Arxius de quim nin | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Desembre, 2019
foto_3579450.jpg

Llauradó i Nin davant els mitjans

Nou pressupost pels municipis tarragonins. El ple de la Diputació de Tarragona ha aprovat aquest divendres les bases que regulen el Pla d’Acció Municipal (PAM) per al període 2020-2023, que preveu destinar 85 MEUR als municipis de la demarcació.

El nou PAM incorpora un canvi en el criteri de distribució dels imports als municipis i una nova planificació quadriennal per tal que els ajuntaments puguin planificar estratègicament les seves inversions segons les necessitats de les respectives poblacions.

Reacció institucional a les sentències del TJUE i del TSJC
Abans d’acabar el ple, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i el vicepresident primer, Quim Nin, s’han referit a la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, així com a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb relació a la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra.

En aquest sentit, el govern de la Diputació de Tarragona (ERC i JxCat) ha manifestat la voluntat que el Tribunal Suprem apliqui la sentència del TJUE i, en conseqüència, es declari la nul·litat de la sentència envers Oriol Junqueras. D’altra banda, el govern dóna suport al president Torra i a la seva defensa de la llibertat d’expressió.


REDACCIÓ20 Juliol, 2019
granados_quim_nin-e1563730364685.jpg

L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat pel vicepresident primer de la Diputació de Tarragona, Joaquim Nin, ha inaugura el Mirador de la Platja dels Capellans.

Pere Granados i Quim Nin

Es tracta d’un espai on s’hi ha remodelat un antic parc (dels anys 70) situat entre el carrer de Brussel·les i la platja dels Capellans, en el qual s’hi ha dut a terme una intervenció global amb obres de renovació i adequació d’un àmbit de 2.258 m2 de superfície, distribuïts en dos nivells, a tocar de la platja dels Capellans.

S’ha millorat l’accessibilitat i s’han suprimit les barreres arquitectòniques, s’han pavimentat espais, s’han renovat les escales existents, s’han col·locat miradors amb baranes de fusta per poder admirar part del litoral de la zona (de la punta del Po-roig fins el mur Llatzaret), s’han arranjat i repintat els murets i s’ha desbrossat la zona verda i s’ha recuperat l’enjardinat i condicionat l’arbrat. En una altra fase es preveu reequipar el parc amb noves atraccions i jocs infantils.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha dit que “aquest conjunt d’actuacions han permès que aquest parc verd sigui més permeable, més accessible i més visible des del carrer de Brussel·les”, i d’aquesta forma “demostrem també la voluntat de renovar zones que havien quedat degradades pel pas del temps i de crear, alhora, espais públics per a l’esbarjo i el lleure dels visitants i del veïnatge”. Afegia que “és una actuació que forma part també de la política de recuperació i millora d’espais verds que, en aquest cas, connecta la zona urbana amb amb el camí de ronda”.

El pressupost total de l’obra ha estat de 246.881.67 euros. La Diputació de Tarragona ha participat en el seu finançament concedint a l’Ajuntament de Salou una subvenció per import de 59.456 euros, dins del Pla d’Acció Municipal (PAM), anualitat 2019

Algunes de les autoritats presents a l’acte

Tanmateix, Granados ha volgut puntualitzar que “en la recuperació i protecció d’espais verds del litoral salouenc, que són de gran interès, s’hi ha invertit molt per tal d’avançar en la finalització del projecte de recuperació mediambiental del litoral del Cap Salou i construcció del camí de ronda, pel què l’Estat té el compromís de dotar del finançament suficient per  finalitzar la segona fase, des dels Replanells fins a la zona del Racó (La Pineda)”.

Per la seva banda, Joaquim Nin, ha valorat que “l’alcalde i el seu equip somiessin algun dia que aquest mirador pogués ser una altra manera de promocionar Salou i de gaudir d’unes imatges espectaculars”. El vicepresident primer de la Diputació, ha manifestat que “el mirador representa benestar social, benestar per a la gent”.

