La fiscalia de l’Audiència Nacional ha informat que tres dels CDR empresonats puguin sortir en llibertat sota fiança de 9.000 euros. Es tracta de Xavier Buigas, Guillem Xavier Duch i EduardoGarzón, segons informen fonts jurídiques.
Les defenses van presentar recursos contra la decisió presa el 20 de novembre pel jutge instructor Manuel GarcíaCastellón de mantenir a quatre dels set CDR acusats de terrorisme en presó provisional i ara la fiscalia, a l’escrit en resposta a aquests recursos, modifica el criteri mantingut fins ara de demanar presó sense fiança i proposa presó eludible amb fiança de 9.000 euros.
Ara, la Sala Penal de l’Audiència Nacional s’haurà de pronunciar. Les mateixes fonts rebutgen que sigui un gest de la fiscalia al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, en el marc de les negociacions per la investidura.
Ponsatí i Anwar a la sortida dels jutjats a Escòcia
La defensa de l’exconsellera Clara Ponsatí ha demanat citar el president en funcions Pedro Sánchez, l’expresident Mariano Rajoy, els exministres d’Exteriors Josep Borrell i José Manuel GarcíaMargallo, l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria, el ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska i el líder de Vox, Santiago Abascal com a testimonis en el judici per la tercera euroordre a Escòcia.
L’advocat de Ponsatí, AamerAnwar, ha assegurat a la sortida dels jutjats que buscaran “l’ajuda” d’Espanya perquè assisteixin com a testimonis. Després de la primera vista d’aquest dijous, el jutge ha convocat una altra audiència preliminar pel cas el pròxim 23 de gener a Edimburg.
Ponsatí ha explicat que la fiscalia escocesa, actuant en nom de les autoritats espanyoles, l’acusarà “d’alta traïció” per executar l’euroordre, tal com ja va fer en l’última petició d’extradició del 2018. Aquest és un crim que la ‘Crown Office’ escocesa considera equiparable al delicte espanyol de sedició.
L’advocat de Ponsatí ha acusat els testimonis que vol portar a Edimburg de “doblegar l’estat de dret per perseguir gent que només van cometre el crim de protestar pacíficament i demanar la independència”. Anwar també té previst citar “juristes i òrgans de drets humans per exposar la manca d’imparcialitat” del judici contra als líders independentistes.
PSOE i ERC han constatat “avenços” en la recerca dels “instruments necessaris” per “canalitzar” la “via política” de resolució del conflicte. En un comunicat conjunt després de la segona reunió formal entre els equips negociadors, ambdues forces expliquen que a la trobada “s’han reafirmat en el fet que hi ha un conflicte polític” que cal “resoldre políticament”.
A més, PSOE i ERC han avançat “en temes concrets en què s’ha pogut constatar que mantenen una sensibilitat social compartida pel que fa a la recuperació de drets civils, laborals i socials”. Els equips negociadors tornaran a reunir-se dimarts que ve, 10 de desembre.
A la reunió hi han estat presents la portaveu al Congrés, Adriana Lastra, el secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, el secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, la portaveu nacional i vicesecretària general d’ERC, Marta Vilalta, i el president del Consell Nacional d’ERC, Josep Maria Jové.
La segona reunió per abordar la investidura de Pedro Sánchez ha tornat a durar unes dues hores i mitja. Ha començat passades les 17.30 h i ha acabat cap a les 20 h. A la sortida Ábalos ha dit que la reunió “ha anat bé” i ha explicat que “van avançant” per aconseguir l’abstenció d’ERC.
L’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, revela que hauria aplicat igualment el 155 a Catalunya encara que Puigdemont hagués convocat eleccions al Parlament el 2017. “No veia cap raó per deixar en suspens una decisió que no era fruit de cap rampell, sinó conseqüències de setmanes d’estudi i de molt sòlids arguments jurídics i polítics”, ha assegurat Rajoy
“Abans d’arribar a aplicar aquell precepte constitucional ens havíem carregat de raons i aquestes no desapareixien pel fet que Puigdemont convoqués eleccions; la independència continuava declarada”, reflexiona Rajoy al seu llibre de memòries ‘Una Espanya millor’ (PlazaJanés), que es presentarà dimarts a Madrid.
En paral·lel, l’expresident espanyol també afirma que l’expresident català li va reconèixer que no podia permetre un referèndum a Catalunya: “No l’autoritzaràs perquè no pots”. Aquesta resposta s’hauria produït en una reunió entre Rajoy i Puigdemont a Moncloa el 2017, quan el líder del PP li va preguntar al president de la Generalitat si ell creia que anava a permetre la convocatòria del referèndum. “Encara avui em produeix perplexitat la seva resposta. No l’autoritzaràs, perquè, a més, no pots”, ha recordat que va contestar Puigdemont.
Rajoy: “Puigdemont mai va tenir la voluntat d’acordar res. El referèndum ho era tot per a ell i el que digués la llei no li importava”
“Davant aquell desvergonyiment com podia seguir intentant fer entrar en raó a qui deliberadament havia decidit ignorar la realitat i la llei. Com argumentar contra aquell obstinat entossudiment? Allò era nou per a mi en els meus quasi 40 anys que portava en política”, ha apuntat Rajoy en el volum de memòries. “Puigdemont mai va tenir la voluntat d’acordar res. El referèndum ho era tot per a ell i el que digués la llei no li importava”, ha afegit l’expresident espanyol.
1-O: “L’escàndol per l’actuació policial va ser exagerat”
En el llibre, Rajoy també fa una defensa tancada de l’actuació policial durant l’1-O. “La Policia Nacional i la Guàrdia Civil van complir amb la seva obligació i van atendre les instruccions judicials, tot i veure’s assetjats i inclús agredits”, ha apuntat el president espanyol entre 2011 i 2018.
“L’escàndol organitzat per l’actuació policial va ser exagerada i injusta”, ha puntualitzat Rajoy, que també destapa que va ser ‘La Caixa’ qui va demanar al ministre De Guindos un decret llei urgent per traslladar la seva seu de Catalunya sense haver de reunir la junta. “L’últim que ens faltava aquell octubre del 2017 era afrontar una situació de pànic bancari”, ha sentenciat l’exlíder del PP.
El Tribunal de Justícia de la UE emetrà la sentència sobre el cas de la immunitat d’Oriol Junqueras el 19 de desembre. Així ho ha anunciat el mateix tribunal aquest dijous. El Tribunal Suprem va preguntar abans de l’estiu als magistrats europeus si el líder d’ERC tenia immunitat abans de la sessió de constitució de l’Eurocambra com a eurodiputat electe i si l’hauria d’haver alliberat per permetre que fes els tràmits necessaris per ocupar l’escó.
En la primera fase judicial del cas, l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la UE, el polonès MaciejSzpunar, va defensar que el mandat d’eurodiputat surt “només del vot dels electors” i que Junqueras podria tenir immunitat abans de la sessió de constitució del Parlament Europeu.
En les seves conclusions no vinculants també va avisar que un estat membre està “obligat” a abstenir-se “d’adoptar qualsevol mesura que pugui obstaculitzar els tràmits del membre del Parlament necessaris per assumir efectivament les seves funcions”.
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs d’empara d’Oriol Junqueras contra l’ordre de mantenir-lo en presó preventiva. Nou dels membres del ple han avalat la decisió que va prendre el gener de 2018 el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que va confirmar la mesura cautelar dictada per la jutgessa de l’Audiència Nacional CarmenLamela el desembre de 2017.
Segons ha informat l’ACN, la decisió del TC sobre el líder d’ERC ha trencat la unanimitat del ple amb tres magistrats contraris. Fernando Valdés Dal-Ré, Juan Antonio XiolRíos i MaríaLuisa Balaguer Callejón han emès un vot particular discrepant amb l’aval de la presó preventiva.
La sentència aprovada al ple del TC aquest dijous ha estat redactada pel president del TC, Juan José González Rivas. Després d’haver desestimat aquest recurs, les opcions de sortir de la presó de l’exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, semblen haver-se esgotat, per la via judicial espanyola.
La defensa de l’excap dels Mossos Josep Lluís Trapero ha demanat a la Fiscalia que aclareixi si finalment l’acusarà per rebel·lió o per sedició. Els advocats maniobren d’aquesta manera després que al Tribunal Suprem caigués la rebel·lió en la sentència contra els líders independentistes.
Precisament, la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, constatava dijous passat la “transcendència” del text de l’alt tribunal en el cas contra l’excap dels Mossos que se segueix a l’Audiència Nacional. En aquest sentit, la defensa de Trapero considera que si finalment hi hagués un canvi de qualificació del ministeri públic, l’Audiència Nacional ja no seria competent per jutjar-lo, i caldria traslladar el cas a l’Audiència Provincial de Barcelona.
A l’escrit que la defensa de Trapero ha adreçat a la Fiscalia, es recorda que el Suprem ha establert que els fets atribuïts als líders independentistes són “legalment constitutius d’un delicte de sedició, sense que puguin tenir encaix en el delicte de rebel·lió”.
“Fonamentalment, perquè la concurrència de la violència que es declara provada no és funcional, preordenada o instrumental” i perquè la finalitat del projecte dels processats “no era vincular als seus actes l’efectiva proclamació de la República” sinó “convèncer el Govern d’Espanya perquè negociés amb el Govern de la Generalitat la convocatòria pactada d’un referèndum d’autodeterminació”.
És per això que, tenint en compte que hi ha una sentència ferma del Tribunal Suprem que pontifica que els fets en els quals es relaciona Trapero són constitutius d’un delicte de sedició, la defensa de l’excap dels Mossos demana a la Fiscalia que manifesti si manté o modifica les conclusions provisionals “amb anterioritat a l’inici de les sessions del judici oral”.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha defensat que un diàleg entre el Govern i la Moncloa ha d’implicar que els presidents dels dos executius es reuneixin. Així ho ha subratllat durant la sessió de control d’aquest dimecres al matí al ple del Parlament. Torra ha reclamat un diàleg “amb contingut” entre els dos governs, “on els presidents es reuneixen”.
En aquest sentit, Torra ha insistit que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, l’ha de trucar per després prendre “totes les decisions amb total llibertat”. El president de la Generalitat també ha dit que el diàleg ha de ser “seriós”: “No volem més fotos amb ponsèties”, ha afegit.
Torra ha preguntat amb retòrica: “Què vol dir diàleg i parlar de govern a govern?”. Tot seguit, el president de la Generalitat ha insistit que cal que Catalunya i Espanya es reconeguin com a dues entitats jurídiques i com a subjectes polítics que decideixen buscar una “solució política” al conflicte.
En aquesta línia, Torra ha defensat que la via és parlar “de govern a govern” i on, per tant, “el president de l’Estat parla amb el president de Catalunya”. “I el truca, sobretot el truca, per poder parlar”, ha afegit.
La vicepresidenta del govern en funcions, CarmenCalvo, ha emmarcat aquest dimecres a la negociació entre governs que reclamen les forces independentistes en el marc de la comissió bilateral que ja recull l’Estatut de Catalunya, però ha advertit que els socialistes, ni el govern de coalició que sorgeixi d’una possible investidura, no hi parlaran d’un dret a l’autodeterminació que “no existeix”.
En declaracions al Congrés, Calvo ha afirmat que la prioritat ara és la investidura. “Primer cal investir el president, que ha de formar govern per començar a treballar a bon ritme, i després anirem veient les circumstàncies del dia a dia” on “hi ha hagut proves més que suficients de tenir activada una comissió bilateral que l’anterior govern va menystenir”.
Demà la negociaciació amb ERC Calvo ha fet aquestes manifestacions al Congrés a 24 hores de la reunió que han de mantenir aquest dijous les delegacions d’ERC i del PSOE. Per part dels republicans hi assistirà el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, la portaveu nacional d’ERC, Marta Vilalta, i el president del Consell Nacional d’ERC, Josep MaríaJové. Per part del PSOE la portaveu al Congrés, Adriana Lastra, el secretari d’Organització, José Luis Ábalos, i el secretari d’Organització del PSC, Salvador Illa.
En tot cas ha situat aquesta relació entre governs en el marc de la comissió bilateral que ja recull l’Estatut de Catalunya. “Nosaltres a l’anterior legislatura vam activar la comissió bilateral reconeguda a l’Estatut de Catalunya, i hem donat proves més que suficients de tenir una capacitat de lleialtat i diàleg amb tots els governs autonòmics de manera transversal i particularitzada”, ha assegurat
Carmen Calvo: “Nosaltres parlem dins de la Constitució i la llei i fem política per intentar entendre’ns amb els que no pensen com nosaltres”
El PSOE no parlarà d’autodeterminació
En tot cas, Calvo ha volgut deixar clars els “límits” del PSOE, que “són coneguts”: “Nosaltres parlem dins de la Constitució i la llei i fem política per intentar entendre’ns amb els que no pensen com nosaltres”, però “no existeix el dret d’autodeterminació perquè no està a la nostra legalitat ni en cap altra legalitat democràtica”.
En aquest sentit ha insistit: “El PSOE no pararà d’autodeterminació perquè no és el nostre projecte i hi estem en contra”. “No podem retrocedir a situacions que han estat viscudes i resoltes” i per tant “podem parlar de com està Catalunya al marc constitucional del nostre país, però exactament igual que altres autonomies”.
La unanimitat dels magistrats del Tribunal Constitucional (TC) podria trencar-se aquesta mateixa setmana. El TC abordarà al ple d’aquesta setmana, que es reuneix aquest dimecres i dijous, dos recursos presentats per la defensa d’Oriol Junqueras que podrien trencar la unanimitat del ple.
Els membres del tribunal estudiaran dos esborranys de sentència que resolen, d’una banda, un recurs sobre la presó preventiva del líder d’ERC i, de l’altra, un recurs contra la decisió del Tribunal Suprem d’impedir que el republicà assistís a la sessió constitutiva del Parlament el gener de 2018.
La ponència del primer esborrany sobre la presó provisional correspon al president del TC, Juan José González Rivas, i la del segon al magistrat progressista Juan Antonio Xiol que, segons va avançar ‘El Mundo’, hauria optat per estimar el recurs de Junqueras i defensar que s’hauria d’haver concedit un permís a l’exvicepresident de la Generalitat.
Recursos de la sentència de l’1-O
Fonts del TC destaquen la importància de mantenir la unanimitat i apunten que aquest segueix sent l’objectiu. En cas de no arribar a un posicionament comú, les sentències comptarien amb vots particulars, un extrem que fins ara s’ha evitat pel que fa a resolucions relacionades amb el procés independentista.
D’altra banda, les mateixes fonts han previst que els recursos de la sentència de l’1-O de la sala penal del Tribunal Suprem arribin al TC al gener. El Suprem encara no ha resolt els incidents de nul·litat de la resolució judicial que han presentat, per ara, les defenses de nou dels condemnats. L’incident de nul·litat és el pas previ per portar la sentència al Constitucional.
REDACCIÓ12 Desembre, 2019
