Arxius de Putin | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Juny, 2022

Antonio Guterres

Un grup de més de 200 antics treballadors de l’ONU va escriure al secretari general, el portuguès António Guterres, advertint-li que les Nacions Unides (ONU) corren el risc de ser irrellevants o fins i tot de deixar d’existir si el seu líder no assumeix un paper més actiu en la negociació de la pau entre Ucraïna i Rússia.

Els antics funcionaris, molts exsubsecretaris de l’ONU, van instar Guterres a preparar-se per assumir més riscos personals en la recerca de la pau i van dir que les Nacions Unides s’enfrontaven a una amenaça existencial a causa de la invasió d’Ucraïna per un dels seus cinc membres permanents del consell de seguretat.
“El que nosaltres i el públic en general volem veure és una presència política i una implicació pública millorada, a més d’una resposta humanitària notable de l’ONU a la crisi a Ucraïna”, van escriure els autors.

Us implorem que intensifiqueu els vostres esforços personals, actuant sobre les lliçons apreses en conflictes anteriors, cap al cessament del conflicte per mitjans pacífics

“Volem veure una estratègia clara per restablir la pau, començant per un alto el foc provisional i l’ús de la capacitat de l’ONU per a la mediació i la resolució de conflictes. Això podria incloure visites a zones afectades pel conflicte, converses amb ambdues parts i fins i tot traslladar temporalment la seva pròpia oficina a Europa, més a prop de les negociacions que calen amb urgència, i així indicar la determinació de l’ONU d’afrontar de cara aquesta gran crisi”, diu la carta.

“Vam decidir alçar la nostra veu, preocupats pel repte existencial que les Nacions Unides s’enfronten en aquesta situació històrica. La invasió russa d’Ucraïna soscava greument l’ordre global posterior a la Segona Guerra Mundial. És la culminació d’una sèrie d’amenaces contra la pau i la seguretat de la humanitat, la prosperitat compartida i el respecte als Drets Humans que encarna l’ONU”, diu el document.

Estem horroritzats que l’ONU sigui cada cop més irrellevant i acabi per sucumbir al destí del seu predecessor, la Lliga de Nacions

Els autors de la carta admeten que no saben si Guterres està involucrat en alguna mediació entre bastidors. “Sabem que us preocupa profundament garantir que les nostres Nacions Unides tinguin un impacte positiu en la Humanitat i el planeta, que també marcarà el vostre llegat al capdavant de l’organització. Per això, us implorem que intensifiqueu els vostres esforços personals, actuant sobre les lliçons apreses en conflictes anteriors, cap al cessament del conflicte per mitjans pacífics”, escriuen els antics funcionaris.

“Estem horroritzats que l’ONU sigui cada cop més irrellevant i acabi per sucumbir al destí del seu predecessor, la Lliga de Nacions, amb les pèrdues humanes i la destrucció material que l’acompanyaven”, conclou la carta.

PUBLICITAT










REDACCIÓ9 Maig, 2022
puigdemont_russia.jpg

Puigdemont i Nikolai Sadovnikov

Carles Puigdemont es va reunir el 26 d’octubre del 2017 amb l’exdiplomàtic rus i empresari Nikolai Sadovnikov. La trobada es va produir un dia abans que Puigdemont proclamés la Declaració Unilateral d’Independència (DUI).

L’entrevista es va gestar amb la intermediació de Víctor Terradellas, exsecretari de Relacions Internacionals de Convergència, que hauria remès un missatge de WhatsApp al president català que indicava que “a les 5 venia emissari de Putin”.

Davant les reticències del president català i en un missatge posterior, Terradellas va insistir -“Estem a la porta de Palau. Ens has de rebre”-, moment en què Puigdemont va acceptar veure’s amb l’emissari rus: “Pugeu a les Canonges (la residència oficial del president)”.

El jutge Joaquín Aguirre interrogarà aquest dimecres Terradellas per conèixer les activitats de la seva fundació, CatMón,i els seus contactes amb Rússia

A més de l’exdiplomàtic rus i Terradellas haurien participat en la reunió el seu compatriota Sergey Motin i el català Jordi Sardà Bonvehí, que va estar implicat en una presumpta estafa amb un contracte de venda de gas a Ucraïna.

Segons la versió oferta per Terradellas, en la trobada s’hauria ofert al llavors president català ajuda econòmica russa per valor de milions de dòlars -una xifra que El Español eleva a 500.000 milions- i, suposadament, també militar, amb l’enviament d’uns 10.000 soldats.

A canvi, els russos demanaven una legislació favorable per engegar un sistema de criptomonedes en una Catalunya independent i crear un gran nínxol mundial de moneda virtual.

Els russos demanaven una legislació favorable per engegar un sistema de criptomonedes en una Catalunya independent

En conversa amb El Periódico, Sadovnikov ha confirmat que va viatjar a Barcelona per aquelles dates per visitar un amic, però assegura desconèixer amb qui es va reunir i que no sabia de què parlaven perquè no parla espanyol, i que simplement es va deixar portar pel seu contacte a Catalunya.

“No tinc res a veure amb la política, l’economia o els esdeveniments a Catalunya”, ha assenyalat Sadovnikov, que considera que “la integritat d’Espanya, com la de Rússia, és un fet indiscutible”.

“No tinc res a veure amb la política, l’economia o els esdeveniments a Catalunya”, ha assenyalat Sadovnikov

Segons El Español, existiria una foto que hauria estat presa pel CNI en la qual es veuria Sadovnikov entrant al Palau de la Generalitat. Aquesta foto hauria estat utilitzada pel CNI per convèncer “els alemanys”, és a dir, el govern alemany i els seus serveis d’intel·ligència, de la ingerència russa a Catalunya.

El jutge de Barcelona Joaquín Aguirre interrogarà aquest dimecres Terradellas per conèixer les activitats de la seva fundació, CatMón,i els seus contactes amb Rússia.

PUBLICITAT











REDACCIÓ20 Març, 2022
fred-1280x591.jpg

260 quilòmetres separen el centre de Cracòvia a Przemysl. En aquesta zona fronterera amb Ucraïna hi ha dos centres humanitaris: Madyka i Przemysl. El més gran és del de Madyka. Es tracta d’un descampat convertit en camp de refugiats. S’hi ha instal·lat unes 30 carpes, on les diferents ONG’s proporcionen tota mena de suport a les víctimes de la guerra. Per aquest camp passen més de 20 mil persones al diari. Moltes d’elles arriben caminant, ja que la frontera està a menys de 3 quilòmetres. L’activitat és frenètica. Tothom aporta el seu gra de sorra fer més ‘lleuger’ el seu pas per aquesta zona. Distribueixen menjar i mantes per protegir-se de les tres graus negatius que marcava el termòmetre. Hi ha un pianista que malgrat el fred intenta aportar alegria a través de les tecles del seu piano.

Als nens també regalaven joguines i pelutxos. Un grup de pallassos intenta treure un somriure als més menuts, fent que per uns instants s’oblidin del soroll de les bombes i tornen a ser nens feliços. L’objectiu principal, en definitiva, és fer menys cruel l’estada dels desplaçats. Fora del recinte, fortament controlat per la policia, hi ha un impressionat tràfic d’autobusos que deriven els refugiats a altres centres i estacions, on han d’emprendre viatge al país que han triat. El periodista de larepublicacheca.com va visitar aquest camp i va poder parlar amb diferents representants d’entitats humanitàries i molts voluntaris, alguns d’ells catalans).

Mentre estaven en el centre, vam assistir a la detenció d’un militar prorús. La policia està molt atenta a tots moviments ‘estranys’ a fi d’evitar que s’aprofiten de la vulnerabilitat de les persones – sobretot dones i nenes – que es refugien en aquest centre humanitari.

Les ONG’s s’esforcen per satisfer els desitjos d’aquells que, a conseqüència de la guerra, ho han perdut tot. Ara, la solució més dramàtica és reunir-se amb els seus éssers estimats residents a diferents països d’Europa. El drama està estampat a la cara de totes i cada una de les persones que entren en el centre humanitari de Madyka (on només poden estar un màxim de 12 hores). Les seves mirades perdudes i el seu somriure trencat evidencien que psicològicament estan afectades. És difícil no enfonsar-se davant aquest escenari dantesc, provocat per les pretensions imperialistes d’un dictador que sembla impune.

El centre humanitari Tesco

D’altra banda, a escassos 11 quilòmetres de Madyka es troba Przemysl. En aquesta ciutat, l’ajuntament ha decidit adaptar un antic centre comercial (en desús) – Tesco – per acollir als millers de refugiats que arriben dia rere dia. En el seu interior hi ha diferents espais d’ajuda i zones de descans. Els desplaçats reben assessorament jurídic i psicològic. Diferents metges també aporten el seu granet de sorra. Menjar calent és possible gràcies a una empresa que va decidir instal·lar una mega cuina que dóna servei les 24 hores.

Al contrari del centre de Madyka, aquí estan protegits per un sostre. A l’exterior, entre altres paradetes, troben en David Juan, un empresari alacantí que prepara racions de paella. N’ha servit fins avui més de nou mil. En el pàrquing, el moviment és frenètic. Autobusos de diferents països es preparen per portar ucraïnesos, on una cadena solidària intenta allunyar-los de la guerra.

El cert és que Polònia està sent un dels països més ‘castigats’ pel conflicte bèl·lic rus-ucraïnès. La situació a les seves estacions de tren i autobusos comença a descontrolar-se.

Les autoritats governamentals ja estudien mecanismes per evitar el caos. D’entrada, pretenen tancar momentàniament el pas fronterer per ‘reordenar’ tota la cadena humanitària. De fet, les autoritats locals han decidit que tant a Madyka com a (Tesco) Przemysl només s’hi pot estar un màxim de 12 hores.

Durant aquest temps, els refugiats hauran de decidir cap on volen anar. Els països fronterers amb Rússia també pateixen les conseqüències de la guerra engegada per Vladímir Putin pel seu afany imperialista.

VÍDEO

De la frustració de la guerra a l’acció solidària

PUBLICITAT
P





REDACCIÓ17 Març, 2022
guerra_.jpg

CaixaBank ha engegat una iniciativa per recaptar fons amb l’objectiu de facilitar l’arribada de refugiats ucraïnesos a Espanya.

La recollida de donatius permetrà finançar el viatge d’arribada a Espanya dels refugiats, incloent-hi tant el desplaçament com la cobertura de les necessitats bàsiques. Els fons seran gestionats per l’Associació de Voluntaris de CaixaBank i la iniciativa és paral·lela a la plataforma de donatius a les organitzacions humanitàries que estan treballant sobre el terreny amb els refugiats engegats a principis de març.

La plataforma de CaixaBank ha canalitzat més de 2,2 milions d’euros fins ara, i les aportacions van destinades a les organitzacions sense ànim de lucre (ONG) adherides a la iniciativa.

Aquestes organitzacions són Unicef, Acnur, Creu Roja, Ajuda en Acció, Intermón, Save the Children, Acció Contra la Fam, Càritas Espanya i Càritas Barcelona. Les persones o empreses que fan la seva aportació poden triar a quina institució concreta destinar el seu donatiu, amb una traçabilitat total de l’ajuda enviada.

L’enviament de transferències a Ucraïna, activat des de principis de mes, és gratuït

L’entitat també ha mobilitzat la xarxa de voluntaris de CaixaBank distribuïts per tota Espanya, que contribuiran a donar suport a les diferents ONG per facilitar-los la seva comesa d’ajudar el poble ucraïnès. També té operatiu l’ús gratuït per part dels clients de bancs ucraïnesos de tota la xarxa de caixers a Espanya, i la mesura és complementària a l’enviament gratuït de transferències a Ucraïna, activat des de principis de mes.

PUBLICITAT
P





REDACCIÓ15 Març, 2022
refugiats2-1280x854.jpg

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha explicat que el centre de recepció i acollida de refugiats ucraïnesos a Barcelona obrirà aquest divendres a Fira de Barcelona.

