25. Abril 2024

Arxius de poeta | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Juliol, 2022
45dddd63-e3b0-4ccb-a722-fdc9e4ab5a23.jpg

L’escriptor i poeta reusenc Xavier Amorós ha mort als 99 anys, segons ha informat el Departament de Cultura a través de Twitter. Amorós, a banda dels reconeixements per obres seves, és Soci d’Honor del Centre de Lectura de Reus (1998), va ser distingit amb el Memorial Gabriel Xammar (1998), la Creu de Sant Jordi (2004), el doctorat honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili (2004) i el títol de fill il·lustre de Reus (1993) i fill adoptiu de Pradell de la Teixeta (2013). El Departament de Cultura el defineix com “una figura de gran rellevància en l’àmbit cultural, social i polític de Reus i Catalunya”.

Durant la postguerra, un cop reobert El Centre de Lectura de Reus, el 1948, s’integra a la Secció de Literatura i Idiomes i és un dels fundadors del grup ‘Amics de la Poesia’, juntament amb Josep Maria Arnavat i Ramon Amigó (coneguts com “La Triple A”), segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Participa en trobades culturals clandestines, anomenades ‘maquis de la poesia’, vinculades també amb Joaquim Santasusagna.

Des de 1940 escriu poesia ininterrompudament. Aquests textos són recollits a ‘Poemes inèdits de Xavier Amorós’ (1940-1959), publicat l’any 2000. Durant aquests anys escriu ‘Història sentimental’ (1954), una obra de teatre que va obtenir el premi Santiago Rusiñol als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mendoza (Argentina) el 1956.

L’any 1963 va rebre el Premi de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs – Bartomeu Rosselló Pòrcel en el 25è aniversari de la seva mort; l’any 1964 guanya el Premi Carles Riba de poesia amb ‘Qui enganya, para’. La seva poesia, ‘Enyoro la terra’ (1961), ‘Guardeu-me la paraula’ (1962) i ‘Qui enganya, para’ (1964), parteix del noucentisme, posteriorment evoluciona cap al simbolisme i, finalment, va a raure en el realisme històric, segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. El 1983 va rebre el premi de Literatura Catalana de poesia de la Generalitat de Catalunya amb l’antologia ‘Poemes’ (1959-1964).

Després d’una llarga etapa de silenci va iniciar la seva producció en prosa a mitjan dècada de 1980. El 1985 va publicar la novel·la històrica ‘L’agulla en un paller’, a la qual seguiran més memòries en forma de crònica novel·lada: ‘El camí dels morts’ (1996), ‘Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca’, tres volums (2000, 2002 i 2004) i ‘Plou, però plou poc’ (2007).

El 1998 l’Ajuntament de Reus el va nomenar Fill Il·lustre de la ciutat i el Centre de Lectura de la capital del Baix Camp el va reconèixer com a Soci d’Honor. Aquest mateix any va ser guardonat amb el Memorial Gabriel Xammar com a reconeixement de ser el referent, als Països Catalans, de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona. El 14 de març de 2003, l’Ajuntament de Reus va acordar per unanimitat posar el nom de Xavier Amorós a la Biblioteca pública Central de Reus.

L’any 2004 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Aquest mateix any, la Universitat Rovira i Virgili el nomena Doctor Honoris Causa en reconeixement de la seva trajectòria com a lluitador per la democràcia en els anys del franquisme. L’any 2013, Pradell de la Teixeta, poble de la família paterna, l’anomena Fill Adoptiu. El mes de juny de 2019, El Centre d’Amics de Reus el nomena ‘El més amic de Reus 2018’.

El seu fons personal està dipositat a l’Arxiu municipal de Reus i la seva biblioteca personal a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus. L’Ajuntament de Reus li va publicar l’Obra Completa en 5 volums.

També va ser senador pel Partit dels Socialistes de Catalunya del 1986 al 1992 i també regidor de relacions institucionals de l’Ajuntament de Reus.
Per la seva part, el Consistori reusenc ha expressat el seu condol a la família i al conjunt de la ciutadania per la defunció d’un fill il·lustre, a qui l’any 1998 “va reconèixer per la seva activitat en els camps cultural i literari, així com en els àmbits cívic i polític com a regidor de l’Ajuntament de Reus i senador”.

Han remarcat que la trajectòria d’Amorós es va traduir en “un ampli catàleg de treballs de poesia, assaig i narració que li han donat múltiples premis i distincions en certàmens literaris d’arreu de Catalunya”, han destacat des del consistori.

La Cambra de Comerç de Reus també ha manifestat la seva profunda tristesa per la mort del poeta i escriptor: “Més enllà de valorar la seva extraordinària obra literària, que ha prestigiat la ciutat i el territori, la corporació vol subratllar també el seu compromís amb l’associacionisme local del qual en va deixar testimoni, entre d’altres, durant la seva intensa etapa a la mateixa Cambra”.

