Arxius de rafa marrasé | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Novembre, 2021
IMGP7982-1280x851.jpg

Es tracta d’un dels periodistes d’investigació més rellevants del Camp de Tarragona. Conversem amb Rafa Marrasé, director de ‘Porta Enrere’ un mitjà especialitzat a destapar tots aquells casos, temes i investigacions sobre corrupció que afecten la societat tarragonina. Marrasé ens explica com ha estat la trajectòria del mitjà, admet que hi ha pressió per aquest tipus de periodisme a Tarragona i ens parla del seu llibre, Tarragona, el rastre del sutge, que es presentarà aquest dijous 25 de novembre, als Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya, a les set del vespre.

Què és el que el va motivar a fer periodisme d’investigació?
Feia anys que treballava en mitjans locals, però també d’àmbit nacional i veia que hi havia una sèrie de temes que els mitjans no tractaven amb profunditat o, simplement, no publicaven. Aleshores vaig pensar que caldria fer aquesta mena de periodisme, més incisiu, més treballat i sense por a incomodar qui fos.

Hi ha pressió a Tarragona? Es persegueix aquest tipus de periodisme?
Sí, hi ha pressió. Quan vaig intentar fer aquesta mena de periodisme treballant per altres mitjans de comunicació, primer em van vetar alguns articles dels Jocs Mediterranis quan aquesta cita olímpica es trobava en els seus inicis i allò va comportar que decidís abandonar aquell mitjà. Posteriorment, vaig perdre una feina en una altra publicació per pressions de l’Ajuntament de Tarragona als meus editors d’aleshores. He de dir, però, que des que vaig posar en marxa Porta Enrere ningú m’ha trucat per condicionar els meus articles o les meves investigacions perquè saben que estan ben documentats. Com a molt alguns missatges de l’estil “t’estàs guanyant molts enemics”.

Des que vaig posar en marxa Porta Enrere ningú m’ha trucat per condicionar els meus articles o les meves investigacions perquè saben que estan ben documentats. Com a molt alguns missatges de l’estil “t’estàs guanyant molts enemics”.

Com neix el projecte Porta Enrere?
Arran de les pressions comentades anteriorment. Quan l’Ajuntament va trucar el mitjà on treballava per dir que no podíem seguir en la línia de publicar articles que demostraven que el projecte dels Jocs Mediterranis anava pel pedregar em vaig adonar que no calia treballar per un mitjà de comunicació “convencional” per a publicar fets importants. Aleshores, un periodista podia crear la seva pròpia marca, el seu “mitjà” i destapar aquells temes que mai es publicaven o que no es publicaven amb la profunditat i rigor necessaris. Quan vaig marxar d’aquell mitjà i vaig començar a treballar en un altre, vaig poder fer aquella mena de periodisme incisiu, incòmode, fins que els editors no van poder suportar la pressió i van dir-me que fes temes en profunditat però no tan incisius, que no “molestessin” els que manaven: el govern municipal. Aleshores vaig decidir posar en marxa Porta Enrere l’estiu de 2016.

El periodista Rafa Marrasé presenta nou llibre

Quins han estat els articles ‘estrella’ al llarg d’aquests anys?
Tots els articles que he publicat a Porta Enrere són rellevants. Han comportat, en la majoria de casos, mesos o anys d’investigació, revelant fets desconeguts fins aleshores. Fets greus. És evident que els Jocs Mediterranis han estat una temàtica molt destacada a Porta Enrere, on explicàvem que allò no podia sortir bé de cap manera, tal com es va veure finalment. Especialment importants han estat els articles sobre la cerimònia d’inauguració dels Jocs on vam demostrar, un dia i mig després de la mateixa, que l’organització havia facilitat l’entrada a l’esdeveniment a persones i grups amb una determinada ideologia política. Un fet molt greu al tractar-se d’una cita, els Jocs, pagada amb diners públics. Tres anys i dos mesos després van poder demostrar documentalment allò que avançàvem en exclusiva després de la inauguració. En l’article es demostra com el Comitè Organitzador va mentir públicament i va ser còmplice d’aquella conxorxa ideològica juntament amb l’Estat.

Però també hi ha altres temàtiques que són recurrents, com el Patrimoni Històric, amb articles sobre el teatre romà, l’amfiteatre (la notícia que vam publicar va comportar el seu tancament), Sedassos i, més recentment, Minerva. Tots demostren la pèssima gestió que s’està fent del conjunt monumental de la ciutat, que en la seva part romana és Patrimoni Mundial de la Humanitat des de l’any 2000.

I no em vull oblidar dels temes mediambientals, posant sobre la taula el perill de la contaminació d’Iqoxe dia a dia i de la inacció de l’administració a l’hora de controlar les emissions, així com les mentides que van dir als ciutadans la nit de l’explosió. El gruix més gran d’articles es troba en la corrupció, especialment a l’Ajuntament de Tarragona, on hem publicat reportatges de tota mena que mostren com servidors públics s’han aprofitat del seu càrrec en benefici propi.

Una societat poc informada o mal informada no té elements per decidir correctament. No pot valorar adequadament els seus governants i no sap si aquelles promeses, allò que diuen cada dia, és veritat o és simplement una venuda de fum. Per això els periodistes som tan importants.

Vostè va afirmar en una entrevista que sense la petroquímica i l’administració, els mitjans de Tarragona no poden sobreviure
I és cert. Vam publicar les xifres de les aportacions fetes per l’Ajuntament i el Port de Tarragona als mitjans. És evident que la premsa necessita finançament per sobreviure, i més en l’era digital. Però quan la majoria dels ingressos dels mitjans provenen bàsicament de dues fonts, administració pública i indústria petroquímica, entens perquè es publiquen certs articles i per què se n’obvien molts d’altres. Fa temps que la premsa ha perdut la seva independència perquè necessita diners i això és un problema no només dels mitjans de Tarragona, sinó de tot el món. Ningú ha trobat la fórmula màgica per fer viables les empreses periodístiques. El que està clar és que qui perd en tot això és el ciutadà, que està quedant-se orfe d’informació cabdal per saber què passa de debò.

Una societat poc informada o mal informada no té elements per decidir correctament. No pot valorar adequadament els seus governants i no sap si aquelles promeses, allò que diuen cada dia, és veritat o és simplement una venuda de fum. Per això els periodistes som tan importants.

Com es llença a escriure un llibre?
“Tarragona, el rastre del sutge” és un recull d’articles dels cinc primers anys de vida del projecte Porta Enrere. L’editorial, Lo diable gros, em va proposar fer un llibre d’alguns dels millors reportatges d’aquest període argumentant que calia que aquests articles estiguessin en format paper, en un llibre que es pogués trobar en biblioteques, hemeroteques, a les llibreries, etc. Que fos font de consulta. Em va semblar perfecte i, a partir d’aleshores, vam començar a fer la tria dels reportatges.

Parli’ns una mica de ‘Tarragona, el rastre del sutge’
Com deia abans, és un recull d’articles. D’una petita part dels reportatges publicats a Porta Enrere entre l’estiu de 2016 i el de 2021, que habitualment són molt extensos. Creiem que les històries que expliquem necessiten prou espai perquè s’entenguin correctament perquè revelem fets delicats que no poden ser malinterpretats en una redacció ràpida o sintètica. Fugim del “clickbait” per concepte.

El titular del llibre fa referència al procés d’investigació periodística. Seguint el rastre del sutge acabes trobant el foc, és a dir, la notícia. Per aquells lectors que no coneixen encara Porta Enrere, crec que quedaran sorpresos pels fets que expliquem en el llibre.

On es pot adquirir?
A les llibreries Adserà i La Capona de Tarragona i també a IberLibro (compra en línia). I també a la presentació que farem aquest dijous a les 19 h als Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya, al carrer Major 14.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Març, 2016

rigau_
Rigau diu que els jocs van pel mal camí

“Si el projecte no s’endreça radical i ràpidament anem cap a la catàstrofe total”. Així de contundent s’ha manifestat el que va ser el president de la candidatura Tarragona 2017, Mario Rigau. D’ençà que Tarragona va ser l’elegida per celebrar els XVIII Jocs del Mediterrani, Rigau ha mantingut un silenci sepulcral. No va voler interferir ni opinar sobre el projecte on es va deixar la pell i que, a causa d’interessos polítics mal explicats, va sortir escaldat.

Quan falta poc més d’un any per a la realització dels jocs, Mario Rigau ha decidit alçar la veu per alertar que “les coses no s’estan fent com s’haurien de fer”. De fet, insisteix que la Fundació Tarragona 2017 “ho està fent molt malament” i que hi ha el perill que aquests jocs ens condueixin al precipici. Ha recordat que el regidor Javier Villamayor “és el màxim responsable” polític d’un projecte que comença a fer aigües.

rigau_ballesteros
Rigau i Ballesteros en un acte públic sobre el 2017

Error gravíssim
El ‘pare’ de la candidatura Tarragona 2017 titlla de “error gravíssim” que el Consejo Superior de Deportes no integri el nucli dur de les decisions que s’han de prendre en relació a un dels esdeveniments esportius més importants de Tarragona. “Si no es recondueix” la situació, el projecte “se’n va pel pedregal”.
Rigau lamenta que no s’estigui seguint la ruta prevista i no es tingui en compte que la lluita valenta que molta gent va dur a terme per portar els jocs a Tarragona. “Em dol moltíssim que no s’aprofitin les potencialitats que ofereix la ciutat. Malgrat les limitacions de la crisi econòmica, es podrien fer moltes més coses”, ha confessat, assegurant que encara s’està a temps de canviar algunes coses per evitar el fracàs d’uns jocs que poden representar un abans i un després per la imatge de Tarragona.

Mario Rigau també ha concedit una entrevista al periodista Rafa Marrasé de la revista Viu a Fons Tarragona

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter