23. Abril 2024

Arxius de pobresa | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Novembre, 2019

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha presentat el Baròmetre del Tercer Sector, que per primera vegada té caràcter territorial. L’estudi conclou que els ajuntaments de la demarcació de Tarragona són els que menys diners destinen de Catalunya a l’atenció benèfic-assistencial – persones amb necessitats especials i mesures de foment de l’educació – i a serveis socials i promoció social.

La Diputació de Tarragona però, és l’administració que menys recursos posa per habitant. En el cas de serveis socials i promoció social, tan sols dedica 60 cèntims per habitant. El Baròmetre analitza anualment la situació i l’evolució de les entitats socials catalanes i els seu impacte en la societat i en el paper dels ens locals del territori.

Segons el Baròmetre del Tercer Sector la despesa mitjana per habitant que fan els ajuntaments en atenció benèfic-assistencial és de 89 euros, 36 euros menys que la mitjana catalana. En serveis socials, la despesa és de 66 euros per habitant, 42 per sota de la mitjana del país. En tots els trams de població l’aportació social dels municipis de la demarcació és inferior a la de la resta de Catalunya.

En el cas dels consells comarcals, el nivell de despesa en atenció benèfic-assistencial varia molt entre uns i altres. Si bé la mitjana se situa en una despesa de 31 euros per habitant, la comarca que més diners inverteix és el Priorat, amb 85 euros per persona, mentre que el Tarragonès en dedica 18. El Baròmetre però, recorda que alguns consells comarcals assumeixen totes les competències socials perquè compten amb municipis petits que no presten directament aquests serveis.

L’administració que proporcionalment inverteix menys diners en suport a les persones en dificultats i en promoció social és la Diputació de Tarragona. La despesa mitjana en serveis socials és de 0,60 euros per habitant, mentre que en atenció benèfic-assistencial és de 4 euros per persona.

El 10% de les entitats del tercer sector de Catalunya
El Baròmetre també apunta que a les comarques tarragonines hi ha 309 entitats socials, el 10% del total de Catalunya. D’aquestes, més del 60% són associacions, i una de cada tres són de persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental. El col·lectiu més atès per les entitats socials és el de la gent gran, amb un 27%, seguit de la infància i les persones amb discapacitat, que suposen el 21% i el 18%, respectivament. Un 13% de les organitzacions atenen persones en situació de pobresa i exclusió social.

La publicació també reflecteix que la demarcació el percentatge de població amb dificultats per arribar a finals de més és superior a la mitjana catalana. Al Camp de Tarragona és del 62% i a les Terres de l’Ebre del 56%, mentre que Catalunya se situa en el 50%. A més, en els dos àmbits territorials el percentatge que rep ajudes bàsiques – menjar, roba, altres – “és molt superior a la mitjana catalana”. En concret al Camp de Tarragona és del 16%, el doble que la mitjana catalana, i a les Terres de l’Ebre és del 24%, el triple que al global de Catalunya.

 

 


REDACCIÓ27 Maig, 2019

Durant la campanya electoral s’ha sentit pràcticament tots els candidats a l’alcaldia dir que Tarragona està adormida, deixada, poc aprofitada…

Si fem una passejada per les principals artèries de la ciutat,  ens adonem que tenen alguna raó. I no ens referim només a la percepció de bruta o d’insegura. Els cartells penjats en qualsevol lloc, les pintades, els excrements dels coloms i les tifes dels gossos contribueixen a donar una imatge de poc cuidada. Una imatge que fa que Tarragona, Ciutat Patrimoni de la Humanitat i capital de província, acabi sent poc atractiva pel turista que es dedica a ‘pedalejar-la’.

Imatge que es pot veure a la Rambla Nova

Però a tots elements a què hem fet referència amb anterioritat, cal afegir, segurament, la imatge que transmeten els pidolaires i els sense sostre. Les ordenances municipals parlen d’aquest ‘fenomen’, però tot i això potser no es controla prou.

Si passegem per la Rambla Nova, just a la porta d’una antiga entitat bancària – on fa poc va aparèixer mort un sense sostre – podem veure com uns cartrons, que serveixen de recer, estan col·locats tot el dia, sense que ningú digui res. Un fet que, indubtablement, dóna molt mala imatge a la gent que ens visita i també als que viuen a Tarragona. Serà que els polítics no veuen aquestes imatges? O els dóna exactament igual? No es tracta de menysprear-los, només buscar-ne solucions.

