28. Març 2024

Arxius de Procés Català | Pàgina 2 de 7 | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Novembre, 2019

Els socialistes catalans votaran la proposta

Nova proposta per part dels socialistes catalans. El PSC aposta per reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com a un estat plurinacional. Així ho assenyala una de les propostes que el partit inclou en el document marc que debatrà en el XIV congrés els propers 13 i 15 de desembre.

Sota el títol ‘Una Catalunya unida en la diversitat i ben governada’, els socialistes constaten que tant Catalunya com la resta d’Espanya són “plurals i diversos” amb un conjunt de pobles “amb singularitat pròpia, amb llaços socials, culturals i polítics que els han mantingut units”.

D’altra banda, des de la cúpula del Partit dels Socialistes de Catalunya, però, lamenten que amb el procés independentista s’hagi “dividit” la societat. Han lamentat que el “conflicte permanent” s’hagi agreujat pel victimisme “a través de la tergiversació de la història”.

En el document, la formació critica que s’hagi agreujat aquest “victimisme” amb “l’ús partidista de les institucions democràtiques i de dret”, “per la manca d’imparcialitat i neutralitat dels mitjans de comunicació públics” i “per la instrumentalització política dels sentiments, les emocions i les expectatives de la ciutadania”.


REDACCIÓ25 Novembre, 2019

Cuixart fa una crida al diàleg amb l’Estat

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, llança una crida al diàleg i demana la fi de la “repressió” en una carta a tots els socis de l’entitat. “En un escenari amb presos polítics el diàleg és possible, però és incompatible amb la repressió. La violència d’Estat ha de deixar lloc a la paraula”, assegura Cuixart, que avisa que la seva “generositat” és “una interpel·lació a la responsabilitat dels poders d’Estat”.

En la missiva, el president de l’entitat recorda que ell i Jordi Sànchez són els dos únics ciutadans de la UE per a qui Amnistia Internacional demana l’alliberament immediat i apunta que “la repressió d’un Estat que vulnera la legislació internacional en matèria de drets humans” s’ha acabat convertint en el seu “principal aliat”.

Cuixart, a més, adverteix la ciutadania que no es pot deixar tot només “en mans de partits polítics i institucions” i insisteix que la mobilització “constant” és “la principal garantia a una resolució democràtica”. En la carta, Cuixart remarca que la “desmesura” de la justícia, les “amenaces permanents”, la “violència” institucional i la sentència del Suprem busquen “estendre la por” i “escampar la sensació que el canvi és impossible”.

“Però la presa de consciència col·lectiva fa que cada dia els seus efectes siguin menors i, possiblement, és aquest i no cap altre el gran pas de gegant que estem fent com a societat”, argumenta el president d’Òmnium. Cuixart, a més, afirma que continua assumint la “responsabilitat” de tornar a exercir els drets condemnats per l’Estat així com “l’obligació ètica” d’obeir “la mateixa consciència” i defensar els drets humans.


REDACCIÓ22 Novembre, 2019
independentisme.jpg

L’associació denuncia assetjament contra jutges

L’Associació Professional de la Magistratura de Catalunya ha acusat l’independentisme d’assetjar jutges i provocar que marxin de Catalunya més de 100 en tres anys. En un vídeo difós al seu Twitter, ha apuntat que la “campanya de desprestigi i pressió” va començar amb el procediment judicial contra Artur Mas pel 9-N.

A aquests fets contra l’expresident de la Generalitat, se li han sumat altres procediments judicials com la querella contra Carme Forcadell, l’aprovació de la Llei de transitorietat i el 20-S, quan es va produir, diu, “un greu atac a l’administració de justícia en tractar d’impedir un registre judicial”.

L’APM denuncia “assetjament a jutges i atacs a seus judicials”, i també critica la “deixadesa de funcions de la Generalitat pel fet de no invertir en el manteniment d’edificis”. Per tot plegat, demana a l’Estat mesures per protegir els jutges i evitar la “desertització del poder judicial”.

Després de la sentència del Suprem sobre l’1-O, continua l’APM, “la campanya d’assetjament s’ha agreujat”. Així, apunten que el 2017 van marxar 21 jutges, que 48 ho van fer el 2018 i que aquest any ja són 32 els que han decidit traslladar-se. L’entitat avisa que “sense poder judicial no hi ha estat de dret, i que sense estat de dret no hi ha democràcia”, i assegura que actuaran sempre en defensa de l’ordre constitucional.


REDACCIÓ22 Novembre, 2019

Els Mossos han impedit el 39e tall

Els Mossos d’Esquadra han impedit aquest dijous el tall de l’avinguda Meridiana de Barcelona en el que hauria estat el 39è dia de protesta contra la sentència de l’1-O. Com cada nit durant aquest més llarg, el col·lectiu que impulsa la protesta ha anunciat el tall cap a les vuit del vespre i, de fet, ha pogut dur-lo a terme durant un quart d’hora.

Després, però, agents de la Brigada Mòbil dels Mossos han acompanyat els manifestants cap a les voreres de l’avinguda per tornar a habilitar el trànsit. A banda dels Mossos també hi havia Guàrdia Urbana de Barcelona, dos dies després que el cos policial local hagi desallotjat la plaça Universitat, on hi ha hagut una acampada de protesta durant setmanes.

Precisament, un grup d’aquells acampats ha protagonitzat prèviament un tall de trànsit entre la Gran Via i el carrer Balmes, però posteriorment han decidit anar a la Meridiana a donar suport als altres manifestants. Després d’aixecar el tall, un centenar de persones han quedat dividides a les dues voreres de la Meridiana, a l’altura del carrer Fabra i Puig, i els cossos policials han mantingut el lloc per evitar que tornessin al mig de la via.

A poc a poc ha anat marxant gent, i cap a les deu de la nit el col·lectiu ha anunciat a les xarxes socials que part dels concentrats marxaven i cedien el testimoni als joves. Ha estat aleshores quan hi ha hagut un nou intent de tall de la Meridiana a Fabra i Puig, però la Brimo ho ha impedit. Hi ha hagut algun moment de tensió i algunes identificacions, tot plegat acompanyat d’una cassolada espontània dels veïns de la zona.


REDACCIÓ21 Novembre, 2019

La URV permetrà el debat polític al claustre

La rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), María José Figueras, ha defensat que el claustre continuï sent un espai on es puguin tractar qüestions polítiques, malgrat que alguns membres d’aquest òrgan s’hi oposaven en considerar que la universitat ha de ser un espai neutral.

Figueras ha explicat que se sent emparada per dues resolucions de la Junta Electoral, que va desestimar una denúncia de Ciutadans arran de l’aprovació al claustre d’un manifest de rebuig a la condemna als “presos polítics catalans”. La rectora considera que les resolucions s’alineen amb les tesis de l’equip de govern i que, per tant, el claustre és “un lloc plural i que es pot manifestar” políticament.

Ciutadans va posar una primera denúncia a la Junta Electoral de Zona (JEZ) en la qual s’apuntava que el claustre havia vulnerat la neutralitat d’una institució pública per la universitat per l’aprovació del manifest de rebuig a la sentència del procés. Una declaració que es va produir el 24 d’octubre, durant la precampanya de les eleccions del 10-N.

Figueras ha anunciat en la compareixença que l’única modificació que es farà del reglament serà per retransmetre en ‘streaming’ les sessions amb la voluntat d’afavorir la transparència i la participació de la comunitat universitària. La mesura també afectarà el consell de govern de la URV.


REDACCIÓ21 Novembre, 2019

Els acampats exigeixen explicacions a Colau

Algunes de les persones que havien estat acampades a la plaça de la Universitat han decidit passar aquesta nit a la de Sant Jaume per demanar explicacions al govern d’Ada Colau sobre com s’ha fet el desallotjament aquesta passada matinada, amb un ampli dispositiu policial, alguna càrrega i dos detinguts, que ja han quedat en llibertat.

Unes 150 persones s’han concentrat aquest dimecres al vespre a la plaça de la Universitat en una assemblea per decidir si tornar a acampar i en quin lloc o bé “emprendre la lluita des d’una altra estratègia”. Després que diverses persones hagin exposat el seu punt de vista, s’ha decidit traslladar l’assemblea a plaça de Sant Jaume, on alguns han acabat decidint que es quedaven, només aquesta nit.

També han decidit fer un tall de trànsit a carrer de Balmes amb Gran Via aquest dijous al vespre per continuar amb algunes activitats de les quals es portaven a terme en l’acampada. Durant l’assemblea, s’ha reivindicat l’acampada com una “acció efectiva” després de 20 dies però no s’ha constatat un consens clar per reprendre aquesta forma de protesta en algun altre punt de la ciutat en les pròximes setmanes, sobretot pel desgast dels últims dies, segons han coincidit alguns.


REDACCIÓ20 Novembre, 2019

Carles Mundó en un míting d’ERC

L’exconseller Carles Mundó descarta la via unilateral perquè “no té cap recorregut” i aposta per una “majoria inapel·lable” que faci “inevitable” un referèndum. Aquesta és una de les principals idees del llibre ‘El referèndum inevitable. Del judici endavant’ (Edicions 62) que avui dimecres arriba a les llibreries.

Mundó dibuixa els elements de la recepta per tal d’aconseguir un referèndum pactat que avui es veu “impossible”: que l’independentisme superi el 50% en totes les eleccions “de manera sostinguda”; enfortir les institucions; i aconseguir el reconeixement internacional.

Això combinat amb “no renunciar mai” al diàleg i no perdre la “moral de victòria”. “L’independentisme no creixerà a través de jugades mestres”, conclou l’exconseller condemnat per desobediència que va estar un mes en presó preventiva. Segons defensa l’exconseller, per tal que l’independentisme pugui traçar una estratègia compartida és “imprescindible” que es comparteixi un mateix diagnòstic de la realitat i una visió conjunta del que ha passat des de la tardor del 2017.

