25. Abril 2024

Arxius de Població | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Abril, 2022

La població de Catalunya continuarà creixent a curt i mitjà termini i se situaria en 8,1 milions el 2031, segons l’escenari mitjà de les Projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Del 2021 al 2031 la població creixeria en 366.000 persones, principalment per efecte de la migració, ja que el creixement natural (naixements menys defuncions) serà negatiu en aquest període.

A llarg termini, la població de Catalunya creixerà moderadament, se situaria en 8,4 milions d’habitants el 2041 i 8,7 milions el 2071. La majoria de comarques guanyaran població a mitjà termini. Segons l’escenari mitjà, l’any 2031 la població serà superior a l’actual a 35 comarques i l’Aran. Les comarques situades al litoral i prelitoral són les que creixeran més.

Concretament, les comarques que presentaran un major creixement en termes relatius seran el Moianès (10,0%), el Baix Penedès (9,3%), el Gironès (8,6%) i el Maresme (8,4%). Les seguirien la Garrotxa (8,1%), el Pla de l’Estany (8,0%), el Vallès Occidental (7,6%), el Vallès Oriental (7,3%) i el Tarragonès (7,3%). El Barcelonès tindrà un lleuger creixement de l’1,5%.

A l’extrem oposat, en sis comarques la població disminuirà a mitjà termini. Les comarques de la Terra Alta (‑5,7%), les Garrigues (‑2,5%), la Ribera d’Ebre (‑1,5%) i l’Alt Urgell (‑1,4%) serien les que perdrien més població en termes relatius. Les altres comarques que perdrien població són la Conca de Barberà (‑0,7%) i l’Alta Ribagorça (‑0,1%).

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Febrer, 2022

El debat sobre el nou POUM està centrant de nou l’actualitat política de Tarragona. En aquest marc, on les formacions estan debatent cap a on ha de créixer la ciutat en els pròxims anys, el regidor de Territori, Xavi Puig, ha presentat un nou estudi demogràfic de la capital tarragonina, que planteja diferents escenaris i que ha deixat com a objectiu “omplir de vida el centre de la ciutat i els dels barris”.

Segons Puig, aquest nou estudi “és una referència” per saber cap on s’ha d’articular el nou pla urbanístic, ja que s’estava treballant amb unes dades del 2016, d’un treball demogràfic anterior, i que calia ser actualitzat. “Ara treballem amb dades actualitzades, d’ara mateix i cal tenir la mirada llarga”, ha dit el regidor, qui ha assegurat que la demografia mostra un estancament, en el creixement de la població tarragonina.

Això, segon l’edil republicà, pot produir descensos i creixements de població “fluctuants”. Un factor d’aquest estudi actualitzat, segons ha destacat Puig és que ja reflecteix els escenaris marcats per la influència de la pandèmia. El més optimista revela que Tarragona podria arribar a 172.000 habitants l’any 2050. Les previsions més realistes mostren que la ciutat es mantindria en 142.000 ciutadans i la més pessimista un decreixement fins als 111.000 habitants. “En ciències socials, fer previsions a llarg termini, són molt incertes”, ha etzibat.

“En ciències socials, fer previsions a llarg termini, són molt incertes”

Un dels factors que també ha volgut subratllar l’edil de Territori ha estat que un dels factors que afecten el creixement de la ciutat és la migració i ha assegurat que “ens presenta una oportunitat per fer les coses bé”, amb la intenció de cosir la ciutat amb “barris intermedis” i evitar les segregacions i ajudar a la integració dels nou vinguts. D’altra banda, Puig ha identificat un problema a la zona centre de la ciutat, on s’està perdent població.

Els ciutadans joves, segons el republicà, s’estan traslladant a altres punts de la ciutat, com a la Vall de l’Arrabassada, la zona de l’Hospital Joan XXIII i el Francolí, Països Catalans i Sant Ramon. “Treballarem per omplir el centre de la ciutat i el centre dels barris de Tarragona de vida”, ha marcat com a objectiu Xavi Puig.