 


REDACCIÓ21 Maig, 2019

Respecto la honorabilitat i la dignitat d’aquells que pensen diferent que jo o que discrepen de les meves posicions polítiques. No només respecto la seva honorabilitat sinó que la defenso.

Vull començar per aquí i deixar-ho molt clar perquè si hi ha alguna cosa que m’ha entristit aquests darrers anys era constatar com hi ha persones amb responsabilitats institucionals que pensen que la política és insultar, difamar o mentir, directament. Tot els sembla vàlid per acabar amb un adversari polític, sense escrúpols. I això no és res de nou, és la vella política de sempre, la política trista, el camí segur a la decadència col·lectiva.

Ho rebutjo rotundament. Com a alcalde sempre he defensat el diàleg, el respecte, el progrés i la convivència a la nostra estimada Tarragona que és i continuarà sent una ciutat plural, no només de molts colors sinó també de moltes tonalitats i intensitats d’aquests colors. I ja avanço que així seguirà sent mentre jo sigui l’alcalde de la ciutat: davant d’un insult un somriure, davant la confrontació diàleg i voluntat d’entesa pensant en el millor per la ciutat, davant de “fronts de bloqueig” mà estesa i desig sincer de cooperació per sumar tots junts en positiu pensant en Tarragona. Amb ambició de ciutat. Amb generositat. Sense apriorismes.

Perquè no podem mai substituir la política per un trist espectacle de desqualificacions personals, ni considerar els insults i les manifestacions d’intolerància com un debat raonat que pugui beneficiar als tarragonins.

Com sabeu sempre m’he caracteritzat per ser una persona propera i optimista que creu en els enormes potencials que Tarragona té al seu abast. Allà on altres tan sols veien problemes (perquè n’hi ha que realment ho veuen tot en negatiu, sempre en negre) jo he vist oportunitats que ens facilitaven una solució. Sense fer volar coloms ni prometre l’impossible i manteniment sempre una pressió fiscal baixa, reduint el dèficit municipal.

He après molt en aquests anys i ara vull posar aquesta sinèrgia i aquesta experiència acumulada a favor d’un projecte de millora amb noves idees que situïn Tarragona al capdavant del país en paràmetres de qualitat de vida. Després de deixar enrere definitivament una crisi econòmica monstruosa, que hem sabut gestionar correctament invertint en polítiques socials, ara ens preparem per fer un nou salt endavant de gegant.

Com? Per exemple, revolucionant i modernitzant la mobilitat convertint-nos en la primera ciutat de tot l’Estat (i una de les primeres d’Europa) en tenir el transport públic municipal totalment gratuït per als tarragonins i tarragonines, el que molts veïns i veïnes ja coneixen com el “bus gratuït”. No és una proposta electoral, és una acció de govern pensada en clau de ciutat i no de partit. I per això lamento sincerament que la resta de candidatures que es presenten a les eleccions hagin rebutjat incorporar aquesta proposta positiva i perfectament realitzable als seus programes, tal com els vaig proposar. És un error avantposar els interessos partidistes als de la ciutat. Què plantegen en positiu més enllà de criticar i menystenir “tot allò que proposi el Ballesteros”? Així no es construeix res de bo…

Jo sempre he tingut clar, i ho seguiré fent, que quan he pres la responsabilitat de ser alcalde de la ciutat he assumit la responsabilitat de ser l’alcalde de tots i de totes, no només d’un partit o d’una facció. De tots i de totes, també fins i tot dels que m’insulten. No vull una Tarragona sectària, reitero ara el meu compromís de sempre amb la tolerància i la recerca permanent de noves oportunitats per Tarragona, la dignitat humana i la justícia.

Aquests dies de campanya molts periodistes em pregunten a les entrevistes quan acabarà el meu compromís amb Tarragona. Comparteixo amb vosaltres la meva resposta: el meu compromís amb Tarragona no haurà acabat fins que tots els nens i nenes d’aquesta inigualable ciutat, des dels carrers de Bonavista o Campclar fins a la Rambla de Sant Pere i Sant Pau o les belles places i racons de la part alta, se sentin estimats i atesos, sàpiguen que sempre estaran a resguard de qualsevol contingència, i tindran garantits per l’ajuntament els serveis necessaris per tenir una vida material digne tal i com es mereixen. Perquè jo no vull veure Tarragona convertida en una peça tristíssima d’una mena de “guerra de banderes” estèril en termes de progrés social, a mi el que realment em motiva és assegurar que tots els tarragonins i tarragonines, i subratllo: tots!, tinguin un nivell bàsic de seguretat i dignitat material garantits per l’ajuntament. I en aquest empeny permanent m’hi deixaré la pell, en podeu estar segurs…

Josep Fèlix BALLESTEROS
Alcalde i candidat del PSC a la reelecció

 

 


REDACCIÓ18 Gener, 2019

Una de cada tres persones que han rebut ajuda de la Creu Roja a la demarcació de Tarragona durant l’últim any ja no la necessiten, de moment. En canvi, dos de cada tres encara han de recórrer a l’entitat. D’aquests, un 70% ho fan amb una pobresa que es considera “crònica” perquè fa tres anys o més que requereixen ajuts. Són les dades que s’extreuen de l’estudi anual de l’Observatori de la Creu Roja, que en la darrera edició s’ha dedicat a analitzar la pobresa i que aquest dijous a la tarda s’ha presentat a Tarragona.

D’entre les dades de l’estudi destaca que a les comarques tarragonines hi ha un percentatge del 70% de pobresa crònica al col·lectiu jove d’entre 18 i 29 anys que està molt per sobre de la mitjana catalana, que se situa en un 40% en aquesta franja d’edat.

L’estudi ha enquestat 211 persones a Tarragona que van necessitar ajudes contra la pobresa durant el darrer any. Un 67% continua necessitant-les un any després, mentre que un 33% ha deixat de fer-ho. La responsable de l’Observatori, Pilar Millan, ha apuntat que continuaran fent seguiment per detectar si les persones que ara han millorat ho fan de manera permanent o si es tracta d’una “pobresa intermitent”. D’altra banda, l’informe alerta que un 70,3% de qui ha necessitat ajuts, de nou, estan en una situació de pobresa crònica.

La cronificació de la pobresa és especialment dura en els més grans de 60 anys, amb un 82,61%. També en els més joves, d’entre 18 i 29 anys, amb un 70% de pobresa crònica, un percentatge que situa el col·lectiu de Tarragona per sobre de la mitjana catalana. Millan ha englobat aquesta situació al concepte de “pobresa hereditària”: “aquest col·lectiu jove probablement són fills que hereten una situació de precarietat que han anat arrossegant els pares”.

Pel que fa als perfils dels qui continuen necessitant ajuda, la majoria es troben en la franja d’edat d’entre els 30 i 39 anys (34,5%), seguit dels d’entre 40-49 anys (23,3%) i dels majors de 60 anys (18,1%). La mitjana d’edat és de 43 anys. Per sexes, el 54% són dones i el 46%, homes. Una de cada quatre persones que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja és de família monoparental.

Una altra de les dades que destaca l’estudi és que la demarcació de Tarragona és la que té el percentatge més alt de desocupació, un 82,5%. És una xifra que està per sobre de la mitjana de l’estudi, d’un 74%. La resta estan treballant i, tot i això, necessiten ajuda. Així, Millan ha assenyalat que tenir una feina no és garantia de sortir de la pobresa. “Alerta a les condicions i els salaris, que no donen per poder fer front a les despeses d’una llar”, ha afegit.

Amb aquest informe, la Creu Roja ha recordat que no tothom ha sortit de la crisi i que “no hi ha prou motius per abaixar la guàrdia”. És en aquest context que llencen la campanya #EncaraNo, per la lluita contra la cronificació de la pobresa. Malgrat una davallada d’usuaris, encara hi ha més de 200.000 ateses en programes de pobresa. A més, s’han marcat com a objectiu assessorar en la Renda Garantida de Ciutadania, ja que el 53,2% en desconeix l’existència i només el 10% la rep.

La Creu Roja atén 62.582 persones a tota la demarcació, un 7,8% de la població, i gairebé la meitat reben ajuts directes contra la pobresa en aliments, ajudes bàsiques, exclusió residencial o ajudes d’escolarització.

 


REDACCIÓ5 Abril, 2017

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el director-gerent de l’Empresa Municipal d’Aigües de Tarragona, Daniel Milan, van signar la pròrroga de conveni de col·laboració per a la creació d’un Fons Social Estraordinari, que té com a principal objectiu bonificar el rebut de l’aigua a persones en situació de precarietat econòmica.

