REDACCIÓ15 Juliol, 2021
La ràdio és un mitjà de comunicació diferent i únic respecte a la resta, perquè arriba als seus oients d’una manera i temps molt particulars. Aquest any, molts locutors han hagut d’adaptar-se a la pandèmia teletreballant des de casa, una tasca que no ha estat fàcil per a molts d’ells. 
El protagonista d’aquesta entrevista és Jordi Basté, periodista recentment guanyador del Premi Gaudí Gresol de Ràdio i presentador i director del programa matinal ‘El món’ a RAC1. Basté té una llarga experiència en el món de la comunicació, havent treballat 22 anys a Catalunya Ràdio i triplicant la xifra d’oients del seu actual programa de ràdio. En aquesta conversa parlem amb ell per saber les seves sensacions respecte a aquesta pandèmia i el seu reconeixement als Premis Gaudí Gresol.
Què representa per a vostè guanyar aquest premi?
En una època pandèmica -com és aquesta- jo crec que com bé diu el premi és per la notorietat i l’excel·lència, però no personalment, si no per a tots els treballadors de ràdio. És un premi merescudíssim. Jo crec que hem estat el mitjà que hem tingut més contacte amb la gent. És una època que hem estat tancats a casa, molt sols, pensant poc, i la ràdio ens ha ajudat una mica a dispersar tot allò que estava passant. La ràdio va ser parida per fer companyia i crec que aquest any ha demostrat que l’objectiu ha quedat sòlidament complert.
A qui li dedica el premi?
A tota la gent que fa ràdio, però tota vol dir a tota, sigui musical o generalista. També ha sigut un any on els tècnics i els productors han estat per sobre dels periodistes i els locutors perquè aquests darrers podien locutar des de casa i en canvi els altres no podien fer la seva feina telemàticament. Han hagut d’anar a la ràdio en una època en què quasi tothom teletreballàvem. Si haguéssim de dedicar-li a algú, seria als dels departaments tècnics i de producció de les ràdios.
Personalment, ha estat difícil adaptar-se a aquesta nova realitat?
A mi sí, m’ha costat molt. Jo sóc una persona molt independent i aquest any he estat molt sol. La sensació de solitud… Crec que ens ha passat a tots. Vam començar cuinant, aplaudint als sanitaris, llegint, veient sèries, i de cop i volta vam parar i deixar de fer-ho tot i ens va tocar fer el pitjor: pensar.
I ha estat un any difícil per a poder pensar, però ens en sortirem i d’aquesta manera jo crec que a poc a poc haurem de treure l’entrellat a tot el que ens ha passat i sobretot que ses d’un punt de vista científic ens ajudin que no ho hàgim de repetir mai més.
VÍDEO
PUBLICITAT
