Arxius de polítics | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Juny, 2021
policia.jpg

Indignació, frustració i impotència. Aquests són els ingredients que fàcilment es troba entre el veïnat de la Part Alta després dels episodis de violència, incivisme i inseguretat. L’apunyalament d’ahir al vespre és la gota que ha fet vessar el got. El jove agredit està a la UCI de l’Hospital Joan XXIII, després de ser intervingut quirúrgicament.

Veïns i comerciants se senten desprotegits i reclamen valentia a govern de Pau Ricomà per frenar allò que ja titllen d”invasió de delinqüents’. Els grupuscles d’immigrants tenen atemorits als residents del nucli antic de Tarragona. Senten que l’executiu municipal es comporta com un espectador davant l’escalada de violència i inseguretat en una de les zones més concorregudes del municipi. Els turistes també pateixen aquesta onada de furts i robatoris.

Els comerciants estan desesperats. Molts han instal·lat sistemes de videovigilància, però tot i així consideren que les forces policials haurien de dedicar més temps a vetllar per la seguretat de la Part Alta i no limitar-se a “posar multes a la Rambla Vella”. Alguns dels comerciants que han parlat amb aquesta redacció confessen que la situació és “insostenible” i “té pinta d’acabar malament”.

La policia hauria de dedicar més temps a la seguretat de la Part Alta i menys a posar multes a la Rambla Vella

F. Gilabert atribueix part de la responsabilitat als governants de la Plaça de la Font i sobretot a la seva desídia. “La Part Alta mai no els ha interessat. Ni a aquests ni als que hi eren. Només pensen en les seves capelletes. De nosaltres? Només se’n recorden quan s’apropen les eleccions o hi ha pressió mediàtica”, lamenta. La situació límit en l’àmbit de la inseguretat a la Part Alta no és una novetat. És una preocupació que ve de lluny. Tampoc és una anomalia que s’hagi d’atribuir exclusivament al govern del republicà Pau Ricomà. En els mandats del socialista Josep Fèlix Ballesteros la qüestió es va arrossegar sense que cap dels regidors de Seguretat Ciutadana hagués estat capaç de trobar-ne la solució.

Els estira-i-arronsa eren el pa de cada dia. El govern municipal (de torn) té tendència a atribuir responsabilitats i culpes al Departament d’Interior. Però, la pregunta que es fan els que hi viuen i treballen a la Part Alta és si l’ajuntament, a través de la Guàrdia Urbana, ha fet tot allò que estava al seu abast. Les opinions són molt divergents, però la majoria insisteix que no s’ha fet “el que tocava” i s’ha passat la pilota entre uns i altres.

Molts han pensat a tancar els seus negocis i d’altres vendre els seus habitatges abans que siguin massa tard

Els veïns i comerciants insisteixen en la por que regna en la zona i la poca efectivitat policial. Recorden que “si no passen més coses” és perquè “la gent s’ha organitzat” i “està fent la feina que correspon als polítics i a la policia”. El desànim és generalitzat i l’esperança en trobar la solució és escassa. Molts han pensat a tancar els seus negocis i d’altres vendre els seus habitatges “abans que siguin massa tard”. Consideren que el que està passant des de fa temps és una “pèssima postal” per a una de les zones més turístiques de la ciutat.

Responsabilitzen la Regidoria de Seguretat Ciutadana de la manca d’un pla coherent, eficaç i eficient per recuperar la tranquil·litat i la seguretat de la zona. També tenen paraules molt dures envers el sistema judicial, el qual “o no té eines o no té ganes” de resoldre part del problema. La presència dels joves que generen conflictes no és nova.

El més greu és que l’ajuntament i la resta de les institucions “només es mouen quan hi ha una tragèdia”. Les okupacions, les baralles constants, els furts i robatoris, les estrebades “no és una cosa d’avui”.  Fa dies que “tothom sap el que hi ha i ningú no ha mogut un dit”, explica un veí, recordant que la policia només apareix quan “tot s’ha acabat”, és com si “tinguessin por” d’actuar.

Entenen que una de les solucions és instal·lar càmeres de vigilància i apostar per una presència policial molt més “seria”. Curiosament, avui la Part Alta era una zona força policiada. Un fet que més que tranquil·litzar els veïns els irrita perquè veuen que la seguretat no és la gran aposta de l’ajuntament de Tarragona ni del govern de la Generalitat. Reclamen les patrulles mixtes.

