20. Abril 2024

Arxius de ràdio | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Juliol, 2021

La ràdio és un mitjà de comunicació diferent i únic respecte a la resta, perquè arriba als seus oients d’una manera i temps molt particulars. Aquest any, molts locutors han hagut d’adaptar-se a la pandèmia teletreballant des de casa, una tasca que no ha estat fàcil per a molts d’ells. El protagonista d’aquesta entrevista és Jordi Basté, periodista recentment guanyador del Premi Gaudí Gresol de Ràdio i presentador i director del programa matinal ‘El món’ a RAC1. Basté té una llarga experiència en el món de la comunicació, havent treballat 22 anys a Catalunya Ràdio i triplicant la xifra d’oients del seu actual programa de ràdio. En aquesta conversa parlem amb ell per saber les seves sensacions respecte a aquesta pandèmia i el seu reconeixement als Premis Gaudí Gresol. 

 

Què representa per a vostè guanyar aquest premi?
En una època pandèmica -com és aquesta- jo crec que com bé diu el premi és per la notorietat i l’excel·lència, però no personalment, si no per a tots els treballadors de ràdio. És un premi merescudíssim. Jo crec que hem estat el mitjà que hem tingut més contacte amb la gent. És una època que hem estat tancats a casa, molt sols, pensant poc, i la ràdio ens ha ajudat una mica a dispersar tot allò que estava passant. La ràdio va ser parida per fer companyia i crec que aquest any ha demostrat que l’objectiu ha quedat sòlidament complert.

A qui li dedica el premi?
A tota la gent que fa ràdio, però tota vol dir a tota, sigui musical o generalista. També ha sigut un any on els tècnics i els productors han estat per sobre dels periodistes i els locutors perquè aquests darrers podien locutar des de casa i en canvi els altres no podien fer la seva feina telemàticament. Han hagut d’anar a la ràdio en una època en què quasi tothom teletreballàvem. Si haguéssim de dedicar-li a algú, seria als dels departaments tècnics i de producció de les ràdios.

Personalment, ha estat difícil adaptar-se a aquesta nova realitat?
A mi sí, m’ha costat molt. Jo sóc una persona molt independent i aquest any he estat molt sol. La sensació de solitud… Crec que ens ha passat a tots. Vam començar cuinant, aplaudint als sanitaris, llegint, veient sèries, i de cop i volta vam parar i deixar de fer-ho tot i ens va tocar fer el pitjor: pensar.

I ha estat un any difícil per a poder pensar, però ens en sortirem i d’aquesta manera jo crec que a poc a poc haurem de treure l’entrellat a tot el que ens ha passat i sobretot que ses d’un punt de vista científic ens ajudin que no ho hàgim de repetir mai més.

VÍDEO

PUBLICITAT



REDACCIÓ18 Abril, 2017

Després de cinc anys de feina intensa, el periodista Albert Sunyol Ocón ha enllestit el primer llibre que recull la història de la ràdio a la ciutat de Reus a través dels últims 95 anys. Sota el títol “La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)”, aquesta completa obra fa un repàs al naixement i evolució de les diferents emissores que han nascut a la capital del Baix Camp i dels professionals que hi ha treballat.

portada llibre radioMés d’una seixantena de locutors, oients i investigadors participen en aquest llibre, editat per La Banya Edicions, que es presentarà aquest dimecres 19 d’abril, a les 20.30 hores, al Centre de Lectura.

A l’acte hi intervindran el president d’aquesta entitat, Xavier Filella; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, l’autor del llibre, Albert Sunyol; i l’editor de l’obra, Òscar Ramírez.

“La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)” compta amb l’esponsorització de Vermuts Miró, Tomàs Barberà i l’Ajuntament de Reus.

El llibre neix després de cinc anys intensos de feina durant els quals, Albert Sunyol ha recollit tota la informació possible i s’ha entrevistat amb desenes de persones que han treballat i treballen a les emissores de Reus.

 

 


REDACCIÓ12 Maig, 2014

 
Entrevista de la revista +Actual al periodista Pablo Alcaraz, la veu d’Onda Cero Tarragona. Si vols llegir l’entrevista sencera fes clic aquí.
Pablo_Alcaraz_2+Actual – Periodista o comunicador?
PABLO ALCARAZ – Periodista.
+A –  En quina situació es troba el periodisme?
PA – Després del sector de la construcció, el món de la comunicació és el que més llocs de feina ha destruït en els últims anys. Mana la immediatesa i el barat (i si pot ser gratis millor). No es fa periodisme d’investigació, que és el que li dóna sentit al món periodístic, pèrdua de credibilitat … Diria que la situació no és per llençar coets.
(…)
+A – Fa anys que es parla de la crisi dels mitjans en paper. Hi ha crisi en el periodisme radiofònic?
PA – Hi ha crisi en el radiofònic, com en qualsevol sector del periodisme. Segurament la gravetat no és tan dura com la de la premsa escrita, però només cal mirar les ràdios que havia a Tarragona fa 5 anys i les que queden ara, i amb quina reducció de personal.
+A – Les noves tecnologies han contribuït per a la precarietat i polivalència del periodisme?
PA – Han contribuït a la immediatesa, al “jo primer”. Han contribuït al titular i no a l’anàlisi, i sense aquest darrer adjectiu, el periodisme perd una de les seves raons de ser.
+A – Quina notícia t’agradaria donar a Onda Cero?
PA – M’agradaria donar moltes: Que Tarragona està exprimint el seu famós potencial, que el Nàstic ha pujat a Primera, que passem de ser la província catalana amb l’índex d’atur més elevat a motor d’ocupació, que finalment ha tocat aquí la Grossa de Nadal, … També hi ha algunes que les he donat i m’agradaria no repetir, sobretot les que tenen a veure amb la situació personal de gent que ho està passant malament.
(…)
Per llegir l’entrevista sencera fes clic aquí. Revista +Actual, pàgina 20.
 


REDACCIÓ20 Febrer, 2014
Laura_Casas.jpg

Laura_CasasLaura CASAS és una de les veus més conegudes de Tarragona Ràdio. És una enamorada de la seva professió, la qual considera vocacional. No li agrada l’enveja existent entre companys i lamenta que alguns no es respectin. Confessa que va plorar arran dels acomiadaments registrats a l’emissora pública i desmenteix pressions polítiques, tot i aclarir que “sabem on treballem”.
Entrevista DM i RC
+Actual – Què és el Periodisme per a tu?
Laura Casas – Una manera de viure. A banda d’una filosofia de vida és una professió bonica i intensa. Una vocació.
+A – T’has sentit mai frustrada?
LC – Al començament penses una cosa i acaba sent una altra.
+A – Quines expectatives tenies?
LC – Abans era més fàcil canviar de mitjà. Avui dia, per la crisi, costa molt més.
+A – Què t’atrau més: tele, ràdio o premsa escrita?
LC – Em quedo amb la ràdio, però m’agradaria fer un tast de tele. És una assignatura pendent.
+A – Què opines de la polivalència en la professió?
LC – Per un costat és positiva perquè pots treballar en tots els camps periodístics, però és, clarament negatiu si es tracta d’una polivalència salvatge.
+A – Com està la professió a nivell d’ètica?
LC – Malauradament, continua havent-hi gent que se la salta.
(…)
+A – Dels polítics que has entrevistat quin ha estat el més complicat?
LC – Potser el socialista Xavier Sabaté, no per difícil però pel seu caràcter.
+A  – Has hagut de corregir mai alguna notícia perquè una “font d’informació” t’ha enganyat?
LC – Sí. De tant en tant passa. Alguna vegada també ens equivoquem, fruit de la immediatesa.
+A – Els mitjans digitals han canviat el panorama periodístic. Què n’opines?
LC – És una manera de comunicar on impera la immediatesa i on hi ha també molts riscos.
+A – El periodisme és una professió molt tancada?
LC – Hi ha molts interessos, poders fàctics i com a gremi és tancat. Hi ha molta enveja i això ens porta a algunes situacions de precarietat. Entre nosaltres no ens respectem.
(Llegeix l’entrevista sencera a la revista +Actual, pàg.20)