Ematsa conveni ajuntamentL’any passat es van beneficiar un total de 407 famílies del conveni entre l’Ajuntament de Tarragona i Ematsa, amb un total de 71.000 euros destinats. Enguany, aquesta partida d’incrementa en 9.000 euros, fins arribar als 80.000 euros.

L’any passat, l’import mitjà de la factura bonificada del servei d’aigües de Tarragona va ser de 40 euros.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha destacat que “aquest Fons és un exemple de Responsabilitat Social Corporativa.

Tarragona es va avançar dos anys a la normativa, ja que des del 2013 estem aportant recursos per fer front als problemes de les persones amb precarietat econòmica”.

En els darrers 5 anys s’han destinat uns 350.000  euros a bonificar rebuts.

M.M.


REDACCIÓ8 Novembre, 2016

lobra-socialL’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el director d’Institucions de CaixaBank a Catalunya, Joaquim Macià, han signat aquest matí un conveni de col·laboració per a impulsar programes socials de la ciutat. L’Obra Social “la Caixa” col·laborarà en el programa municipal “Dinem a l’escola” que garanteix un àpat diari equilibrat als nens i nenes de famílies en situació de pobresa.

L’Alcalde ha destacat el compromís de L’Obra Social La Caixa amb les problemàtiques socials i ha agraït la col·laboració que, any rere any, permet pal·liar la situació de famílies en risc d’exclusió i millorar la seva qualitat de vida. ” Aquests acords amb d’altres institucions són necessaris per estar al costat de les persones que més ho necessiten”.

L’acord amb L’Obra Social permetrà complementar el programa per garantir l’alimentació infantil durant tot l’any, que impulsa l’Institut Municipal de Serveis Socials. En període escolar, les ajudes municipals complementen les beques menjador que concedeix la Generalitat i durant les vacances escolars també es garanteix l’alimentació a través de convenis establerts amb les entitats socials de la ciutat. Cal recordar que l’any 2015 el programa va comptar amb 1.386 beneficiaris.

M.M.

 

 


REDACCIÓ15 Desembre, 2015
laia.jpg

OPINIO

 

 

La regidora Laia Estrada
La regidora Laia Estrada

Des dels mitjans de comunicació hegemònics i les institucions s’acostuma a tractar la pobresa com si fos l’origen d’un problema i no una conseqüència. O en els casos en què es tracta com una conseqüència, s’assenyala superficialment «la crisi» com la seva causa, obviant deliberadament que «la crisi» no és res més que un reajustament econòmic.

S’impulsen campanyes solidàries al carrer des de les entitats cíviques; consells i taules de la pobresa a les administracions públiques; programes solidaris a les televisions, etc. Algunes iniciatives es llencen des de la bona fe, d’altres amb una clara voluntat de mantenir l’ordre, que és la funció que sempre ha caracteritzat la tasca caritativa. Sigui amb bones o no tan bones intencions, voler afrontar la pobresa sense qüestionar-ne l’origen és ingenu o hipòcrita.

Quan des de la CUP exigim un pla de xoc al Parlament, ho fem conscients que es tracta d’impulsar mesures urgents i imprescindibles en un moment d’emergència social que clama per ser afrontat, que també són recollides en altres projectes polítics (o electorals). Ara bé, la nostra idea pròpia enllaça amb un procés constituent que posi les bases d’un marc polític, econòmic i social que impedeixi que mai més s’hagi d’impulsar cap pla de xoc contra la pobresa.

Cal deixar d’encarar la pobresa com una fotografia que ens mostra imatges desagradables, per passar a documentar la seva biografia. La teoria de la generació espontània també s’hauria de desterrar quan abordem la misèria humana. Mostrar l’atur, els desnonaments, la pobresa energètica, les necessitats alimentàries, etc. com a «fets» inevitables però que cal pal·liar, o maquillar, està molt en la línia dels qui defensen que sempre hi hagut rics i pobres, «per gràcia del senyor» o dels mercats, que han esdevingut les noves deïtats.

Parlem clar. Ha estat la imposició de tota una sèrie de polítiques el que ha generat que l’Estat Espanyol sigui el segon estat de la UE amb major pobresa infantil, o el que abocat a la pobresa a un terç de la seva població. Les reformes laborals, les privatitzacions sanitàries, l’especulació i la bombolla immobiliària, el rescat bancari amb diners públics, la imposició de la deutocràcia,… han estat decisions preses per governants de diferents colors, que han satisfet servilment els desitjos de les elits econòmiques abocant les classes populars a un patiment totalment evitable. En definitiva, l’actual situació de pobresa i emergència social és la conseqüència directa de la despossessió dels qui menys tenim per a permetre la contínua acumulació dels qui més tenen.

És evident que cal impulsar plans de xoc contra la pobresa, iniciatives solidàries, taules multisectorials, etc. però acompanyant tot plegat de l’abandonament de la política criminal que ha abocat a centenars de milers de persones a la misèria. Eradicar la pobresa implica eradicar la corrupció i la impunitat que l’embolcalla, per tal que no es malbarati ni un cèntim de tots i totes. Però eradicar la pobresa implica, sobretot, abandonar les polítiques neoliberals i aplicar polítiques socials, que no són polítiques caritatives ni de subsidis com alguns i algunes creuen.
Apostar per polítiques socials vol dir, precisament, deixar de gestionar la misèria per passar a repartir la riquesa. Vol dir deixar d’afavorir les rendes altes per passar a aplicar impostos progressius que permetin que qui menys té pugui pagar menys, perquè qui més té paga més.

Aplicar polítiques socials per fer front a la pobresa implicaria generar ocupació en sectors que són necessaris i beneficiosos per al conjunt de la població, i no només per a les elits: serveis públics, medi ambient, igualtat de gènere, agricultura ecològica,… Fer polítiques socials és orientar l’urbanisme a millorar la quotidianitat de les classes populars, rehabilitant edificis i millorant els espais públics, per exemple.

És a dir, si es vol fer front a la pobresa és necessari fer un gir de 180º, repartir la riquesa i els treballs, i impulsar l’economia real enlloc de l’especulativa: creant llocs de treball en sectors necessaris per a la ciutat i generant ocupació de qualitat i no precària. No hi ha terme mig ni terceres vies, s’apliquen polítiques per a defensar els interessos dels que s’enriqueixen explotant, oprimint i desposseint, o bé s’apliquen polítiques per a defensar la majoria de la societat, que som les classes populars. Fa uns anys Warren Buffett es vanagloriava que els rics estaven guanyant la guerra de classes per golejada, va oblidar fer especial esment del paper imprescindible del FMI, la Troika i els governants estatals i regionals, que apliquen les polítiques de forma gairebé teledirigida.

A nivell local, a Tarragona podem treballar per a fer front a la pobresa donant resposta a les necessitats socials, cosa que es pot fer de moltes maneres, però francament, per començar, té poca credibilitat crear una taula de la pobresa i alhora destinar desenes de milions d’euros públics en un macroesdeveniment esportiu, efímer, amb finançament incert i amb dubtoses repercussions positives en l’economia local.

Laia Estrada
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ4 Desembre, 2015

La pobresa infantil i juvenil s’estén a Tarragona i cada vegada hi ha més joves que veuen com el seu projecte de futur se’n va en orris per la manca de recursos econòmics.

Anna Solé ha conclòs l'acte
Anna Solé ha conclòs l’acte

Jordi Burcet, Coordinador de l’Equip de Medi Obert de Justícia Juvenil de Tarragona, ha explicat a aquest diari que abans de la crisi “els segments que es consideraven pobres eren gent gran, la gent que dormia al carrer, entre d’altres” però ara tot això ha canviat, hem detectat que en aquests últims anys hi ha hagut un increment de joves que pateixen situacions de pobresa.

Tarragona té un alt índex de pobresa
La radiografia que fa el coordinador de la província és preocupant, ja que les xifres no són bones. En l’àmbit nacional, per segments de població, el 30% dels menors de 18 anys es podrien considerar pobres. “Un estudi recent dels serveis territorials deia que Tarragona estava un punt o dos per sota de la mitjana de Catalunya”. Les zones més afectades per aquest fenomen són Baix Penedès i Baix Ebre.

En clau estatal, Bucet ha explicat que “la pobresa no ha millorat, la quantitat de famílies sense cap ingrés ha augmentat”.

Afecta l’autoestima dels joves
Per altra banda, ha destacat que “el perill que hi ha és que la pobresa afecta als nois plenament, comencen molts d’ells a pensar que no tenen sortida i que entraran en la marginació i això està fent que un segment de la població delinqueixi”. Molts dels afectats per aquesta situació “viuen fora de casa, en pisos ‘patada’, venen mòbils “de dubtosa procedència”, o fins i tot tenen feines mal pagades i sense contracte i això no els permet fer front a un projecte de vida”.

El 30% dels menors de 18 anys són pobres a Espanya
El 30% dels menors de 18 anys són pobres a Espanya

Bucet ha comentat que “visualment no pots identificar-los perquè els joves intenten cuidar la seva imatge, en la mesura del possible, però si realment mires de què disposen o els recursos que tenen comproves que són pobres”. La manca de recursos “és un handicap que provoca que entrin en un cercle viciós que els afecta personalment, perquè els baixa l’autoestima, veuen que no poden accedir a moltes coses i s’adonen que no tenen un projecte de futur”.

Jornada
Aquestes declaracions les ha fet en el marc de la jornada “Pobresa infantil i juvenil. Cercles perversos i realitats emergents un context de crisi”, que ha tingut lloc al Campus Catalunya de la URV, organitzada pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat de Catalunya.

La jornada ha comptat amb una taula de professionals, una taula de joves que han explicat la seva experiència i una ponència.

La cloenda de l’acte ha anat a càrrec d’Anna Solé, Cap del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Tarragona, i de Salvador Miquel i Estrada, Cap del Servei de Suport a l’Execució Penal dels Serveis Territorials de Justícia a Tarragona.

Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com


REDACCIÓ10 Març, 2015

ajuda_aigua
L’alcalde Ballesteros i Daniel Milán

Unes 300 famílies tarragonines amb pocs recursos es beneficiaran enguany de les bonificacions del 100% del rebut de l’aigua. L’Ajuntament i l’Empresa municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (EMATSA), que impulsen la mesura per tercer any consecutiu, han acordat destinar-hi 4.000 euros més de pressupost -de 61.000 a 65.000 euros-.

De mitjana, les 273 famílies que s’hi van acollir l’any passat van ajudes per valor d’uns 200 euros. Josep Fèlix Ballesteros, i el director-gerent de l’Empresa Municipal d’Aigües de Tarragona, Daniel Milán, han rubricat, avui, el conveni.

La selecció de les famílies beneficiàries la porten a terme els tècnics municipals de serveis socials i es concedeixen a aquelles unitats familiars que es troben en situació d’extrema necessitat. L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha afirmat que “a cap família que ha tingut problemes per pagar l’aigua se li ha tallat el subministrament per raons econòmiques”.

450 mil euros per ajudar
Per la seva banda el gerent de l’empresa d’aigües, Daniel Milán, ha apuntat que Ematsa té la voluntat de “vetllar per aquells abonats que no poder fer front a la factura d’aigua, assumint el 100% del seu rebut”. Milán ha destacat també que l’empresa ha congelat la tarifa del servei domiciliari d’aigua.

Ballesteros ha celebrat la vocació de responsabilitat social de l’empresa i d’esdevenir un exemple d’atenció a les situacions de necessitat, i ha admès que li agradaria que aquestes ajudes s’ampliessin en serveis com ara l’electricitat. L’alcalde ha apuntat que el consistori destina enguany uns 450.000 euros a diverses ajudes a famílies, com ara la bonificació de l’IBI, dels menjadors escolars o de la taxa d’escombraries.

 


REDACCIÓ27 Gener, 2015

joan_ruiz
El diputat Joan Ruiz dubta de Rajoy

“Si la crisi ja és cosa del passat com s’explica que hagi, ara, menys gent cotitzat que l’any 2011?”  Aquesta és la pregunta que el diputat socialista al Congrés del Diputats, Joan Ruiz, formula al govern popular liderat per Mariano Rajoy.

Segons ha explicat, “des de que Mariano Rajoy és president del Govern el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social a la província de Tarragona ha caigut en quasi 8.000 persones (en concret, 7.907 afiliats menys). Així, hem passat de 276.524 afiliats quan el PP va formar Govern a 268.617 ara, d’acord amb les dades oficials del mateix ministeri de Treball”.

Per desmitificar, i fins i tot desmentir, les dades facilitades i l’estratègia propagandística del govern central, Ruiz qüestiona: “si la crisi ja és història, com ens diuen cada dia, com és possible que el Govern del PP continuï retallant en beques, en dependència o en recursos adreçats a combatre la violència de gènere, per posar només tres exemples flagrants?”

El diputat socialista està convençut que l’executiu de Mariano Rajoy difon aquestes informacions per desviar l’atenció de casos “tan escandalosos com la trama corrupta protagonitzada per Bárcenas”.