25. Abril 2024

Arxius de pobresa infantil | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Febrer, 2023
pobresa3.jpg

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha reconegut  que la pobresa infantil a Catalunya és un tema “gravíssim”, amb més de 400.000 menors de 16 anys que estan en risc, a l’altura de les dades de Romania, Bulgària i Grècia.

En la seva intervenció aquest dimecres davant la Comissió d’Infància del Parlament de Catalunya, el conseller ha admès que, segons l’indicador AROPE (At Risk of Poverty and/or Exclusion, pel seu nom en anglès), la pobresa infantil de Catalunya s’eleva al 31,8%, la qual cosa suposa un de cada tres menors.

A l’hora d’assumir responsabilitats per aquesta situació, Campuzano ha apuntat al govern central i a la gestió de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i el complement per fill a càrrec, “que no reben” els possibles beneficiaris per desconeixement i les “dificultats que tenen les famílies” a l’hora d’accedir a aquesta ajuda a Catalunya.

Segons el conseller, un 60% dels menors de Catalunya serien susceptibles de rebre aquesta ajuda però no la tenen, entre d’altres raons, perquè l’IMV no està transferit a Catalunya, pel que ha demanat ajuda als diputats de la comissió.

“El fet objectiu és que no hi ha ajudes a la criança a Espanya”, contràriament al que succeeix a Itàlia i als països europeus, ha considerat.

També ha esmentat la necessitat d’un acord de país a Catalunya per lluitar contra la pobresa infantil i reforçar eines ja existents com els serveis d’intervenció socioeducativa, els d’orientació i acompanyament a les famílies, els CDIAP (centre de desenvolupament infantil i atenció precoç) i l’oci educatiu.

Ha anunciat l”acceleració’ en la construcció de les denominades Barnahus, amb tretze serveis repartits per tot Catalunya aquest mateix any 2023, per detectar abusos sexuals en la infància.

Barnahus es basa en el model islandès d’atenció als menors en cases de fusta acollidores i respectuoses, evitant que s’hagin de desplaçar pels diferents serveis que s’impliquen en l’atenció a les víctimes d’abús i reviure l’abús.

Segons ha explicat la Secretària d’Infància, Adolescència i Joventut del Departament de Drets Socials, Núria Valls, que també ha intervingut davant la Comissió d’Infància al Parlament juntament amb el conseller, a les Barnahus es destinaran 10 milions d’euros procedents dels fons Next Generation europeus.

Uns altres 4 milions d’euros per a aquest servei provindran del propi Departament per al funcionament i l’engegada de les Barnahus, ha indicat.

En la prova pilot de Barnahus que es va engegar a Tarragona s’han multiplicat per quatre els casos d’abusos detectats, ha precisat el conseller.

Per tot això, Drets Socials dedicarà el 12% del pressupost del Departament d’aquest any a polítiques d’infància i ha elaborat un pla per millorar el sistema d’atenció a la infància i a l’adolescència de Catalunya, que es presentarà públicament demà, dijous.

En aquest pla han intervingut 950 professionals, 350 nens i 200 famílies i es preveu que tingui una durada fins a l’any 2025, amb perspectiva de gènere i no discriminació per “cap motiu”, ha assegurat Valls.

Respecte a la Renda Bàsica Universal, Carles Campuzano ha anunciat que en les properes setmanes el seu departament i el de la Presidència de la Generalitat explicaran el detall de com s’implementarà i com aquesta renda ha de servir per millorar altres prestacions com la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital.

PUBLICITAT










REDACCIÓ4 Juliol, 2014

pobresa
La pobresa infantil, un problema real

La noticia que hem llegit aquesta setmana alertava que el 2013 hi havia 2,3 milions de nens sota el llindar de la pobresa a Espanya, el que evidencia una taxa de pobresa infantil del 27,5%.
Actualment, el meu treball, com a educador social, consisteix en garantir una protecció al infant en un Centre Residencial d’Acció Educativa.  La meva funció se sustenta pel conjunt d’accions que fem, diàriament, amb els nois i noies.
Dir alguna cosa dels nois per tal que aquestes qüestions puguin marcar una orientació a l’hora de portar a terme accions educatives, no passa per interpretar el que diuen, l’adult sembla estar en la posició de pensar que ja sap el que els hi passa i com resoldre-ho.
Però, en l’exercici d’escolta de l’adult, manca poder escoltar el que ens volen dir, més enllà del que pensem que sabem. Cal sostenir el subjecte de l’enunciació, el que diu aquell subjecte, exclusivament amb enunciats del que diu, i no caure en interpretacions estèrils i barroeres. Quan un infant té gana, ho diu. Però em reitero, els escoltem?
És curiós que el pacte d’estat sobre la infància, passi entre d’altres qüestions, en donar més visibilitat als infants en l’agenda política.
Torno a insistir, el que hauríem de garantir en la relació que mantenim amb els infants és que alguna cosa dels seus dirs pogués fer-se’n ressò a les converses dels adults, per poder fer amb ells, i no jutjar tant el que fan o deixen de fer. Si no parem orella quan estem amb ells, com volem donar més visibilitat?
Quan podrem creure’ns aquelles coses que escrivim, més enllà d’escriure per omplir l’expedient i omplint-nos de joia, utilitzant paraules buides que utilitzem amb tota la frivolitat que podem?
 
Armand MEDINA
Educador social