Serà el tercer després que hagi obert el de Pozuelo de Alarcón (Madrid), i demà dimarts ho faci el d’Alacant: “Amb aquests tres centres la nostra capacitat d’acollida i de recepció queda clarament reforçada en aquesta primera resposta”.

Escrivà ha informat la Comissió Europea de la disposició d’Espanya d’acollir refugiats de la guerra a Ucraïna arribats a Moldàvia, país veí que suporta gran part de l’acollida dels milers de desplaçats per la invasió russa.

El centre de recepció i acollida de refugiats ucraïnesos a Barcelona obrirà aquest divendres a Fira de Barcelona

“En la mesura que la Comissió ha preguntat per possibilitats d’acollida específica, amb vols organitzats, també hem mostrat la nostra disponibilitat a tenir acollida”, ha indicat el ministre en declaracions a la premsa a Brussel·les, on ha viatjat per participar en un consell de ministres d’Ocupació i Afers Socials de la UE.

El ministre ha recordat que Moldàvia és un país “molt petit, amb molts ucraïnesos en trànsit”, i per això es troba en una situació “particularment difícil” davant la qual l’Executiu comunitari busca coordinar el suport dels Estats membre.

Aprofitant el viatge a la capital europea, Escrivá s’ha vist a més en bilateral amb els comissaris responsables d’Ocupació, Nicolas Schmit; el comissari d’Afers Econòmics, Paolo Gentiloni; i el vicepresident comunitari responsable de Migració, Margaritis Schinas.

En aquest context, Escrivà ha explicat que la Unió Europea està compromesa sense fissures amb la solidaritat cap a Ucraïna davant de la “dramàtica situació” que està vivint per la invasió russa i avaluant la resposta que el bloc pot donar a les necessitats del país en guerra.

PUBLICITAT
P





REDACCIÓ13 Març, 2022
benzina_preus-1280x720.jpg

La guerra a Ucraïna ha provocat la pujada generalitzada dels preus a Espanya i a la resta dels països europeus. Un dels sectors on més l’ha afectat aquest conflicte ha estat el dels carburants. Els preus de la gasolina i el gasoil marquen nous rècords diàriament a causa de l’encariment del petroli. Segons experts, el preu podria continuar pujant fins a arribar a pagar més de 2 euros pel litre de gasolina.

Amb l’increment tan ràpid del preu de la gasolina, el consumidor pot tenir la sensació que el preu pot arribar a pujar molt ràpid, però no passa el mateix a la inversa. És a dir, que els preus no baixin a la mateixa velocitat que poden arribar a pujar-hi. A això se’l coneix com a ‘efecte coet i ploma’. Per al consumidor, els preus pugen tan ràpid com un coet, però després baixen tan a poc a poc com una ploma. Sobre això, l’expert econòmic Juan Luis Jiménez ha fet un fil a Twitter aclarint si és correcta la percepció que té el consumidor.

Segons l’expert economista, aquesta sensació que el consumidor pot tenir és certa. Es deu, sobretot, a la manca de competència que existeix al sector. En aquest fil explica que quan el cost de la matèria primera s’incrementa, el preu minorista puja immediatament malgrat no haver comprat petroli a preus alts, però quan aquest baix, el minorista triga més a actualitzar-los i baixar-los.

Per explicar el motiu, Juan Luis Jimenez fa referència a dos estudis. Un d’ells és el
realitzat Jordi Perdiguero García el 2013, Symmetric or asymmetric oil prices? A meta analysis approach. En aquesta investigació, es va arribar a la conclusió que una competència més gran pot reduir significativament la possibilitat que es produeixi un comportament asimètric. És a dir, que el preu puja a una velocitat més gran que després pugui baixar.

El segon dels estudis a què fa referència és el dut a terme per l’australià David P. Byrne el 2019 titulat ‘Gasolina Pricing in the Country and the city‘. S’hi estudia aquesta metodologia al Canadà comparant el comportament en estacions de servei amb competència, sobretot a ciutats, i al camp, amb menys competència. La conclusió a què va arribar David P. Byrne va ser que “trobo una asimetria substancial en aquests mercats, mostro que la concentració del mercat local està positivament relacionada amb l’asimetria i destaco el paper potencial de la col·lusió de rols en la generació d’aquests patrons”.

Per tant, sembla evident que la manca de competència al sector del carburant provoca que s’arribin a pagar més a l’hora de proveir gasolina i dièsel i que s’accentua en moments d’inflació com l’actual. A més, l’increment del preu del barril de petroli té un impacte considerable a l’economia espanyola que podria ser menor si existís competència.

PUBLICITAT
P





REDACCIÓ11 Març, 2022
periodistes.jpg

D’ençà que va començar la invasió russa d’Ucraïna, són multitud les sancions que s’han imposat al país liderat per Putin. Entre elles trobem que Brussel·les va ordenar la censura dels mitjans Russia Today i Sputnik a tot el territori comunitari. Cosa que no va trigar a reaccionar Putin, signant una llei que amenaça amb penes de fins a 15 anys de presó per als periodistes que donin “informació falsa” sobre la guerra. Com a conseqüència, fins a 850 periodistes volen fugir del país.

Davant l’amenaça de Valdímir Putin d’empresonar els periodistes que informin del que passa a Ucraïna, són molts els mitjans de comunicació d’arreu del món que han tret d’allà els seus treballadors. RTVE o l’Agència EFE, per exemple, van ser de les primeres a anunciar que deixarien d’oferir informació des del país de manera temporal, per por de les represàlies de Putin. Però a Rússia hi havia molts periodistes treballant, explicant de prop el que passava. Alguns treballadors de mitjans, altres periodistes freelance.

La Unió Europea està pressionat al règim de Putin

I segons va explicar a Vozpópuli el secretari general de l’EIJ, Ricardo Gutiérrez, aquest dimecres eren 850 periodistes els que volien fugir de Rússia per por de les conseqüències que pugui tenir continuar exercint la feina. Però això no és tot, sinó que Gutiérrez considera que si la Unió Europea posa més mesures contra Rússia, Putin també endurirà les seves.

En els darrers anys, des de la Unió Europea s’ha lluitat per la llibertat d’expressió i per posar fi a una guerra cibernètica que porta a difondre molta propaganda. Han volgut impulsar els mitjans de comunicació tradicionals, s’han creat consells d’ètica professional, ha augmentat el suport a projectes a favor de la llibertat d’expressió i ha facilitat que els periodistes freelance puguin decidir més sobre les condicions dels treballs i projectes que accepten.

Però això ha canviat amb la guerra d’Ucraïna. La Unió Europea ha decidit que el millor que podien fer era censurar els mitjans Russia Today i Sputnik, els oficials del Kremlin, que han estat acusats de difondre propaganda constantment.

El cap de diplomàcia de la Unió Europea, per la seva banda, es va atrevir fins i tot a remenar la possibilitat d’establir altres sancions als mitjans que “bombardegin el cervell”. Per això, va argumentar: “La democràcia és un sistema el combustible del qual és la informació. Si la informació és dolenta, la democràcia és dolenta”.

Però davant aquesta situació, Putin va decidir actuar ràpid i el passat dia 4 de març va signar una llei per la qual els periodistes podrien enfrontar-se a penes de fins a 15 anys de presó si ofereixen una informació que ell consideri falsa. És a dir, si parlen de la guerra d’Ucraïna. Per tant, va ser un nou cop a la llibertat d’expressió, cosa del que el president rus no ha estat gaire partidari des que arribés al poder.

PUBLICITAT
P





REDACCIÓ11 Agost, 2020
putin_2.jpg

Rússia ha registrat la primera vacuna del món contra la Covid-19, tal com ha afirmat el president rus, Vladímir Putin.

El president Putin en una foto d’arxiu

La vacuna ha estat desenvolupada per l’Institut Gamaleya de Moscou i aquest dimarts ha rebut l’aprovació del Ministeri de Salut de país.

“Rússia va sorprendre amb l’anunci d’una vacuna contra el coronavirus, la llicència estarà a punt el dia 12 d’agost i l’octubre d’aquest any es començarà a aplicar”, ha informat l’ambaixada de Rússia a l’Argentina al seu compte de Twitter.

 

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter