24. Abril 2024

Arxius de querella | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Abril, 2023
Dídac-Nadal2-1280x969.jpg

El president d’Espimsa, Dídac Nadal, ha convocat, aquest tarda, una roda de premsa d’urgència per esclarir la visita dels Mossos d’Esquadra a les dependències de l’empresa per sol·licitar informació. Nadal ha confirmat que efectivament els Mossos – actuant com a policia judicial – han visitat les oficines de l’empresa i han requerit set informes, tots ells amb data anterior a les eleccions del 2019.

Segons Nadal, aquesta visita era una “conseqüència normal i lògica” de les diligències judicials en relació amb la querella presentada per l’empresari Juan Antonio Heredia, ja que la documentació sol·licitada està relacionada amb el mandat anterior, “sota una altra gerència i presidència”, i que fa referència a fets que van tenir lloc entre el 2013 i el 2018.

L’empresa era conscient que els Mossos podrien sol•licitar aquesta documentació

El president d’Espimsa ha destacat la importància de preservar l’empresa de mercats, els treballadors i el consell d’administració i la gerència, que han intentat “fer les coses amb profunda rigorositat”. Nadal ha subratllat que la querella es va presentar abans que ells assumissin el càrrec de consell d’administració i que denuncia fets anteriors a la seva gestió.

Nadal i el gerent de l’empresa ja han comparegut davant del jutjat d’instrucció en l’àmbit d’aquesta causa i, per això, “és normal” que els Mossos sol·licitin documentació en el marc de les diligències judicials. La investigació se centra principalment en treballs i adjudicacions que van tenir lloc entre el 2013 i el 2018, ha insistit.

El regidor de Comerç i president d’Espimsa ha destacat que l’empresa era conscient que els Mossos podrien sol·licitar aquesta documentació i que cal deixar que els jutjats “treballin amb normalitat”. Ha deixat clar que Espimsa cooperarà amb les autoritats.

VÍDEO

PUBLICITAT






 


REDACCIÓ8 Febrer, 2023
3564039-1280x853.jpg

El jutjat número dos de Valls ha acceptat una querella contra l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep Maria Vidal, per un presumpte delicte de prevaricació, revelació de secrets per funcionari públic i calúmnies. La denúncia havia estat presentada per un treballador de l’ajuntament acusat d’abusos sexuals contra una altra empleada. El jutge contempla “indicis de delicte” i per això ha decidit instruir diligències prèvies. Aquesta setmana Vidal rebrà l’acceptació de la querella criminal i pròximament serà citat per declarar com a investigat.

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí també haurà de presentar tota la documentació sol·licitada sobre el cas. El consistori va obrir un expedient disciplinari al treballador, actual gerent de l’organisme municipal de turisme, l’octubre de 2021, apartant-lo durant sis mesos del seu lloc de feina. La incoació de l’expedient va estar motivada pel fet que la corporació va tenir “nova informació” en relació amb els fets investigats, segons va explicar llavors l’ajuntament.

Després de sis mesos, l’expedient es va arxivar amb l’informe d’un instructor extern a l’ajuntament. El treballador ha declarat que l’instructor no va veure cap tipus d’indici de delicte i va demanar que fos readmès l’1 de gener de 2022, però el consistori no va permetre la seva incorporació fins a l’1 d’abril, quan es complia el termini màxim. És per això que la defensa del querellat demanarà que se citi com a testimoni l’instructor i s’aporti l’informe que avala l’obertura de l’expedient disciplinari.

Per aquest expedient, el gerent de turisme també va presentar una denúncia al Jutjat Contenciós Administratiu número dos de Tarragona que també ha estat admesa. La celebració de la vista està fixada pel 25 d’abril.

PUBLICITAT



REDACCIÓ25 Gener, 2022

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, ha confirmat que es querellarà contra el líder del PP, Pablo Casado, per injúries i calúmnies. Les dues parts s’han reunit avui sense la presència del popular i amb cap acord tancat, per la qual cosa l’afer acabarà als tribunals. Sànchez demana a Casado que retiri unes paraules en què acusava l’exlíder de l’ANC d’haver “destrossat un cotxe de la Guàrdia Civil” el 20-S de 2017 i d’haver “instigat a la violència”, entre altres afirmacions.