PUBLICITAT



REDACCIÓ23 Febrer, 2015

“Tú sigue por la izquierda que yo continuaré por la derecha y ya nos encontraremos en el centro del poder”

Oscar_Molero
Óscar Molero

“Si no tienes claro que los polos opuestos se atraen, durante este año multielectoral tendrás la posibilidad de poderlo ver en más de tres votaciones y en muchos ayuntamientos de nuestro país. La izquierda tirará de un populismo renovado con su siempre descarada zurda ambidiestra y un nuevo líder “socialisto” y guapo mientras que la derecha “mentirará” por su tieso conservadurismo impopular con ese si eso sisador de derechos que si sea otra vez presidente me voy de este país.

Esas direcciones inversadas derivarán por los derroteros de la hipocresía hacia un epicentro de discordia y asombro social al ver, de una manera más que descarada, como la fusión de sus aparentes enemistades se conciliarán para mantener el poder comer del bipartidismo, ese invento de oposición que les sirve para conservar el dominio intercambiando los culos de los mismos miembros en las poltronas de siempre.

Podemos podar el esqueje y hasta ramificaciones que pudiesen surgir de ambos partidos, pero la suma de sus mitades y la recogida de sus deshojados convenios, sumarán el requisito impensable para que esta engaña llena de españoles hartos de castas y costes, corruptos y recortes, promesas y despilfarro, continúe gobernando sin una frescura más que necesaria ni un nuevo líder desmelenado que les corte la coleta a estos toreros de la democracia a los cuales les está creando en sus cabezas una incertidumbre que les llevará a la picia electoral.

Las alianzas entre polos opuestos o puestos al dedillo deberían prohibirse por ley constitucional porque una vez partidos por la mitad se pondrán hilo a las agujetas y hasta se coserán en el mismo altar para poder continuar en el punto de admira dando sermones a sus fieles y castos afiliados. Que gane el mejor y gobierne el que obtenga más votos. Ninguna coalición ni pacto debiera destronar la voluntad mayoritaria de un pueblo. Lo imposible puede ser visible… ¡veremos a ver!”

Óscar MOLERO
Escriptor

 


REDACCIÓ10 Setembre, 2014

Montserrat Abelló
Montserrat Abelló va néixer a Tarragona

Nascuda a Tarragona l’1 de febrer de 1918, Montserrat Abelló va ser una poeta i traductora que va estar molt lligada a la ciutat. Entre altres homenatges, se li va dedicar la 4a trobada d’Escriptors del Camp de Tarragona l’any 2003 i va ser pregonera de la festa major l’any 2011.

Durant la tarda d’ahir, Abelló, que va traduir al català escriptors de llengua anglesa com Sylvia Plath (Sóc vertical, 2006), Iris MurdochAnne Sexton (Com ella, 2011) i Margareth Atwood, i a l’anglès autors com Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Maria Àngels Anglada i Maria Mercè Marçal, va morir en el seu domicili familiar.

Un cop s’ha conegut la notícia, l’Ajuntament de Tarragona ha fet públic el seu condol i ha volgut recordar el seu recorregut i llegat en el món de les lletres.

Abelló també va rebre la Creu de Sant Jordi, l’any 1998 i el 2008 va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i amb el Premi Nacional de Cultura. Ha estat una autora prolífica, una poeta directa i intensa, i ha publicat nombrosos volums, també en els darrers anys de la seva vida i molts d’ells presentats a Tarragona.


REDACCIÓ28 Abril, 2014

“La fe también produce productos”

Dos nuevos santos intentarán hacerse un hueco en el calendario para que sus creyentes puedan celebrar su onomástica si lo creen oportuno. El Papa Francisco, relevo enigmático de otro vigente en su aparente autoexilio de pontificado, ha sido el encargado de elevar con los máximos galones eclesiásticos a Juan XXII primero y a Juan Pablo II, otros dos padres de la multinacional de la fe. Nadie duda que la estrategia y el marketing son herramientas esenciales para poder mantener vivo el espíritu comercial de una empresa, y el dogma católico en estos menesteres no se queda tampoco atrás. Además de sus negocios como empresa de montajes y de su productora de ciencia con ficción, ha optado, para refrescar en su incrédula obviedad y su desfasada actualidad, en recurrir a dos de sus últimos focos de atracción canonizándolos al séptimo cielo para que durante unas semanas se propague por los medios y pueda atraer así a algún feligrés que otro además de promocionar sus dos nuevos y santificados logos. El escenario católico seguirá siempre de moda pero sólo para quienes sigan creyendo que la Iglesia es la casa de los pobres, de los desvalidos, de los necesitados, de los malnutridos y asistan tan sólo a misa de domingo sin meterse en camisas de once varas, es decir…más a fondo del altar. ¿Qué hace el oro en las iglesias?,¿cuánto cuesta una sotana?, ¿quién se cepilla los cepillos de las capillas?… La casa del creador no creo que fuese ni por fuera de oro.

Con la Igl€sia se ha topado tanto…
Óscar MOLERO