VÍDEOS


PUBLICITAT



REDACCIÓ16 Novembre, 2021

Segurament quan vostès llegeixin aquest titular, es puguin sentir molt identificats. Cada vegada hi ha menys oficines de les entitats bancàries a la demarcació de Tarragona. Barris i localitats del nostre territori s’han quedat sense sucursal i els clients han de fer molts quilòmetres per rebre atenció bancària o treure diners.

L’antiga oficina de la Caixa, a la Via Augusta

Des dels mateixos bancs han justificat aquests tancaments gràcies a l’auge de la banca digital, però la realitat és que hi ha alguns serveis que no es poden realitzar per internet, sigui per desconeixement del mateix usuari -com és el meu cas- o en el cas de les persones grans perquè no s’aclareixen amb les noves tecnologies. Si als joves ens costa, als nostres pares i avis la banca en línia pot ser una bogeria.

I en aquest escenari em vaig trobar fa uns dies. Si vostè és veí del centre de Tarragona, no s’haurà de preocupar per anar al banc. Si viu al Serrallo o al barri del Port, als districtes de Llevant -Vall de l’Arrabassada, Cala Romana, Boscos i la Móra- o els de Ponent i Nord de la ciutat, anar al banc pot esdevenir una autèntica odissea.

Des de larepublicacheca.cat hem fet un petit recorregut per la zona de la Vall de l’Arrabassada, el barri dels Músics, la Via Augusta, la Part Alta i la Rambla Nova de la capital tarragonina, buscant entitats bancàries per fer les nostres operacions. Anteriorment, al barri de la Vall, dues entitats donaven servei als clients de la zona, al carrer de Salvador Espriu.

Una d’elles ha tancat i ha estat reubicada al centre de la ciutat, l’altra només ha conservat un caixer automàtic, on moltes vegades només es pot treure diners. A la Via Augusta, l’oficina fa anys que ja és història -i presenta un aspecte lamentable des de fa força temps-. Aquests tres districtes han d’anar al centre de la ciutat per rebre atenció bancària.

Pel que fa a la Part Alta, l’oficina clau del carrer Major fa ja uns anys que està inoperativa -qui no ha necessitat treure ‘calés’ amb urgència en aquella sucursal-. La de la plaça de la Font va treure el seu caixer -ara hi torna a ser- i l’entitat de la Rambla Vella també ha tancat. Si necessiten atenció bancària, cap a la Rambla Nova.

Aquest només és un exemple de la manca de servei per part dels bancs. Als barris marítims, als del nord de la ciutat -el cas de Sant Pere i Sant Pau- a Ponent i a Llevant, aquesta situació pot ser molt més greu. Inclús a les petites poblacions del Tarragonès o de la demarcació, on tanquen les oficines dels pobles de tota la vida. Un problema que, per desgràcia, no solucionarà la tecnologia.

PUBLICITAT



REDACCIÓ1 Juny, 2021
incendi_petroquimica-1280x640.jpg

L’Ajuntament de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han col·laborat per dur a terme un estudi i anàlisi de la comunicació d’emergències cap a la població. En aquest sentit, tres professionals de la URV -Jordi Prades, Jan Gonzalo i Jordi Farré– es van encarregar d’elaborar un llistat de millores a aplicar en el Document Únic de Protecció Civil Municipal de Tarragona (DUPROCIM). Encara manca que s’incorporin, però les principals conclusions són les següents:

Comunicar immediatament l’emergència amb la informació disponible i actualitzar-la a mesura que es disposi de noves dades. En cas de no tenir més informació, repetir la disponible. Les instruccions han de ser clares i concises, i en cap cas contradictòries. Sirenes, megafonia mòbil de la Guàrdia Urbana i xarxes socials han d’anar plegats de la mà. L’equip de comunicació de l’Ajuntament ha de disposar de la mateixa informació que tinguin en cada moment l’alcalde i el director del PLASEQTA (delegat del Govern).

La cap de premsa de l’Ajuntament de Tarragona ha de poder assistir a les reunions del Consell Assessor del PLASEQTA, junt amb l’alcalde i la seva cap de gabinet, i coordinar-se amb el cap del Gabinet d’Informació del PLASEQTA.

L’equip de comunicació del DUPROCIM ha de prendre més protagonisme en els plans d’emergència, la seva experiència i professionalització el capaciten per assessorar l’alcalde i el director del PLASEQTA pel que fa a la comunicació.

Cal reforçar la informació sobre la modificació del criteri pel qual es faran sonar les sirenes en cas d’emergència. Cal destacar que l’activació de les sirenes no està necessàriament condicionada a la toxicitat d’una hipotètica fuita i que, per tant, no s’esperarà a tenir els resultats de les anàlisis de les estacions ambientals i de la xarxa perimetral de control de la qualitat de l’aire, que cal ampliar i desplegar totalment.

PUBLICITAT

Cal establir procediments de fact-checking contra les fake news per evitar la desinformació. Almenys un dels gestors externs de les xarxes socials de l’Ajuntament de Tarragona ha d’ocupar-se de desmentir informacions falses durant l’emergència.

L’app tgn emergències ha d’incorporar un servei d’alarma per alertar de l’emergència i enllaços a les xarxes socials d’Interior (Protecció Civil, Bombers i Mossos d’Esquadra). Cal promocionar l’ús de l’app tgn emergències per part de la població a través de tots els canals de comunicació de l’Ajuntament per convertir-la en un mitjà de referència, de la mateixa manera que ho ha de ser Tarragona Ràdio. Cal incloure a l’app, en la secció de telèfons d’interès, URL’s i adreces d’e-mail.

Promoure i participar en l’elaboració de continguts relacionats amb els processos químics: qui els duu a terme, quins productes utilitzen, quins riscos comporten, com es transformen, quines mesures de seguretat es prenen, quins contaminants produeixen, com es mesuren, com afecten la salut i el medi ambient…

Cal familiaritzar la població sobre l’activitat diària dels polígons petroquímics a través de les xarxes socials (vídeo, podcast) i dels mitjans (premsa, ràdio i TV). Aquestes accions comunicatives prèvies a l’emergència ajuden a entendre millor què passa en els moments crítics, quan hi ha més incertesa i la població necessita saber com actuar.

Informar la població que es realitzaran proves de sirenes per comprovar-ne el funcionament i abast no és suficient. No només és insuficient per l’escàs nombre de proves realitzades, sinó també perquè no involucren la població. Per això cal realitzar també simulacres periòdics, avaluar-ne els resultats i donar-los a conèixer.

A l’entorn digital cal combatre la desinformació amb factcheking. Fora de les xarxes cal tenir en compte la població exclosa, la que no té competències i la que no participa de l’entorn virtual. Els mitjans clàssics, les xarxes socials i els sistemes d’alarma físics no són excloents, sinó complementaris, i cal utilitzar-los coordinadament. No tothom utilitza xarxes socials ni tampoc les mateixes xarxes/ app’s. Entre els que les utilitzen, la diversitat de xarxes socials fragmenta l’audiència. Cal proporcionar continguts adaptats als diversos públics i formats en funció de la xarxa i aplicació elegida.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Octubre, 2019

La Pobla bat rècords de població

La Pobla de Mafumet està d’enhorabona. La localitat pobletana per primera vegada en la història del municipi, ha sobrepassat la barrera dels 4.000 habitants. Ho va fer, concretament, a finals de setembre, quan l’Ajuntament va registrar un cens de 4.005 persones. D’aquests, 2.020 són homes, i 1.985 dones.

Aquesta és la xifra poblacional més elevada en la història del municipi pobletà, que ha experimentat un gran creixement demogràfic al llarg de les darreres dècades. De fet, l’any 1995 comptava amb 968 habitants censats. Així doncs, en només 24 anys ha quadruplicat la seva població, arribant als 4.005 residents actuals.

El creixement ha estat sostingut. Els increments demogràfics més significatius es va produir entre els anys 2006 i 2009 quan, tot coincidint amb l’inici de la crisi econòmica d’àmbit global, La Pobla va augmentar la seva demografia en gairebé 1.000 habitants, tot passant de 1.465 censats l’any 2006, als 2.403 de l’any 2009.

Aquest increment poblacional s’ha produït, principalment, gràcies a l’arribada de joves amb o sense fills. Això, junt amb la tranquil·litat que defineix la vida a La Pobla, les bones comunicacions de què gaudeix el municipi, així com a les polítiques socials que desenvolupa l’Ajuntament, ofereix als seus residents una elevada qualitat de vida.