La defensa de Sànchez esgrimeix la sentència del procés del Tribunal Suprem per rebatre les acusacions de Casado i, en l’acte de conciliació, demanava que el líder del PP reconegués que Sànchez no ho va fer així com la publicació al seu compte de Twitter i en el del PP d’una retractació.

A més, Sànchez sol·licitava que Casado fes una roda de premsa per retractar-se i l’indemnitzés amb 24.000 euros, que el secretari general de Junts pretenia donar a organitzacions sense ànim de lucre dirigides a promoure la llengua catalana. Casado no ha assistit a l’acte i els seus representants legals han rebutjat un acord amb Sànchez.

PUBLICITAT



REDACCIÓ1 Març, 2021

Roger Torrent

La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat una querella contra el president de la mesa del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, així com a uns altres 3 parlamentaris més de la cambra catalana. Segons el ministeri públic, tots ells haurien desobeït al Tribunal Constitucional (TC) en permetre la tramitació de mocions relacionades amb el procés independentista, les quals reprovaven la monarquia.

Es tracta d’una acció amb història prèvia, ja que el mateix Tribunal Constitucional ja havia demanat – el gener de 2020 – a la fiscalia un estudi per querellar-se contra Torrent per desobediència. En aquell cas, el TC no considerava legal la tramitació de dues resolucions que reivindicaven el dret a l’autodeterminació de Catalunya i la reprovació de la corona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Agost, 2020

La Fiscalia de l’Audiència Nacional, arran de les de tres denúncies presentades per l’associació monàrquica Concordia Real Española contra els líders d’ERC, Pere Aragonès, del BNG, Ana Potón i Adelante Andalucía, Teresa Rodríguez, ha decidit obrir diligències d’investigació per un possible delicte d’injúries greus a la Corona Española.

D’acord amb l’Abc, les tres denúncies, pels comentaris sobre la situació actual del rei emèrit Joan Carles I i per les crítiques a la monarquia, es van registrar a la Fiscalia dimarts passat. Una fiscal investigarà els fets que explica l’associació per tal determinar si són o no constitutius de delicte i per tant susceptibles per poder presentar una querella.

En el cas del vicepresident català, Pere Aragonès, hauria incorregut un delicte d’injúries i calúmnies contra la Corona, actuals monarques, reis i ascendents emèrits per unes declaracions que va fer el passat 18 de juliol on deia que “els Borbons són una organització criminal” i “la monarquia només pot ser corrupta per definició”.

Segons exposen, “es tracta d’expressions ofensives, impròpies i injustes que evidencien un absolut menyspreu al rei”, remarca l’entitat monàrquica.

 
PUBLICITAT

 


REDACCIÓ30 Juny, 2020

El juzgado de instrucción número 51 de Madrid investiga a la Cadena COPE por posible estafa en sus conciertos solidarios. La titular Carmen Rodríguez-Medel investiga “el porcentaje de beneficios que se destinaron a la causa humanitaria” de 18 conciertos organizados por la cadena de la Conferencia Episcopal entre 2010 y 2019, tal y como ha informado El Confidencial.

“Solamente en algunos casos [conciertos solidarios], claramente minoritarios, la promoción de los eventos utilizaba la expresión ‘a beneficio de’, sin que se aclarase en ningún momento que la pretensión de COPE era entregar al fin benéfico anunciado apenas el 8% de lo recaudado”, expresa uno de los querellantes en el escrito revelado por este medio.

En la querella, impulsada por el periodista José Antonio Abellán, se recogen varios ejemplos en los que la COPE publicita dichos eventos, asegurando que el dinero recaudado se destinaría “integramente” a una causa, pese a que no era cierto.

 


REDACCIÓ27 Març, 2019
torra.jpg

La Fiscalia Superior de Catalunya ha decidit, finalment, querellar-se contra el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per desobediència.

El Ministeri Fiscal entén que el mandatari català va ometre l’ordre de la Junta Electoral Central de retirar els llaços grocs i pancartes de suport als presos polítics dels edificis de la Generalitat. A més , considera que el cap de l’executiu va burlar-se d’aquest organisme al col·locar pancartes en el mateix missatge, però canviant el color.

 


REDACCIÓ21 Novembre, 2014

EL PRESIDENTE CATALÁN, ARTUR MAS, SE REÚNE CON EL FISCAL GENERAL DEL ESTADOJa és un fet. La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat, avui a les 12h21, davant el TSJC una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, per la seva implicació en el 9-N. El Ministeri Públic els acusa d’haver comès els delictes de desobediència greu, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions.

La querella està signada pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, tot i l’oposició que va mostrar davant del fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, ja que la fiscalia del TSJC no veia delicte en els actes del 9-N.

Què diu la querella?
En la querella, de 30 pàgines, s’explica que la Generalitat va “planificar, patrocinar i finançar” una “consulta” convocada i articulada a través de la pàgina web www.participa2014.cat , que va servir “d’òrgan institucional de referència en el que s’animava als ciutadans a participar”. La convocatòria, denominada “procés de participació”, havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) el 4 de novembre, en un procediment, recorda la fiscalia, en el qual la Generalitat estava personada. A més, també assegura que el Govern “coneixia les seves obligacions i va desplegar, malgrat tot, una conducta incompatible amb el contingut de la resolució del TC”. “En els actes d’impuls hi han participat de manera personal i directa els querellats”, assegura el text.artur mas

De fet, el fiscal considera que el Govern “va adoptar una nova estratègia amb l’única i exclusiva finalitat d’eludir el control jurisdiccional que fins aleshores li ho havia obstaculitzat”. Aquesta nova estratègia consistia en fer “el mateix procés” mitjançant actes jurídics “no formalitzats” i impulsant la participació a través de la citada web.

Presos voluntaris
A més de la web, la querella fa referència a altres actes d’impuls com l’elaboració de les paperetes de votació per part d’interns de la presó de Lleida, que van fer jornades laborals voluntàries de 12 hores el cap de setmana del 18 i 19 d’octubre “urgits” pel Govern, o la distribució de les urnes assignades a cada punt de votació.

El 30 d’octubre, relata la fiscalia, el Govern també va enviar un correu electrònic a les emissores de ràdio privades que emeten a Catalunya i a les televisions privades amb seu a Catalunya per difondre gratuïtament els anuncis de la campanya informativa del procés participatiu.

La querella també assegura que “la vigília del 9 de novembre es va permetre l’accés a un número no determinat d’instituts, col·legis i centres oficials dependents de la Generalitat”.

Caldrà fer investigacionsmas votant
Per tot això, el ministeri públic considera que la Generalitat va gastar fons públics en posar a disposició del procés participatiu funcionaris públics i mossos d’Esquadra.

Igualment, també recrimina al Govern haver pagat a una empresa privada de missatgeria la distribució a les bústies dels catalans de propaganda per anar a votar el 9-N. En aquest sentit, la querella diu que encara no es pot quantificar exactament el cost del procés participatiu, cosa que caldrà concretar durant el procediment judicial si el TSJC admet a tràmit el text.

Mas assumeix responsabilitat
Per últim, el fiscal superior de Catalunya recorda que el mateix Mas, en el moment de votar el 9-N es va atribuir a ell i al seu govern la responsabilitat de la consulta, i la vicepresidenta Ortega va comparèixer oficialment diverses vegades aquell diumenge davant dels mitjans de comunicació per donar dades de participació i resultats.

 

 


REDACCIÓ19 Novembre, 2014
RC.jpg

Sembla  una pel·lícula però no ho és. La realitat supera la ficció. Per més voltes que doni no sóc capaç d’entendre l’estratègia del PP envers Catalunya ni el paper (gens dignificant) que està assumint el fiscal general de l’estat en relació al procés de participació del passat 9-N. Tant el govern de Rajoy com el titular de la Fiscalia General estan quedant en evidència.

L’estira i arronsa arriba a la seva fi i està clar que el Sr. Torres Dulce presideix un dels braços executors de la política del govern. És inadmissible que el govern de l’estat utilitzi, al seu plaer, les altes institucions judicials, com pot ser el Tribunal Constitucional o la Fiscalia.

Se’m regiren les tripes i em provoca arcades veure la politització de la justícia. O millor dit, la injustícia. Està quedant clar que Espanya és una democràcia dictatorial i que la separació de poders deixa molt que desitjar. La Fiscalia Superior de Catalunya entén que querellar-se contra Artur Mas i els seus consellers, arran la desobediència del 9-N, no procedeix. Una decisió que ha estat a punt de provocar un infart a Rajoy, al fiscal general de l’estat i a la colla de peperos que estan movent tots els fils perquè s’aparti de la política activa el president de la Generalitat. Això no és democràtic.

No s’entén que la persecució i la utilització dels tribunals superiors i la fiscalia siguin la única manera (cívica) que el govern de la nació té per dirimir un conflicte territorial. El fiscal general de l’estat podrà utilitzar el seu poder jeràrquic per imputar el president, però n’estic segur que se li acumularà la feina perquè haurà d’imputar molts més catalans. El seu sentit de la responsabilitat igual que el de Rajoy brillen per la seva absència. Són, indiscutiblement, una fàbrica independentistes i estan contribuint per a què l’olla a pressió esclati amb unes conseqüències imprevisibles i perilloses.

Espero i desitjo que el seny, el sentit comú i la responsabilitat acabin pautant les decisions del president del govern espanyol i del fiscal general de l’estado, perquè un error de càlcul i d’estratègia poden ser devastadores, perquè, independentment del partit que Mas representa, és el poble que li empeny a lluitar pel futur de Catalunya. El que no ho entengui té un problema. Insisteixo: el poble és qui mana i no em vingui amb constitucions obsoletes ni amb majories silencioses. La justícia espanyola està fent el ridícul i un péssim favor a la democràcia.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ14 Novembre, 2014

parlament de catalunya
El Parlament s’uneix contra les querelles de l’estat

El Parlament ha aprovat amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUIA i la CUP  assumir “de forma solemne i col·lectiva totes les conseqüències” que es pugessin derivar de la via judicial en relació al 9-N. El PSC s’ha abstingut mentre que el PPC i C’s hi han votat en contra.

D’altra banda, també s’ha aprovat un altre punt de la moció presentada per la CUP que insta el Govern a que, “després d’obtenir el mandat democràtic necessari”, encarregui a un grup de treball la redacció del procediment democràtic i participatiu que ha de regir el procés constituent.

El diputat del PPC Sergio Santamaría ha qualificat la proposta de colpista i ha acusat les forces independentistes de tenir “indigència intel·lectual”.

El Parlament ha rebutjat “frontalment” qualsevol intent d’exigència de responsabilitats per via judicial en relació al procés participatiu del 9-N que, segons el text aprovat, se situa “en la línia d’actuació del Govern del PP de criminalització de les mobilitzacions ciutadanes”, i assumeix “de forma solemne i col·lectiva” totes les conseqüència que se’n poguessin derivar.parlament

El PSC s’ha abstingut en aquest punt i també en el que demana la dimissió de la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna per haver-se “extralimitat en les seves funcions” i amenaçar a ajuntaments i directors d’instituts.

A més, també s’insta el Govern a estudiar els mecanismes legals que convingui aplicar per defensar les competències de la Generalitat afectades.

La cambra catalana també ha aprovat amb els vots a favor de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP felicitar el poble de Catalunya per la jornada “cívica, democràtica i pacífica del passat 9 de novembre i constata la voluntat de la majoria del poble de Catalunya de “ser reconegut com a  subjecte polític sobirà a tots els efectes i amb totes les conseqüències”.

El Parlament també reconeix a tots els participants i als voluntaris la seva “valentia” per sobreposar-se democràticament a les “impugnacions i les amenaces” del govern i dels institucions de l’Estat.