PUBLICITAT



REDACCIÓ16 Febrer, 2021
abad_cecot.jpg

La patronal Cecot ha demanat a tots els partits amb representació en el proper Parlament “coratge polític i diàleg” per dur a terme les reformes necessàries per a la reactivació econòmica de les empreses.

El president de Cecot, Antoni Abad, ha expressat, en un comunicat, la necessitat de seguir un nou estil de governança, que utilitzi “estratègies econòmiques i socials de país, àmpliament consensuades i des de la base d’un diàleg constructiu que resolgui temes pendents”.

“Per això, volem que es formi un Govern estable amb molta celeritat i demanem diàleg intern entre els partits que hagin de governar a partir d’ara”, ha afegit Abad.

La patronal també ha destacat la importància de gestionar correctament els fons europeus, invertir en innovació, crear i salvaguardar les empreses o reformar l’administració pública, entre d’altres mesures.

Finalment, Abad ha insistit que les empreses i els autònoms necessiten “que s’actuï amb rapidesa i diligència” si es vol mantenir l’activitat productiva i l’ocupació.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Gener, 2021
ropinio_ricard.jpg

Quina colla. Aquesta pandèmia està servint per adonar-nos dels cares dures i poca vergonyes que tenim a les institucions. En els darrers dies assistim, ja pràcticament sense enfurismar-nos, com uns quants insolidaris – siguin polítics o militars- s’aprofiten del seu estatut i dels privilegis que els proporciona el càrrec (pagat amb diners públics) per endollar-se a una vacuna que, de moment, no els toca. Però a banda de ser decebedor i irresponsable, és molt trist veure com cerquen excuses per ‘tapar’ les seves misèries. I per justificar allò que, perdoneu-me la sinceritat, no té justificació possible. Alguns dels arguments són realment patètics.

Hem pogut veure com molts dels càrrecs electes són insolidaris i que només pensen a servir-se (i als seus lacais) oblidant el dolor de milers de ciutadans que, aquests sí, necessiten ser vacunats (i amb urgència). Però què hem de fer amb aquests il·luminats? El president valencià, Ximo Puig, recomanava no administrar la segona dosi. És la millor solució? Jo crec que no. Entenc que tots aquests impresentables haurien de ser responsabilitats penalment. La Fiscalia hauria d’actuar ofici. Ja ho sé que es tracta d’un desig, ja que en aquest país de pandereta mai no passa res i els polítics solen anar-se’n de rosetes. No hi ha prou amb les dimissions. Aquesta gent no té dignitat per ocupar (mai més) un càrrec públic. A més, enfanguen tota la (bona) feina que estan fent alguns. Hi ha aspectes de la responsabilitat individual que s’haurà de revisar, sobretot quan es tracta de salvar vides (de qui realment ho necessita). En un moment en què la política i la seva credibilitat toquen terra, els màxims dirigents haurien de fer-se un plantejament sobre com dignificar la ‘cosa pública’ i de qui són els ‘nostres servidors’. Hem comprovat que no tothom està a l’altura de les circumstàncies. Molts han vingut a servir-se i a viure dels privilegis i de l’endollisme. L’única vocació de servei que tenen és aprofitar-se. Aquesta gent no és exemplar ni sap donar l’exemple, per tant, és obvi que molesten i que són un destorb. S’ha de purgar la política per recuperar la seva dignitat, prestigi i respecte. Serem capaços?

Ricard CHECA
Periodista


REDACCIÓ19 Juliol, 2019
ernest_paris.jpg

Que vivim temps políticament convulsos i singulars està fora de dubte. Que les solucions als problemes de la gent estan en mans dels partits polítics en tant que organitzacions polítiques que representen majories i minories, agrupen voluntats i implementen i articulen decisions,  a través dels seus representants, els converteix, a la pràctica en actors centrals del joc democràtic.

Ara bé, que els partits polítics necessiten de ciutadans actius, crítics i veus que qüestionin obertament les estratègies i el monopoli de la representació és també un element diferencial de les democràcies qualitatives i avançades.

Hem passat del procés al processisme, del processisme al processet i del processet a la processó.

Els partits polítics i les seves guerres de saló per la quota de poder, el curtplacisme i el tuit més repiulat estan oferint un espectacle lamentable al grandissim repte que teniem i tenim al davant. La ciutadania que es va partir la cara per un somni col.lectiu de llibertat veu ara desorientada lamentables guerres gallinàcies per quotes de poder, la presidència d’una diputació o la vicealcaldia de tal o qual lloc.