Per a Mundó, cal fer una anàlisi “realista i serena” i entendre que “quan canvien algunes variables incontrolables o que depenen d’altres actors, cal tenir l’habilitat i la valentia de rectificar i corregir tantes vegades com calgui sense que això s’interpreti com una renúncia o una falta de compromís” i conclou que “no es tracta de ser els més purs; sinó de voler guanyar”.


REDACCIÓ20 Novembre, 2019

La Guàrdia Urbana ha desallotjat l’acampada

L’acampada de plaça Universitat de Barcelona ha estat desallotjada. La Guàrdia Urbana ha detingut dues persones en el desallotjament de l’acampada de plaça Universitat. Estan arrestats per atemptat contra l’autoritat. El desallotjament ha tingut lloc aquesta matinada, cap a la 1, després de 20 dies d’acampada.

Un fort dispositiu policial format per una vintena de furgonetes del cos de seguretat local ha irromput a la zona i ha començat a retirar tots els elements que ocupaven l’espai públic, ordenant als acampats que marxessin. La Guàrdia Urbana ha carregat contra els concentrats en els punts on es resistien més, però finalment s’ha fet marxar tothom.

La vintena de furgonetes de la Guàrdia Urbana han tallat la Gran Via a l’altura del carrer Aribau i els agents han començat a desmuntar el campament, retirant el material que els barrava el pas fins a les tendes i posteriorment aquestes instal·lacions. Alguns dels acampats han recriminat als agents que no els deixessin agafar les seves pertinences.

Hi ha hagut també algunes escenes de tensió acompanyades de càrregues dels antiavalots de la Guàrdia Urbana quan alguns dels concentrats a la plaça Universitat han mostrat resistència a complir les ordres de marxar que els donaven els agents. En un quart d’hora, però, la plaça ha estat desallotjada i els serveis de neteja han començat a recollir tot el que quedava a la zona.


REDACCIÓ19 Novembre, 2019

L’organisme reclama l’allibermanent dels ‘Jordis’

Amnistia Internacional (AI) ha mostrat “preocupació” per les condemnes per sedició dictades contra nou dels líders independentistes jutjats pel Tribunal Suprem, perquè “vulnera el principi de legalitat” i veu contrària al “dret internacional dels drets humans”.

En el seu informe d’anàlisi de la sentència, ha alertat de la definició “vaga” d’aquest delicte a la legislació espanyola i la interpretació “extensiva” feta pel Suprem, la “criminalització” d’uns “actes de protesta legítims” i “l’efecte dissuasiu” que pot provocar en ciutadans que decideixen no participar en “protestes pacífiques”. Com va transcendir fa uns dies, Amnistia reclama la “llibertat immediata” de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i que s’anul·li la seva pena per sedició.

Després d’analitzar el contingut de la sentència, Amnistia Internacional constata que el delicte de sedició està definit de forma “molt general” al codi penal, fet que consideren una “vulneració del principi de legalitat contingut a l’article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans”.

Amnistia: “impedir el compliment d’una ordre judicial de manera pacífica podria justificar la imposició de certes restriccions a l’exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica”

L’organització assegura no compartir l’afirmació del tribunal que les actuacions del 20-S i l’1-O “van estar lluny d’una pacífica i legítima manifestació de protesta” i tampoc que consideri que la violència “no és necessària” per a la sedició.

Amnistia conclou que “impedir el compliment d’una ordre judicial de manera pacífica podria justificar la imposició de certes restriccions a l’exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica”, però que el tribunal “ha fallat” a l’hora de demostrar que l’aplicació de la sedició i “la imposició de sancions penals d’aquesta severitat” siguin “mesures previsibles, necessàries i proporcionals davant dels fets que, com la mateixa sentència reconeix, van ser eminentment pacífics”.


REDACCIÓ19 Novembre, 2019

Torra assegut a la banqueta del TSJC

Comencen a produir-se les primeres reaccions després del judici al president Quim Torra, celebrat ahir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Isabel Elbal, advocada del president de la Generalitat, Quim Torra, ha opinat que hi haurà sentència abans de 15 dies tenint en compte que ha estat un “judici exprés”.

En declaracions a Catalunya Ràdio, la lletrada del president català ha volgut indicar que “no té l’agenda del tribunal”, però ha volgut fer aquesta suposició per la “celeritat inusitada” del procediment i per com es va desenvolupar el judici. “Era un judici amb moltíssima prova i testimonis i va quedar reduït a quatre o cinc testimonis i amb una prova practicada mínima”, ha ironitzat.

A parer seu, Torra no es va “autoinculpar“, perquè tot i que va admetre que no va retirar les pancartes amb els llaços grocs, “ningú es pot autoinculpar d’un delicte que no ho és”. “La Junta Electoral no és una autoritat superior que estigui per sobre del president”, ha insistit Elbal.