VÍDEO

 


REDACCIÓ16 Juliol, 2019
quim_nin.jpg

També s’han decidit els membres de la junta de govern. Seran la presidenta, els quatre vicepresidents, Pere Segura, Pere Granados, Pau Ricomà, Camí Mendoza i Enric Adell. 

Quin Nim és alcalde d’Albinyana

La Diputació de Tarragona ha celebrat aquest dimarts el primer ple del mandat, que ha servit per nomenar les vicepresidències i les presidències dels organismes autònoms.

L’equip de govern de l’ens supramunicipal ha optat per repartir territorialment els càrrecs. Joaquim Nin, Lluís Soler, Adam Tomàs i Eva Mata seran els quatre vicepresidents. El primer i la quarta són del Penedès, mentre que el segon i tercer representaran les Terres de l’Ebre.

El Camp de Tarragona estarà representat per Noemí Llauradó a la presidència. Pel que fa als organismes autònoms, Lluís Soler presidirà el Patronat de Turisme, mentre que Eduard Rovira dirigirà BASE-Gestió d’ingressos.

El cartipàs i les delegacions de competències dels membres del govern es decidiran en un altre ple que se celebrarà d’aquí unes setmanes.

 

 


REDACCIÓ21 Desembre, 2018

Sergi Pedret és el nou diputat a la Diputació de TGN

El nou alcalde de Riudoms, Sergi Pedret, ha oficialitzat aquest divendres la seva entrada com a diputat al Plenari de la Diputació de Tarragona.

Pedret, que substitueix Josep Maria Cruset – actual president del Port de Tarragona – serà el nou diputat delegat dels Centres Educatius d’Ensenyament Especials de la l’ens supramunicipal.

A banda, d’aquesta nova incorporació, s’ha nomenat l’exsecretari general de la presidència de la Generalitat, Quin Nin, com a vicepresident primer de la Diputació de Tarragona. Un càrrec que haurà d’acumular amb el de portaveu de Convergència i Unió, en substitució de Josep Maria Cruset.

 


REDACCIÓ20 Setembre, 2018
QUIM2.jpg

La CUP denuncia que és una plaça feta “a mida”, però la institució defensa que és necessària per al “volum” de projectes 

Quim Nin, que el mes passat va prendre possessió com a diputat de la Diputació de Tarragona arran de la renúncia de Montserrat Carreras, ocuparà el càrrec de diputat delegat de la Presidència a la corporació.

La CUP ha denunciat que es tracta d’una plaça feta “a mida” per la qual l’alcalde d’Albinyana (Baix Penedès) passarà a cobrar 62.000 euros anuals. La formació anticapitalista també denuncia que la nova figura es crearà en el proper ple “quan no se saben quines són les noves funcions” que desenvoluparà Nin.

Segons el diputat de la formació, Edgar Fernández, “la creació d’aquest nou òrgan de govern ens porta a pensar que es tracta de fer una plaça a mida per a aquest diputat que li permeti cobrar més a final de mes”.

Segons Fernández, no s’entén que el president Josep Poblet delegui funcions i competències, però continuï cobrant 75.750 euros bruts anuals com fins ara, “quan representa que ha de realitzar menys funcions”.

 

 


REDACCIÓ25 Novembre, 2017

El dia que pasó todo, així s’intitula és el nou llibre – el tercer – del periodista Joan Martínez. El presenta el proper dilluns, a les 19h, a la sala d’àmbit cultural d’El Corte Inglés. Escriure aquesta novel·la ha estat, diu l’autor, una experiència gratificant. Martínez ja prepara la seva quarta obra literària.  

Joan Martínez Vergel

Per què ‘El dia que pasó todo’?
‘El día que pasó todo’ resumeix el punt d’inflexió de la relació entre 4 estudiants universitaris i que activa la complicitat de molts personatges. És el moment en què tot comença

Per què aquest titular?
És un llibre que vaig començar el 2008. I que ha estat en un vell ordinador durant 6 anys. L’esquelet de la novel·la la vaig trobar de casualitat; eren 40 folis. El 2016 el vaig recuperar i el vaig acabar.

Aquest és el tercer llibre… Per què ficció, aquest cop?
M’agradava abordar el gènere de ficció, copsar la sensació que provoca crear personatges i donar-los personalitat i vida. Ha estat una experiència molt engrescadora

De què tracta exactament?
El llibre reflexiona sobre l’amistat, l’amor, el sexe, la venjança, les drogues, els remordiments, la ira, el perdó… un món d’adolescents molt tendres sentimentalment parlant. No educats per a la duresa de la vida.

El llibre parla de remordiments… De tornar enrere… Si vostè pogués tornar enrere que canviaria?
Si pogués tornar enrere, canviaria moltes coses. Totes les errades que he comès, que n’han estat moltes.

Parla de relacions entre persones… Cada cop més complicat oi?
Un novel·la de ficció, permet inventar personatges, escenaris i accions.

Té un punt de la seva autobiografia?
La meva biografia l’escriuré quan ja no hagi d’aportar res en aquesta vida, i crec q això encara no ha passat. Em queda molt per fer i per donar. Ara, hi ha un personatge que m’agrada molt: el que fuma…

Dilluns, el periodista presenta el seu 3r llibre

Presenta la novel·la el dilluns al Corte Inglés… Qui li agradaria que hi assistís?
A la presentació m’agradaria que hi fossin tots els meus amics. És el més important, estar envoltat de la gent q t’estima i comparteix aquesta estona amb mi i la meva creació. Tots no hi podran ser, però n’hi haurà molts i la seva presència em farà feliç

En la seva vida… Quin és el dia que tot va començar?
A la meva vida, tot va començar quan vaig néixer, però al llarg d’aquest trànsit vital he tingut nous naixements i també algunes morts. És la vida. Però el 2008, en néixer la meva filla Sara, vaig tornar a reviure.

Està preparant un altre llibre… Ens pot avançar quelcom?
L’he agafat el gust a la creació i ja estic acabant un manuscrit. En aquest cas, he optat per l’humor… passo del drama i la tragèdia a l’humor més surrealista.

 


REDACCIÓ9 Agost, 2016

Aquest vespre, Joaquim Nin, el secretari general de la Presidència de la Generalitat, compartirà el protagonisme de les Nits Daurades amb els Diables i la traca. Quim Nin és el convidat estrella de les nits més llargues i daurades de l’estiu salouenc.

quim ninA les 20h30, al Xalet Torredmar, seu del Patronat de Tursime de la capital de la Costa Daurada, Nin farà el seu pregó. És més que probable que l’actual secretari general del govern de Carles Puigdemont faci referències a les capacitats turístiques de Salou, un municipi que coneix prou bé i manté una relació directa i molta complicitat. Quim Nin en l’anterior mandat va ser el delegat del govern a Tarragona i des del 1999, n’és alcalde d’Albinyana. Un cop finalitzat el seu pregó, Nin, des del balcó del Patronat, encendrà la gran tronada, donant així per inaugurada la Festa Major d’estiu de Salou.

I fins el proper dia 15, la festa no para. Els carrers s’inundaran de turistes ansiosos per passar-s’ho bé. El Passeig Jaume I es convertirà en el centre neuràlgic de la festa major. A les 21h30 està previst que els Diables Maleïts actuïn conjuntament amb les Bruixes Laternó, el Xaloc i la Morena de Salou. Una hora més tard, a la Plaça de les Comunitats es podrà gaudir de l’actuació de House of Illusion i del mag Rodney.

Les festes continuaran l’endemà dimecres amb les Xic’s Daurades de 17 a 20h a la Plaça de la Província, l’actuació de la Xaranga Orkestra a les 20h al Passeig Jaume I i The Amy’s a partir de les 10.30 de la nit a la Plaça de les Comunitats Autònomes on versionaran les millors cançons d’Amy Winehouse.

 


REDACCIÓ11 Juliol, 2016

El nou Centre de Recreació Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, anteriorment conegut com BCN World, és un projecte de país i el Govern de Puigdemont vol implicar-hi a tots els territoris, sobretot als més pròxims.

bcn_orld2És per això que aquest dilluns, representants de l’executiu, encapçalats pel secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó; i el secretari de Presidència, Joaquim Nin, han presentat les característiques del nou CRT als agents socioeconòmics de les Terres de l’Ebre. “És un projecte que per la seva envergadura i dimensió també afecta a les Terres de l’Ebre”, ha explicat Salvadó que s’ha compromès a “ser rigorosos” amb el compliment del calendari previst després de l’aprovació inicial del nou Pla de Desenvolupament Urbanístic (PDU) que ha de fer possible el projecte.

Des del territori s’ha reclamat que pugui haver un retorn econòmic del projecte, també a l’Ebre, una demanda que el Govern ha assumit.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2016

 

CONFESSIONARIL’aula magna de la Universitat Rovira i Virgili (URV) es va tornar petita per acollir totes les persones – sobretot càrrecs polítics – que volien assistir, en directe, a la presa de possessió del nou delegat del govern a Tarragona, el vallenc Òscar Peris.

peris 3L’acte, presidit pel vicepresident de la Generalitat, el republicà Oriol Junqueras, va comptar amb representants de, pràcticament, tots els sectors de la societat.

Entre les més de 450 persones, ha estat força complicat trobar els líders del Partit Popular, Ciutadans o de la CUP.

Després de fer un ‘escorcoll visual’ per la sala vam poder constatar l’absència del conservador Alejandro Fernández, de l’antisistema Laia Estrada o del líder taronja Rubén Viñuales.

peris
Òscar Peris durant el seu parlament

Inicialment, Alejandro tenia previst assistir a la presa de possessió d’Òscar Peris, però, a darrera hora, va optar per assistir a un acte a Sant Salvador. Sabem que els ‘cupaires’ són poc donats a aquesta mena d’esdeveniments.

Va resultar impossible saber els motius que van motivar l’absència del cap de l’oposició a l’Ajuntament de Tarragona.

Potser Viñuales no vol perdre el temps, atenent que la seva política no s’enquadra en els ‘Junts pel sí’. Va enviar un representant taronja, però l’efecte no és, òbviament, el mateix.

D’altra banda, Albert Abelló, de CDC, va haver de sentir el discurs del delegat de peu i a la porta. Per què? Simplement perquè va arribar tard.

 


REDACCIÓ26 Gener, 2016

Que en aquest país estem en construcció d’alguna cosa (sigui quin sigui el resultat final) ho demostra el despatx del nou delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, el vallenc de 41 anys, Òscar Peris, on encara hi ha penjada la fotografia de l’anterior president, Artur Mas. El temps, però, no s’ha congelat. Tot el contrari, avança de manera vertiginosa des del seu nomenament oficial el passat dimarts dia 19. I ho fa cap a la República Catalana. També a Tarragona…

REPÚBLICA CHECA.- Tothom ens parla bé de vostè, no sé si  això és bo o dolent…
ÒSCAR PERIS.- Home, pot tenir la seva part positiva i negativa… Jo sempre he procurat mantenir una relació cordial amb tothom i sempre m’han agradat les relacions públiques. Crec que són molt importants per a qualsevol polític de cara a estar al costat de la gent i tocar de peus a terra. Si a més, els tractes amb proximitat serà difícil que parlin malament de tu a no ser que hi hagi algun tipus d’intencionalitat.

Òscar Peris, assenyalant Valls en el mapa del seu despatx
Òscar Peris, assenyalant Valls en el mapa del seu despatx

RC.- Quina és la vostra trajectòria política?
OP.- Em vaig començar a interessar per la política de ben jove, amb assumptes relacionats amb l’independentisme i l’esquerra. Vaig militar a formacions de joves al voltant dels anys 80 i 90. Després, per qüestions de la vida, relacionades amb la meva relació laboral i a canvis a nivell personal vaig deixar en segon pla aquesta militància política. Fins que a partir del 2010 decideixo donar una passa endavant i tornar a militar en una organització política com ERC.

Hi entro com a militant el mateix dia que Oriol Junqueras i ens vam conèixer a partir d’aleshores. A casa venim de tradició republicana i independentista. El meu avi va estar al 1936 a les Brigades Internacionals i el meu pare i el meu avi van ajudar a refundar ERC a Valls després de la Transició. Per l’altra banda el meu avi també tenia un fort contingut ideològic d’esquerres. Va ser el que vaig mamar de petit. A partir d’aquí creix la meva consciència nacional i començo a agafar referents com Lluís Companys i Francesc Macià i referents locals com Gonzàlez Alba o el canonge Carles Cardó, que també tenia el seu vessant independentista.

Anem a bastir una República
RC.- Independentista de jove… Sorprès ara per veure tants independentistes ‘nouvinguts’?
OP.- Al contrari. Molt agraït a tothom que s’hagi sumat a aquest procés, vingui de l’àmbit que vingui i de l’espai polític que vingui. Aquest procés és i serà – o no serà de cap manera -, inclusiu. Necessitem a tothom perquè anem més enllà d’un reconeixement nacional: anem a bastir una República. I una República emergeix de baix cap a dalt, amb tots els actors. Hi ha de participar tothom. Hem de girar el funcionament del país com si fos un mitjó i millorar i mantenir el que calgui.

RC.- En aquesta construcció, el Llibre Blanc elaborat que recull el conjunt dels informes fets pel Consell Assessor per la Transició Nacional és una guia?
OP.- Evidentment. Quan has de fer una cosa d’aquesta magnitud qualsevol punt de referència provinent de gent amb més coneixements en matèries com les jurídiques, de dret internacional i altres àmbits sempre serà un referent. No una Bíblia, és clar, no hem de beatificar res ni ser dogmàtics a semblança de la Constitució de l’Estat on actualment estem. Però, evidentment, ha de ser un dels referents de la construcció del país.

Les vegueries, un tema “que es posarà damunt la taula”
RC.- Aquest document parla de vegueries. En tornarem a parlar?
OP.- Jo crec que qualsevol replantejament del model territorial sempre serà benvingut. Si és per millorar el que tenim, si és per anar a ser més eficient i tenir una administració més propera al ciutadà, si és per agilitzar les dinàmiques de desplegament de lleis o de plans d’actuació… Si hem d’anar a complicar-ho tot, a posar una altra trava administrativa, no. Com a partit sempre hem cregut en el desplegament de les vegueries. És una reivindicació històrica del partit. En tot cas, en aquest moment de procés constituent serà un tema que es posarà damunt de la taula i entre tots decidirem el model.

a2RC.- Tarragona sempre ha tingut fama de ser ‘espanyolista’…
OP.- Jo en això m’agradaria repetir, i sempre és bo anar-ho recordant, que Junts pel Sí guanya a les eleccions al Parlament, i que a les últimes eleccions al govern espanyol la primera força és una favorable al Dret a Decidir com Catalunya en Comú. La segona és ERC i la tercera és Democràcia i Llibertat. Aquesta visió d’una Tarragona ‘espanyolista’ no és tan real. La societat de mica en mica ha fet el tomb a aquesta percepció i en aquest procés constituent ens hi hem de trobar tots, els que pensem que hem de vestir una República Catalana, els que ara no ho creuen i esperem que ho creguin i els que no ho creuran mai.

RC.- Parlem de govern. Temes de mobilitat com el funcionament de l’autobús entre Reus i Tarragona, el Tramcamp o les rodalies de Renfe…
OP.- Aquí hi ha temes que no depenen de la delegació com a tal sinó que estan vinculats a l’Estat, com per exemple el Tramcamp. S’espera quan decideix fer el traspàs de la infraestructura, i a partir d’aquí haurem de preguntar als municipis corresponents quin és el seu interès sobre això, parlar amb els directors territorials i el conseller de la matèria per a què hi posi el seu punt de vista i mirar de buscar la solució.

Pel que fa a Rodalies i Regionals de Renfe, completament d’acord. I puc posar-me jo i la meva ciutat com a exemple. A Valls tenim un rodalies per anar al matí a Barcelona, un al migdia fent transbord i buscant-nos la vida i un altre de tornada al capvespre. Jo sóc el primer que ho pateixo, em poso com a usuari afectat, i posaré tota la carn a la graella per millorar el servei.

RC.- Quina és la situació exacta en la que es troba BCN World?
OP.- Ara per ara, el que tenim és la certesa d’un acord d’estabilitat parlamentària entre Junts pel Sí i la CUP on, a proposta del president Mas, es va arribar a deixar en suspens aquest tema. bcn worldA partir d’aquí hem d’estar oberts a qualsevol cosa que pugui venir.

El que hem de fer és treballar en paral·lel. Si hem de repensar, millorar o ampliar el consens d’acord amb aquest espai, fem-ho. Si hem de creure que ha d’anar en un altre àmbit, pensem-ho. El que està clar és que la pilota està al Parlament de Catalunya. Això està en seu parlamentària.

RC.- És a dir, és una decisió que està condicionada als suports que pugui tenir el Govern…
OP.- Evidentment. És un tema que ha garantit entre molts altres punts l’estabilitat parlamentària. Per tant, els acords s’han de complir. I nosaltres els hem complert sempre. I si l’acord diu que hi ha una suspensió, i que en seu parlamentària es parlarà de com resoldre aquest tema, doncs esperarem a que ho faci.

ERC en el seu moment es va posicionar en contra. No ho hem d’amagar. No vam veure clar part del projecte i del model i hauríem d’anar molt més enllà i veure com es podia desenvolupar realment aquest projecte. Les majories i els acords en aquell moment van ser uns altres entre altres formacions. Ho respectem. Va ser una decisió política majoritària en aquell moment.

RC.- A Tarragona la Ciutat de Repòs i Vacances corre el perill de convertir-se en un forat negre…oscar_peris
OP.- Primer de tot, encara hem de tenir una trobada amb l’Ajuntament – i ja hem demanat fer-la amb l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros – per posar sobre la taula els temes pendents. Aquest en seria un. Pel que sé, és un tema que l’Ajuntament també hi té molta part a decidir sobre què fer-hi en aquest espai. Per tant, contraposarem les propostes i a partir d’aquí decidirem en què podem ajudar a l’Ajuntament en desenvolupar aquest espai.

Hauria de pagar deute
RC.- La Generalitat pagarà els deutes que té amb els municipis?
OP.- Els hauria de poder liquidar com més aviat millor. La dificultat que tenim és la situació de tresoreria que hi ha, que és la que és. I després no hem d’oblidar que tot ve lligat a la manca de recursos que tenim en l’àmbit econòmic i que aquests recursos se’n van cap a l’Estat. És la situació del peix que es mossega la cua. Fins que no tinguem capacitat de recaptar els nostres impostos i administrar els nostres recursos no podrem tenir la solvència que voldríem. Són uns deures pendents i que haurem de resoldre al més aviat possible.

RC.- El desplegament de les delecions territorials quan quedaria culminat?
OP.- Espero i desitjo que com més aviat millor. No conec el calendari perquè depèn de les conselleries i direccions generals corresponents. Pel que m’arriba hauria de ser ben aviat, però no en conec el detall.

RC.- Hi haurà noves delegacions?
OP.- Amb la remodelació del govern i redistribució de les tasques, entenc que segurament hi haurà canvis.

RC.- Hisenda?
OP.- Pertoca a la conselleria corresponent i encara no ens han comunicat res.

 Jordi Siré // Tarragona

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter