants en la cadena independentista que va recórrer Catalunya de nord a sud.

En 2014, la Guàrdia Urbana va afirmar que 1,8 milions de persones havien participat en la manifestació en forma de “V” que va reclamar la independència als carrers de Barcelona.

La Guàrdia Urbana va assenyalar el 2015 que 1,4 milions havien assistit a la mobilització anomenada “Via Lliure a la República Catalana”, que va discórrer al llarg de 5,2 quilòmetres, des de l’inici de la Meridiana fins al Parc de la Ciutadella, on hi ha el Parlament.

En 2016 i sota el lema “A punt”, cinc manifestacions van recórrer els carrers de Barcelona, ​​Tarragona, Lleida, Salt (Girona) i Berga (Barcelona), sumant 800.000 participants.

 


REDACCIÓ10 Gener, 2016

Minuts després de la investidura de Carles Puigdemont com el 130è president de la Generalitat de Catalunya, les reaccions des de la capital d’espanya no s’han fet esperar.

Mariano Rajoy, president en funcions
Mariano Rajoy, president en funcions

Des de Madrid, el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha comparegut aquest diumenge d’urgència a La Moncloa per valorar la investidura de Puigdemont.

Rajoy ha avisat a tots aquest que vulguin desobeir que el govern espanyol “no deixarà passar ni una sola actuació que suposi contravenir la unitat i la sobirania, que vagi en contra de la Llei i les decisions dels tribunals”.

Com era d’esperar, en una compareixença sense preguntes, el màxim dirigent de l’Estat, en funcions, ha assegurat que la resolució sobiranista del 9-N “no existeix” perquè la va anul·lar el Tribunal Constitucional.

Per últim, el president espanyol ha destacat que el va sorprendre l’acord entre la CUP i Junts Pel Sí i ha dit que “ningú s’ho esperava, ni tan sols ells”, i per preveure-ho “calia ser un geni”.

 


REDACCIÓ10 Desembre, 2014

RAJOY_GUAYABERA
Rajoy i al darrere el seu cap de gabinet

El Rei Felip VI i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, assisteixen aquests dies a la 24ena Cimera Iberoamericana, que valgui la pena dir-ho, ha quedat molt deslluïda per la no presència d’alguns dels principals – i mediàtics – líders polítics.

Durant aquests dos dies hem pogut veure al Rei Felip VI amb el tradicional abillat protocol·lari dels països tropicals. La camisa blanca, o molt clara, que es porta per sobre dels pantalons i a vegades, depenent del país, va adornada amb brodats.

Però si us fixeu bé en la fotografia, sembla que la Moncloa se la va deixar a casa perquè el president del Govern no la porta posada durant l’esmorzar de treball amb els presidents dels països centre-americans.

No era obligatori dur la guayabera però, com es pot veure, la majoria de mandataris la portava. Però sens dubte, el més triat, i això sí que criticable, és el posat del president Rajoy. Sembla ser que aquesta reunió no era massa del seu interès. Les formes s’han de guardar sempre. La comunicació no verbal també existeix Sr. Rajoy i vostè, en aquesta foto, dóna una imatge internacional poc dignificant.

 


REDACCIÓ3 Desembre, 2014
RC.jpg

No hi ha remei. Per més que m’esforci en no ser (massa) crític, hi ha detalls que no em deixen cap altra opció. El passat dissabte vaig poder escoltar, in situ, el discurs del president del govern espanyol. Mariano Rajoy es va desplaçar a Barcelona, més concretament a l’Hotel Grand Marina, amb la intenció d’explicar-se millor als catalans.

El seu propòsit va suscitar força interès mediàtic, a avaluar per la presència de periodistes. Els assistents eren simpatitzants populars provinents de diferents indrets de la geografia espanyola. Allò que es preveia ser un discurs del president del govern, va ser un míting digne d’una campanya electoral. La posada en escena de Rajoy va tenir de tot menys espontaneïtat.

El públic (entregat) estava format per barons del partit i militants. Esperava que fos el president del govern a adreçar-se al poble de Catalunya i no el líder del PP a menysprear a Artur i Oriol Junqueras, utilitzant un to gens conciliador.

No deixo de preguntar a què ha vingut Mariano Rajoy? A explicar-se millor davant dels catalans? No ho entenc, sobretot tenint en compte que la majoria era gent gran i alguns dels assistents s’havien desplaçat en autobús des del País Basc. En fi…

Un altre detall que no em va semblar gens apropiat, va ser el fet que els periodistes acreditats van haver de permetre que les seves motxilles fossen revistades, mentre que els assistents no es van sotmetre, in loco, a cap control de seguretat. A banda, no deixa de ser paradigmàtic que els periodistes haguessin estat desterrats al primer pis, mentre el discurs de Rajoy es feia a la planta baixa. Els redactors havien de seguir el parlament de Rajoy a través de plasmes. Fatal!!! Tot plegat em sembla una presa de pèl.

Els organitzadors haurien de tenir en compte que als periodistes ens agrada assistir ‘in situ’ a l’acte. Va ser una gran decepció. El dissabte va venir a Catalunya Mariano Rajoy i no el president del govern espanyol. El seu discurs era un massatge al seu ego i un missatge intern per amainar critiques internes, però en cap moment un viatge per fer ‘les paus’. He trobat a faltar una alternativa seriosa i realista per desembolcallar el conflicte Catalunya-Espanya, més enllà dels retrets i del menysteniment.

Mariano Rajoy ha perdut, un cop més, una ocasió per perfilar el seu full de ruta per redreçar el ‘problema català’. La seva (setzena) visita a Catalunya ha estat, al meu entendre, gens fructífera. Es va limitar al seu guió unionista i alimentar un espectacle mediàtic que només va servir per acontentar els seus acòlits i demostrar un cop més que forma part d’un parit addicte als plasmes. Una hora de discurs només va servir per deixar tot igual i deixar clar que no té cap alternativa per conquerir aquells espanyols que han esdevingut independentistes a causa de la desídia i del missatge cavernós del PP.

Jo continuo esperant que Rajoy s’expliqui millor… però dubto que sigui capaç. En fi… quina llàstima.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ7 Octubre, 2014
Mario_Garcio_opinio.jpg

La semana anterior fueron muchas las administraciones que “a toque de pito”sometieron a votación mociones para dar apoyo a la consulta independentista que ha sido convocada para el próximo 9 de noviembre, y debo manifestar que en esta ocasión la estrategia política le ha ganado la batalla a la lógica, pues cuando las mociones se votaban, ni la consulta estaba convocada ni la ley que pretende darle amparo estaba publicada. Algo totalmente kafkiano, que incluso podría poner en tela de juicio la legalidad de las decisiones adoptadas.

En el caso de Salou la moción fue aprobada con el voto favorable de algunos y las abstenciones de otros. Sinceramente, creo que el “si pero no”y el “ni blanco ni negro”no caben en una votación de este tipo, por quéen realidad, bajo el fundamento de un supuesto derecho a decidir como máxima expresión de un estado democrático, se esconde una versión edulcorada del derecho de autodeterminación, y en un tema de esta índole o se estáa favor o se estáen contra. No caben medias tintas.

“Fer la puta i la Ramoneta”y jugar a la ambigüedad finalmente te delata, y la coherencia política brilla por su ausencia. Cada uno es libre de votar lo que quiera, pero no acabamos de entender como el Alcalde de Salou y el portavoz del PSC en nuestra localidad se abstuvieran en la votación de esta moción en el Ayuntamiento y sin que hayan transcurrido ni tan siquiera 24 horas desde ese voto, voten favorablemente a la misma en la Diputación de Tarragona.

El PP de Salou lo tiene claro, y por ese motivo votamos en contra sin ningún tipo de ambigüedades, por quéresulta absolutamente falaz el argumento de que basta con que una mayoría de ciudadanos de un territorio determinado exija ser consultado sobre un tema para que tal consulta tenga que ser aceptada por todo demócrata que se precie.

Ni a Mas, ni a Junqueras, ni a la presidenta de la Assemblea Nacional Catalana, se les pasa por la cabeza que la sociedad catalana también pueda ejercer su derecho a decidir sobre la secesión de una parte de Catalunya, ¿o acaso respetarían que la provincia de Tarragona pudiese ejercer también esa supuesta máxima expresión de la democracia que ellos llaman derecho a decidir?. Es evidente que no, y eso les deja en evidencia.

¿Cuándo, entonces, es legítimo ejercer tal derecho y cuándo no? ¿Sobre quétemas síy sobre quétemas no? ¿Y quién decide sobre ello?

Aquellos que hablan de democracia y hacen leyes a su medida son los menos autorizados para darnos lecciones al respecto. Y la propia ley de consultas les vuelve a dejar en evidencia: ¿por quépodrían votar catalanes residentes en el extranjero, y sin embargo no podrían hacerlo catalanes residentes en el resto de España?. Aquítienen un ejemplo más del derecho a decidir “a medida”.

La democracia no se sustenta sin el respeto a las leyes con las que la propia democracia nos dota. Cuando el ordenamiento jurídico como garante de la seguridad y la previsibilidad pretende ser sustituido por un mero voluntarismo político se desmorona la democracia.

Mario GARCÍA
Portaveu del Grup Municipal del PP a Salou


REDACCIÓ11 Setembre, 2014

v diada
S’ha fet la ‘V’ al llarg d’11 quilómetres

La delegació del govern espanyol a Catalunya ha xifrat entre 470.000 i 520.000 el nombre d’assistents a la ‘V’, que ha unit la Plaça de les Glòries i tota la Diagonal i la Gran Via per reclamar el dret de poder votar en la consulta del 9 de novembre.

Segons ha explicat en un comunicat, el nombre de participants s’ha calculat en base a les imatges àries de l’acte i tenint en compte que la superfície de la concentració ha estat de 200.000 metres quadrats, uns onze quilòmetres, i que en cada metre quadrat s’hi han situat entre dues i tres persones.

La xifra facilitada per la delegació del govern espanyol difereix molt dels 1,8 milions que ha calculat la Guàrdia Urbana de Barcelona.

 


REDACCIÓ5 Juny, 2014

Mas en un acte a Tarragona amb la foto del rei de fons
Mas en un acte a Tarragona amb la foto del rei de f

“A Catalunya en els grans moments sabem anar junts, no fent política petita sinó política en majúscules”.
Amb aquestes paraules ha contestat el president de la Generalitat, Artur Mas, al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que va criticar CiU per tenir decidit abstenir-se a la Llei d’abdicació  del rei Joan Carles I.
Artur Mas ha fet aquestes declaracions aquest matí al Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona, on s’ha signat un conveni entre el govern català i el consistori per a la celebració dels Jocs del Mediterrani 2017.
Mas considera que aquest esdeveniment olímpic és la prova fefaent que quan hi ha confiança es poden fer moltes coses junts. Pel president català, la unitat impulsa els grans projectes.

A l’acte ha participat el president del Comité Olímpic, el màxim responsable del Comité Olímpic espanyol i els alcaldes de les seus olímpiques que acolliran els Jocs del 2017.


REDACCIÓ22 Abril, 2014

La senadora del PSC per Tarragona i portaveu socialista a l’Ajuntament d’Albinyana, Maria Jesús Sequera,ha denunciat avui el Govern del PP “no ha invertit ni un sol euro en el desplegament de la societat de la informació i foment de les noves tecnologies a Tarragona. I no només això, per no invertir ni tan sols ha estat capaç d’executar les seves pròpies inversions incloses en els pressupostos generals de l’Estat.”

La senadora Maria Jesús Sequera
La senadora Maria Jesús Sequera

En aquest sentit, Sequera ha explicat que en els pressupostos de l’Estat per al 2012 hi havia tres partides per actualitzar i posar en servei instrumental per a nous sistemes digitals a la província de Tarragona per un valor total de quasi 15.000 euros. “Doncs ni una quantitat tan irrisòria han estat capaços d’invertir ja que el mateix Govern, a preguntes del grup socialista, ha reconegut que el percentatge d’execució d’aquestes tres actuacions ha estat del 0%.”
Per Maria Jesús Sequera el que practica el PP “és una mena de món a l’inrevés. Se’ns parla de la necessitat de ser competitius i d’adaptar-se a les noves tecnologies però a l’hora de la veritat és redueix un 20% el pressupost destinat a tal efecte i a la província de Tarragona directament no s’executa cap inversió!”
Cal recordar que el Govern socialista va impulsar un programa d’investigació i foment de la societat de la informació al nostre país a fi i efecte d’apostar pel desplegament de les xarxes ultraràpides i l’avenç en els serveis d’administració electrònica. Així mateix, el programa pretenia enfocar l’execució d’aquest programa a les necessitats de les petites i mitjanes empreses i dels treballadors a l’atur que haguessin de millorar la seva formació en aquest àmbit. Uns programes, tots ells, congelats, quan no eliminats directament, pel Govern del PP.
D’altra banda, la senadora tarragonina ha denunciat la desinversió del Govern del PP a nivell de la província de Tarragona. “Molt omplir-se la boca de tarragonisme però al final la realitat és que amb el PP al Govern les inversions directes a Tarragona han davallat un 33% (passant d’una mitjana de 511 milions d’euros anuals amb Govern socialista a tan sols 325 milions d’euros l’any amb l’executiu de Rajoy). Unes inversions molt baixes que, al damunt, a l’hora de la veritat encara es redueixen més perquè el mateix Govern després no executa les inversions que s’havia compromès a dur a terme”, ha afirmat la senadora del PSC.