Semblen no tenen resposta al què ens ve al damunt, no saben canalitzar de forma unitària l’enorme i imparable força que dona un poble unit, esperançat, i en mobilització.

Fa falta que ens parlin clar, que algú ens digui com farem això de la independència, quin full de ruta seguirem i sobretot perquè tot el què ens havien dit que passaria no ha passat. Convé que ens diguin clar i català si es fan enrere, si renuncien a tot el camí fet, i en definitiva cal que es mullin prescindint de tacticismes electorals curtplacistes. Mentretant tinc molt clar que la força del país és la seva gent, i que hem arribat com a societat tan lluny ha estat perquè el procés s’ha fet de baix cap a dalt, malgrat els partits.

Com es canalitza l’energia de l’emprenyament que portem molta gent? Com s’aprofiten les sinergies creades? Calen nous lideratges i referents fora del sistema clàssic i vell de la partitocràcia (porten tres mesos fent tots els papers de l’auca per una investidura, que no canviarà res), pactant cadires i poder als ajuntaments, diputacions, consells comarcals.

Que passa amb la gent a l’exili? Que passarà amb els presos? S’articularà com a societat alguna resposta, sempre pacífica però contundent? Quin paper faran els partits? Mentretant el debat es si posem o treiem un llaç als balcons o si posem o treiem una pancarta de la seu de tal o qual ajuntament? De debò? Ens foteu el pèl?

Com acabem el procés? Com articulem un referendum vinculant? Fa dos anys ens van dir que era possible? Ja ningú ho recorda? Toc,toc, partits polítics, hi ha algú? Desperteu, collons!!!!

Ernest PARÍS
És politòleg. Va militar en un partit. No ho farà més

 


REDACCIÓ6 Abril, 2016
RC.jpg

OPINIO RICARD CHECA
Sembla que està de moda judicialitzar la política. No hi estic ni a favor ni contra. Tots estem obligats a posar en coneixement de les autoritats judicials possibles il·legalitats o la comissió de delictes. Però, independentment de les obligacions legals i morals, crec que és imperiós fer una reflexió per saber si el camí adoptat és el més correcte i saludable, democràticament parlant. Hi ha situacions en què la intervenció de la justícia només provoca soroll mediàtic i no soluciona l’arrel del problema.

Judicialitzar la política és, almenys per mi, un fracàs de tots aquells que es dediquen a la cosa pública. Ells tenen al seu abast tots els mecanismes per evitar que en l’exercici de les seves funcions es cometin delictes. Els sistemes de control i fiscalització no funcionen perquè als polítics no els interessa que funcionin. I això es deu, òbviament, a la manca de cultura democràtica de molts «encorbatats» que es dediquen a la política per servir-se i no amb la vocació de servir.
Fins que no es canviï aquest xip, no hi haurà res a fer.

Els casos de corrupció que ens corroeixen i que podreixen el nostre sistema tenen una solució allunyada de l’esfera judicial. Només cal que s’apliqui la fórmula de responsabilitat personal i partidària. Si un diputat es converteix en un lladre de collarí blanc, haurà de ser apartat ad eternum de la política, tornar els diners i desenvolupar treballs a favor de la comunitat. En el cas que no pugui tornar els calés robats, el cònjuge i el partit a què pertany n’haurien de ser responsables solidaris. D’aquesta manera, a banda de ser fiscalitzat per l’administració pública, estaria controlat per la família i la formació política que li dóna suport.

Hem vist que, ara per ara, la presó no és el millor càstig per als corruptes ni és efectiva per recuperar els calés espoliats. És contraproduent que els polítics es denunciïn ells mateixos en un jutjat. Quan els indults serveixen per pagar favors. Als ulls dels ciutadans posen de manifest la seva ineficàcia per cercar sistemes de control i d’aprovar lleis que siguin capaces de contribuir a l’honestedat de la política.

Estem acostumats a veure massa sovint la policia als ajuntaments i als partits polítics reclamant documents per fiscalitzar l’acció dels nostres representants. La lluita política ha de tenir lloc als plenaris o als parlaments i no als tribunals. Espero que no s’oblidin que els que avui són denunciants demà podran convertir-se en investigats…
Els polítics estan per fer política, aprovar i fer respectar la llei, per això de cap manera acceptem que dimiteixen de les seves funcions i hagin d’atabalar la justícia a causa de la seva incompetència. Els polítics, més que ningú, tenen armes per fer que el país sigui més democràtic i més transparent. Només cal que ho vulguin. Però és clar, aquesta és una altra qüestió…

Ricard CHECA
Director del diari digital ‘La República’

 


REDACCIÓ2 Març, 2015

nasticAnar a veure un partit de futbol al camp del Nàstic pot acabar sent tota una aventura. No només per aquells que no tenim ni idea de la màgia de l’esfèric rolant sobre la gesta, però també veient qui gaudeix del derbi des de la tribuna vip. Hi ha ball de colzes per trobar la millor posició. A banda dels oportunistes que només apareixen quan hi ha eleccions o protagonitzen campanyes personals hi ha aquells que sempre arriben tard per fer-se notar.

En el darrer partit (Nàstic-Lleida) l’escàndol era màxim. Hi havia candidats per a tots els gustos. I el més curiós és que s’han transformat en ‘petonaires’ compulsius. O sigui, reparteixen abraçades, petons i salutacions com si es fossin veritables ‘Miss’ i Misters Simpatia. Sort que això només passa, amb aquesta efervescència, cada quatre anys i quan veuen que el Nàstic va millorant en la classificació.

Si a l’entrada fessin un control (polític) i es demanés el carnet de soci del Nàstic a molts dels assistents… la sorpresa seria majúscula. Pot ser només se salvaria dos socialistes i dos del PP…  Millor no fer-lo perquè desemmarcarien a més d’un…

En fi… visca el Nàstic!!!

 


REDACCIÓ16 Maig, 2014

Els líders polítics reclamen la llibertat de les nenes
Els líders polítics reclamen la llibertat de les nenes

L’alcalde de Tarragona i els portaveus dels grups municipals del PSC, CiU, ICV i PP s’han afegit, de forma oficial, a les veus de tot el món que reclamen l’alliberament de les 200 nenes segrestades a Nigèria per un grup armat.
Després del consell plenari, l’edil i els líders dels grups municipals han posat pels fotògrafs exhibint un cartell on s’exigeix als radicals armats que posin en llibertat les nenes segrestades (#bringbackourgirls).
La campanya va ser engegada a Níger i compta amb el recolzament de l’Amnistia Internacional.
 
 


REDACCIÓ13 Maig, 2014

– DENÚNCIA – 

Si algú s’ha queixat mai de no veure un polític al carrer parlant i escoltant les inquietuds dels ciutadans, en les dues properes setmanes, podrà veure’ls amb molta facilitat i molt somrients.
Alguns han abandonat les seves corbates i vestits de marca per trepitjar el carrer i ‘preocupar-se’ pels problemes de la resta de mortals.
Si algú es passeja pel carrer i es creua amb un polític que, fins ara, només l’havia vist pels mitjans de comunicació, que no es preocupi que no es tracta de cap al·lucinació. Estem en campanya electoral per al Parlament Europeu i en aquestes dates, els candidats i la maquina partidària surten en pes al carrer per fer-se notar.

Han destrossat els cartells del PP a Tarragona
Han destrossat els cartells del PP a Tarragona

Oferiran molts petons, abraçades, promeses, rialles, alguns regalets i molta simpatia. Fins el proper dia 23, els candidats han de fer mans i mànigues per aconseguir el màxim de vots.
Després tornaran a hibernar fins a les properes eleccions i a deixar-nos en l’oblit.
Tot això és lícit encara que hi hagi qui critiqui que els polítics només baixen a la terra en època electoral.
El que és absolutament condemnable és que s’empri la violència o actes pocs democràtics per fer valer les seves opinions.
Destruir el material de propaganda electoral, pot ser, no és la millor via per criticar o censurar el comportament i actitud d’una o altra força política. La democràcia consisteix en saber conviure amb ‘bons i dolents’. El vot és la millor forma de fer justícia…
La violència, l’incivisme i la intolerància són els pitjors enemics del sistema democràtic. Les idees es combaten a les urnes.
 
 
 


REDACCIÓ5 Febrer, 2014

Alguns dels regidors fent un minut de silenci
Alguns dels regidors fent un minut de silenci             (Foto: Mauri)

Els membres del consistori tarragoní han oblidat les seves ideologies i diferències polítiques i s’han aplegat, aquest migdia, davant la porta del palau municipal per condemnar la mort d’una altra víctima de la violència de gènere.
Els polítics i alguns representants de la societat civil han exibit una pancarta on es podia llegir: “Tarragona diu no a la violència masclista”.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter